Algú de vosaltres recorda aquells temps en què a les notícies es deia sense parar que a l'Estat espanyol hi faltaven metges i mestres? Gràcies a això, cada cop hi havia més demanda per entrar a aquestes carreres, i com que l'oferta era la mateixa, la nota de tall de Medicina i de Magisteri, no feia més que pujar i pujar.
Centrant-nos en Medicina, que és lo meu, les organitzacions no-(tant)-polítiques que hi entenen*, van advertir que el problema no era una falta de metges llicenciats a l'estat, sinó dos altres factors: una mala distribució dels professionals, i una important "fuga de metges" a l'estranger, on les condicions de treball són molt millors.
L'any 2008, l'Estat comptava ja amb 28 facultats de medicina, en les
quals s'havien anat augmentant progressivament els números clausos**,
i els alumnes de les quals ja protestaven per sentir-se enllaunats en
facultats on no hi havia espai ni recursos per tots. Però ni cas, és
clar. Davant l'impossibilitat de seguir augmentant els números clausos, i aprofitant l'avinentesa per fer un moviment tàctic molt vistós,
es va decidir obrir 14 noves facultats, 6 d'elles privades, en el període de dos anys lectius.
Quan això va sortir a la llum, els estudiants de Medicina de tot l'Estat, vam sortir al carrer sota el lema de "Metges en Llauna". Sosteníem que no feien falta més metges, i que una ampliació de places a les facultats era inútil si no es complien dos factors: 1) un augment proporcional dels recursos i del pressupost destinat en les facultats de medicina, i 2) un compromís real d'augmentar les places MIR, que és d'on acaben sortint els metges totalment formats***. Possiblement, en aquell moment vam quedar com els estudiants rancis que com que ja estan dins la carrera, volen impedir que hi accedeixi menys gent i així tenir menys competència professional en un futur.
![]() |
| La pancarta oficial de la campanya Metges en Llauna a Catalunya. |
Però el temps ens ha donat la raó. Després de l'obertura de les 14 noves facultats, vam començar a sentir parlar de crisi. Hem passat de la situació on cada anys quedaven places lliures MIR (les més dolentes que no volia ningú, per poc interessants o mal situades), a la situació actual, en què hi ha el doble de candidats que de places (perquè sí, les places, com era d'esperar, han estat retallades per la crisi, també).
Som un dels països de la UE que forma més metges cada any (ja estàvem per sobre la mitjana amb les 28 facultats del 2008). La formació d'un metge és molt cara (a les universitats privades, cada any de carrera costa uns 10.000€). La meva promoció, però sobretot les que segueixen (les que van començar a partir del 2008), ens trobarem que a l'acabar la carrera no podrem accedir tots, ni molt menys, a una plaça MIR, i encara menys a un lloc de treball després d'acabar el MIR. Per tant, l'Estat està pagant la formació de moltíssims metges que es quedaran a l'atur o que hauran d'anar a treballar a l'estranger. No sona massa rentable, oi? Com que no ho és, resulta que el preu de totes les matrícules a la universitat, s'ha encarit. Si abans pagàvem prop del 25% dels estudis, ara n'hem de pagar un 40%.
I si reduissin el número de places i invertissin els diners en fer els estudis més assequibles?
I si els números clausos del conjunt de Facultats de Medicina de l'Estat s'ajustés una mica al número de places MIR que es preveu que es podran oferir al cap de sis anys?
En tot cas... nosaltres ja ho vam avisar. No se'ns va fer cas, i ara la situació entre els professionals de la medicina, és la que és: un munt d'aturats amb una formació boníssima, que només opten a contractes penosos fent guàrdies i suplències a Urgències. I pitjor que serà d'aquí uns quants anys.
* L'Organització Mèdica Col·legial, i la Conferència Nacional de Degans de les Facultats de Medicina
** Els números clausos són el màxim d'alumnes que admet cada Facultat. Per exemple, fa 10 anys, més o menys, la UB admetia uns 60 alumnes per grup, i com que n'hi ha tres, eren 180 alumnes per promoció. Actualment (i pressionada per les demandes del govern) n'accepta 90 per grup, és a dir, un total de 270 alumnes per promoció. Això, amb els mateixos espais i els mateixos recursos. Senzillament: no hi cabem.
