El dia d'avui ha estat un dissabte com qualsevol dels altres. Res hauria d'haver estat diferent, però resulta que jo he tingut un bon dia. Senzill, sense grans coses, però ben agradable.
Aquest matí tenia pràctiques (una mena de guàrdia de dissabte al matí), però he pogut plegar més d'hora del que m'esperava, i me n'he anat a voltar. De seguida he vist una botiga de roba que m'agrada i hi he anat directa, que aquí també hi ha rebaixes! Però abans d'entrar-hi m'he adonat que just al davant hi havia una fnac. Perill! He fet un parell de voltes mirant roba, però al final he decidit que preferia gastar-me els diners en llibres, així que he fet un ràpid canvi d'establiment.
M'ha agradat molt remenar llibres i més llibres (feia temps que no m'hi dedicava sense presses de cap mena) i he fet el que considero una bona compra. Sóc conscient que si hi hagués hagut llibres en català (o una oferta més àmplia en castellà?) la tria hauria estat força diferent. Però el resultat és aquest:
| Les adquisicions d'avui. De fons, la meva prestatgeria de l'anobii! |
Després he seguit voltant. El dia era típicament parisenc, el cel molt gris, el terra moll, i un plugim molt i molt suau. No feia gens de fred, i era agradable passejar per aquells carrers. Quasi sense adonar-me'n he topat de cara amb la Yellow Korner, una galeria fotogràfica que no coneixia i que m'ha deixat la boca badada, i m'ha revifat les ganes de treure la pols a la meva càmera mig abandonada.
Potser arran d'això, quan he anat a parar al centre Pompidou no he pogut evitar treure el mòbil, que tot i que dista molt de la càmera de retratar bona, fa unes fotos prou decents. Aquí us en ensenyo una!
| Centre George Pompidou, i unes figuretes molt curioses a la font de la plaça |
Al final se m'ha fet tard, i he decidit quedar-me a fer un mos per allà. Ha estat acabant-me les postres en aquella cafeteria de la Rue Sébastopol que he posat punt i final a Grandes Esperanzas, la novel·la de Dickens que tenia actualment entre mans, i que he llegit per poder participar a l'Homenatge a Dickens, organitzat per l'Assumpta en motiu del bicentenari del naixement de l'escriptor.
I per acabar de rematar el dia, quan estava a punt d'arribar a casa, he fet una parada tècnica a la boulangerie del meu carrer, he comprat una baguette i he fet allò que fa tot bon parisenc just després de comprar-la...
| "Baguette sense crostó" (sembla el títol d'una obra d'art, oi?) |
...clavar queixalada al crostó!
Doncs ja ho veieu, un dia sense res gaire especial, però que m'ha resultat agradable i tranquil. I us ho volia explicar!
Fins la propera!!
PD: Tinc pendents les explicacions tècniques sobre l'últim post... prometo fer-ho entre setmana!
Primeeeeeee!! :-))
ResponEliminaAssumpta, doncs gràcies a que tu has fet in primer comentari, jo ara puc fer el meu... com si fos una resposta... al teu.
EliminaAquí en tens una altra que també es gasta més fàcilment els diners en llibres que no pas en roba. I tot i que vull anar de rebaixes, encara no hi he anat i potser se m'acabaran.
M'ha agradat molt el teu dia... està molt bé gaudir de les petites coses.
Ostres, CARME, ara mateix estava llegint (a les respostes al post anterior) que tens aquest problema per poder posar comentaris. Què estrany.
EliminaHas provat amb un altre navegador? (hahaha jo sempre estic igual, ja ho sé) :-DD
Bé, i després d'haver fet la meva criaturada, ara respondré com cal! :-)
ResponEliminaÉs que m'ha fet tanta gràcia aquest post, que he tingut il·lusió perquè el meu comentari fos el primer...
Quin dia tan maco has tingut!! Ple de petits detalls que, cada dia estic més convençuda, són el més important de la vida... I quina gràcia quan dius que, entre gastar-te els calers en roba o en llibres, has preferit fer-ho en llibres (jo hauria fet el mateix hehe) I quina il·lu veure aquest llibre "Le meurtre de Roger Ackroyd", espero que t'agradi molt, molt!!
I, no ho puc oblidar: La meva enhorabona!! Ets una altre de les que dubtava de tenir temps per llegir un Dickens abans del dia 7 de febrer i has acabat "devorant-lo"... M'alegra molt que t'hagi enganxat així!! Iupiiiiiii ;-))
La foto és boníssima!! Renoi, quins mòbils fan avui en dia!!... i la baguette té una pinta deliciosa mmmmmmmmm :-DD
Oh, la la, Yáiza, m'has fet venir ganes de tornar a París. Fa taaants anys de l'últim veada, i la ciutat m'agradava tant i tant! Serà un post "normal", però mira, m'ha agradat especialment :))
ResponEliminaDoncs encara que pugui semblar mentida, el meu dia no ha distat massa del teu, pel que veig. Però m'avergonyeix reconèixer que, jo que sempre presumeixo de comprar tants llibres, avui he anat de rebaixes i m'he firat roba... amb els comentaris de l'Assumpta i la Carme ara quedo malament. Però bé, si em serveix de justificació, diré que el darrer cop que vaig anar a comprar llibres vaig gastar més del doble del que he gastat avui. Tampoc no són estranyes les vegades que vaig a comprar alguna peça concreta i per contra torno a casa amb un llibre sota el braç.
