Ahir no vaig anar al teatre, però vaig poder gaudir d'un espectacle de bona qualitat a primeríssima fila. Resulta que a l'agafar la línia 5 de metro a Place d'Italie amb uns companys, van pujar al nostre vagó dos personatges vestits amb roba estrafolària, un vellet de pantalons de pana, bastó i boina, i un jove amb barret i robes extremadament llampants. Quan les portes van tancar i el metro va engegar, el vellet va començar a cridar que li havien robat... l'iPhone! Acusant des de l'altra punta del vagó al jove, que seia amb nosaltres, i que havia convertit el seu barret en un passamuntanyes negre: Est-ce que je fais une tête de voleur? (Que tinc cara de lladre, jo?)
Tothom va callar i va mirar i escoltar, mentre els dos actors representaven la seva petita escena, que es va desenvolupar en gran part a la mateixa plataforma on anàvem nosaltres. Intercanviant somriures i mirades de sorpresa no ens en vam perdre cap detall i vam aplaudir efusivament al final de l'espectacle, que va durar escassament tres parades, fins a Gare d'Austerlitz. Des d'allà fins la següent parada, els nois se'ns van presentar: Pour un théâtre qui déraille, La Compagnie des Rails... METRO , RER , TER , TGV , THALYS , EUROSTAR. (Per un teatre que descarrila, La companyia dels raïls,...)
Dos actors que constitueixen una companyia. No s'amaguen de res, busquen sponsors o algú que els ajudi a arribar a altres escenaris. Mentrestant, assalten qualsevol mitjà de transport públic sobre raïls i intenten arribar a tothom. I passen la gorra, clar! No em va sorprendre veure com més de la meitat de la gent que viatjàvem amb aquell vagó vam remenar les nostres carteres per donar-los alguna moneda generosa. I encara els vam aplaudir un parell de cops fins que van baixar. Van arrencar riures i somriures... i sembla que, avui en dia, això no té preu. Tant de bo tinguin sort!
I per si passa per aquí algun mecenes ric amb ganes de fer una bona obra pel món de l'espectacle... cliqueu aquí!
 |
| Les targetes que repartien a aquells que els donàvem une piece (una moneda) |
Actualització: he trobat al youtube una mostra del que vaig veure jo... resulta que era un fragment adaptat de l'Avar de Molière!
Val a dir que ahir al nostre vagó vam ser més efusius,
vam aplaudir molt i la gent va donar monedetes!
Curiosa manera de promocionar-se, segur que us va deixar planxats en un primer moment. He de dir que a mi em molesten una mica que em molestin al metro perquè vaig llegint, però per aquí solen ser músics i prou. Un espectacle així pot ser molt distret i sorprenent, sobretot si vas amb gent amb qui comentar la jugada.
ResponEliminaUix, quines frase que m'ha sortit més lamentable... volia dir que em molesta que facin aldarull al metro perquè em distreuen la lectura. No es pot escriure ràpid...
ResponEliminaEl teatre al carrer ja es feia a l'edat mitjana. Trobo fantàstic que l'escenari sigui el metro però realment el teatre és als carrers, sempre, a tota hora ... el teatre de la vida.
ResponEliminaBon dia Yaiza.
Sovintvaquesta gent és molt bona i per falta de recursos no arriben on hauríen
ResponEliminaLlàstima de no viure a Barcelona, em posaria a vendre artesania de la meva al metro i encara faria alguna coseta... De fet, targetes me'n vaig fer (les vaig fer jo, clar, amb l'ordinador i les vaig imprimir en paper gruixut)
ResponEliminaMolta sort a la Compagnie des Rails!! :-))
Molt original aquest teatre al metro! a Barcelona per mala sort sovint veig la mateixa escena però no es pas teatre...una estona agradable i sorprenent vas passar...petites delícies que es troben de tan en tant...que tinguis una bona entrada i sortida de setmana!