*** Medicina són sis anys, i s'acaba la carrera amb un títol de "Llicenciat en Medicina" (properament "Graduats"). Per a exercir en el sistema de sanitat pública cal un títol d'especialista (sí, també pels metges de família), que s'obté sent MIR (metge intern resident) 4 o 5 anys. Per accedir a una plaça de MIR cal passar el famós examen MIR, que és una mena d'oposició que es convoca cada any. El qui treu millor nota és el primer en triar plaça (especialitat i hospital on la vol fer), i després el segon, i així successivament fins que s'esgoten les places.

Una solució al problema, seria augmentar el nombre de malalts. Haurem de tornar a fumar.
ResponEliminaHome, vols dir que el govern ha fet una mala gestió? A Espanya? No pot ser. Va, deixo el to sarcàstic, no em sorprèn el que expliques, i em recorda molt a la situació actual per reactivar l'economia, com fer que el poble torni a consumir i els diners es moguin? Fent-lo més pobre, és clar. Doncs el que expliques és similar. Sembla que hi ha una solució fàcil i factible, per no parlar de lògica quan te l'expliquen bé, i es tria fer la contrària. Tot això em porta a pensar que ha de ser un tema d'interessos molt clar, perquè si els mateixos estudiants se n'adonen de la solució, els que manen, que han de ser coneixedors del sector, també han de conèixer el camí correcte, però no el segueixen. Tot plegat, fa pudor de socarrim.
ResponEliminaRes, ànims perquè sembla que el futur dels metges està tan negre com el de la majoria, una carrera tan estructurada patirà també les coseqüències d'una gestió pèssima pensada per les butxaques d'alguns i en detriment de tots els altres, tant professionals com 'clients'.
Doncs res, us tocarà fugir del país. Records als estrangers de part meva!
ResponEliminaJo optaria per especialitzar-me en psiquiatria perquè d'aquí ben poc ens haurem de drogar tots legalment..... això no hi haurà qui ho aguanti!
ResponEliminaMedicina és una de les professions que pateix i patirà, però no serà l'única... No hi ha tants llocs de treball per a tantes persones formades.
La solució com apunten per aquí dalt potser serà fotre el camp! :(
L'important és que sortiu ben preparats. Aquesta professió és vocacional i tindràs d'estudiar tota la vida, amb el temps s'arreglarà tot i els bons metges sempre tindran treball.
ResponEliminaPotser és una visió massa optimista però això actualment passa amb la majoria de les carreres.
Bona tarda Yáiza :)
Si és que tot està fatal i fet amb el cul..... ais, ningú s'escapa... ànims!!
ResponEliminaVols dir que això no passa en totes les carreres? Perquè mira que Dret! Hi ha Llicenciats en Dret per tot arreu.
ResponEliminaQuan jo estudiava la carrera, fa uns 30 anys, les aules estaven tan plenes que no hi havia prou cadires per tots els matriculats de tal manera que la gent arribava a classe molt, molt més d'hora per poder agafar lloc. Quan s'acabaven les cadires (els bancs, perquè eren com cadires de fusta muntades en un banc, es tiraven amunt i avall, amb un escàndol!!) la gent començava a guardar lloc al terra de la tarima, a les finestres...
Ja sé que pot semblar broma, però no ho és. Les classes començaven a les 9. Tu arribaves a les 20:40 i tot era ple... començaves a passejar-te, anaves fins la tarima del professor i, quan anaves a seure allí (imagina quina comoditat per prendre apunts) resulta que "aquell trosset" ja estava guardat... El mateix passava amb els ampits de les finestres... A cada finestra tres o quatre estudiants. Un desastre.
Les coses no canvien...
Això sí, al segon trimestre la gent ja estava fins el gorro i començava a faltar a classe. Llavors hi cabíem tots :-))
El sistema universitari, com tantes altres coses, haurà de patir una forta reforma si ens en volem sortir.
ResponEliminaJa has tornat a Catalunya?
