Han passat uns quants dies des de l'últim post. Podria dir que he estat enfeinada, o que he tingut altres distraccions, altres coses a les que dedicar temps i atenció, i no seria cap mentida. Com que sembla que aquestes circumstàncies encara s'allargaran una mica més, prefereixo declarar-me en parada tècnica i no estar pensant que "fa massa dies que no faig post". A aquestes "distraccions" i falta de temps, s'hi ajunta una sensació una mica estranya, de no poder-hi ser del tot, o no poder ser ben bé jo mateixa. Com si el meu bloc no em pertanyés al 100%. Em costa d'explicar. Necessito temps, un temps físic que ara no tinc, i temps mental per reconciliar-me amb el Coses de la vida. Tot arribarà, no passa res.
Mentrestant, intentaré seguir sent a casa vostra, com he fet igualment aquesta última setmana. Suposo que amb un ritme disminuït i visites més breus, però hi seré. M'agrada donar-vos la llauna!
Fins ara.
I a nosaltres ens agrada que ens la donis!! :-))
ResponEliminaEstà molt bé fer un descans quan cal... El blog no ens ha d'angoixar, ni estressar-nos, ni crear-nos cap obligació. Es fa quan es té temps i ja està :-)
Potser d'aquí quinze dies començaràs a fer posts a gran velocitat i potser d'aquí tres mesos tornaràs a descansar... cadascú al seu ritme :-))
Vaja, males notícies. Bé, esperem que trobis aquest temps que necessites, tant físic com mental, i que aviat ens segueixis donant la llauna des d'aquí mateix, des del centre d'operacions. Ànims, i fins molt aviat.
ResponEliminaNo et preocupes, a mi també m'ha passat, de fet ja fa temps que vaig haver de deixar el blog en mans d'un grup de tecnòcrates.
ResponEliminaYáiz, bonica, doncs jo t'enyoraré segur... Però bé, si ha de servir per a que tornis amb forces renovades, doncs benvinguda sigui aquesta parada tècnica.
ResponEliminaJo també vaig començar amb molta força (massa), i anava a un ritme de 12 a 15 pots per mes. Per a mi és una autèntica animalada, doncs realment, no tinc el temps necessari per a fer-ho. Amb el temps ho he anat veient i ara crec que m'he estabilitzat en aquest sentit. En faig 5 o 6 al mes i d'aquí no passo. Però tampoc és que m'hagi marcat aquest número. Quan tinc temps, quan trobo el moment agradable i la inspiració m'hi poso. Si no, doncs res. I no passa res. Estem aquí per plaer, no pas per obligació i per patir si no escrivim.
El mateix amb comentar els altres blogs. Jo vaig començar comentant-ho tot, a tot arreu. Suposo que també és el moment en que et vols donar a conèixer. Ara bé, jo veig que aquell ritme era impossible. Ara, a més, passo una etapa força liada i he hagut de reduir molt les estones de bloguejar. D'això els comentaris a altres blogs se'n ressenteixen. No puc passar per tants llocs ni seguir el ritme d'alguns. Doncs bé, tampoc em vull estressar per això. Ho faig quan puc i quan em ve de ganes. I punt. Si no entres en estats d'angoixa que potser sí que em farien replantejar el tancar el blog... però com que no el vull tancar! Que segurament llavors perdo comentaristes als meus posts... doncs segurament, però sempre hi haurà una petita parròquia fidel que et seguirà portis el ritme que portis, tant de posts com de comentaris.
Doncs res, tot i no disposar de temps t'he fotut un sermó que ni el capellà de la parròquia!
Un potxó bonica!
De tant en tant ja cal fer paradetes d'aquestes, sembla que no però escriure quatre línies a un bloc de forma regular necessita força temps !
ResponEliminaFins a la tornada !
Para, respira i, quan et vingui de gust, torna, que aquí t'estarem esperant!
