Em vaig despertar de sobte. A la meva ment hi havia les imatges del que havia estat somniant fins moments abans i en tenia el record molt fresc. Però ja no somniava. Encara mantenia els ulls clucs, i estava estirada al llit, bocaterrossa, amb el cap de costat, recolzat al coixí. Aquesta posició no em deixava respirar massa bé, així que vaig decidir moure’m. Però no podia.
Vaig reconèixer immediatament aquella sensació tan angoixant. El meu cervell estava despert, i donava ordres, però els músculs no volien obeir. Em vaig concentrar en el meu braç dret, per poder aixecar el tors. Vaig contar a tres per poder-lo moure. Una, dos, tres! Però res, el braç dret seguia al seu lloc. Les cames, les cames, probaré de moure les cames. Cap resultat. Era com si tingués el cos totalment paralitzat.
Per experiències anteriors sabia que ni tan sols podria cridar, ni parlar, ni demanar ajut a algú dient-li que no em podia moure. Amb prou feines aconseguiria emetre un lleu murmuri al que, prenent-me per adormida, ningú faria cas. De totes maneres, estava sola a casa, així que ni ho vaig intentar. Tampoc podia obrir els ulls, només respirar i pensar per què no em responia el cos.
Després d’uns quants intents frustrats per moure el meu cos, vaig decidir tranquil·litzar-me. Llavors em vaig adormir de nou, només un instant, lleument, i de sobte em vaig despertar esverada. Quan me’n vaig adonar, ja estava asseguda al llit i amb els ulls ben oberts. Quin ensurt.
Aquest text el vaig escriure jo mateixa fa uns quants anys. Descric una experiència ben real, una cosa que em passava sovint i que em segueix passant de tant en tant. Ara per ara ja m'he pogut informar i sé que és una cosa que passa a més gent i que té nom, i no m'amoïna tant. Però durant una bona temporada creia que tenia alguna cosa estranya!
Us ha passat algun cop? Us passa alguna altra cosa curiosa quan dormiu, o bé quan us esteu adormint o despertant? Si és així, o si coneixeu casos, m'agradaria que els expliquéssiu! Són coses molt curioses, sovint completament benignes, i força desconegudes. Endavant!
En el proper post us explicaré les quatre cosetes que sé sobre aquest fenòmen, del tot inofensiu, però certament molest per qui s'hi troba.
Una vegada dormint tot sol, se'm va adormir un braç. En despertar-me me'l vaig tocar amb l'altre i com que no el sentia vaig creure que hi havia algú més dins del llit.
ResponEliminaL'ensurt va ser ... terrible.
Bona nit Yaiza:)
Caram. Doncs no, no m'ha passat mai res així. Algun malson molt real, que em despertava i, tot i estar desperta, seguia uns segons pensant que allò havia estat real i em costava una mica asserenar-me, però, a part d'això (que ha estat molt poques vegades) res més.
ResponEliminaEspero que cada vegada et passi menys i que, sigui el que sigui, no et faci patir.
Per sort, que jo sàpiga no m'ha passat mai. De la manera que ho has escrit sona absolutament angoixant, com de pel·li de por! Espero no trobar-m'hi... encara que sembles prou tranquil·la, suposo que amb la informació que tens ara es passen totes les pors. Quan una cosa té explicació, no ens preocupa tant.
ResponEliminaAra mateix no se m'acudeix cap trastorn d'aquests... potser és que dormo tan poc que no dono temps ni als somnis ni als trastorns!
Ostres Yáiza..... a mi també m'ha passat algun cop! no massa sovint, per sort. La meva sensació era com estar morta en vida. Voler cridar per demanar ajuda, obrir la boca i ser incapaç de que surti cap so. I esforçar-me per cridar ben i ben fort, però res.... ni poder moure'm.... Realment és una sensació horrible i jo l'havia oblidat fins que tu me l'has fet recordar!!!! ¬¬ hehehe! Ara esperaré impacient les teves explicacions, a veure què és això....
ResponEliminaPetons!
Jo sempre he pensat que era un malson. Però és algo més??? Ara em tens inquietada!!
