El meu, el principal, és que m'agrada provar-ho tot. I tot allò que provo ho començo amb molta empenta, però aquestes ganes em duren uns mesets (amb sort) i després es floreixen. I les coses començades (una bufanda de mitja, una inscripció al gimnàs, uns apunts a net...) queden oblidades en qualsevol racó de l'habitació i del cap.
Fa molt que penso en treure la pols al Coses, sobretot ara que des de fa un temps vaig passant per algunes de les vostres cases (poques, ho sé) i més o menys mantinc el reader a ratlla. Però les ganes d'escriure (d'escriure'us?) no són les mateixes que havien estat, i és això el que m'ha fet tirar enrere molts dies, malgrat tenir alguna idea per fer un post.
Avui és un diumenge que no sé què sembla, però és estrany. Ahir va ser un dissabte que va semblar un diumenge, i dels dolents. L'hivern se'ns ha tirat a sobre, fa un any passava força més fred a París i de sobte ara enyoro els carrers d'aquella ciutat i les coses que hi feia. Ahir m'esforçava a recordar moments i sensacions del passat més recent: d'aquest estiu, de la primavera passada, del Nadal passat, del començament de curs a París, de l'estiu previ... Sembla que de tot allò en faci una eternitat, i en realitat no fa pas tant. També vaig pensar en la gent amb la que vaig compartir coses a París, i m'adono que no hi he mantingut gens el contacte. Per molts motius, però ara em sap una mica de greu.
Sembla que el 2012 ja no portarà res de nou, ni de bo. Procuraré aprofitar els vint-i-pocs dies que en queden, i agafar empenta i energia per una nova etapa. Una etapa que fa dies que fa el ronso, que sap que ha de començar (perquè és un moment de canvis) però que no acaba de trobar el seu lloc. Però el 2013 (any imparell i per tant, bonic) serà el seu any, això està clar. Està clar malgrat que no sé gaire on em durà aquesta etapa nova que toca estrenar tant sí com no.
Des d'on escric ara, tinc una imatge (tampoc cal dir-ne vistes) molt bonica. M'arrenca la vena poètica i tot, però com que el vers mai ha estat el meu fort, ho deixaré estar. Simplement us encomanaré que penseu en una imatge que us aporti pau i tranquil·litat. La calma d'un dia que s'acaba, d'una setmana que desapareix.
De moment el 2012 ens ha acabat portant un altre post teu, que no és poc. Sempre hi ha temps per fer memòria i mirar enrere, de vegades es valoren més les coses quan ja han passat que mentre les vivim. Però ja han passat, és el problema. Ara se t'obren nous camins? Doncs és el que toca. Ànim en les noves etapes, i si ens ho vas explicant, doncs millor. Gràcies per passar pels meus blogs tot i estar a mig gas a la catos.
ResponEliminaÉs cert que fa pena deixar coses a mig fer, però sovint penso que em faria més pena no haver-les ni tan sols començat, no? Al mens ho has provat i saps de què es tracta. En algun moment aniràs trobant el temps per continuar.
ResponEliminaA mi em fa sentir pau i tranquil·litat un paisatge nevat.
Salutacions!
M'ha alegrat veure el teu blog actualitzat al blogroll i m'alegra que encara que sigui poquet vagis passant per aquí... senyal que formem part de tu! Tothom té defectes, oi tant que sí... però la inconstància (es podria dir així??) és un defecte general, no sol teu!
ResponEliminaEl 2012 ja marxa i a mi no m'ha aportat massa bons moments... ha estat un any ben difícil, l'inici d'un canvi personal suposo. Però està bé que ens plantegem començar el 2013 amb energia, il·lusió i esperança.
Una abraçada gegant Yáiza!!! Espero que aquest sigui el primer post de molts! :P muuuak!!
Home, això que el 2012 ja no portarà res de bo... Ens queda encara el dia de la loteria, la fi del món (amb zombies?), en Nadal, els tediosos resums de l'any, els bons propòsits i el cap d'any. També hi ha temps per llegir un parell de llibres, alguna peli, anar a trepitjar neu, menjar torrons, anar a algun concert... Bé, per als pobres estudiants amb exàmens al gener, potser no hi haurà temps per tot això però sí per un parell o tres de coses (així, en petites dosis, de vegades tenen més bon gust i tot).