ResponEliminade tant en tant s'ha de frenar....el que no s'ha de fer mai es voler córrer més del compte.....sigues tu mateixa, nosaltres serem per aquí
ResponEliminaPoc a poc i bona lletra!!! Aquí t'esperarem Yáiza! (que jo encara m'he quedat amb el rau rau de saber perquè a vegades "somio" que estic morta en vida!!!)
ResponEliminaUna abraçada!
Tranquil·la, tot al seu ritme. Ja el trobaràs, ja saps que ets molt ben vinguda per casa i que sempre és un plaer passar per aquí.
ResponEliminaDoncs quan aconsegueixis que els dos temps tornin on haurien de tornar i et reconeguis al 100% (o al 75, que ja està prou bé), ens trobem per aquí! Pels altres blogs et seguirem aguantant... XD
ResponEliminaAixò de les crisis blogaires deu formar part de la idiosincràsia (quina paraula més complicada) de la vida blogaire... Deu ser perquè hi posem molt o ens demanem molt i això desgasta. Tu tranqui, al teu ritme i al teu espai, nosaltres t'esperem i estarem contents de trobar-te per aquí i per allà, sense estrès. Una abraçada & petó.
ResponEliminaEstigues pel què hagis d'estar i ja tornaràs! em sembla que tots hem passat temporades de no sentir-se un mateix el 100% al blog i que no ho pots ser. xò un ha de pensar en ell mateix, que el blog és un lloc propi.
ResponEliminafins aviat!!!
Doncs, aquí t'esperem, quan vulgui i quan puguis... però has de passar a veure els meus 15 anys, eh? després d'embolicar-me ara no desapareguis, eh?
EliminaTu ves fent al teu ritme només faltaria enyorarem els teus escrits i els esperarem amb candeletes ....
ResponEliminaCadascú té el seu ritme i si el oos i el cap et demanen aquesta parada tècnica dons és el moemt de fer-la, només tu saps què necessites.
ResponEliminaAquí estarem pendents de les possibles novetats tot i que passi el temps... la veritat és que era un luxe veure aquesta visió del món (el teu món i el què transmets a aquells que només en som partíceps bloggerament).
Una abraçada i fins aviat (espero)
Els blocaires ja les tenim, aquestes coses, Yáiza. Ens fascina l'intercanvi de sensacions, d'opinions, de volers i no volers que ens regala la catosfera... i de vegades oblidem que no som màquines, sinó humans que necessitem poder repartir les nostres energies entre aquest planeta fascinant.. i la resta d'activitats que ens reclamen.
ResponEliminaTú fes, que el Coses de la vida continua als nostres blogrolls, i tan bon punt tornis a dir "hola", aquí tindràs la parròquia, a punt per tornar-te la salutació :-)
D'això en diuen alto el blog. Jo aprofitaré per a llegir entrades antigues, que en tinc moltes de pendents.
ResponEliminaFins ben aviat.
http://mesdemil.bandcamp.com/track/coses-de-la-vida
ResponEliminaEm faig un bloc i tu pares de fer entrades... Quina mala pata, tu!!
ResponEliminaFins ara, parisisina! ;)
Tampoc cal imposar un ritme determinat d'entrades. Això ho fem per gust, que d'obligacions ja en tenim prou. Tu publica quan et vingui de gust que nosaltres t'estarem esperant a l'altra banda de la pantalla. Ep, i si t'agafa la inspiració, actualitza també el "Coses de la medicina" que estava molt bé! ;-)
ResponEliminaal teu ritme!
ResponEliminaAquí mateix t'esperarem.
ResponEliminaGràcies.
Ains... Jo, i més d'un, hem passat per això i va bé ser-ne conscient i prendre la determinació de parar abans no ho vulguem engegar del tot! Espero que la parada t'ajudi a trobar allò que busques. Mentrestant, nosaltres rondarem per aquí! ;)
ResponElimina