Doncs fa tants i tants dies que no us deia res, que vinc amb moltes coses (petites i simples) per explicar.
Començo per dir que he passat 8 dies sense internet, i d'una manera o altra he sobreviscut. Els primers dies van ser durs per la incertesa de no saber quan tornaria la línia que va desaparèixer un dimecres al matí sense cap explicació. El divendres vaig saber que el dimecres següent, el 2, vindria el tècnic a mirar-s'ho. I sí, sí, va venir, s'ho va mirar, va canviar el mòdem, et voilà, problema solucionat. Com ja vaig comentar, no em vaig tornar boja perquè tinc internet (amb contacte francès, no patiu) al mòbil, i ho podia fer pràcticament tot. Només que més a poc a poc, i amb una pantalla molt més petitona.
La segona cosa és que durant el pont vaig tenir la visita dels meus pares. Si ve no tenia internet a casa, vaig estar els quatre dies ben entretinguda anant amunt i avall fent el turista amb ells. A més, vam aprofitar per afegir algunes comoditats al meu petit allotjament. Com per exemple, un senyor microones!! He de dir que és un electrodomèstic que no ets conscient de com n'és d'útil fins que no en tens... I jo sempre n'havia tingut a casa! Al microones no li he fet cap fotografia, però us en posaré una del Bois de Boulogne, que vam visitar dimarts.
 |
| Per petició de l'Assumpta, la foto "a tope" de la mida del cos del bloc!! ;) |
Bonic, oi?? Doncs quan estàvem a la part més allunyada de la zona civilitzada va caure un xàfec tan fort (i tan llarg) que vam acabar xops fins als ossos... Així que res, corrent cap a casa meva (a l'altra punta de la ciutat) a eixugar-nos i canviar-nos de roba.
Més coses... vam comprar un suro que feia temps que volia i hi he penjat tot de fotos de la meva gent. Això no us ho ensenyaré, que hi surto jo i em fa vergonyeta! ;)
I el més interessant de tot plegat. Passejant per la vora del Sena, per la zona de Saint Michel, va aparèixer això davant dels meus ulls:
Us sona?? Jo vaig al·lucinar força... i com no podia ser d'altra manera, els meus pares que m'enyoren i em van mimar molt, van desembutxacar els 5 eurets que costava, i hores després ja decorava la meva habitació, ben bé així:
De vegades em costa creure que tot plegat sigui casualitat... El que hi ha al costat són algunes fotos que he fet per París, durant aquests dos mesos. Ah, sí. Perquè avui fa dos mesos que sóc aquí. Almenys estic una mica millor que fa un mes! I els dies van passant...
He fet alguna coseta més aquesta setmana (com començar a anar a la piscina), però no té massa més interès. Espero reprendre aviat el ritme blocaire. Com sempre que alguna cosa me'l talla, em costa reenganxar-me!!
Petons de diumenge per tothom!
No em diguis que és la foto de la capçalera!
ResponEliminaQuina gràcia! No m'estranya que els teus pares te la compressin. Aix els pares, què no faríem pels nostres nens i nenes!
I veig que també han fet com una actualització del teu apartament... posat al dia!
Me n'alegro molt, guapa! i que estiguis millor que fa un mes també!
Carme, deixa'm puntualitzar: els meus pares ignoren que tinc bloc! (o això espero, vaja...). Així que ells no tenen ni idea de perquè em vaig quedar embadalida mirant el pòster.
ResponEliminaQuantes coses que expliques, és clar, han estat molts dies! Decoració parisenca al teu pis parisenc? No és excessiu això? Podries posar-te fotos de la Sagrada Família per no enyorar-te tant. No, és broma. Ja és casualitat trobar-te una foto tan semblant a la de la capçalera del blog, és maco el pòster. Recordo que durant una temporada els de Caixa Catalunya, en aquests missatges que posen a les vidrieres, tenien posat 'Bona nit i tapa't'. A mi se'm posaven els pèls de punta cada cop que ho veia, és clar. Però no vaig poder fer-hi cap foto, llàstima.
ResponEliminaÉs bo de saber que estàs millor que fa un mes. A veure si cada mes que passa pots anar dient que estàs millor i millor, balanços mensuals, com fa en Garbí. Només pel microones ja la cosa ha millorat segur, hehehe.
Queeee! Vacances blocaires per avaria tècnica, visita dels pares i microones, que més vols.
ResponEliminaPerò jo el que noto és que ... cada dia t'agrada més Paris.
Bona tarda Yáiza.
N'hi ha que diuen que les casualitats no existeixen! Però sí les coses curioses, no?? Molt maco el pòster!
ResponEliminaDos mesos ja! Jo no fa gaire que et segueixo, però llegint les teves cartes al futur sé que aquests dos mesos no han estat fàcils, almenys el primer. Però ara ja està superat! Segur que ja no se't nota l'accent catalano-frances! ;)
Fins aviat!!
fins que no vegi la foto del microones jo no estaré content...
ResponEliminaXiqueta, amb les coses tan interessants que contes, com és que no obligues als teus pares a llegir-les? Aiiiii!
ResponEliminael millor, que diguis que estàs millor que fa un mes. Ara, tot cap amunt.
