Pàgines

dimarts, 8 de març del 2011

Tornarem a posar els peus damunt la sorra...


Finals d'hivern, 2011

L'Estartit


Massa sovint ens preguntem què cal per a ser feliços. Esperem grans coses, desitgem que tots els nostres somnis esdevinguin reals, i escrutem el futur cercant tot allò que no trobem en el nostre present. Hi ha dies, però, en què per alguna estranya raó, ho veiem tot ben clar: la felicitat està feta de petits instants. Instants breus com el que dura una riallada, o una mirada de complicitat. Com el que es triga a fotografiar una posta de sol, o el so que fan els gots en xocar quan brindem per nosaltres. Instants feliços com els segons que passen entre que una ona et mulla els peus i s'enretira altre cop al mar. No sé si ha de venir quelcom més. Potser sí, potser no. Temps al temps, d'acord. Però gaudim de l'ARA. 

8 comentaris:

  1. Carpe diem que en diuen... I tempus fugit hi afegiria també... I que no hi ha millor moment per ser feliç que ara mateix...

    A vegades oblidem que la felicitat més que buscar-la, hem de deixar que entri tota sola. Quan ens en recordem, som les persones més afortunades del món!

    ResponElimina
  2. són aquests els veritables instants de la vida...,cal gaudir-los i recordar-los per sempre

    ResponElimina
  3. No hi ha felicitat en les coses grans, o en les que habitualment considerem grans. Perquè no hi ha res més gran que aquell petit detall que et fa feliç. A més, la felicitat és puntual, s'ha d'anar renovant, i l'anirem traient d'aquelles petites coses del dia a dia que ens alegren la vida.

    ResponElimina
  4. Petits detalls que ens fan feliços, com la lectura per exemple. Això bé perquè et faré una còpia descarada de l'apartat del que llegeixes i has llegit. "Asins te lo digou"

    ResponElimina
  5. De vegades es capfiquem en buscar la felicitat en les grans coses però l'autèntica, com dius, està en les xicotetes. El problema és que hi ha dies que és complicat trobar-la, però ahí està la gràcia de l'assumpte :)

    ResponElimina
  6. i com podem arribar a aprofitar al màxim aquests moments, com els podem exprimir al màxim?
    com ho fas tu?

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris. És d'agrair rebre'ls, i va bé no saber-se sol... =)

    Anònim, jo ja explicat com ho faig, crec. Potser ara et toca a tu! Mulla't, com aprofites tu els petits moments de la vida? =)

    ResponElimina
  8. El títol em transporta a Cesk Freixas... molt bo per "decorar" instants.
    Tempus fugit... aprofitar cada moment, cada somriure, cada olor!

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!