EliminaÉs un fenomen ben curiós i cert ben angoixant, de fet tal com dius és ben benigne i no produeix res dolent apart de l'ensurt , ara no sé si sé explicar prou bé això , la veritat és que sona haver-ho sabut fa anys, té relació amb les fases del son i el relaxament total muscular que patim durant el son més profund, és com si diguéssem una escletxa entre el son i la vigília, de fet tocaria estar ben adormits però o bé ens despertem una mica o be estem somiant...una desconnexió entre la ment i el nostre cos....precisament ahir no em passa això però vaig dormir malament i vaig recordar el que havia somiat....abans fa anys, mentre estudiava la carrera vaig prendre el costum voluntari de recordar els meus somnis, i quan em despertava els anotava ...ja se sap que més tard incorporem coses que ja no pertanyen al somni...uf tot un món...ah i quan estigueu dins un mal son proveu a dir-vos dins el somni que esteu somiant desangoixa molt ...i funciona!
ResponEliminaa mi no m'aha passat...però reconec que ha de ser bastant engoixant
ResponEliminaCollons, quin mal rollo llegir això just abans d'anar a dormir! No m'ha passat mai i, ostres, virgencita virgencita... Quina angoixa, no? Dius que té nom, això... quin és?
ResponEliminaostres! no m'ha passat. Quina angoixa. Suposo que saber que és una cosa que passa, ajuda a no tenir tan malestar.
ResponEliminaHi ha manera de poder combatre els somnis d'aquest tipus?
Ha de ser realment angoixant, sentir la ment viva i el cos mort que no respon. Buff. Jo com a molt he tingut temporades amb contractures als bessons que el dolor m'ha fet despertar i tot. Temporades amb bruxisme i temporades en que és agafar el coixí i caure adormit com un soc. De fet també es pensaven que feia apnees del son i em van fer la prova.
ResponEliminaHosti! Em va passar exactament el mateix farà uns tres anys, i m'enrecordo molt bé. Va ser molt angoixant! Quina por. No recordo massa com em vaig acabar despertant, però crec que fins-i-tot va passar pel passadís algun company de pis i no li vaig poder dir res... Tot i que tres anys després... Ves a saber què va passar realment.
ResponEliminaHola a tots! Moltes gràcies per compartir les vostres opinions sobre el tema, i sobretot les vostres experiències. Em faig al càrrec que era un post una mica estranyot, i que deixava moltes coses a l'aire. Això em passa per planificar-lo en dues parts! Però és que si ho hagués fet tot alhora hauria sortit un post maaaassa llarg, i ja us clavo prous rotllos de costum. Ara, de moment, faig un post de cap de setmana, per intercalar una mica, però procuraré que el proper sigui la conclusió d'aquest. Espero que ho trobeu interessant!
ResponEliminaPere, de vegades el subconscient i alguns efectes del cos es posen d’acord per jugar-nos una mala passada, oi? Si al tocar-te el braç adormit et va semblar que dormies acompanyat... és perquè has tingut la sort de dormir acompanyat altres cops. I això no té preu! Bona nit!
Assumpta, millor, millor, si no et passa mai! Entenc això que dius dels somnis... algun cop també m’ha passat, tant amb malsons com amb somnis agradables. Hi ha cops que tens molt clar que un somni és un somni, i et deixa un record molt difús i estrany. Però hi ha cops que són taaaan reals... que costa uns segons fer-se a la idea que només somiaves, oi?
La veritat és que darrerament em passa menys, però vaig tenir temporades que em passava uns quants cops per setmana. Al final t’hi acostumes i “ho controles”. No passa res!
XeXu, et dic el mateix que a l’Assumpta: si no t’ha passat mai, millor per tu! Al principi ho trobava molt i molt angoixant. Ara ja no tant. Diguéssim que ho trobo molest i empipador, però no m’angoixa. A part de la informació, m’ha passat tants cops que tinc la situació “controlada”. Sé que l’únic que he de fer (i que puc fer!) és mirar de relaxar-me, tornar-me a adormir, i que quan em desperti ja estarà tot! I tu... aviam si dorms una mica més, home! Clar, tant mirar blogs, tant mirar blogs... hehehe.
