Maleïda burocràcia

Potser recordeu el còmic o la pel·lícula d’Astèrix i Obèlix i les Dotze Proves, en què els dos gals havien de superar les dotze proves, seguint el patró dels dotze treballs que va haver de superar Hèrcules, l’heroi grec. Una de les proves em posava especialment nerviosa quan veia la pel·lícula de petita: la que consistia en obtenir l’imprès A38 a la casa de bojos (es podria anomenar edifici de l’administració pública).

Doncs bé, des del mateix moment en què vam decidir marxar d’erasmus, els meus companys i jo ens hem dedicat a intentar resoldre una maleïda gimcana burocràtica, en què no només hem hagut d’aconseguir l’imprès A38, si no també el B12, el C45 i el V93. I no podem dir que no estiguéssim avisats. Quan demanàvem consell als que ja ho han viscut, la frase típica era «fer els papers per marxar és un rotllo, però després val la pena». Un rotllo? Es van quedar curts!

D’entrada, t’has d’amoïnar per investigar la pàgina web de la Facultat de destí: entendre-la en l’idioma que estigui i saber descobrir quines assignatures t’ofereixen i amb quins horaris (sona fàcil, però no ho és!). Un cop fet això, has de descobrir amb qui t’has de posar en contacte d’aquella Facultat concreta per poder començar a fer els tràmits. I llavors, després d’una bona pila de correus intercanviats per entendre com funcionen i què et deixaran fer allà i parlar amb el coordinador d’aquí i arrencar-li la promesa que et signarà el que calgui, li has d’enviar el contracte d’estudis, especificant quines assignatures vols fer, una carta de motivació i el currículum. Tot això, clar, per correu certificat i urgent, perquè si no ja no hi ets a temps.

Quan tens més o menys les coses apamades amb aquella Facultat, i només et queda preocupar-te per coses banals com per exemple on t’allotjaràs i quan et costarà el lloguer, t’adones que acaben de convocar la beca que necessites per no morir de fam en un país estranger. D’entrada, la sol·licitud de la beca no et funciona perquè tot i tenir l’última actualització de l’adobe, es veu que no és una versió prou actual. Bé. Un cop resolt el problema informàtic t’adones que per sol·licitar la beca et calen, un, dos, tres, quatre i cinc documents, tres dels quals no saps què són, ni qui te’ls ha de facilitar. També t’adones, llegint la convocatòria, que tens molts pocs punts per a què et toqui, però tot i així la demanaràs, que no sigui dit que no hi has posat voluntat! Així que et disposes a recopilar el full de matrícula del curs actual (aquest és fàcil), i l’acreditació lingüística (suplicant a la teva professora de l’escola d’idiomes que posi les notes ràpid o no tindràs temps d’entregar-ho dins del termini). També fotocopies el teu DNI i el passaport, només per si de cas, i sobretot, la primera pàgina de la llibreta d’estalvis, que és on hi haurien d’anar a parar els calerons. Llavors venen els dos documents misteriosos: un amb el teu expedient acadèmic i la nota mitjana, degudament firmat i segellat per la secretaria de la facultat, i una credencial d’erasmus, confirmant que realment vas d’erasmus allà on dius que vas, i que hi vas els mesos que has dit, i no uns altres. D’entrada, tot sembla senzill: un dimarts aconsegueixes d’un sol viatge a secretaria tots dos documents. L’endemà, però, t’adones que no hi figura la nota mitjana, així que no serveix per a res. Hi tornes, i t’ho arreglen. I al cap de tres dies, resulta que la credencial Erasmus tampoc no serveix, perquè no hi posa el país de destí (malgrat que hi posa el nom de la facultat... però es veu que això no és suficient, i això que aquest document l'han expedit expressament per a què puguis demanar la beca!). Després de peripècies diverses, aconsegueixes el paper amb tota la informació com cal.

Amb tot l’embolic, l’últim dia del termini per demanar la beca has d’anar de bon matí a l’escola d’idiomes, i tot seguit a l’agència a entregar tota la paperassa. I quan per fi pots marxar cap a la biblioteca, que és el que toca en aquestes èpoques de l’any, penses que tot plegat sembla una broma. Una tàctica cruel per evitar que la gent marxi d’erasmus.

I això no és tot... encara queda fer el contracte d’estudis, versió catalana, i fer la matrícula, i... Marxar! El que vull jo és marxar, JA!