És la nova dita popular, i com quasi tot el que trobem en el refranyer, no s’equivoca pas massa.
A favor del facebook hem de dir que té un gran potencial com a mitjà de comunicació: poder compartir les teves fotografies; mantenir el contacte amb gent que, d’altra manera, hauries perdut de vista ja fa mesos; o fins i tot recuperar amistats de la infància, no és pas res que jo consideri un mal ús de la xarxa.
Ara bé, hi ha un parell de coses que m’espanten força del facebook, i les dues es basen en la peculiar xaferderia de la majoria d’éssers humans dels nostres temps. I, perquè si només parlo de xafarderia, dic que són dues les coses que m’espanten? Doncs perquè tanta por em fa el que els demés puguin arribar a descobrir de la meva vida, com el que jo puc arribar a indagar de la resta de gent.
D’una banda, quan et fas per primer cop un compte de facebook et refugies en el “fet i fet, només hi penjaré els continguts que jo vulgui i ho veurà la gent que jo esculli com a amics”. Si, bé, d’acord, el que tu diguis! Però quan portes més de mig any a la xarxa social, t’asseguro que has perdut el compte de la gent que has acceptat com a amiga. I per molt que tu controlis què dius tu o quines fotos penges tu, no pots controlar el que pengen o del que parlen els demés, ni amb quin nivell de privacitat ho fan. I sabent el que hom pot arribar a descobrir de la resta, em pregunto: què deu saber la resta de mi? Però bé, m’agrada pensar que ningú té tan interès en la meva persona per gastar-hi més de dos minuts feisbukils. Això, per començar.
I d’altra banda, em pregunto quin bé em pot fer a mi tenir lliure accés a molta -massa- informació de tots vosaltres. Perquè sovint resulta graciosíssim tenir un canal de comunicació tan dinàmic com aquest, però ben mirat, crec que no fem més que incentivar la nostra curiositat nata. Parlem menys, i naveguem més. Vols saber quelcom, i fas una investiagació per facebook (investigació que fa un parell d’anys hauríem fet per fotologs, però cal reconèixer que no era un sistema tan pràctic). Pensa en tu mateix: quantes hores has passat davant l’ordinador mig-avorrit, mig-interessat intentant saber quelcom... per no tenir els nassos d’agafar aquella persona i fer-li la pregunta en qüestió? Bah, tan és, no ho comptis.
I res, feta la reflexió, he tingut la meravellosa idea de penjar-ne el link al facebook, ho veureu tots i potser algú s’ho llegeix, i mentrestant me’n vaig a descobrir què van fer aquells dos ahir a la nit... Perdó! Vull dir que, tanco el facebook i em poso a estudiar! Adéu-siau!
Yáiza
