No acostumo a parlar de política en aquest bloc, perquè trobo que no tinc massa opinió. Avui, però, faré una excepció. Tinc moltes ganes de parlar-vos d’un documental que m’han fet arribar i que val molt la pena. És aquest:
Són 45 minuts en els que no es parla d’altra cosa que del projecte d’independència per Catalunya, per la nostra nació sense estat. Portat per la veu de moltes personalitats del país, i carregat de símbols que no deixen indiferent, es van desgranant temes tan importants com l’autodeterminació, l’economia, la integració, la llengua i l’esport. I tot això, ens porta a parlar de quin és el camí a seguir per la independència, de la Catalunya independent dins d’Europa i la feina que cal fer l’endemà de la independència.
No em fio massa de la meva opinió, ja ho he dit. Sóc fàcil de convèncer, i més si, com en aquest cas, ja hi estic predisposada. Però avui el somni de la independència m’ha semblat més real que mai després d’aquests tres quarts d’hora ben invertits. Potser sóc innocent i crèdula, però qui parla en aquest documental no són uns xavals de disset anys fent el paperina, és tot de gent reconeguda dins i fora de Catalunya. Així que el recomano a tothom, i principalment als que últimament esteu desencantats i desil·lusionats amb el fet català. Tan de bo us pugi la moral i us carregui l’ànim.
He dit xavals de disset anys? Ah, sí clar. M’oblidava de comentar-vos que aquest documental amb un aspecte totalment professional l’han dirigit i realitzat cinc nois de segon de batxillerat, com a projecte per al seu Treball de Recerca. Ha arribat a mi de mans d'una amiga meva, que ens ha demanat que en fem difusió. Però no és perquè ella ho hagi demanat, que faig aquest post. És perquè crec sincerament que val molt la pena. Tan de bo faci la volta al país, al nostre, i al del costat.
El documental sencer el teniu al vídeo de dalt. Si 45 minuts se us fan molt costa amunt, us deixo aquí el tràiler, que en dura tres, perquè aneu fent boca. Mireu-lo, i decidiu després si el voleu veure sencer o no!
I aquí, la pàgina web del projecte Pròxima estació: Independència.
Una abraçada a tots, i Visca Catalunya!
Sens dubte una bona iniciativa per reenganxar-nos al sentiment, perquè tens raó que molts ens estem desencantant a la vista dels darrers resultats electorals i de com van les coses actualment. Però el sentiment hi és, no hi ha dubte, i està bé que no ho oblidem i que ens ho vagin recordant. A més, és important que la iniciativa surti de gent tan jove, deu ser que encara hi ha esperança?
ResponEliminaEl documental és una mica llarg, a veure si trobo una estona i hi faig una ullada, encara que sigui ràpida. Però val la pena, oi?
Caram, està molt bé que el jovent estigui motivat i conscienciat en la nostra causa nacional. Jo ho veig també pel meu nebot (va fer setze anys a finals de setembre) ell és català i només català... a les classes, fins i tot les que els hi fan en castellà (excepte "castellà", clar) ell sempre parla català, ho té claríssim.
ResponEliminaHe vist el trailer... a veure si trobo el moment per veure el documental sencer, de moment avui tinc dues reunions, una a les 20:15 i una altre a les 21:15, al mateix lloc però amb grups diferents, però quan tingui una bona estona seguida el miro, que ara estic fent ronda de blogs :-)
son aquestes coses les que mica en mica van fent camí. Pròxima parada....tant de bo
ResponEliminaDoncs sí, dura 47 minuts, però me l'he mirat sencer, i amb interès i al final, amb la cançó, fins i tot amb molta emoció.
ResponEliminaFelicito de tot cor aquests nois i noies de 2on de BTX que l'han fet.
M'ha agradat molt. Anima i dóna forces i optimisme... que ho necessitem molt.
Està molt bé la dedicatòria a Heribert Barrera.
Doncs jo me'l deixo per demà sense falta. Merci, Yáiza! (els tres minuts prometen, jo també hi estic predisposat i no necessito que em convencin... però m'agrada molt, de tant en tant, constatar amb vídeos així que no estic sol, que som molts!)
ResponEliminaDe veritat que aquest documental l'han fet nois de disset anys? però ells han fet les entrevistes? ells han parlat amb tota aquesta gent?? i han fet totes les filmacions? Està molt i molt bé!!
ResponEliminaQuines ganes tinc d'aquesta independència!!!
Per cert, quina emoció el moment que Catalunya marca el gol!! i després el gol de Messi hehehe (ho havia de dir, és clar)
Com sóc una buscadora googleiana addicta, aquí teniu dos dels autors del vídeo, Francesc Giró i Bernat Graell :-)
YÁIZA, ja saps que ara, cada vegada que posi un vídeo musical l'hauràs d'escoltar senceret, oi? :-DD
Ara no tinc temps que es tardíssim...però en quan pugui me'l miro sencer i a més en faré propaganda, quins nois noies més eixerits!així m'ha agrada ...que la joventut s'impliqui!!! és per a felicitar-los i encoratjar-los! gràcies per posar-lo i parlar-ne!
