Títol: Tor: Tretze cases i tres morts.
Autor: Carles Porta
Edició: La Campana, 2005. 6a edició, 2006. Inclou DVD amb el Trenta Minuts.
Pàgines: 418
Això no és una novel·la de ficció. Tor és un poble diminut del Pirineu, dins del municipi d'Alins (Pallars
Sobirà) i a tocar d'Andorra. A Tor, fa més d'un segle, hi vivien 150
persones, repartides en tretze famílies, o tretze cases, com és diu al
Pirineu. No hi arriba ni llum, ni aigua, i molt menys gas o telèfon, per això a l'actualitat no hi viu ningú tot l'any. Tor s'ha fet tristament famós pels tres assassinats que hi ha hagut en les darreres dècades, fruit de tot un seguit d'odis i cobdícies que ja fa temps van trencar la pau que s'hi havia respirat antigament. I és que la muntanya de Tor és una gran extensió de terreny que sempre s'ha considerat propietat dels veïns del poble, però la poca precisió d'aquesta definició de propietat, sumada al fet que el terreny prometia grans projectes amb molts beneficis econòmics, han acabat portant la mala maror i les tres morts.
Tot això ens ho va desgranant Carles Porta, que l'any 1997 es va dedicar en cos i ànima a investigar tota la història de Tor arran de l'última mort, la de Josep Montané —Sansa— que va tenir lloc l'any 1995, pocs mesos després que el Jutjat de Tremp el declarés amo únic de la muntanya. La investigació, inicialment feta per un Trenta Minuts (TV3) va obrir tans fils i tantes hipòtesis sobre l'assassinat sense culpables de Sansa que el reportatge de poc més de mitja hora no ho podia abastar. Vuit anys més tard i amb informació nova, Carles Porta publica aquest llibre, a mig camí entre crònica periodística i novel·la, que ens relata pas per pas, tota la investigació.
Amb aquest llibre he descobert que llegir sobre fets reals és més interessant del que mai hauria pensat. Amb sentències dels jutges incloses, i informes de l'autòpsia, tot és tan versemblant que te'n fas creus de poder posar el nas d'aquesta manera en assumptes aliens. També t'adones que la realitat supera sempre a la ficció, i és que aquesta història és un embolica que fa fort, que després de llegir el llibre sencer i tornar a veure el reportatge, encara no sé qui són els bons i els dolents. I és que suposo que a la vida real, no sempre hi ha uns bons i uns dolents fixos que facin el seu rol i prou. Per molt que en Carles Porta s'esforça en desxifrar els fets i les declaracions i a posar-los en ordre, tot plegat segueix sent un gran embolic, i malgrat tenir-ne una visió global, costa fer-se una idea precisa de tot plegat.
Fa molts anys que vaig clissar per primer cop aquest llibre (deuria ser el mateix 2005, quan es va publicar) i ja em va cridar l'atenció. Evidentment, jo no sabia res de la història (quan es va emetre el Trenta, jo tenia 7 anys), però la idea em va enganxar de seguida. Per una cosa i per l'altra, sempre ha quedat posposat fins que va caure a les meves mans el Sant Jordi del 2012. I avui l'acabo. Propera parada, Fago.
El Trenta Minuts:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1110/Tor-la-muntanya-maleida
El Coses actualitzat, mareta de déu!
ResponEliminaDoncs aparentment no em resulta especialment interessant la història d'aquest llibre, però sembla que a tu t'ha agradat força. El que sí que està clar és que la realitat supera la ficció, i de vegades és tan enrevessada que sembla inversemblant i tot. Així que segur que es pot agafar com una història de ficció, i encara te la creuries menys!
Ja veuré, qui sap si caurà a les meves mans.
ResponEliminaNo confongueu aquest poble de Tor al Pirineu, on van tenir lloc aquests fets desgraciats, amb el Tor de l'Empordà.
Aquest és un poble preciós, són unes poques cases, veïnat de la Tallada prop de Verges.
Camps de pomeres i blat, al fons el Montgrí i la plana, al nord s'alça el Canigó que llisca per les Alberes fins arribar al mar.
Bona tarda Yáiza :)
El llibre sembla la versió catalana de "A sang freda" de Truman Capote. També hi havia un escriptor reconstruint els fets d'un crim, entrevistant els criminals, explicant el judici i tot això.
ResponEliminaPer cert, welcome back.