ResponEliminaQuina casualitat, eh!! aquestes coses tenen màgia.
I sempre va molt bé que et mimin.
Mmmm, veig que París comença a captivar-te, eh? I això que anem cap a l'hivern!
ResponEliminaAu, a gaudir-ho i segueix explicant cosetes de tu en aquesta fantàstica ciutat. Siau!
Doncs el més bonic del que expliques, que en són moltes, és que aquest cabàs que vas omplint d'experiències parisines comença a fer força goig i ja l'estàs omplint de vivències que, mica en mica, t'estan captivant.
ResponEliminaM'agrada llegir-te així, millor que no fa pas un mes. No cal que et recordi tot el que et vaig dir, oi? ;p És que n'estic tan segur que t'ho passaràs tan bé!
Una abraçada! I a seguir gaudint de l'Erasmus!
Osti! Ara he vist que la foto de la capçalera del blog és la del pòster que et van comprar tons pares!
ResponEliminaAixò és un bon senyal... i tant!
Veus com amb el temps tot no és tant dur? Microones! quin luxe!! I això de la capçalera és un senyal. Ara a gaudir de la tardor de París!
ResponEliminaAmb dos mesos i ja comences a estar integrada.......amb quatre més el corasón partio.
ResponEliminaEsperem no es torni a espatllar res........
Què bé, ja tens Internet de nou!! :-)))
ResponEliminaJo no he tingut mai microones... bé, menteixo, fa uns tres o quatre anys en vàrem comprar un, des del primer moment feia un crec crec crec que no m'agradava i a les instruccions deia que no havia de fer cap soroll... i és que la porta no ajustava a la perfecció. El vàrem tornar a la botiga i... vaja!!... llavors no en tenien de nous per canviar-lo... que si la setmana que ve, que si no han arribat, que sí... i res, me'n vaig cansar i vaig canviar l'import del microones per una bàscula de bany i una torradora :-))
I aquesta foto tan preciosa del Bois de Boulogne per què no la poses més gran? :-) És magnífica!! Jo l'hagués posat "a tope" del cos principal del blog :-D
I siiiiiiiii què xulo haver trobat LA TEVA foto!! :-DD
bentornada al món blocaire! veig que hi ha una mica de tot, ja tens internet, vas rebre una gran visita, la dels pares, et van comprar una fotografia....no m'estranya que te la compressin...que no fan els pares per una filla? xops...ui com aquí a BCN que ja feia uns dies que vinga a ploure , només he estat un cop a Paris ja fa moolts anys i el passeig vora el Sena és una de les coses que recordo, jo hi vaig anar un hivern i feia tant de fred que hi havia gel arreu!
ResponEliminaUaaaaaaaaaau!! hahahaha que bé queda així tan gran!! és PRECIOSA!!, com la mestressa del blog ;-))
ResponEliminaOh la la, la ville lumière. Si no fos que Berlín m'agrada més, París seria una ciutat on perdre'm una temporada.
ResponEliminaBona, la troballa fotogràfica!
Ostres quina coincidència això del poster! xD són les títpiques coincidències que m'encanta que passin. Si de vegades em passen a mi em fa molta il·lusió. M'alegro que els teus pares hagin vingut i t'hagin cuidat, con han dit per aquí dalt, està molt bé que et mimin de tant el tant.
ResponEliminaI m'alegro que estiguis millor que fa dos mesos, suposo que és normal, perquè els principis sempre costen una mica. Segur que aquest cabàs s'anirà omplint d'experiències parisines cada cop més positives! :)
M'encanta la foto que has posat, una preciositat! Els colors de la tardor són una delícia. I realment trobo que és molt més interessant aquesta foto que pas no una del microones! ;P
ResponEliminaM'alegro que tot vagi vent en popa, i segur que encara el millor està per venir...
La foto del Bois de Boulogne preciosa. I la casualitat de la trobada fotogràfica deliciosa !!
ResponEliminaAi els pares com malcriem quan visitem la criatura! :) Veus, el bois de Boulogne em falti, imperdonable.
ResponEliminaCelebro que aquest mes estiguis millor que l'anterior... i pitjor que el següent, oi? :D
ResponEliminaVes, ara t'haurem de buscar receptes fàcils i ultraràpides perquè el microones serveixi per alguna altra cosa que per descongelar i escalfar la llet de l'esmorzar (tot i que no et pensis que jo li doni gaire més sortida)
Ara em fa ràbia no haver anat al Bois de Bologne quan vaig anar a París. Bé, serà qüestió de tornar-hi. Com ja han dit per aquí dalt, la foto és mooooolt xula.
ResponEliminaPodries haver posat foto del microones... No és broma, no cal. Que tots són iguals d'avorrits.
I això que els teus pares no sàpiguen que tens blog m'ha fet pensar... Els meus tampoc ho sabien fins fa uns tres mesos crec. Em vaig deixar l'ordinador encès per la pàgina del blog i es va descobrir tot. Tampoc ho amagava com si fos un secret però mira, era una cosa meva que no tenia intenció de fer pública. Ara també estan enganxats al que escric (i de retruc mitja família).
YÁIZA, ves a cal MAC que t'he contestat :-))
ResponEliminaA veure si ets tan ràpida com jo vaig ser ahir, eh? :-P