11-12/o3/2oo4
Que senzill és dir que controlem les nostres vides. Però que difícil és fer-ho realment.
Vivim relativament relaxats, preocupant-nos profundament per ínfimes frivolitats, fins que el món decideix que hi ha massa pau i ens clava una bufetada. Una bufetada que ens retorna a la realitat i que ens recorda en quin món vivim. Ens fa veure les coses realment importants tal com són i ens ajuda a valorar tot allò que ens envolta. Neixen en nosaltres noves preocupacions, nous dubtes, noves preguntes. Els que som joves madurem de cop, com si ens donessin una empenta cap a la vida adulta.
Últimament portem moltes bufetades seguides: l’atemptat a Nova York, l’Onze de Setembre; la guerra a l’Iraq; i ara, atemptat a Madrit, l’Onze de Març – si, altre cop dia onze i un any i mig després de l’11-S.
La ràbia i impotència que sento i sentim – em sembla que parlo per tothom – és tan gran que et fa sentir com una gota de pluja enmig de l’oceà.
No som lògics. No és lògic lluitar per la pau. Hem d’aconseguir la pau unint les nostres forces, per mitjà del diàleg i l’amor de les persones. El que vull dir és que ens prenem el terme lluitar en sentit molt literal, realment lluitem, fem guerres. Però es pot lluitar d’altres maneres... no?
L’amor és l’arma més potent de totes.
Vivim relativament relaxats, preocupant-nos profundament per ínfimes frivolitats, fins que el món decideix que hi ha massa pau i ens clava una bufetada. Una bufetada que ens retorna a la realitat i que ens recorda en quin món vivim. Ens fa veure les coses realment importants tal com són i ens ajuda a valorar tot allò que ens envolta. Neixen en nosaltres noves preocupacions, nous dubtes, noves preguntes. Els que som joves madurem de cop, com si ens donessin una empenta cap a la vida adulta.
Últimament portem moltes bufetades seguides: l’atemptat a Nova York, l’Onze de Setembre; la guerra a l’Iraq; i ara, atemptat a Madrit, l’Onze de Març – si, altre cop dia onze i un any i mig després de l’11-S.
La ràbia i impotència que sento i sentim – em sembla que parlo per tothom – és tan gran que et fa sentir com una gota de pluja enmig de l’oceà.
No som lògics. No és lògic lluitar per la pau. Hem d’aconseguir la pau unint les nostres forces, per mitjà del diàleg i l’amor de les persones. El que vull dir és que ens prenem el terme lluitar en sentit molt literal, realment lluitem, fem guerres. Però es pot lluitar d’altres maneres... no?
L’amor és l’arma més potent de totes.
Yáiza
HOla!!! jajaja ja veig ke estas aburrida ehhh caram cuatre cops seguits comentant eehhh tot i ke JA ERA HORA ke ho facis pq feia un munt ke no ho feeiieeess!!! jajaja I NO SOC PASSOTA!!! jajaja simplement estic de vacances, per cert l'escrit no se si es nota o no pero es una canço de silvio rodriguez ke es diu el elegido!!! cantada guanya molt mes tu asseguro: escolta-la ;)!!!
ResponEliminax cert no estic connectat aixi ke despres de rebre el mail conformo t'he escrit millor ke no m'obris jajaaj pq ke no et contesti no vol dir ke hagis de confirmar la teva teroia ke soc un passota sino ke no hi soc simplement!!! (vale aixo ultima ha estat excesivament bordeee aiiixxx no millooro!!!)
ke passis bones vacances
PD: NINGU MA RECONEGUT A LA FOTO!!!! ke fort sem veu d'una hora lluny!!!! soc el primer!!! el ke esta girat i porta algu a la ma!!! es veu ke soc jo!!!! aiiiixxx