No vull parlar de tu i jo. No vull parlar de que no puc ser amiga teva, que ni en sé, ni en sabré mai. No vull parlar del mal que fan les teves absències, ni de com d’absurda em fan sentir les teves reaparicions, i els meus perdons que no mereixes. No vull parlar de les cançons, ni de res que haguem compartit. No vull parlar de tu, ni de mi. No vull parlar d’aquell improvable nosaltres que va morir abans de nèixer. No vull parlar dels somnis, ni de les nits, ni de les hores malgastades. No vull parlar de la teva frívola passivitat, ni dels meus anhels frustrats. No, no vull. No vull parlar de coses tristes.
és allò que no en vols parlar... però n'acabes parlant. perquè ho necessites, perquè forma part de tu, perquè de tant en tant ha de sortir...
ResponElimina