ResponEliminaMolts ànims!
A mi també m'agrad a provar moltes coses... i em sembla bé. Al final acabaràs les que t'interessin de veritat i les altre tampoc importa. No hi ha cap obligació.
ResponEliminaM'alegra tenir notícies teves... espero que al ritme que et vingui de gust vagis tornant de tant en tant. I t'envio una abraçada ben gran.
ja veig que material per fer posts en tens, i sinó crec que et podries posar d'acord amb l'ahse per fer posts sobre els vostres diferents punts de vista
ResponEliminaSer una noia que li agrada provar-ho tot ja et converteix en una persona competent......que no et faci por el 2013.....
ResponEliminaM'agrada veure't per el blogroll....... :-)
Això és el teu pitjor defecte? :-))
ResponEliminaM'ha fet gràcia... Amb la quantitat de defectes "autèntics" que hi ha (la mentida, l'enveja, la mandra...) i dius això tan innocent. Res, ets una persona a la que li agrada provar coses. Les que més t'agraden segur que no les "abandones", o si les deixes temporalment, ja saps que pots retrobar-les quan vulguis perquè ja ho has provat.
Yáiza! Quina il·lusió retrobar-te en el teu blog després de tant temps. Mantenia viva la il·lusió en veure't passar per alguna casa, de tant en tant, i també per la meva algun cop. I ara veig que t'hi has tornat a posar.
ResponEliminaEl que comentes d'iniciar coses i deixar-les a mitges, doncs jo ho subscric plenament també. De fet, no crec que sigui un mal de poca gent. És famosa la frase de "tenir arrancada de cavall i parada de ruc". Així que tampoc t'hi facis mala sang. Jo mateix no tinc el ritme que tenia abans amb el meu blog, per diversos motius, personals, laborals, manca de temps, manca de ganes en alguna ocasió... i així, en tantes altres coses.
Acaba de gaudir d'aquest 2012 (que ja no el tornarem a viure) i prepara un Nadal agradable i càlid. I si et ve de gust, tornes per aquí!
És clar que sí! S'ha de provar per saber què ens fa més feliços i el que val la pena continuar provant. M'alegra veure't actualitzada! Petons
ResponEliminaDoncs a treure's la mandra de sobre i encarar la nova etapa ;)
ResponEliminaQuasi havia oblidat que sou tan macos i que sempre em feu sentir tan estimada i ben acollida... Veieu? Només per això ja ha valgut la pena fer aquest post!
ResponEliminaXeXu, si una cosa tinc clara és que la vida van sent etapes... Que canvien per motius diversos, no sempre és per la mateixa causa! Pot ser per l'edat, la feina o les persones que tenim al voltant. I vulguis o no és un pensament que sempre m'ha ajudat a tirar endavant i a no quedar-me encallada mirant enrere, encara que de vegades m'agradi fer-ho. Els teus blogs, especialment el Bona Nit van ser els primers que vaig començar a llegir. Tenen punts de ser els últims que llegeixi si un dia plego del tot.
Aitor, sí, per provar que no quedi! Em moriré havent provat un munt de coses i sense haver-ne acabat cap de bé! Hehehe! Suposo que tampoc és un gran mal, però conviure amb aquesta poca constància és molest. M'apunto el teu paissatge nevat, espero veure'n algun aviat. El meu era més tipus posta de sol, en el moment en què escrivia...
Alba, la manca de constància em persegueix des de fa molts anys... serà generalitzat, però en mi el trobo molt més destacat que en la majoria de persones que m'envolten. És molest! Dona, el teu 2012 no deu haver estat tan dolent, no?? Si pel mig t'han passat coses molt xules! El meu va començar amb molt bon peu però no ha acabat com esperava. Però quan coi les coses van com esperem?? Mai, no? Doncs no sé perquè em sorprenc... ;) Res, que el 2013 serà molt millor, i ja podem començar a treballar-hi ara! Una abraçada i gràcies! =)
Sergi, oh! Gràcies pel teu optimisme, de debò. Tens raó, que el 2012 encara pot portar algunes cosetes bones, per petites que siguin... espero gaudir-ne malgrat entrar dins del grup de "pobres estudiants amb exàmens al gener". Què hi farem, és el pa de cada any! I sí, això d'anar a trepitjar neu m'ho estic rumiant. Ben trepitjada!!
