Bic medium, el millor boli del món

En la meva ja massa llarga vida d'estudiant, he tingut ocasió de provar un número força extens de bolígrafs. He passat per diverses marques i tipus. Primer els pilot grip, aquells que porten goma (fer girar la punta metàl·lica era genial), que n'hi ha de tinta "normal" i de gel. Després diversos punta fina, els de pilot de 0.5, els de 0.7 i també de tinta líquida, els uniball eye (amb tants colors per triar!), i els pilot V-ball, que van força bé i que encara utilitzo per segons què. Vam tenir una temporada amb els papper mate, aquells que duien una goma al tap i que es podia esborrar la tinta. Molt curiosos, però poc eficients. També hi va haver un moment que si no tenies un boli inoxcrom de cartutx recanviable decorat per Agatha Ruiz de la Prada (i després per Kukuxumusu), no erets ningú a l'escola, però finalment jo sempre solia tornar al pilot súper grip (el de clic-clic, ja, els de tap quedaven enrere). 

A principis del curs passat vaig decidir que ja n'hi havia prou de gastar diners el bolis, així que vaig encomanar al meu pare que em portés un pot de 50 bolis del Makro, marca blanca, de colors combinats, que sortia per un preu ridícul, en comparació al que em solia gastar. Però tots s'espatllen abans d'arribar a la meitat!

Però a mitjans d'aquest curs, he fet la gran descoberta. Després d'anys repudiant el clàssic Bic cristal, en vaig estar utilitzant un que trobava que anava molt bé. Quan es va gastar, en vaig comprar dos més... però no era el mateix! Què passava?? Si tots eren Bic igual, no?? DONCS NO! He descobert que existeix el Bic Medium, que no té reeees a veure amb el bic clàssic, excepte que externament són pràcticament clavats. Així que el dia que vaig veure un pack de 5 bics medium al caprabo, me'ls vaig quedar. Ara mateix estan així: 

El primer pack comprat a consciència de bic medium.

Jo ja patia, perquè els blaus s'han gastat a la velocitat de la llum, i habitualment a la papereria no en trobo. Ja veieu que de vermell i negre no en gasto massa, i quan em fan falta, solc usar els d'aquest bic combinat (el color vermell indica que la punta és més fina que en els normals): només he gastat el blau i el verd va de camí, però de negre i vermell en tinc per anys. 

 

Bic de quatre colors

I finalment, ahir, la gran fortuna. A l'abacus vaig trobar això: 

I tots són blaus!! Visca, visca!

Si no els heu provat, ja ho podeu fer. Són econòmics, funcionen bé i duren força. Què més es pot demanar?? I per acabar aquest post-pilota a la casa Bic (espero que m'ho compensin amb molts bolis), una foto de família:

Foto de família.

Els peücs de la Joana

Vaig començar a fer-los poc després de saber que la Joana existiria. Primer va semblar que seria una cosa molt ràpida, i és que no es triga massa a fer-ne un. Però el patró ha acabat sent pràcticament original, i hi vam arribar a còpia de fer i desfer molts cops a partir de diferents models, així que hi he estat entretinguda força temps. 

El resultat final.

Finalment, fa un parell de setmanes, vam conèixer la Joana i els els vaig poder donar (o més aviat a la seva mare!). Sembla que van agradar, tot i que veurem si algun dia la mida dels peücs s'ajusta als peuets de la nena.