No tenia ni tres anys quan un al·lergòleg va sentenciar la meva infància: al·lèrgia al pòlen, als gats i als àcars (que es tradueix en alèrgi a la pols domèstica). Així que res de guerres de coixins amb els amics; i ni parlar-ne de tenir gats, que evidentment es van convertir en l'objecte del meu desig.
El diàleg amb els meus pares solia ser una cosa així:
- Mama, vull un germanet!
- Ni parlar-ne, amb la feinada que vas donar tu quan vas néixer!
- Doncs un gos!
- Compares un nadó amb un gos?? Quina barra! I de totes maneres, qui el traurà a passejar??
- Un gat??
- Et fan al·lèeeeergia...
- Doncs vull un periquito, o un hàmster o un peeeeix!
Primer van ser els periquitos i després el hàmster, però no eren massa divertits de tenir. Finalment, amb vuit anys, va arribar el primer gat a casa, que encara dóna guerra. Ara tenim quatre gats, malgrat que només un sol sortir a les fotos, així que he pensat que ja és hora de fer-los l'homenatge que els toca. Així que properament, posts de gats!
 |
| Aquest gat tan pelut, no és meu. El vaig conèixer a un hostal-restaurant de Tuixent, però li ha semblat bé que utilitzi la seva formosa imatge per donar-vos la benvinguda a la secció. |
PD: potser alguns de vosaltres recordeu molts casos en què he dit "faré tal post" i després no l'he fet... Bé, vull deixar que, en aquest cas, estic 100% segura que... pot tornar a passar!!
