Títol original: Et si c'état vrai... (any 2000)
Autor: Marc Levy
Edició: Versilio, 2011
Pàgines: 250
Títol en castellà: Ojalá fuera cierto
Recordo el primer dia en què vaig topar amb aquest llibre. Em va cridar l'atenció, però estava en francès, el veia gruixut (era aquesta novel·la i la seva continuació reunides en un sol volum) i tenia altres objectius d'adquisició de lectura per aquella tarda. Setmanes després, vaig veure a ca la Jomateixa una ressenya molt positiva sobre una altra parella de llibres de l'autor, i això em va decidir, fa una setmana, a descarregar-me'l per l'ebook. Tinc la sort d'haver-lo pogut llegir en francès -i s'entén molt bé- perquè de moment no està traduïda al català. De totes maneres, estic segura que tard o d'hora caurà, ja que novel·les posteriors de l'autor, com les que ressenyava la Jomateixa, ja han estat traduïdes. Pels més cinèfils, també en van fer una pel·lícula (però un cop vist el trailer ja aviso que n'han fet el que han volgut... poc a veure amb el llibre). I aquí va la meva ressenya!
La Lauren és interna de medicina a un important hospital de San Francisco. La seva vida, tot i que un pèl solitària, és del tot normal fins que un dia pateix un accident de cotxe que després de quasi matar-la la deixa finalment en coma. Un coma profund, que la tindrà durant més de mig any desconnectada del món, o això és el que sembla a tothom. Passat aquest temps, l'Arthur, un nou llogater, s'instal·larà al pis que havia ocupat ella fins el dia de l'accident, i aquí és quan comencen a canviar les coses. L'Arthur estarà disposat a tot per tal de salvar la Lauren i aconseguir que es desperti.
Torno a ressenyar una novel·la romàntica francesa. Com La délicatesse, aquesta es pot catalogar també de comèdia romàntica. Comèdia subtil, ja que aporta uns tocs d'humor que no passen desapercebuts, dibuixant davant dels nostres ulls escenes que com a mínim ens faran fer un somriure entremaliat. La resta del llibre, però, conté força filosofia sobre la vida i l'amor, i no és que sermonegi al lector gratuïtament, si no que ho entrellaça bé i subtilment amb el fil argumental. L'autor posa els peus tot sovint el camp de la medicina, i he de confessar que m'ha sorprès trobar-ho força rigorós. Darrere d'algunes escenes hi ha una bona feina de documentació i correcció per part de professionals de la salut.
He gaudit molt amb aquesta novel·la. L'he llegit a la velocitat de la llum els dies que m'hi he pogut dedicar, m'ha enganxat, l'he trobada interessant, i la història és del tot curiosa. L'argument m'ha sorprès en moltes ocasions, i la forma amb què està escrita és planera. No deixa de ser una novel·la romàntica, però fins ben bé el darrer terç del llibre ens podríem estalviar aquesta etiqueta odiosa. La recomano, sempre i quan no espereu la gran obra literària, i tingueu ganes d'una lectura lleugera, que tracta dels sentiments i les relacions humanes. Aconsello paquet de mocadors de paper a mà.
Recordo el primer dia en què vaig topar amb aquest llibre. Em va cridar l'atenció, però estava en francès, el veia gruixut (era aquesta novel·la i la seva continuació reunides en un sol volum) i tenia altres objectius d'adquisició de lectura per aquella tarda. Setmanes després, vaig veure a ca la Jomateixa una ressenya molt positiva sobre una altra parella de llibres de l'autor, i això em va decidir, fa una setmana, a descarregar-me'l per l'ebook. Tinc la sort d'haver-lo pogut llegir en francès -i s'entén molt bé- perquè de moment no està traduïda al català. De totes maneres, estic segura que tard o d'hora caurà, ja que novel·les posteriors de l'autor, com les que ressenyava la Jomateixa, ja han estat traduïdes. Pels més cinèfils, també en van fer una pel·lícula (però un cop vist el trailer ja aviso que n'han fet el que han volgut... poc a veure amb el llibre). I aquí va la meva ressenya!
