Tinc dos amics que sempre hi són. No vull dir que hi hagin estat desde sempre. No, això no. Abans hi havia altres persones. Però ara tinc dos amics que m'han donat tant de suport durant els dies més difícils de l'estiu, que m'han sorprès i tot. Tu i tu, no m'ho esperava, no sabia que podia comptar tantíssim amb vosaltres. No esperava rebre missatges o trucades vostres dia sí, dia no, només per saber com estava. I ara que estic molt millor, només queda dir-vos: gràcies. Tant de bo pugui estar a la vostra alçada el dia que vosaltres necessiteu recolzament.
És el més bonic que hi ha que siguin al teu costat en aquests moments que et sents com si fossis de marbre. Tens molta sort! I ara, endavant :)
ResponEliminaUi, m'has fet pensar en una cosa... vaig a veure si trobo una imatge ;-)) Ara torno...
ResponEliminaSóc boníssima buscant a Google!!! ;-))
ResponEliminaAquí el tens :-))
He posat al cercador: "it's a wonderful life Clarence final message in the book"
D'acord, sóc boníssima buscant a Google, però un desastre enllaçant el que trobo... No sé què he fet malament, però no surt :-))
ResponEliminasegon intent
A veure si a la tercera va la vençuda :-))
ResponEliminaI quan te n'adones una sensació de benestar t'invaeix el cos... perquè no hi ha res més bonic que tenir gent al costat donant-te forces i més si no t'ho esperes. Com diu la Sílvia, ets una noia afortunada!!! Petonets Yáiza!!
ResponEliminaUna sort, un tresor i tots els tòpics que puguis pensar, però és del tot real. Tenir aquest suport quan més falta fa, quan el necessites de debò i el notes perquè no et deixen ni un segon, és increïble. La reacció, és clar, és pensar que has de saber estar a l'alçada quan les tornes canviïn. No els deixis escapar, i considera't afortunada de tenir el que a altres ens manca de vegades, quan ens cal.
ResponEliminaQuina sort!!! Dos amics, doncs dos tresors. Cuida'ls molt, preciosa!
ResponEliminaPoder comptar amb algú quan de veritat ho necessites no té preu. Tu ets afortunada de tenir els teus dos amics però segur que ells també ho són de tenir-te a tu com amiga.
ResponEliminaGuay, eh? Això és autèntica sort!
ResponEliminaEl més increïble dels "TU", és que sempre hi són, i tenir-los a prop, o lluny, no té preu.
ResponEliminaDe ben segur que tu també els correspondràs quan convingui, i el més important, que ha de ser els mals, però també en els moments que menys t'ho esperes. Com deia el petit Príncep, "l'alegria més gran arriba quan menys ho esperes"!!!
Que tinguis un bon cap de setmana!!!
Afortunada tu!!!
no es mereixen...
ResponEliminaCom deien els clàssics, tenir un amic és posseir un tresor i tu tens molta sort de tenir-ne dos...és precisament quan ens fan falta que hi han de ser... i per compartir les bones i males estones! ets afortunada i ells també! que tinguis un molt bon cap de setmana!
ResponEliminaDoncs Yáiza, tens dos tresors de preu incalculable. Cuida'ls, tracta'ls amb tendresa, mima'ls, estigues amb ells quan ho necessitis i sigueu amics sempre. No ho facis per a tornar-los cap favor, fes-ho, senzillament, perquè ets la seva amiga.
ResponEliminaUn potxó.
Afortunada. Cuida'ls molt que tenir amics així costa de trobar.
ResponEliminaDoblement agraït.
ResponEliminaEts molt afortunda! segur que tu tb els dones molt.
ResponEliminaCaram,f eia molt temps que no rellegia Palabras para Julia. Avui em va genial!
Això son dos amics, colllons! Els que ajuden sense que els hagis de dir "ei, ajuda'm".
ResponEliminaQuan dónes reps!! segur que tu els hi has donat molt!!! així han de ser els amics!
ResponEliminaQuan dónes reps!! segur que tu els hi has donat molt!!! així han de ser els amics!
ResponEliminaYáizeta, Aristòtil (Aristetes segons la Sara) deia que els amics són el més necessari que hi ha per a la vida. Això de vegades m'ho ha semblat més i de vegades menys (o és més l'amor, de necessari, però de fet als amics els estimes...) total, que és veritat que els amics són tresors i nosaltres per a ells, tendrás amigos, tendrás amor, tendrás amigos... Espero que hagis tingut un bon estiu malgrat els moments difícils.
ResponElimina