Vaig començar a fer-los poc després de saber que la Joana existiria. Primer va semblar que seria una cosa molt ràpida, i és que no es triga massa a fer-ne un. Però el patró ha acabat sent pràcticament original, i hi vam arribar a còpia de fer i desfer molts cops a partir de diferents models, així que hi he estat entretinguda força temps.
 |
| El resultat final. |
Finalment, fa un parell de setmanes, vam conèixer la Joana i els els vaig poder donar (o més aviat a la seva mare!). Sembla que van agradar, tot i que veurem si algun dia la mida dels peücs s'ajusta als peuets de la nena.
Oooooooh!!! oh!! ooooooooh!!... quina coseta més bonica!! :-))
ResponEliminaAra bé, això no són uns peücs, són totalment unes "sabatetes" de nena... per tota una senyoreta!! ;-))
Segur que estarà preciosa!!
Per cert... ehem... vostè no s'apunta al Blog-via per la independència de Catalunya? :-))
ResponEliminahttp://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/
Tothom hi és ben rebut... Els metges també! ;-))))
xulíssims!
ResponEliminaAquests regals fets amb estima i tanta dedicació són els que fan més il·lusió, de debò!
ResponEliminaT'han quedat realment bonics, no m'estranya que agradessin, si la Joana hagués pogut segur que t'ho hauria agraït molt. Te'n surts bé, ja ens explicaves que et dedicaves a aquestes labors i ara en veiem els fruits. Veurem què t'inventes en el futur.
ResponEliminaCuquíssims!!!
ResponEliminasegur que tard o d'hora li aniran bé i seran d'aquelles coses que es guarden molt de temps per el valor sentimental que tenen. Ets una crack
ResponEliminaMés que uns peücs, són unes sabatones molt elegants!!! Segur q ue els hi han agradat, seguríssim!!!
ResponEliminaDiga-li a la Juana que es faci un bloc, que necesitem sang nova en aquest mon que fa temps que es moren més blocs que no pas neixen
ResponEliminaQue bonics! Artista!
ResponEliminabonics els peücs! ai m'has fet venir nostàlgia de la infantesa
ResponEliminaEiiii, són uns peücs preciosos!!!! És bonic que et regalin coses fetes a mà i amb molt d'afecte.... Segur que els hi ha encantat!
ResponEliminaAi que bufons! Aquests són la mena de regals que una mare guarda per dir anys més tard "Mira, Joana, quins peücs et va fer la Yaiza".
ResponEliminaai quina coseta tan cuca!!!
ResponEliminaEi, gràcies a tots! M'alegro que us hagin agradat, a mi m'ha agradat molt fer-los. I sí, teniu raó, són més unes "sabatetes" que els típics peücs, però... és que els peücs avui en dia acullen tota una varietat de formes i colors!! Hehehe! I com que no tenen sola com a tal... doncs segueixen sent peücs, no??
ResponEliminaPons, retira això de jUana i digues jOana, o ens enfadarem!
Aviam si us puc ensenyar alguna coseta més de labors aviat, que darrerament hi estic força ficada.
Nenaaaaa, ets una artista! Tens cops amagats tu! Per cert, a veure si un dia muntem una sortida blogaire muntanyera!
ResponElimina