Per resumir aquestes quasi tres setmanes d'absència blocaire diré que...
El Pirineu és una meravella i caminar per alta muntanya un regal que ens ha fet sentir privilegiats i afortunats. Afortunats per poder gaudir de certs paisatges que no tothom veurà. Per haver sobreviscut a una tempesta amb pedra i tot en ple mes de Juliol, o a caminar dues hores sota la pluja sense més conseqüències que arribar al refugi amb la roba (interior i tot) molla. Per haver pogut trepitjar (de nou) el sostre del nostre país, a 3143m d'alçada, malgrat la boira, el fred i la neu que ens va regalar la vessant nord (francesa) de la Pica d'Estats. Per haver pogut conviure 15 dies compartint tenda, àpats i de tot amb tres persones genials, compartint també la tasca de guiar una colla de nois i noies per les alçades. Perquè no sé quan em tornaré a enfilar per sobre dels 2000 metres, però sé que ho tornaré a fer.
 |
| Les vistes que teníem a l'obrir la porta de la tenda, acampats a l'alçada dels Estanys de Sotllo (2400m, aprox) |
Però també he de dir que 15 dies allunyada del món, potser són massa dies. Que per no tenir, no teníem ni cobertura de mòbil, a excepció dels moments en què érem a dalt dels cims. I que potser d'ara en endavant m'hauré de prendre la muntanya a dosis més assumibles...
I marxant de la muntanya, una escapadeta ben diferent. Sense monitors, sense nens, sense motxilles, sense més objectius o intencions que descansar i gaudir de la companyia mútua. Sant Feliu de Guíxols i altres llocs ens han brindat la circumstància i les hores que necessitàvem per nosaltres.
I ara, la tornada, marcada per una pèrdua que desperta molts records. Circumstàncies que ningú vol viure, però que són inevitables. Les encarem com podem, amb la seguretat que el pas dels dies ho fa tot un pèl més senzill.
I poc a poc, recuperar la normalitat. Normalitat relativa, perquè és estiu, quasi agost, i la rutina d'aquest mes té els dies comptats. Posar blocs al dia (quina feinada m'he trobat! culpa vostra!), tornar a trepitjar l'hospital (toca fer pràctiques), fer els gelats que pugui (ai no, que vaig dir que tornant faria bondat!), i anar lligant caps pel setembre, perquè quan arribi, tocarà fer les maletes i acomidar-me del país, de forma temporal (però llarga!).
Quin post més bonic, sembla que t'haguem acompanyat a tot arreu, me'n faig una molt bona idea de tot plegat... excepte que te'n vas del país, te'n vas per molt temps? Espero que per aquí et veurem igualment!
ResponEliminaEt desitjo una bona tornada, Yáiza, un agost tranquil i pausat i un setembre il·lusionat i engrescador.
Una abraçada.
Han estat molts dies, però has tingut de tot, mar i muntanya, i molta desconnexió. A mi se'm faria molt difícil estar tan desconnectat, però estàs tenint l'estiu que has volgut, així que suposo que al final això serà una anècdota i el que importarà seran els records, els moments, i les vivències compartides. Llàstima d'aquesta pèrdua a la tornada, esperem que això només sigui una taqueta en aquest estiu que no ho està sent gaire, almenys per la meteorologia.
ResponEliminaBentornada a la xarxa. La gent dels blogs són uns desaprensius, no paren d'escriure! A mi m'ha passat igual, però en menor mesura, que jo no surto de casa sense el meu mini-portàtil Luthien! Tres setmanes sense mirar-ho... no ho vull ni pensar!!
Quina gràcia aquesta foto que ens poses!! Sembla ben bé que ens hagis deixat entrar dins la tenda perquè, un cop dins, obrir i dir-nos "mireu que maco!!" :-))
ResponEliminaAra poc a poc tornar a agafar la rutina (que també té el seu encant... ehem... bé... una mica)
I bé, força per anar assumint aquesta pèrdua...
Bona carregada de piles!!!
ResponEliminaPlena de projectes....ja veig que t'ha anat bé aquesta desconnexió oi? per cert....quan te'n vagis fora del país....seguiràs explicant-nos coses al bloc oi? pobre de tu que no ho facis....benvinguda ...i que facis unes ben bones pràctiques! medecina ....quina especialitat?
ResponEliminaBentornada!
ResponEliminaTenint en compte que jo encara no he marxat de vacances i encara em queden algunes setmanes... que m'expliquis que t'has passat 15 dies trescant per la muntanya, pels màgics Pirineus!!!! Aaaaagh, m'estic morint d'enveja de les més insanes!!!!
ResponEliminaBrutal no el Pirineu? Per favor, com l'enyoro... a veure si aquest cap de setmana vinent el temps ens respecta i hi puc fer una aproximació!
Bentornada!
Has estat en una muntanya rusa durant tots aquests dies...però per tot el que veig despres de semi descans d'agost tornes a pujar en una altre. Ben fet, les coses estan per fer-les i no per somiar-les com fan molts.
ResponEliminaDoncs ja saps què et toca: esprémer aquest mes d'agost al màxim però, alhora, també amb calma, no fotem!
ResponEliminaVagi bé!
En resum podriem dir que han anat molt bé, oi? Desconnectar-se va molt bé, ho enyorem, xò cal.
ResponEliminaAixò si, em sap greu la pèrdua. Molts ànims.