ResponEliminaTan de bo sigui la pròxima Estacio ! Aquesta penitència ja dura massa !
ResponEliminaM'he mirat el tràiler, i promet. Quan tingui una estona em miraré el documental, segur. Jo em sento catalana abans que espanyola i estimo la nostra terra. I com més abanso i més barbaritats sento dir a la dreta espanyola (aquesta tant carca) sobre els catalans, més ganes tinc d'enviar-los a pastar fang. I de tenir la independència. Però alhora, en un moment d'europeïtzació i de no fronteres ho trobo una mica contrasentit posar una frontera més. La veritat és que Andalusia m'encanta, Galícia també, València tb... així que tinc un dliema! xD a veure si el documental me'l resolt.
ResponEliminaaquest tren va tard, sembla la Renfe...
ResponEliminaFinalment he acabat de veure el vídeo, ho he fet en dues parts, que és una mica llarg. Realment està molt bé, sentir tota aquesta gent parlar com si la independència fos evident i necessària anima molt. És un bon treball. Per posar-hi una pega, després de parlaments tan seriosos i centenars d'arguments molt racionals, no m'ha agradat la cançó de la part final, és una composició entranyable, però això de que cadascú digui una frase... als meus ulls li ha restat credibilitat, justament, el que no havia semblat durant els 40 minuts anteriors, és a dir, un treball fet per adolescents, ho sembla al final. Si haguessin posat la cançó amb imatges només, per mi hagués quedat millor. Però és clar, a mi no m'agrada Obrint Pas, potser és per això. En conjunt, però, trobo que és una feina magnífica.
ResponEliminaNomés he vist el tràiler, espero veure'l sencer quan tingui una mica de temps.
ResponEliminaA mi el que m'ha passat és que cada vegada sóc menys nacionalista però més independentista (si noia, sóc així de guai XD). La independència de Catalunya crec que és quelcom de justícia. Igual que la independència d'altres nacions i pobles d'Europa, però mira Catalunya és la meva i, evidentment, sinó la defenso jo no ho faran altres. No crec que Catalunya sigui millor ni pitjor que altres territoris (malgrat tenir una història realment fascinant) però sí que està en desavantatge a d'altres territoris i actualment l'única garantia de protecció cultural, en un món que tot es regeix per què treu més o millor benefici, de moment és l'Estat pròpi. No hi ha més, s'ha intentat una Espanya que acceptes totes les "seves espanyes" i ha estat totalment impossible. Crec que la independència ens ajudarà a construir un país millor. Quin sermó estic fotent... mare meva com m'he convertit així si semblo polític i tot! Que sí, que sí, tan de bo sigui la propera estació! Tinc ganes de dir que sóc d'aquest país petit i tan bonic.
Està molt bé aquest documental, Yáiza, gràcies per penjar-lo. Jo vaig créixer força nacionalista, després em vaig tornar anti-pàtries i després m'he anat tornant independentista, un liu, vaja. M'agrada el que deia la Gabancho d'autogovernar-se un mateix, d'autogovernar-se un país, i m'agrada la idea d'una República catalana i "d'un poble per construir"... potser cada vegada està més a prop...
ResponEliminaMe l'apunto per veure'l amb calma. Pel que fa al tema, avui vaig de mandrosa radical i en lloc d'opinar et poso un enllaç que subscric lletra per lletra: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/independencia-per-independentistes-968289 Espero que t'agradi tant com em va agradar a mi.
ResponEliminaQuan trobi el moment faré una ullada a aquest documental. Ha de ser ben interessant.
ResponEliminaJo, per la meva part, ja porto força anys ben convençut. Va començar com una petita espurna i ha anat creixent poc a poc amb els anys. No crec en res més que en la llibertat de tots els pobles i nacions. I Catalunya ha de ser una de les capdavanteres.
Gràcies a tots pels vostres comentaris, per passar per aquí, i llegir, i alguns fins i tot empassar-vos el documental sencer!! Ja sé que 45 minuts es fan llargs, però a mi em va semblar que valien la pena, em va donar esperances.
ResponEliminaEm sap greu no respondre els comentaris un per un, però últimament no estic massa inspirada per fer-ho, tampoc no tinc massa temps, i és una feina més (com tantes d'altres) que se m'acumula... i a la que no puc donar prioritat, per desgràcia.
Però de totes maneres, així que pugui intentaré recuperar el meu ritme d'abans! Ai, com costa! =)
Me'l miro a casa amb calma. :D
ResponElimina