M'entristeix pesar que persones ben preparades hauran de sortir del país per trobar una feina...ja en conec uns quants...
ResponEliminaÉs indignant! La solució serà marxar fora, cada cop hi ha més gent que ho fa, però fa molta ràbia.
ResponEliminaAi quantes coses per arreglar i quina poca disposició per a fer-ho.....amb el fàcil i raonable que és escoltar els professionals i els estudiants....no ho teniu fàcil no....si us haguessin fet cas:...
ResponElimina(La teva humil) opinió és molt important, Yáiza, perquè tú coneixes coses d'aques mundillo que els qui no hi estem ficats desconeixem. D'entrada, gràcies per la informació, i tot seguit... putus gestors de la cosa pública (i privada, que aquí ja no se salva ni l'apuntador). Quin desastre, per favor.
ResponEliminaMetges i mestres, ambdues ens toca el tema. Realment és una llàstima que el propi govern retalli en allò més fonamental, la salut i l'ensenyament.
ResponEliminaTant de bo, aviat, tots aquests metges, amb una formació excel·lent trobeu un lloc on desenvolupar la vostra feina, que és excepcional.
Et vaig trobant en comentaris, i crec que ja era hora d'entrar a casa teva.
Ap, hi ha nous atacs del Lluís sonat a cal Garbí, si pots passa-hi, l'altre dia vas estar extraordinària a cal XeXu.
Una abraçada i ens anem trobant!
Salut!!!
Estic d'acord amb tu en línies generals, que cal preveure les coses amb certa antelació. Ara bé, no em sap gens ni mica de greu que l'Estat es gasti diners en formar bons professionals que puguin trobar feina fora del país.
ResponEliminaSi tampoc hi hagués feina a fora, doncs sí, seria una estupidesa. Per exemple, formar un excés de filòlegs catalans, que no trobaran feina a l'estranger amb gaire facilitat, doncs potser sí que seria un error. I sí que cal ajustar-se a les necessitats que genera el país. Però amb professions "amb sortida" que poden donar una feina digna i una bona carrera professional als seus estudiants, crec que hem de mirar més enllà.
Per exemple, si ara els estudiants de carreres de ciències o enginyeries han de marxar del país, no crec que sigui dolent haver-los format. És cert que ara ho tenen cru, aquí. Però si més endavant les condicions canvien, alguns d'ells podran tornar (ben formats i ben espavilats) i generar un tipus d'activitat econòmica molt interessant.
Tinc entès que el sector de la Sanitat a Catalunya i a Espanya no és dels pitjors i que hi ha grans professionals. Evidentment m'agradaria que tots els metges trobéssiu una bona feina (més que res, perquè a la meva família hi ha gent en la teva situació) però en el fons, encara sort que l'Estat pot seguir gastant diners en formar estudiants d'una professió tan útil com la medecina. El pas següent serà que tampoc hi haurà diners per formar metges, els joves del país no tindran formació i sense ella, no tindran feina ni a dins ni a fora del país.
Gràcies a tots per passar per aquí i per dedicar el temps necessari a llegir aquest post més aviat llarg i d'un tema més aviat espès i ensopit. Com veieu, aquí ja no se salva ningú, ni tan sols els metges, que sempre s'havien considerat com una "espècie a part" a qui no esquitxaven certs problemes socials i econòmics, i dels que es deia que "cobren molt bé" (i ara molts estan a l'atur o amb contractes escombraria). Fins la propera!
ResponEliminaJP, jo no correria el risc, aviam si la sanitat pública se n'acabarà d'anar a fer punyetes del tot i els fumadors amb MPOC i càncer es quedaran al carrer!!!
XeXu, sí, com sempre el govern gestiona les coses d'una forma que només deuen entendre ells. Vaja, jo no m'explico com deuria anar tot allò, però només em puc imaginar que ho van fer per interessos polítics, i perquè deu quedar molt bé a les portades dels diaris dir que el govern va innaugurant noves facultats de medicina. Els metges ho tindrem, efectivament, tant magre com tots els altres. Però em sembla encara més absurd perquè formar un metge costa una fortuna, que no revertirà en res positiu, només en un grapat de professionals amb 11 anys de formació a l'esquena i aturats des dels 30 anys.
