En Sergi em va dir en un comentari al meu primer post d'aquesta temporada, que a aquest 2012 encara li podien quedar coses bones, i una de les que anomenava era trepitjar neu. Per això quan va sorgir l'oportunitat de fer una excursió amb el CER* a alguna muntanya nevada, vaig decidir fer-hi una ullada.
La primera proposta era el Bastiments, i la meva intenció, pujar amb esquís de muntanya. Després que un parell d'experts en la matèria em dissuadíssin de fer la iniciació a l'esquí de muntanya amb aquesta ascenció més aviat complicada, em vaig 'resignar' a les raquetes, que en aquell moment no em fèien gens el pes, i que em semblaven ben avorrides. Finalment, i per motius de neu, vam haver de canviar el Bastiments per la Tossa d'Alp, i ahir va ser el gran dia.
De l'estrena amb les raquetes de neu, només en puc dir coses bones. Deixant de banda la novatada de no saber-me cordar bé les raquetes de bon principi i perdre-les un cop o dos, la resta de l'excursió va anar com una seda, i amb molt bona companyia. Vam superar un desnivell de 800 metres, des de l'aparcament de la Pia Express (estació d'esquí de la Masella) fins al cim de la Tossa d'Alp, a 2537m d'alçada. Com que encara hi ha poca neu, tota la pujada la vam fer per pistes, quasi en fila índia per no envair el terreny dels esquiadors.
 |
| Raqueterus amunt!! |
A dalt, al refugi del Niu de l'Àliga ens esperava un bon tiberi per dinar, que nosaltres vam rematar amb torrons i cava portats de casa. Com que el dia era clar, les vistes van ser fenomenals: vèiem el Montseny i Montserrat al sud, una mica més cap a l'oest, la Serra del Cadí, i cap al Nord, altres cims del Pirineu.
 |
| Interior del refugi Niu de l'Àliga |
Amb els estómacs plens i una mica piripis de la barreja de vi, cava i moscatell, vam iniciar el descens, que va ser d'allò més senzill i que alguns vam fer directament sense raquetes. Carregar cotxes, i avall, satisfets i amb ganes de tornar a posar-nos les raquetes d'aquí dos o tres caps de setmana. En resum, una bona sortida pels que comencem amb les raquetes (que érem uns quants!) i que m'ha deixat molt bon gust de boca, malgrat els cruiximents a les cames que tinc avui.
 |
| Montserrat al fooons... (els meus agraïments a la persona que va carregar un teleobjectiu 18-270) |
*CER: Centre Excursionista de Rubí
que maca aquesta última fotografia!!!! Tinc pendent una excursió amb raquetes de neu, tampoc n'he fet mai i en tinc moltíssimes ganes. A sobre tu ho has pintat genial així que..... segur que aquestes vacances de Nadal m'animo a enfilar el camí dels Pirineus!
ResponEliminaMira, sembla que per un cop he tingut raó. Les raquetes en sí no tenen cap cosa massa especial però et permeten caminar per paradisos blancs. Jo aquest any en vaig fer una a Aigüestortes, gairebé tan maca com la que ens ensenyes. És fantàstic tot el que tenim ben a prop, al nostre petit país.
ResponEliminaEt torno a desitjar que el 2012 encara et reservi una mica de màgia.
No ho he provat mai això de les raquetes. M'agrada la muntanya, però més a l'estiu ;)
ResponEliminaLa foto del refugi és molt acollidora. Vénen ganes de fer un bon esmorzar amb vi, cava i moscatell, eh?
Això de les raquetes és de les poques coses que m'atreu dels esports de neu, però ho veig similar a l'esquí de fons, no? Em sembla que m'animaré a fer-ne algun dia, ni que sigui per provar, sembla que a tu l'experiència t'ha provat i t'ha agradat (malgrat els cruiximents), però tu ja ets excursionista de mena, potser m'hauria de fixar uns objectius més assequibles, jo.
ResponEliminaPer el que expliques...una sortida genial, com l'habituallament de casa que portàveu... :-)
ResponEliminaJo també sóc muntanyenca d'estiu, però entenc que ha de ser preciós, encar a que jo no m'hi animi!!!
ResponEliminaM'alegro que hagi estat una bona experiència!!!
ui malgrat que trobo mol atractives les fotografies i les raquetes crec que jo em congelaria com un glaçó sóc hiperfredolica! quina sana enveja per això.... en fi et desitjo que passis unes bones festes !!
ResponEliminaEn aquesta família tenim un dèficit de neu (tampoc no m'agrada gaire el fred, com a l'Elfree), però llegint-te penso que ens estem perdent bones coses...
ResponEliminaQue continuïn les bones vibracions, Yáizeta!
Quina decepció el títol! jo pensava que parlaries de raquetes inspirada en el meu post
ResponEliminaOoohh! Impagable el paisatge i la escapada!
ResponEliminaBones festes!! :-)
Estic pensant fer la tossa aquest cap de setmana... Però hi ha força neu? La faria desde coll de pal.. i sense raquetes... jeje. Jo soleta amb el gos! Cap consell?? Moltes gràcies! Tinc "mono" de muntanya.. jeje
ResponEliminaPer cert, molt bona redacció i molt maques les fotos!!
que bé!! veus com sempre poden haver-hi coses bones!!! (ais, que mami m'ha quedat això!)
ResponEliminaA gaudir-ne molt més.
Ara comentari de novata total, em miro la foto i el que porteu de raquetes no en semblen gens, son com esquis petitons,... xq se li continua dient raquetes?
No tenia ni idea de com eren les raquetes aquestes... si no semblen raquetes!! jo creia que semblarien raquetes com les de tennis!! :-)
ResponEliminaEn fi, jo desitjant que el 2012 es mori ja d'una vegada.