La Lauren és interna de medicina a un important hospital de San Francisco. La seva vida, tot i que un pèl solitària, és del tot normal fins que un dia pateix un accident de cotxe que després de quasi matar-la la deixa finalment en coma. Un coma profund, que la tindrà durant més de mig any desconnectada del món, o això és el que sembla a tothom. Passat aquest temps, l'Arthur, un nou llogater, s'instal·larà al pis que havia ocupat ella fins el dia de l'accident, i aquí és quan comencen a canviar les coses. L'Arthur estarà disposat a tot per tal de salvar la Lauren i aconseguir que es desperti.
Torno a ressenyar una novel·la romàntica francesa. Com La délicatesse, aquesta es pot catalogar també de comèdia romàntica. Comèdia subtil, ja que aporta uns tocs d'humor que no passen desapercebuts, dibuixant davant dels nostres ulls escenes que com a mínim ens faran fer un somriure entremaliat. La resta del llibre, però, conté força filosofia sobre la vida i l'amor, i no és que sermonegi al lector gratuïtament, si no que ho entrellaça bé i subtilment amb el fil argumental. L'autor posa els peus tot sovint el camp de la medicina, i he de confessar que m'ha sorprès trobar-ho força rigorós. Darrere d'algunes escenes hi ha una bona feina de documentació i correcció per part de professionals de la salut.
He gaudit molt amb aquesta novel·la. L'he llegit a la velocitat de la llum els dies que m'hi he pogut dedicar, m'ha enganxat, l'he trobada interessant, i la història és del tot curiosa. L'argument m'ha sorprès en moltes ocasions, i la forma amb què està escrita és planera. No deixa de ser una novel·la romàntica, però fins ben bé el darrer terç del llibre ens podríem estalviar aquesta etiqueta odiosa. La recomano, sempre i quan no espereu la gran obra literària, i tingueu ganes d'una lectura lleugera, que tracta dels sentiments i les relacions humanes. Aconsello paquet de mocadors de paper a mà.
Fins la darrera frase de la ressenya hi havia molt poques possibilitats de que em decantés per aquest llibre per una lectura futura, però amb la darrera frase aquestes poques possibilitats es fonen del tot. Té molta fama aquest home, però com tants d'altres, em temo que no és per mi.
ResponEliminapues tiene buena pinta.
ResponEliminaJo tampoc crec que me'l llegeixi (el prestatge de pendents ha crescut amb sis o set llibres més...), però t'agraeixo la ressenya per haver reivindicat la lectura lleugera! A vegades sembla que només s'hagin de llegir obres transcendentals...
ResponEliminaMmmm, a mi les novel·les de llagrimeta no m'acaben de convèncer. Bé, de fet és que no he plorat mai amb cap llibre, és curiós (amb les pelis sí).
ResponEliminaEns faràs la ressenya de la metgessa? Oi que sí? De fet, vaig estar a punt de comprar-la.
ResponEliminaOstres, estàs llegint la de "La metgesa de Barcelona"? Ostres, ja diràs què tal. El vaig buscar però no el vaig trobar!
ResponEliminaPel que fa al llibre del post de cuyo nombre no puedo acordarme (el francès i jo estem barallats), haurem d'esperar que surti en català!
doncs segons informe teu i el francés pel mig...va a ser que no...;)
ResponEliminaJa saps que em va agradar molt La delicadesa, així que aquesta també em pot agradar... Dubto en la llengua, tinc el francès molt rovellat, dommage, bé de moment en tinc uns quants en mode espera...
ResponEliminaXeXu, no, possiblement no és un llibre per tu. Però també has de tenir en compte que jo sóc molt ploranera amb aquesta mena d'històries... ja saps, llagrimeta fàcil. Suposo que a tu o a d'altres no us faria plorar pas. De totes maneres, no t'insistiré pas per a què te'l llegeixis.
ResponEliminajordim, m'alegro que t'hagi agradat la ressenya.
Maurici, uf! Això que dius és molt savi i és fusta de post. Ho saps, oi?? Hehehe! Realment... jo, per lectura trascendental, tinc uns preciosos totxos d'apunts de medicina. A aquestes alçades de la meva vida, la lectura és per lleure, i vull que em distregui les neurones. Lleugereta, gràcies. O, almenys, distreta. Tinc companys per aquí llegint grans clàssics (i a sobre en francès), jo de veritat que no entenc com s'ho fan... a mi em maten d'avorriment! Sóc massa simple?