ResponEliminaXeXu, no pateixis, tothom té dret d'estar espès el diumenge al matí! A mi també em toquen la pera els típics que venen amb la cantarella (ho sento si quedo d'insolidària), no perquè no em deixin llegir, si no perquè no em deixen dormir!! Si canten, potser encara em toquen la fibra sensible i m'agrada, tot i que no solc donar diners (pocs en tinc). Però això d'ahir va ser magnífic. Em penso que també t'hauria agradat!
ResponEliminaPere, doncs sí! Potser els temps que corren, on les possibilitats de trepitjar escenaris són poques, serveixen per retornar el teatre al carrer. Bon vespre!
Joan (ains, et puc seguir dient Garbí? Em costa!), ja ho crec, ja. D'artistes n'hi ha molts, tants, que acaben passant per uns filtres més o menys justos... i arriba el que arriba al coneixement i reconeixement públic. Sense que això sigui una garantia de qualitat. Potser és garantia d'enxufe! =P
Assumpta, poca broma que encara tindria èxit! Seria una solució molt original per al típic dia que és l'aniversari del teu millor amic (o de la parella!), i t'has oblidat el regal... Seria genial que llavors apareguessis tu i ens oferissis un producte fet a mida, allà mateix, a la sortida del metro! ;) No, però poca broma: no t'has plantejat mai posar paradeta en alguna fira?
Elfree, i tant que són originals. A Barcelona mai he vist res similar... gent demanant, moltíssima. Gent currant-s'ho... més aviat poca. Va ser un moment genial, per un dissabte a la tarda. Gràcies i igualment!
Van animar el trajecte, que no es poc :-)
ResponEliminaBona setmana!
doncs a mi em fot que estic llegint tranquil·lament amb al meu tren i venen uns poca-soltes a fer soroll...
ResponEliminaDooMMasteR, doncs sí, ja ho pots ben dir! Ens van arrencar somriures que no és cosa fàcil! =) Bona setmana per a tu també. Ah, i benvingut pel blog, que no t'ho havia dit, crec...
ResponEliminaponss007, per gustos els colors, clar! Però a mi normalment em molesta la "fauna" del metro de Barcelona, i en canvi aquests em van captivar. Apa, bona setmana... poca-solta! ;)
Ho he trobat... trop génial! No tinc problemes ni amb la lectura ni amb ella son, perquè al metro no puc llegir i encara menys dormir; m'agrada massa mirar-me la fauna amb què convisc! (m'incloc en el concepte 'fauna', eh? no ho dic només pels altres :)
ResponEliminaI tant que m'ho he plantejat! :-) Però vaig investigar i per poder-te posar has de tenir el "carnet d'artesà" i per tenir aquest carnet, has d'estar al dia de les obligacions fiscals (o sigui, que t'has de donar d'alta d'autònoms)
ResponEliminaA casa ja n'hi ha un d'autònom -el meu marit- que paga religiosament tot el que s'ha de pagar per tenir dret a treballar, i que es paga el lloguer, i que es paga els transports i que es paga la llum i el telèfon i les reparacions de l'ordinador i de la fotocopiadora i... (quina sort que tenen els que treballen per compte d'altri!!)... jo, amb el que guanyo, no en tinc prou ni per pagar la quarta part del que val la quota d'autònoms...
I jo, que sóc una maniàtica de la legalitat i que tinc unes ganes sinceres i autèntiques i veritables de fer les coses ben fetes, no les puc fer perquè no em donen l'oportunitat.
Si jo pogués posar la meva paradeta, sense pagaments "previs", pagaria tot el que hagués de pagar sobre les vendes fetes, IVA i tot el que toqués... però no puc ni començar perquè no em puc pagar els ditxosos autònoms.
Bé doncs... ja m'he desfogat :-)
A una gran ciutat tens més oportunitats d'anar pels llocs. A Reus no hi ha Metro :-) Jo he repartit targetetes meves pel Viena, eh? Sense cap vergonya. Targetes amb la web del Blog d'artesania... Anava per les taules, principalment on veia gent jove, sobre tot noies i, amb un somriure, els donava una targeta i deia "Hola, us deixo això, per si us ho voleu mirar"... Ho agafaven... però res.