ResponEliminaBé, dit això, que m'alegro de veure la naturalitat que desprèn aquest post, com d'acostumada que estàs a Paris i a moure't per allà. Si mirem posts d'uns mesos enrere sembla mentida que a dia d'avui puguis escriure un post tan maco, oi? Vull dir, descrivint un dia tan maco, no que no puguis escriure un post maco, ara i sempre! A mi personalment m'agraden aquests dies, te'n vas sol a la teva i passes una estona agradable. Ja hi ha altres moments per la companyia, però saber gaudir de tu mateixa, d'una passejada, d'un llibre i d'un crostó de baguette acabada de fer, és fantàstic.
Et desitjaria molts més dies com aquest, però no ho faré, perquè els dies són sempre diferents. El que sí que et desitjaré és molts dies de sentir-te com avui, o encara millor.
Curiositats i a la vegada casualitats de la vida, dels quatre llibres que t'has comprat, jo me n'he llegit tres (em falta el d'Austen), però la casualitat més grossa és que, a hores d'ara, estem llegint el mateix llibre, el de l'Eduard Márquez. Tal i com diu el teu blog: coses de la vida...
ResponEliminala irresistible mossegada al crostó posa un punt i final adient al dia passat.
ResponEliminaTanta por i al final.....A Paris s'hi està prou bé.
Ais, t'acabarà agradant i tot, Paris!!!
ResponEliminafins i tot quan està gris és bonic!
no he llegit cap dels quatre llibres que has comprat. Ja ens aniràs explicant.
Un dissabte parisenc com una parisenca més...això és que ja t'hi vas sentit cada cop millor...ei et llegeixes el mateix llibre que ja m'he llegit ...que tinguis un diumenge tranquil i relaxat com el dissabte!
ResponEliminaquin rollo que a París sempre estigui núvol...
ResponEliminaEl gris també té el seu encant. A mi sempre m'ha agradat pessigar del crostó del pa recent comprat.... hehehe! I també prefereixo més remenar llibres que roba! Coses que pasen....
ResponEliminaAbraçada!
Ja has vist el darrer anunci d´Estrella Damm? París com protagonista. Petons des de Barcelona 93!!
ResponEliminaDoncs jo trobo que ha estat un dissabte excel·lent. Passejant, comprant, gaudint de la literatura i els cafès parisencs... i sobretot del seu pa espaterrant! Des que vaig estar a París l'any passat que vaig copsar la magnitud de la tragèdia que patim a les nostres terres amb el pa. El que allà trobes a cada cantonada, un pa excel·lent, aquí has de caminar cinquanta cantonades per a trobar el mateix, o alguna cosa que se li assembli!
ResponEliminaMmm, rosegar el crostó de les baguettes :) M'has fet recordar unes quantes passejades per París fa un temps. A vegades es troben racons sorprenents.
ResponEliminaEm feu enveja. Sana?
ResponEliminaTemps per a tu mateixa? Per vagarejar? Passejar sense rumb? Oh, ja no recordo què és això! :-(
ResponEliminaL'Fnac és un lloc perillós, si hi entrés no pots sortir sense com a mínim un llibre! Però m'alegro de les teves adquisicions. Dels llibres que t'has comprat jo m'he llegit Northanger Abbey de Jane Austen i em va agrada molt, espero que el gaudeixis tant com jo :)
ResponEliminaVeig que ets una amant de Paris i del bon pa, per suposat que s'ha de menjar el crostó al comprar el pa, és tradició!
Bon dissabte, el teu!
ResponEliminaJo amb això de comprar llibres tinc problemes... A vegades he de vigilar per no quedar-me sense peles a la cartera (del Barça) i no tenir suficient pel bitllet de bus.
Has acabat Grans Esperances! Ens fas un "adelantu" de la ressenya?...
Em passa amb els llibres el mateix que amb el cinema: darrerament no estic gaire inspirada per triar alguna cosa per llegir/veure...
ResponEliminaEm quedo amb el detall del crostó! ;)
Molta gent firmaria un dia així.
ResponEliminaOh, la, la... m'has fet recordar la meva visita a París; corria l'any 90 i en el centre Pompidou hi havia un marcador electònic que feia un compte enrere cap l'any 2000
ResponEliminaI a les rebaixes vas anar a comprar llibres
Ho tens tot tu, reina
au revoire