Fem un cafè?

Així de fàcil, així d'espontani, així de natural.



Digues-li trencar el gel, digues-li tirar els trastos, digues-li invitació amistosa.




M'agrada perquè és una frase senzilla, molt recurrent, i amb un ampli ventall de possibles intencions. Pot ser que l'aprofitis per fer notar a algú que acabes de conèixer que t'interessa (psicològicament o física, en això no m'hi poso). O simplement per reprendre una vella amistat mig oblidada, un amic o amiga d'aquells que et trobes pel carrer després de molts mesos i els diries "prometo trucar-te demà" però saps que no ho faràs perquè demà hi haurà altres coses.

M'agrada perquè quan portes dues o tres hores estudiant a la uni, al final alces el cap, dones un copet per sota la taula a l'amic que seu al davant capficat amb la bioestadística, i vocalitzes un "fem un cafè?" sense alçar la veu, esperant que et llegeixi els llavis, o ho escrius amb retolador en un full en brut i li mostres amb carona de necessito-un-descans-JA!

M'agrada per les respostes. Perquè no es pot dir que no a aquesta pregunta. Perquè quan vas a fer el cafè et trobes amb els que han baixat a la cafeteria cinc minuts abans, i arrossegues amb tu als que pretenien seguir estudiant. M'agrada per l'amplitud de significats de la paraula cafè. Perquè pots anar a fer un cafè, i fer un cafè amb llet, un tallat o un suís. O fins i tot, una coca-cola, una orxata o una aigua. O no prendre res, i observar com l'altre sí que fa un cafè. O no, perquè potser l'acompanyant tampoc pren res. I feu un cafè sense fer-lo.

Perquè fer un cafè, no és pròpiament beure cafè, sinó fer un descans, una pausa. De l'estudi, o de la vida en general. O és l'excusa per veure algú que enyores. O una forma com qualsevol altra de buscar intimitat amb qui t'interessa. I et dóna l'oportunitat de remenar-lo per a que es dissolgui el sucre, fent veure que estàs molt concentrat, si et fa vergonya mirar als ulls de qui tens al davant. I en acabat, si finalment has pres cafè o quelcom de la família, pots fer petons amb gust a cafè, mentre tornes reticent a l'estudi, o a la vida, i ja tens ganes que passi l'estona i que algú et torni a demanar "fem un cafè?".