Doncs sí, ha arribat aquell moment de l'any en què, com des de fa 11 anys, faig la motxilla, em calço les botes, i desapareixo quinze dies a la muntanya. Han estat quatre campaments i cinc rutes, i aquesta serà la sisena. Marxem cap a la Pica d'Estats, mateixa zona de l'any 2004, però aquest cop en categoria de responsable d'una colla d'adolescents perillosos (però molt macos, s'ha de dir!).
Normalment sempre he defensat de totes passades la conveniència de tenir uns dies de desconnexió completa, per viure de forma austera i sense cap mena de luxe o comoditat. I a més, desconnectar de tota aquella part de món aliena al grup. Sempre m'ha anat molt bé, i crec que la tranquil·litat i el silenci de caminar a les rutes, em permet retrobar-me amb mi mateix. Amb aquell jo que normalment es perd entre horaris atrafegats, compromisos i massa coses al cap.
Aquest any, però, tancar la motxilla i pensar en agafar un autobús demà, em fa un cert nosequè. Potser perquè sé que deixo enrere i m'allunyo de coses que voldria tenir ben a prop cada dia. Potser perquè això de la muntanya ja no està tan fet per mi. Aquesta idea m'entristeix una mica, sempre m'ha encantat fer aquesta mena de coses. Però vaja, aviat ho descobrirem!
Doncs això, que desapareixeré d'aquests racons durant un parell de setmanes. Em fa una mica de por el número que trobaré al Reader quan el torni a obrir d'aquí dos diumenges! Però vaja, serà qüestió prendre-s'ho amb calma... Així que res, tanco la paradeta de forma obligada però temporal, i us dic fins aviat a tots!
Gaudeix moltíssim dels dies! crec que és normal que no vingui tant de gust. L'important és que les facis convençudes, amb més ganes o menys, xò sabent que vols ser-hi.
ResponEliminaJo marxo la setmana vinent, i reconec que em fa força pal (per no dir no), xò mira, fa dos anys varem tancar el meu centre i després d'un any fora vaig decidir tornar. Que vol dir tornar a anar de colònies, i encara que em fa pal, sé que és part important del curs, per als nanos. I tb com dius tu, per a una mateixa.
Gaudeix moltíssim!!
No pateixis, segur que tot anirà molt, molt bé i la muntanya et rebrà amb els braços oberts com la vella amiga que és :-))
ResponEliminaDesconnecta, descansa... i torna!! ;-))
Que gaudeixis molt malgrat la mandra... segur que seran uns dies plens i interessants... t'esperarem per aquí...
ResponEliminaUna abraçada i fins d'aquí 15 dies!
A veure, dues setmanes a la muntanya, però allà hi ha internet, no? On s'és vist un lloc on no hi hagi internet? M'estàs dient desconnexió total? Però això és possible? I envoltada d'adolescents hormonats i salvatges? Em sembla que n'hi ha que no enteneu això de fer vacances... però res tu, que vagi molt bé la desconnexió, vigila la síndrome d'abstinència, i gaudeix d'aquests dies, que si ja fa 11 anys que ho fas, tan dolent no deu ser. Tot i que a mi em posa els pèls de punta... sense internet dius? Brrrrr...
ResponEliminaDesconnectar vol dir....fins i tot el reader, potser fa una mica de mandra començar i el fet de ser responsable però passat la presa de contacte...tot anirà sobre rodes. Esperem explicacions a la tornada
ResponEliminaGaudeix de la muntanya i dels adolescents ( que ja sé que poden resultar una mica incomodes de vegades) i sobretot desconnecta i ens ho expliques a la tornada!
ResponEliminaOoooh, quinze dies per la muntanya! Això sí que és un luxe!
ResponEliminaAh, i aquesta recança que t'ha agafat, no pateixis, és coneguda com la típica mandra que ens agafa a totes els muntanyencs en el previ de marxar. Sempre em passa a mi!
Després, però, val la pena vèncer-la i tirar amunt i ben amunt!
Salut i muntanyes!
Els canvis de ritme sempre van bé i les desconnexions són d'allò més saludables (jo en sóc un mal exemple: quan no em vegin, ficaré el portàtil a la maleta de les vacances).
ResponEliminaEp, però ja que surts de viatge et podem demanar un "souvenir", oi? Volem un post muntanyenc! :D
Suposo que ho estaràs gaudint igual que ho has fet els altres anys. Allunyar-nos una mica, ni que sigui de coses i persones que voldríem tenir ben a la vora, és també una molt bona manera de retrobar-les amb encara més ganes i il•lusió.
ResponEliminaI dic això perquè, fet i fet, porto deu dies fent de Rodríguez a Barcelona.
Ep! Moltes gràcies a tots pels comentaris. No us responc un a un, que han passat molts i molts dies i ja no té massa sentit. Però us diré que el retir espiritual va anar molt i molt bé, i que les muntanyes m'agraden tant com abans. El problema és que ara m'agraden moltes altres coses i costa combinar-ho tot!!
ResponElimina