Carme, intento veure-ho així... El cas és que a mi tots els "hobbies" i distraccions em semblen interessants i ho provaria tot. Quan tinc a prop una persona que... per dir alguna cosa, fa escalada, doncs a mi em ve de gust acompanyar-la a escalar i m'hi aficiono. Després això no té cap mena de continuitat! Em permet adaptar-me amb facilitat al que vulgui fer la gent que m'envolta... de vegades em sembla una manca de personalitat (d'això ja n'havíem parlat abans, de fins a quin punt som rígids o ens adaptem als altres). La manera lletja de veure-ho és que sóc una tastaolletes. M'entusiasmo ràpidament amb alguna cosa i després se m'acaba l'entusiasme. Com diu el Porquet "arrencada de cavall i parada de ruc". I potser no seria tan greu si no m'afectés també amb els estudis i altres obligacions... Sempre començo els semestres amb molta energia i els acabo penosament malament. Doncs au, com que ets psicòloga t'ha tocat que et clavés el pitjor rotllo de tots els comentaris!! ;) Perdona'm! Una abraçada!!
pons007, si no fos perquè la nostra (o teva, millor) ashe té una inconsistència al·lucinant fins i tot en el món virtual que compartim, segur que ja n'estaríem parlant. Ahse, si passes per aquí i t'interessa, parlem-ne! Ara, t'he de dir que segurament el primer mes faré 10 posts i al cap de tres mesos ho abandonaré...
Joan G., no, el 2013 no em fa por.. però sempre m'agrada tenir "controlat" com m'anirà tot. I ara simplement no ho puc predir! No sé si em fa competent començar moltes coses i no acabar-ne cap, francament! =P
Assumpta, no, jo no he dit el pitjor, he dit el principal. És clar que són pitjors els pensaments maliciosos, l'enveja o la ràbia. I de pecats capitals en dec cometre cada dia, començant per la gola! Però en tot cas són coses que em passen amb menys freqüència i que no em destorben. En canvi, sóc MOLT inconstant i em molesta molt ser-ho. No m'agrada deixar les coses a mitges i ho faig constantment. I a més, m'afecta als estudis. Sí que m'agrada provar moltes coses, però no provar-les i adonar-me que sí o sí sempre les acabo abandonant. I mandrosa, també ho sóc molt, així que pots comptar.
ResponEliminaPorquet, gràcies! M'emociona una mica que em digueu que us alegra veure'm per aquí... snif! La teva frase de l'arrancada de cavall, me l'han dit algun cop els companys de classe quan m'han vist currar-me un munt els apunts i tenir-ho tot al dia les primeres setmanes del semestre. Perquè em dura això, algunes setmanes! Ara que queda mes i escaig pels exàmens ja és tot un desastre i l'organització brilla per la seva absència.
Sí, toca gaudir dels 21 dies que queden del 2012. El Nadal no és una cosa que m'apassioni gaire, així que el desig serà aprofitar bé els dies per anar estudiant. I sí, potser aniré passant. Una abraçada!
Sílvia, jo provo molt i no sé si m'acabo de decidir per res... Hehehe. Gràcies! Jo m'alegro que hagis passat per aquí tan ràpid. Un petó per a tu també!
Alyebard, espero que així sigui!
Aaaaah! Tens raó! Jo havia interpretat "el principal" per "el pitjor"... Bé, en tot cas, això de la inconstància no indica més que un esperit inquiet... és empipador perquè fa ràbia "a un mateix", però no ho consideraria un defecte :-))
EliminaJo també ho sóc molt, i m'empipo... però després em perdono :-DDD
Si et serveix de consol jo també em considero una tastaolletes del copón..