Porquet, repeteixo el que li deia a en XeXu, jo sóc de llagrimeta fàcil. Amb les pelis també, però no en miro gaires. Amb els llibres ploro amb una facilitat... suposo que és perquè no m'acostuma a veure ningú! Tot i que no em fa res dir-ho. De vegades penso que ploro més llegint un llibre que sentint una història real i trista. Catarsi literària? I no, suposo que el llibre no t'agradaria...
Jordi D., hehehe! Homeee... si m'ho demanes així..!! Tenia al cap la idea de fer-la, perquè és una novetat i suposo que molta gent no sap de què va. Si a més tinc fins i tot gent interessada... la faré, la faré!
Jordi Banyeres, però buenu! Què passa, que jo ressenyo un llibre i us heu de posar tots a parlar d'un altre?? (per molt que l'estigui llegint jo!). Molt lleig, molt lleig... Ara, tornant al tema, no sé com no el vas trobar (en vas oblidar el títol?), perquè estava absolutament a tot arreu en posicions destacades! A mi quasi se'm menja... sort que ja me l'havien regalat, si no, l'hauria acabat comprant. El llibre francès que he ressenyat... home, no és que no te'l recomani, però no cal que tinguis pressa per llegir-te'l...
Joan G., no, no, tampoc el veig per tu. Collonades!
Gemma, m'alegro que passis per aquí, precisament perquè vaig fer la ressenya pensant una mica en tu. Recordava que t'havia agradat La delicadesa i vaig pensar que aquest també t'agradaria. Si els idiomes disponibles et fan mandra, sempre pots provar amb "El primer dia/La primera nit" del mateix autor, que sí que estan en català. T'agradaran! (o això espero, clar..)
Gràcies per la recomanació. Jo t'he notat tant entusiasmada que m'han vingut una mica de ganes de llegir-me el llibre. Ara mateix, una història que fa plorar potser no és el que em ve més de gust, però me l'apunto a la llista de llibres pendents! :)
EliminaHe vist la peli! Em va agradar, no entusiasmar, xò estava bé. Sobretot en Mark Ruffalo!
ResponEliminaDel Mark Levy en vaig llegir un l'any passat. I si, està bé, xò no sé xq tot i ser consumidora de comèdies romàntiques, els llibres ensucrats no m'agraden massa. No ho entenc massa bé, xò llibres d'aquest estil o els del Moccia,.... mmmm, como que no. En canvi, per veure en peli, per passar l'estona, ja m'estan bé.
Ai, no sé, contradiccions de les meves.
Jo he llegit un llibre d'aquest senyor i em va agradar, sense gaires entusiasmes... potser algun dia repeteixi i triï aquest.
ResponEliminaAnna G., m'alegro d'haver-t'hi animat. No és, en global, una història trista, però té moments així més sensiblones...
ResponEliminarits, jo no he vist la pel·li, no, però pel que he vist no té gaire a veure, l'han convertit en una pel·li tonta americana, em temo... Jo de Moccia i Levy només n'he llegit un de cada un i no puc opinar gaire, però tot i ser "novel·la romàntica" trobo que són molt i molt diferents. Moccia és molt més amor-disney-adolescent, i Levy em penso que, dins de les seves anades d'olla, toca més de peus a terra. Bé, el cas és que no penso llegir res més de Moccia, però de Levy tinc clar que sí!! I ves, les pel·lis nyonyes crec que ens agraden a totes... Tienes un e-mail, sofà, manta i gelat de xocolata!
Carme, entenc que aquest tipus de novel·la no entusiasmi a tothom. En tot cas, és un llibre per passar una bona estona i distreure's, tinc clar que no és cap gran obra de la literatura... però jo me l'he llegit de gust!
Gràcies per la ressenya! tinc llibres per a llegir per un any sencer...i aquest s'esperarà a la llista
ResponEliminaElfree, sense presses!!! El llibre està bé, però no cal córrer.
ResponElimina