En fi, vaig a veure si responc alguns comentaris al meu blog i me'n vaig a brodar que tinc un encàrrec :-)
Com molt bé ha dit en Pere les representacions teatrals ja fa segles que es feien al carrer i allà, possiblement, varen ser els seus origens.
ResponEliminaPer una banda hi ha una dosi d'autenticitat, de genuí, en una representació al carrer. Per altra banda hi ha el vessant més fosc, el d'haver de treballar al carrer per mirar de guanyar-se la vida.
Però bé, no serien els primers que del carrer poden fer algun salt important.
Estan molt bé aquestes iniciatives. Aquí, des de fa un temps veus gent cantant al metro. I ho fan molt bé! Crec que els motius que els porten a fer-ho son ben diferents, xò no és cultura tb?
ResponEliminaFerran, t'entenc i ho comparteixo! Jo al metro com a molt intento llegir, dormir només ho feia a FGC... hehehe! Però sí, sovint val la pena mirar i observar el que passa al voltant, perquè pot tenir tela. O si vaig acompanyada i xerrant penso què deuen pensar de mi i del que dic les persones que tinc al costat... suposo que sovint em prenen per ximpleta! Bé, tornant al tema, m'alegro que t'hagi fet gràcia això que vaig viure la setmana passada. Ull, que qualsevol dia t'ho trobes a la U-Bahn o a la S-Bahn! (has vist què ben informada que estic?) =P
ResponEliminaAssumpta, quina tela, no pensava que fos tan i tan complicat!!! Algun cop m'havien dit que per posar una "paradeta" a la Festa Major de la ciutat calia el permís de l'ajuntament, és a dir, fer la instància i tot el rotllo. Però no sabia que a més calgués ser autònom... bé, ja veus que jo el màxim que he venut al carrer són roses per Sant Jordi i castanyes per la castanyada... sort que no és tan complicat, almenys on jo visc, perquè si no n'hi hauria per llogar-hi cadires. De fet, ara que ho dic, em sona que els del cau del barri de Sants no ho fan perquè al ser Barcelona els posen mil pegues i també han de pagar impostos i nosequè. Quina manera de complicar la vida al personal. I fa ràbia veure que posen trabes que fan que la gent que vol ser legal, com dius tu, no pugui ni començar.
Doncs res, que em sap greu que no puguis tenir paradeta!!! Segur que tots els blocaires passaríem a veure't i a comprar-te alguna cosa! Ah, i saps què? L'altre dia vaig creure haver perdut l'estoig durant unes hores (un de petit en el que porto quatre bolígrafs i un llapis per anar a classe), i vaig pensar que si no el recuperava te n'encarregaria un. Però va aparèixer! Hehehe! De totes maneres... veurem, veurem.
Porquet, home, sincerament... jo no crec que aquest parell facin això per guanyar-se la vida. Segurament és una propineta. Jo crec que tots dos tenen una altra feina amb què guanyar-se les garrofes, però també tenen ganes de tirar endavant una companyia teatral i mostrar el que fan en llocs públics és la seva manera de fer. Aconsegueixen dues coses, com a mínim: primer, actuar per a un públic (tot i que involuntari) que segur que és el que més els agrada; segona, donar-se a conèixer i qui sap si trobar algú que els promocioni. Jo espero que tinguin sort!!!!
rits, em penso que la gent canta al metro des que existeix el metro. No? Bé, jo n'he vist tota la vida! Que ara n'hi hagi més, no m'estranyaria, amb els temps que corren. També hi ha més captaires de tota mena. La gent que toca al metro o al tren no ho fa sempre per necessitat, al meu parer... bé, en tot cas jo conec noies que toquen instruments i que algun cop ho han fet pel simple fet de tocar en un lloc públic i veure què passa. I res, van berenar de franc, aquell dia.
Hehehe que ets maca! t'has mirat el "catàleg" ;-)))
ResponEliminaI tant que me l'he mirat!!! De dalt a baix! M'agraden molt aquest tipus d'articles, i si són artesanals més, i el que fas tu és tot molt maco. Si fos per mi et compraria la botigueta sencera!!! Hehehe!
ResponElimina