Pons, haver-m'ho dit fa uns mesos, que hauria donat records a totes les francesetes!
Alba, és que jo no vull marxar del país!! Vés, potser sí que hauré d'especialitzar-me a psiquiatria, amb la crisi cada cop hi ha més gent deprimida... Creus que seria mala praxis utilitzar els meus coneixements per fer rentats de cervell als polítics??
Pere, sí que et veig optimista, sí!! Saps quin és el problema? Que amb tants més estudiants i igual (o menys) quantitat de recursos, els metges no podem sortir, de cap de les maneres, igual de ben formats que abans... Espero que tinguis raó i tot s'arregli.
rits, doncs no, amb aquesta pillarem tots i no s'escaparà ningú. Bé, potser els polítics no pillaran... què en penses?
Assumpta, evidentment, penso que d'un temps ençà està molt de moda això de tenir molts universitaris, i que tothom vagi a la Universitat i tal i qual. Potser queda fatal això que diré, però jo no estic massa d'acord amb aquesta política: em penso que avui en dia entra a la Universitat personal que millor farien aprenent una professió que els doni feina, i no adquirint uns coneixements que no els desperten cap interès i que l'únic que faran és donar-los un títol per emmarcar i posar a la paret. Les aules universitàries estan a tope, i en conseqüència tenim tot de gent amb títols superiors que mai trobarà feina "de lo seu". I la culpa d'això és que s'han desprestigiat aprenentatges i oficis que donarien molts llocs de treball, des de l'administració a paleta, passant per fuster i tot el que tu vulguis. Que ara per canviar bolquers a una escola bressol cal tenir un grau universitari! I qui té un títol superior, evidentment, no vol posar-se a canviar bolquers després de tant esforç. Bé, clavat tot aquest rotllo, em fa gràcia la teva anècdota de les aules de dret. A Medicina el primer dia la classe està plena i es va buidant paulatinament al llarg del semestre, fins que quedem quatre gats. I quan fèiem anatomia, hi havia un profe molt bo i un de no tant, i els del grup de tardes (que tenien el dolent) venien a la classe del matí, si podien, per gaudir de l'explicació bona... I ens prenien els llocs!
Tirant, sí, sí, ja fa un parell de mesos que vaig tornar!! El problema és que el sistema universitari acaba de patir una reforma (Pla de Bolonya) que ens farà anar més malament que bé...
Aitor, jo espero ser de les que es poden quedar... no em crida gens haver de marxar a treballar a fora!
Sílvia, com justament li deia a l'Aitor, jo no vull marxar a fora. Per mi no és una opció raonable, o sigui que tocarà pencar molt, intentar sortir molt ben preparada, i que algun hospital em vulgui.
ResponEliminaElfree, és com tot. Els qui fan les lleis d'educació, no són mestres i en sa vida han trepitjat una aula. Els qui decideixen com funcionarà el sistema d'educació superior, fa segles que van deixar les universitats. I els qui prohibeixen que s'atengui els sense papers de forma gratuïta no hauran de donar mai la cara i dir a un immigrant que se'n vagi per on ha vingut. I així ens va.
Ferran, gràcies per l'elogi. Com just comento a l'Elfree aquí sobre, el problema és que els gestors són això, gestors. Persones que gestionen com ha d'anar tot, sense conèixer res, perquè mai s'han apropat a conèixer com és la realitat del que gestionen.
Dafne, abans de res, gràcies per entrar a casa meva! La visita serà retornada, és clar. Pel que dius: d'una banda és comprensible que el govern retalli per aquí, perquè és precisament per on més es gasta, així que retallant una mica es poden estalviar molts diners. Però el problema és el COM retallen. Perquè no es procura que el sistema sanitari sigui eficient (i el mateix per l'educació), en comptes de retallar sous, llocs de treball i condicons. No sé si és aplicable a les escoles, però si els hospitals es gestionessin amb més seny i es pensés bé en què invertir els diners, no caldria retallar tant, simplement estalviar en les despeses inútils que es fan contínuament.