Quina alegria tornar-te a veure per aquí Yáiza!
ResponEliminaJo recordo que vaig veure aquest 30 minuts i em va fer molt iuiu.... No sé si seria capaç de llegir-me el llibre sabent que això va passar a no gaires quilòmetres de casa meva....
A mi em va agradar molt, i quan acabes tens ganes d'agafar un 4x4 i anar-hi a veure en persona el paratge.....
ResponEliminaFago.......no és el que m'esperava, no passen tantes coses com sembla, fa temps que el tinc començat, però encara està per acabar, ho faré però no m'acaba d'entrar.
Encantat de tornar-te a veure per aquí
Hoooolaaaaa, Yáiza!!!!
ResponEliminaConec la història de Tor, la recordo de quan va succeir i també hi he estat... (i no el confonc amb el Tor de l'Empordà, que també hi he passat molts cops) potser per això em fa una mica de mandra el llibre. Però sempre cal agrair-li que t'hagi fet tornar fins al blog.
El tinc pendent de fa no sé quant temps, com tants altres llibres...
ResponEliminaMe n'alegro de la teva reaparició!
Siau!
Què es això?! un post?! en aquest bloc hi ha un post nou?! d'aquest any?! En el 2013?! inconcebible!
ResponEliminahas tornat! deu ser molt bon llibre si ha tingut la força per fer-te escriure sobre ell! la realitat novel-lada .....uf recordo els fets de Tor....pell de gallina
ResponEliminaXeXu, a mi la història em cridava molt, com dic a la ressenya, però després és tot tan enrabessat que mira... de vegades sap greu que no sigui de ficció i que no tingui un final rodó com tindria si fos novel·la. Si t'animes a llegir-lo ja diràs.
ResponEliminaPere, gràcies per la puntualització, no coneixia el Tor que tu dius de l'Empordà.
Sergi, home, res a veure, perquè en aquest cas no és una novel·la sobre una investigació, sinó una crònica sobre com es va fer un reportatge per tv3. És a dir, són fets reals 100%, amb els pros i contres que això comporta. El contra principal és que no queda tot tan ben lligadet com passaria en una novel·la. A més, és tot retrospectiu, i l'ordre que segueix, és el cronològic de la investigació, i no el dels fets.
Alba, capaç de llegir el llibre, segur. Ara... capaç de pujar a Tor a fer unes fotos...?? NO HI HA COLLONS!!! (aviam si així et pico i hi vas... però oju amb el Palanca, que fins on sé, encara és viu i té molta mala llet).
Joan G., tens tota la raó, a mi també m'han agafat ganes de pujar a Tor des del primer moment. Anar a aquell lloc recòndit del Pirineu, que ja m'agraden, i veure amb els meus ulls els paratges on van passar totes aquestes coses. Però llavors m'obligo a pensar que els fets són reals, i que potser seria buscar brega... tot i que estic segura que des del Trenta i des de la publicació del llibre, hi ha pujat més d'un a tafanejar. I demanar a la Sisqueta i a la Pili que els posi dinar. Ah, i ja et diré el què si acabo llegint Fago.
Carme, doncs si et fa mandra res, és llarguet i enrabessat.. aporta moltíssima informació nova respecte el Trenta, però és informació que no acaba portant enlloc, perquè el crim segueix sense resoldre. Així que ha de venir molt de gust llegir-lo si ja saps de què va!
Maurici, ja diràs el què, si t'animes.
Pons, no, no és un post.
Elfreelang, no és que sigui especialment bon llibre, simplement, que em venia de gust donar-lo una mica a conèixer (dins dels límits del meu blog). O en tot cas, que quedi la ressenya feta i si mai algú s'interessa pel tema... que la pugui trobar. Són fets de la nostra terra, per mi és important fer-ne una mica de bombo.
Tot i aixó ja fa molt de temps, i ara que passe, mo tenim res més a fer.
ResponEliminaI ara que passara amb la montaña qui se la quede.
ResponEliminaÉs un llibre molt interessant, si coneixem els protagonistes de la història. El poble és una mica tenebrós, en un dia de pluja i vent pots reviure algunes descripcions de l'autor. A léstiu, els turistes hi pugen per la intriga de la novela i la filla de la Sisqueta els hi fa un bon esmorzar. És un dels únics pobles "verges" del pirineu.
ResponElimina