Alba!! Ueee, la primera blocaire que trobo a qui també li passa! No és que me n’alegri, que és un rotllo, però... hehe. Sí, és una sensació molt poc agradable. Pel que dius, no et passa gaire sovint, no, però? Em sap greu haver-t’ho recordat! A canvi, sí, tindràs explicacions pseudo-científiques sobre el tema! De moment, t’avanço que no, que no és un malson. Estàs ben desperta! (mare meva, sembla que estigui fent publicitat promocional pel meu proper post...!)
Elfreelang, tens tota la raó del món! Tot el que comentes del tema és ben cert, o almenys és tal i com jo ho tinc entès, també. Jo vaig estar llegint àmpliament sobre el tema quan vaig descobrir què era, i la meva idea és tornar a buscar aquesta informació i fer-ne un resum pràctic de cara el proper post... En tinc ganes, però m’hi he de posar!
Ostres, això d’apuntar el somnis no ho he fet mai, jo. Com és que ho feies? Els interpretaves després? Jo no sé si quan tinc un malson sóc capaç de fer-me entendre a mi mateixa que allò no és real... Mmm.. complicat! Només algun cop, fa molts anys, vaig ser conscient dins del somni que estava somiant.
Garbí, ho és, ho és! Però al final t’acabes “acostumant” sobretot si et passa sovint, que era el meu cas. Millor que no et passi, però!
Ferran, ups, em sap greu! Però estic segura que vas dormir perfectament bé, oi que sí? En tot cas, si mai et passa, ja saps que és transitori i benigne, no t’hi amoïnis!
rits, sí, la veritat és que l’última temporada que em va estar passant amb freqüència ja m’ho prenia amb filosofia. Ho trobava ben emprenyador, però estava força controlat. Aviam... el primer és que no són somnis, com he dit per allà dalt, és ben real. Combatre-ho exactament no, però es pot intentar evitar propiciar la situació en que és més fàcil que passi. Ho explicaré!
ResponEliminaAlyebard, és angoixant, però com he anat dient, si et passa sovint t’hi acabes acostumant. És molest i prou. Hi ha mil trastorns relacionats amb el son. El meu preferit és el de tocar el coixí amb l’orella i caure adormit a l’instant. Habitualment funciono així i m’encanta!
Yas, t’ha passat? Mira, hi ha gent que li passa només un cop o dos a la vida i mai més. Si en tot aquest temps no s’ha repetit, doncs millor! És ben bé això que expliques... segur que era el mateix. Esperem que no et torni a passar, doncs!
Doncs a mi també m'ha passat un parell de cops en tota la vida.
EliminaJo tinc crec que el que em passa és que estic adormida i en canvi em penso que estic desperta. Somio que sóc en el lloc que sóc o sigui a casa i al meu llit i passa alguna cosa allà al costat i jo no em puc moure. Però en realitat somio. No estic desperta. (Al menys és així com jo ho he viscut i sentit, però espero la teva explicació)
Em sembla que amb això de les respostes, se m'ha solucionat el meu problema de comentar-te. No puc fer un comentari nou, però puc respondre... Ja és molt!
EliminaMe n'alegro, Carme!!! Doncs mentre aquesta solució serveixi, tot això que tenim. Jo m'alegraré que puguis passar per aquí! =)
EliminaAi, ai.... així no és pas cap somni??? ara encara m'has cagat més!!! Una altra cosa que somio (o no!!) sovint és a la migdiada. I em vull despertar, però tinc son i continuo somiant, i al somni és com si no pogués obrir els ulls, i si els obro no hi veig bé, estic gerxa.... el món se'm capgira i tot perquè tinc molta son i no puc obrir els ulls bé del tot.... aix.... no sé si m'entens!!! heheheh!! em passen coses ben rares!!
ResponEliminaUuuuh!! Crec que això que expliques ara també m'ha passat! No ho tenia present, però al llegir-ho... és com tenir una passió de son, però molt bèstia, que ets incapaç de tornar al món dels vius. Diria que m'ha passat algun cop, i no fa gaire, precisament, però no aconsegueixo situar el record...
EliminaBufff! A mi també m'ha passat unes quantes vegades. La veritat és que sí, es passa malament, però t'acostumes... :S
ResponEliminaAquí trobaràs molta informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A0lisi_del_son
http://es.wikipedia.org/wiki/Par%C3%A1lisis_del_sue%C3%B1o