ResponEliminaComenço una cosa i ja estic pensant en la següent. I al final no acabo ni una ni l'altra..
Per la part que em toca, celebro que de tant en tant tinguis una estoneta d'aquestes per escriure..
:)
Una manera molt assenyada d'encarar les coses que venen i els canvis, certament. Per cert, que molt xula la imatge del Coses que has posat. Tant si estàs gaire activa com poc, el Coses sempre abillat amb les millors gales. Maco maco.
ResponEliminaAssumpta, jo crec que tot depèn de fins on interfereixi amb la teva vida i els teus plans. Jo ho veig com un defecte, per mi i en mi. No jutjo el que pugui ser pels altres!
ResponEliminaGrigri, ja... és un desastre, oi? I sap greu haver posat molta empenta i mostrat molt entusiasme per una cosa que finalment queda a mitges...
XeXu, no sé si és assenyat, però és la meva manera... o la que em serveix a hores d'ara. M'alegro que t'agradi el nou look del Coses. La veritat és que volia un altre fons, però per problemes tècnics em vaig haver de conformar amb aquest. Aviam quant dura...
Blog recuperat i amb canvi de look inclòs. M'agrada. I pel que fa al post, diria que aquest defecte de què parles jo no el tinc. En tinc d'altres i de pitjors però aquest diria que no. Aviam què porta el 2013. I, si us plau, quan acabis el llibre de la Rowling, comenta aviam què t'ha semblat. Que tant en sento coses bones com de molt dolentes.
ResponEliminaMBoshc, me n'alegro, que t'agradi! Ja, tu ja tens pinta de ser una personeta de bé, constant i treballadora! I què, quan ens explicaràs quins són els teus pitjors defectes? Va home, que per fer safareig després va bé! ;)
ResponEliminaEl llibre de la Rowling el tinc aturadíssim (el que deia jo de la inconstància!). La veritat és que darrerament llegeixo molt, molt poquet, i aquest, al ser totxot (em fa mandra carregar-lo) es queda molt sovint a casa. Afegeix-li que en anglès vaig més a poc a poc i ho entenc pitjor... i ja ho tens tot: llibre abandonat. Però bé, portava 50 pàgines i semblava interessant. Espero poder-lo recuperar aviat, però en època d'exàmens no llegeixo quasi gens.
Ara entenc coses del post actual! ais....
ResponEliminaDoncs si, tot va canviant i viure mirant el passat, no. Encarar el davant i si son canvis, costa, que t'he de dir!! xò tu tens força i ets optimista, segur que ho sabràs fer i portarà coses bones!
Recordo quan explicaves que no t'agradava la teva estada a Paris. M'ha semblat curiós el record que ara en tens. I alhora m'alegra una miqueta que el puguis veure amb un somriure (encara que ara et porti melangia, que em sembla que és el que et duia l'altre dia).
Ànims i endavant!!!
ah, i bentornada!!
rits, és que... els records es distorsionen i jo sóc de les que finalment em quedo amb les coses bones. Evidentment són aquestes les que ara puc enyorar! És estrany, saps? Com tu dius vaig passar moments força fluixos allà, però ara m'agradaria algun dia poder sortir de la meva residència del 13è, passejar per aquell carrer amb tant de moviment, amb l'olor de carn rostida els caps de setmana, els mercats al carrer, agafar el 27, apropar-me a la llibreria del boulevard Saint Michel, tafanejar els llibres d'ocasió... res, coses quotidianes que durant un any vaig poder fer (i que no vaig fer prou), i simplement ser allà una estoneta. Uf... ara després d'escriure això m'enyoro més!! Callo i passo a dormir, que no són hores! =)
ResponEliminaEncara no t'havia llegit el post de la rentrée... Serà un bon any, com tots quan estan a punt de començar :-) No, de veritat, és una nova etapa, aprofita-ho. I també m'agrada que enyoris França, un Erasmus s'ha d'enyorar una mica, dona, encara que hagis tingut moments baixos (que jo també en vaig tenir, eh?).
ResponEliminaSupermolts ànims i molt contenta que ens hagis tornat a obrir casa teu.