Avui ha tornat a passat. En un moment de distracció he mirat al final del passadís, i allà al mig t'he vist. Eren les formes del teu cos, i sobretot, aquell era el teu cabell. El cor m'ha fet un salt, m'ha agafat fluixera a les cames i he empassat saliva. T'he mirat de cua d'ull dos o tres cops, pensant si apropar-me, pensant què et diria, pensant què feies allà i pensant que pensaries tu al veure'm palplantada, amb la bata i el fonendo al coll, a l'altra punta del passadís. I llavors t'has girat. Malgrat les meves diòptries i la graduació poc afinada de les lents de contacte, m'he adonat de l'error. No eres tu. Poc a poc, m'he anat calmant, m'ha tornat la força a les cames i he pogut apartar del meu cap els les imatges del que hauria estat una trobada tan imprevista com incòmoda.
Ara, passades les hores, em pregunto fins quan se'm menjaran els nervis i l'angoixa cada cop que crec veure't. Passades les hores, em pregunto també si mai et trobaré de debò per algun racó de món i què faré quan passi. Com a la cançó, potser direm perdone pero creo que se ha equivocado, i seguirem els nostres camins.
evita el neguit provocant la trobada com més aviat millor.....el que més ànsia dóna sempre sol ser la bona solució.
ResponEliminaHola Yaiza, aquest comentari no té res a veure amb el que has escrit si no que és la resposta al que tu vas deixar al blog Cartes al Futur. Per participar-hi cal que em diguis quin és el teu e-mail per poder enviar-te la invitació al blog. Si no vols fer-ho públicament m'envies un mail a croniquesdesotaelmugro@gmail.com
ResponEliminaTots tenim por a trobades d'aquest tipus... el dia que arriben ja veurem com se les apanyem, mentrimentre no cal preocupar-se. Crec que en aquestos casos preparar-se no serveix per a res :)
ResponElimina