Pel que fa al senyor Lluís Bosch, ja he vist els seus despropòsits a ca'l Garbí. No sé si ho saps, però no és el primer cop que va allà a fer destrosses. Gràcies per pensar que vaig fotre-li un bon sermó al Bona Nit! Però ara estic començant a pensar que tot això ho fa només per provocar el personal (és a dir, a nosaltres) i que es deu divertir veient com ens exaltem. Així que la meva propera proposta serà ignorar-lo completament. No es mereix més... Fins aviat!
Sergi, gràcies per currar-te tant el comentari, es nota que has llegit i paït el meu llarg post! (Quina paciència que teniu alguns...). Mira, en línies generals estic d'acord amb tu, només hi ha un petit problema: que l'Estat ha augmentat en molt el número de places de la Llicenciatura de Medicina, però ha augmentat molt poquet els recursos que s'hi inverteixen. Així que l'inconvenient de tot això és que nosaltres sortim pitjor formats: més alumnes, mateixos espais, mateix professorat. Més facultats a mantenir, mateix pressupost a repartir entre totes. La Facultat se'ns queda petita, som molta gent a pràctiques, no hi cabem a laboratoris, sales d'anatomia,... anem quatre alumnes amb cada metge a l'hospital, etc. La formació empitjora. L'altra part de tot això, és que ja va passant això de què ja no s'ho poden permetre tant. Sense anar més lluny, jo a primer vaig pagar 800€ de matrícula (que no vaig pagar perquè tenia MH de Batxillerat, com quasi tothom a Medicina), i aquest any en pagaré vora 2000€. El preu del crèdit ha anat pujant uns quants euros cada, any, però aquest ja s'han passat: passem de pagar el 25% de la formació, a pagar-ne un 40%. I si tens familiars que estan per allà, pregunta'ls quan paguen, que si són més joves que jo, encara és pitjor...
Això a part, com tu dius, formar-se a Catalunya i a Barcelona en especial, està molt ben reconegut a tot arreu. Però la carrera i prou no serveix de res, hem d'accedir al sistema MIR per ser algú. I aquí és on se'ns compliquen les coses, perquè cada any molta gent es queda fora de l'oposició. I haver d'anar a especialitzar-se a l'estranger, és força complicat, sense entrar en el tema que cal tenir un excel·lent domini de la llengua d'acollida (vaja, que amb el First no vas enlloc). I res... que tot és molt complicat, i que per mi, marxar a l'estranger, no seria una solució, només un problema. No em ve gens de gust!!!
Bé, està clar que invertir diners per formar metges només a mitges (sense el MIR) que acabin treballant de cambrers ja sí que no tindria gaire sentit. El meu comentari anterior volia dir que, tal com estan les coses, sortir amb una bona formació us pot servir per enfrontar-vos a aquest futur incert que ens espera. Que és millor sortir a l'estranger amb una bata de metge que no pas despullat.
EliminaEvidentment, entenc que molts us voldreu quedar al país i seria fantàstic que la sanitat millorés cada any però... Bé, no sembla que la cosa vagi per aquí. Per això volia veure el got mig ple i poder alegrar-me que hi hagi joves que surtin amb bona formació. De tota manera, si la formació ha de quedar a mitges, doncs tens raó, és un disbarat.
Un tema a part, que no em sembla menor, és aquestes universitats privades que estan sortint. La intuïció em diu que estan vinculades a sectors religiosos, m'equivoco? I potser s'hi barregen interessos econòmics i una certa voluntat de ficar el nas moral als afers d'ètica mèdica. M'equivoco?
No queda fatal això que has dit, jo penso el mateix. Potser perquè jo vaig fer FP + COU enlloc de BUP + COU, que valoro molt l'aprenentatge d'oficis. Que es pot ser un magnífic electricista, un molt bon cuiner i guanyar-se bé la vida i treballar en una feina que agradi sense haver anat a la Universitat :-)
ResponEliminaSuposava que et faria gràcia això de guardar un trosset de tarima o d'ampit de finestra hehehe... és rigorosament cert, eh? :-))