El primer cop que el cirurgià t'allarga el porta amb l'agulla de sutura i et diu que pots posar els punts subcutanis, l'agafes amb convenciment i et fas la valenta, però les mans et tremolen sense que hi puguis fer gaire res. Són els primers punts que dones a algú viu, que per sort es troba sota els efectes de l'anestèsia i mai sabrà que han estat les teves mans novelles les que l'han suturat. Possiblement tu els recordaràs tota la vida, malgrat que evidentment no serà la teva millor sutura. Després, les grapes. Per sort, això ja et comença a resultar familiar. I un cop acabada la cirurgia, fet l'informe i netejat el quiròfan, pots tornar-hi: saps que durant uns minuts, entre que surt l'equip de neteja i entra el d'anestèsia, la sala estarà buida i ben buida. Pots seure en un racó i tenir el privilegi de contemplar en silenci -sol o acompanyat- l'espai:
El quiròfan. Una sala àmplia i escrupolosament netejada. La taula d'operacions resta protagonista de l'escena, enmig, vigilada des de dalt per les dues làmpades. Els monitors estan apagats, els cubells de brossa buits, la il·luminació és escassa. No et costa gens imaginar-te'l ple de vida: els auxiliars posant bé la taula, les infermeres amunt i avall, l'anestesiòleg buscant vies al pacient, la instrumentista preparant el material i dient-te "no toques lo verde!". I després els cirurgians, netejats, demanant la bata i els guants estèrils, i tu allà, que encara no saps ben bé quin és el teu lloc, procurant no molestar. I el centre de tot, el pacient. El responsable de que les deu persones que de mitjana poden col·laborar en una intervenció, resta allà, estès, aliè a tot, la seva confiança a les nostres mans.
* Acabo de descobrir que la paraula "quiròfan" no és normativa en català, malgrat que el seu ús és ben ampli dins dels hospitals. En català correcte direm "sala d'operacions"! (si no us sap greu, seguiré dient quiròfan, que acabo abans...)
Aiaiai, aquests metges... ;)
ResponEliminaAixí que vas per cirurgiana o estàs en rotació? Molt ben descrit, un compendi de sensacions amb les que de ben segur algú que ho hagi viscut abans s'hi sentirà molt identificat.
ResponEliminaEl que més m'agrada del post és saber que quiròfan no és correcte i en canvi sala d'operacions sí, la resta com no m'agraden massa els metges...
ResponEliminaDe tant veure-ho en les pel·lícules moltes vegades oblidem els actors principals, malalts i personal sanitari, que actuen en aquestes sales d'operacions (:P). Ens n'has transmès una sensació de forma magistral.
ResponEliminaLaura... sense comentaris, maca!
ResponEliminaXeXu! Estic "rotant" per dir-ho d'alguna manera, sí. Anem fent pràctiques per totes les assignatures que fem, més o menys, i aquestes setmanes he estat per cirurgia. La part bona és que MAI m'havia agradat la cirurgia i em moria només de pensar en passar-m'hi tres setmanes. I resulta que ha sigut el millor que em podia passar! Així que no sé si vaig per metgessa, per cirurgiana o per què! Tot es veurà!
Rosa, benvinguda al meu bloc! Ets de Rubí, pel que veig! Pensa que els metges no som pas tan dolents...
Clidice, benvinguda també! Coneixia el teu bloc, Un tel als ulls, així de passada. Aviam si hi passo més sovint! M'alegro que t'hagi agradat el post, de vegades aquestes sensacions costen de fer arribar a la gent que no coneix l'àmbit.
Tia!
ResponEliminaÉs que al igual has cosit algú de veritat! :O