Bones Festes

De petit, el Nadal fa molta il·lusió. Els regals, l'arbre, el pessebre, la família, els àpats... tot és genial i meravellós i sembla fet a mida per a tu.

Després, hi ha gent per tot. Personalment, a mida que he anat creixent, el Nadal ha perdut força la gràcia. Sí que és bonic passejar pels carrers guarnits (però cada cop les decoracions són més escasses) i també penjar les boles de l'arbre durant el pont de desembre (però aquest any no ho hem fet). I sí, adoro el turró i els dinars a ca la iaia. Però des d'un punt de vista crític, penso: i què coi celebrem? Si aquí tots som agnòstics com a mínim! Se'n recorda algú del que se celebra realment per Nadal? I em sento hipòcrita ballant al mateix ritme del món, celebrant quelcom en què no sé si crec i, si hi crec, no en faig massa cas (que aixequi la mà qui anirà avui a la missa del gall!).

I al capdamunt, tota la conya de l'esperit nadalenc. O sigui: pau, amor, i bons desitjos per a tothom. Com deien ahir pel cau, "si Nadal és amor, que sigui Nadal tot l'any". Perquè ha de ser tothom tan bona persona per Nadal? Que no dic que no ho haguem de ser, eh! Però només per Nadal?

Resumint, que ja fa uns quants anys que no acabo de veure clares aquestes festes, i malgrat tot les segueixo celebrant com sempre. Però segueix en peu la il·lusió pels campaments de Nadal, amb tot l'agrupament,... i per les nadales! Que m'omple d'orgull anar per Rubí cantant-ne (i pensar que fa quatre anys em moria de vergonya). I aquest any... potser aquest any estic tornant a creure en la màgia del Nadal. Potser aquell bocinet de màgia que semblava haver desaparegut de mi per sempre, s'ha dignat a tornar per Nadal (com el turró). I sabeu? Jo me'l quedo.


Pels somnis, per les il·lusions, per no deixar de creure en nosaltres, pel futur més pròxim... brindem per l'avui!

Bon Nadal a tothom!



Yáiza