Bic medium, el millor boli del món

En la meva ja massa llarga vida d'estudiant, he tingut ocasió de provar un número força extens de bolígrafs. He passat per diverses marques i tipus. Primer els pilot grip, aquells que porten goma (fer girar la punta metàl·lica era genial), que n'hi ha de tinta "normal" i de gel. Després diversos punta fina, els de pilot de 0.5, els de 0.7 i també de tinta líquida, els uniball eye (amb tants colors per triar!), i els pilot V-ball, que van força bé i que encara utilitzo per segons què. Vam tenir una temporada amb els papper mate, aquells que duien una goma al tap i que es podia esborrar la tinta. Molt curiosos, però poc eficients. També hi va haver un moment que si no tenies un boli inoxcrom de cartutx recanviable decorat per Agatha Ruiz de la Prada (i després per Kukuxumusu), no erets ningú a l'escola, però finalment jo sempre solia tornar al pilot súper grip (el de clic-clic, ja, els de tap quedaven enrere). 

A principis del curs passat vaig decidir que ja n'hi havia prou de gastar diners el bolis, així que vaig encomanar al meu pare que em portés un pot de 50 bolis del Makro, marca blanca, de colors combinats, que sortia per un preu ridícul, en comparació al que em solia gastar. Però tots s'espatllen abans d'arribar a la meitat!

Però a mitjans d'aquest curs, he fet la gran descoberta. Després d'anys repudiant el clàssic Bic cristal, en vaig estar utilitzant un que trobava que anava molt bé. Quan es va gastar, en vaig comprar dos més... però no era el mateix! Què passava?? Si tots eren Bic igual, no?? DONCS NO! He descobert que existeix el Bic Medium, que no té reeees a veure amb el bic clàssic, excepte que externament són pràcticament clavats. Així que el dia que vaig veure un pack de 5 bics medium al caprabo, me'ls vaig quedar. Ara mateix estan així: 

El primer pack comprat a consciència de bic medium.

Jo ja patia, perquè els blaus s'han gastat a la velocitat de la llum, i habitualment a la papereria no en trobo. Ja veieu que de vermell i negre no en gasto massa, i quan em fan falta, solc usar els d'aquest bic combinat (el color vermell indica que la punta és més fina que en els normals): només he gastat el blau i el verd va de camí, però de negre i vermell en tinc per anys. 

 

Bic de quatre colors

I finalment, ahir, la gran fortuna. A l'abacus vaig trobar això: 

I tots són blaus!! Visca, visca!

Si no els heu provat, ja ho podeu fer. Són econòmics, funcionen bé i duren força. Què més es pot demanar?? I per acabar aquest post-pilota a la casa Bic (espero que m'ho compensin amb molts bolis), una foto de família:

Foto de família.

Lagartijo Dundee, mode Pepito Grillo

El senyoret Dundee no ha deixat de passar per casa meva per fer-se el llest. El paio em va de veu de la consciència dient-me que estudiï. Malgrat que tots dos tenim un interès comú (l'aprovat a Nefrologia, o Nefzgoloshia, com diu ell), xoquem frontalment en molts aspectes. Ell diu que per aprovar he d'estudiar, i jo dic que no vull estudiar, ras i clar! Pf, té unes coses aquesta bestiola... Estudiar per aprovar, diu! Psss! Algú la pot fer callar?? No sabeu la queixalada que m'ha clavat al nas quan ha sentit que demà és festiu i que no vull fer res!! 

(—No la mozegueu mai al naz, queshta mosssa... no ejta shens fona!)

(—A callar!)


Per cert, si no ho sabeu, aquesta bestiola és cosí de la sargantana, que diu que es fa completament responsable dels aldarulls causats pel cosinet... Oi?

Darjeeling i paracetamol

—Ja hi has dissolt els 100g de paracetamol?

—Sí, els he tirat quan ha deixat de bullir. Va, afanyat, que el te ja s'ha infusionat, i si et distreus massa estona més estarà fred abans que ens hi posem.

—D'acord, d'acord, ja vinc. No miris, que em poso el banyador. Estan bé, oi, aquests banys termals de te?

—I tant, i podent-hi afegir una mica de paracetamol, és el millor remei per al mal de cap. Avui em feia una falta... 

Un bany de te, aquest no sé si duia paracetamol o no.

—Així, va, explica'm allò del pou. 

—El pou... Segur que vols parlar-ne?

—Sí. Ho vull saber tot. 

—No es pot saber pas tot, del pou. Ningú no en sap gran cosa, de fet. En tot cas, és millor que no t'hi apropis. No el busquis, d'acord?

—Que no el busqui? Home, però si ja sé on és. El vaig veure l'altre dia, ja t'ho he dit. 

—No, el pou no és enlloc i és a tot arreu. És a un lloc avui i per a tu, i a un altre demà per una altra persona. De vegades apareix si el busques, de vegades com més el busquis menys el trobes. De totes maneres, fes-me cas i oblida-te'n, del pou. El pou... és terrible,... ha de ser terrible.

—Però llavors, com pot ser que la gent hi caigui? O és que s'hi tiren? No ho entenc, és tan fàcil com no apropar-s'hi, no? 

—No és tan senzill... diuen les llegendes... Però escolta, només són llegendes, eh. No facis massa cas. Doncs diuen les llegendes que ningú cau o es tira al pou. Simplement, un dia el veuen, i l'endemà, sense més, potser s'hi troben dins. O potser no. I un cop ets a dins, ja no pots pujar. 

—Vols dir que et trobes de cop i volta al fons del pou?

—Al fons? No, clar. Tampoc sabem si té fons. Simplement ets dins. Primer, molt a prop de la sortida. Però com ja t'he dit, no es pot pujar. Com que no pots pujar, i necessites moure't, cada dia que passa ets una mica més abaix. 

—I llavors què passa? 

—...

—Arribes al fons algun dia? Algú et treu d'allà? O no tornes mai més?

—Què passa allà dins, no ho sabem. Però sí, sí, clar que tornes. Hi ha molta gent que ha tornat del pou, per això en sabem algunes coses. Tornen quasi tots.

—Quasi tots?

—Sí, diguem-ne, una gran majoria. Alguns no tornen. Però a aquests no els sol trobar a faltar ningú.

—Ah..! Bé. Però si es pot tornar, llavors no és tan greu! Ells deuen saber tot el que han viscut allà dins, no?

—Suposo, però no en solen parlar. De fet, he dit que tornen, però no... no són exactament els mateixos. El pou els ha canviat.

—En què són diferents, doncs?

—No t'ho sabria dir... És una impressió general. Potser és la mirada, el que els ha canviat. Els ulls es tornen més foscos, més profunds. Com els pous. Potser hi ha alguna cosa més, però no és fàcil d'explicar.

—...

—En tot cas, oblida't del pou que vas veure, d'acord?

—D'acord.

PD: Els comentaris del post anterior seran respostos puntualment abans del proper post. Disculpeu el retard!