I per acabar, nous reptes, una temporada llarga fora!!! ja ens aniràs explicant, que sona molt i molt bé!
Hola Yáiza! quina foto més xula!!! Jo hi he estat fa molt poquet aquí!! Vaig fer la Pica el 25 de juny amb una bona amiga. Però aquesta vegada no vaig pujar a acampar al llac, pujar i baixar d'una tirada. Val a dir que el temps ens va acompanyar, amb un sol radiant tot el dia i ni un núvol per enlloc.. No puc dir el mateix de les anteriors incursions en el terreny.. diguem que això d'arribar al refu xopa com els ànecs ho he viscut en primera persona..!! T'animo a seguir portant grups de nens per les muntanyes, la tasca que feu la gent com tu té molt mèrit!! ;)
ResponElimina:o I a quin país te'n vas? Que xulo! Jo sempre tinc el cuquet a dins de marxar una vegada més! :) I el pirineu preciós...
ResponEliminaUi, ara m'has fet pensar que des d'agost del 2009 no he estat desconnectada més de 72 hores seguides. Potser hauria de fer una cura de desintoxicació com la teva.
ResponEliminaEp!, i vagis on vagis al setembre, mira sobretot que el lloc de destí t'ofereixi una cosa molt i molt important: zones WiFi ;-)
Carme, quin comentari més maco! L'agost, tranquil i pausat, passa massa ràpid, i ja queda una setmana menys. La veritat és que d'aquí un mes em despertaré a París, on m'hi quedaré tot el curs per estudiar el 5è any de Medicina. Em fa il·lusió, però també em fa por, i m'agradaria tenir més temps aquí, abans de marxar... Ah! I no pateixis, que un cop allà segur que tinc moltes coses a explicar, sobre les coses de la vida a la francesa!
ResponEliminaXeXu, si home, clar que em quedo amb els records i les coses bones dels dies a fora, però val a dir que haver estat tant de temps fesconnectada ha repercutit molt en els dies posteriors: fa tot just un parell de dies que he aconseguit posar a 0 el Reader. I això que molts comentaris no he fet, però volia fer un cop d'ull a molts blocs, per no perdre'm gaire res, i em faltava el temps! Et segueixo aconsellant (diria que ja ho he fet abans) que provis de desconnectar del tot, ni que sigui un parell o tres de dies... no fa cap mal! =P
Assumpta, precisament per això he triat aquesta foto! M'agrada molt l'efecte que fa. Està una mica fosca i clarament en tinc més maques, de paissatges, però aquesta té la seva gràcia. A mi, les rutines, si faig coses que m'agraden, ja m'estan bé. Aquest agost pinta prou entretingut! Ah, i gràcies per les forces!
Quadern, vaig tornar tan cansada que sembla que més aviat les hagi gastat, les piles!! Hehehe, però bé, és una forma diferent de gastar-les. Tot és renovar energies... i tornar a la càrrega.
Elfreelang, com li deia a la Carme, seré un any a França, concretament a París. I crec que l'experiència donarà lloc a mooooltes entrades al bloc! O això espero! D'altra banda, les pràctiques que estic fent aquest mes, són de cirurgia general.
Vida, gràcies! Torno i tu desapareixes... molt malament! Esperem que tornis... ;)
Porquet, sí que és genial, sí, el Pirineu. Jo no em vaig adonar de com l'havia enyorat fins que m'hi vaig trobar, allà enmig de rocams i rius i estanys i aquell airet fresc. Ai! Bé doncs, espero que agafis vacances ben aviat i puguis anar a fer una mica la cabreta per la muntanya, que sempre va bé! Ja ens ho explicaràs!
Garbí, si noi, no paro massa. Ara, la muntanya russa de setembre em fa força més respecte que la de juliol, que la tinc més per mà... Fer coses està bé, però amb moderació. Fer-ne masses, estressa, almenys a mi!
Maurici, t'asseguro que ho intento amb totes les meves ganes! I crec que me n'ensurto prou...
rits, sí, en resum bé i contenta. En general no em fa gaire res viure uns dies desconnectada del món, ja m'agrada. Però en alguns moments agrairia molt poder fer un cop d'ull al gmail!
Grigri, jo mai he fet la Pica des de Vallfarrera d'una tirada, ja que els dos cops hi he anat estant de ruta, i llavors és anar massa carregat per fer-ho en un dia... La Pica amb bon temps ha de fer molt goig... és maco de pujar, realment!
Finestreta, marxo a França, a París, tot l'any. Fa il·lusió, sí, però fa por! Sempre havia pensat en passar alguna temporada fora, i quan va sorgir l'oportunitat la vaig agafar. Segons com vagi l'experiència, ja veurem si més endavant repeteixo o no..!
Montse, déu ni do, quin ritme de connexió a internet, el teu! Et recomano, com al XeXu, que provis de desconnectar-te uns dies,... no fa cap mal, i descobreixes altres formes d'entretenir-te! Hehehe! I tranquil·la, que estic segura que l'adsl de París serà mooolt millor que la de la meva ciutat!
Tres setmanes que donen per molt: gaudir, desconnectar, ordenar idees...
ResponEliminaM'encanta com les has descrit i ens has posat en situació!
Salut i força, que el setembre s'apropa!!
M'encanta la foto Yáiza!
ResponElimina