La meva primera vegada

O crònica del meu primer concert d'Els Amics de les Arts

Ha anat de ben poquet que aquest no fos el meu primer concert frustrat d’Els Amics, però per sort, hores abans ha aparegut un Amic i ha salvat la nit. Així que som-hi, ferrocarrils i cap a Barcelona s’ha dit! He baixat a Gràcia, i com a bona barcelonauta que em consider-ho, he decidit anar trencant carrers fins a anar a Muntaner, amb intenció de sortir a l’alçada justa de Luz de Gas. Amb poca punteria, però, perquè sí que he arribat a Muntaner, però uns quants carrers més amunt. La gràcia de tot això és que he passat pel portal -ja quasi mític- Muntaner, 260 i he estat molt temptada de deixar-hi un gomet verd, però he reprimit els meus impulsos quan he vist el porter (en Juan?) a l’altra banda de la porta. Gomets que, per cert, havia comprat cinc minuts abans davant l’allau¹ de comentaris al bloc demanant gomets verds. El seu èxit ha estat molt relatiu, no m’he trobat amb ningú del bloc, però no patiu que... de més verdes en maduren!

Bé, d’acord, anem per feina. A quarts de vuit, quan he arribat a la porta, hi havia quatre gats, i he pensat fàcilment “bé, és dilluns i estem d’exàmens, què volies?”. I me n’he anat a prendre algu al Monaco, el bar del davant. La sorpresa ha estat nostra quan, una horeta més tard, sortíem del bar per descobrir que els quatre gats s’havien multiplicat, havien proliferat i s’havien convertit en una massa de gent que envaïa tota la vorera i part de la calçada. Hi cabríem tots? Sort a l’hora d’entrar, hem anat a parar en bon lloc: primera fila i a l’esquerra de l’escenari, així que primer planu del Dani i tota la resta teniu uns perfils estupendus.

I comenceu! Ben animats, dient i repetint que sou súper bons nois, però mireu, jo no m’ho crec, perquè ni malles, ni capa, ni calçotets per fora²!. Tot plegat, un festival de cançons, i les introduccions més originals i divertides: hem conegut la bola de merda del vostre pis, les tendències Billy Elliot d’en Dani, que l’Eduard és “el sentro del Universo”, que a Massaxuxes (Boston) hi ha una alta incidència de càries³, i que les rajoles del bany de l’Úrsula (Joan Enric!) mai no seran de color burdeus, però que això en Ferran no ho sap pas.

Cançons que a casa costen un xic d’escoltar, es converteixen en una festa dalt de l’escenari, i així ens heu deixat bocabadats amb l’Exercici Seixanta, i m’he assabentat -per fi!- dels dos títols de Codi da Vinci que no entenia⁴ (d'acord que no tingueu res a veure amb Manel, però heu de reconèixer que la idea del Dani era bona).

I el gos, vull dir, l’Home que treballa fent de gos, tenia pressa per plegar (potser l’esperaven al cuarto de planxar!), i ha fet dos intents de sortir abans d’hora. A la tercera va la vençuda, ha sortit quan tocava i seriosament, crec que haurem de fer un esforç i aprendre’ns la seva coreografia, li veig molt futur! Per acabar-ho d'arrodonir, des de l'extrem dret -del públic- ha sortit una espasa d'Star Wars que deixa el llistó molt alt, haurem de venir al proper concert amb un dinosaure?!

Afortunadament en Joan Enric ens ha explicat la sistemàtica dels bisos, menys mal, perquè jo hauria marxat abans d’hora (o si més no, ho hauria intentat, perquè amb aquella gentada no hauria arribat pas a la porta)! I al final, acabem amb “A vegades”, la primeríssima cançó vostra que em van fer escoltar⁵, i feu un final rodó, rodó.

Ara sí, us acomiadeu i desapareixeu de l’escenari, però us esperem perquè sabem que allò és un cul de sac, i que haureu de tornar a sortir! El guarda malcarat (insultem en català, que té més estil), ens intenta fer fora en diverses ocasions, però resistim i aconsegueixo saludar-vos a tots i enganxar-vos un parell de gomets verds.

I, al disc, la dedicatòria “per la noia més activa del blog”. Molt bé! I que duri!

Fins la propera,

Yáiza

1. De vegades les dones també exagerem.

2. Sabeu que haureu de fer algun concert amb aquesta indumentària, oi?

3. Els odontòlegs hi deuen viure de conya!

4. Trilogia a Nova York i Pandora al Congo!

5. Ferran, com pots dir precisament TU que t’adorms amb Ventdelplà? Va, home, va, que t'hem vist!