Els meus companys de promoció i jo estem a mitjans del cinquè curs de Medicina. Ens en queda un més, el sisè, i si tot va bé hi haurà un paperet que dirà que som metges*. Si au! Metges, nosaltres? La veritat és que no tenim la sensació de saber gran cosa, i molt menys de poder curar a ningú. Ni la tindrem d'aquí un any i quatre mesos!
Com potser ja sabeu, la formació del metge es consolida durant els anys d'especialització, quan som MIRs (metges interns residents). Són quatre o cinc anys en els què ens seguim formant, centrant-nos en una especialitat, i treballant a l'hospital. Ja diuen que tot s'aprèn practicant, oi? Vindríem a ser els aprenents d'altres temps: fem molta feina, som la "mà d'obra" (més aviat barata) de l'hospital, i la nostra capacitat de prendre decidions comença sent pràcticament nul·la el primer any i acaba sent quasi total al final del quart o del cinquè any, quan esdevenim especialistes.
Però per passar de ser un llicenciat en medicina qualsevol a ser un metge resident en procés d'especialitzar-se, cal passar un petit obstacle. Petit i diminut obstacle... anomenat examen MIR. Són, per dir-ho clar i fàcil, unes oposicions a nivell estatal. S'hi pot presentar qualsevol llicenciat en Medicina (i això vol dir molta gent) que vulgui accedir a una plaça MIR. Del resultat de l'examen (90%) i la nota d'expedient de final de carrera (10%) en depèn el número de posició. El que té més nota de tots, tindrà el número 1, el següent el 2... i així fins al 14.000, que són els candidats que s'han examinat aquest gener. En tot l'estat hi ha unes 7.000 places, així que us podeu imaginar que el tema és una miqueeeta competitiu. I és en funció del número de posició obtingut que s'escull quina especialitat es vol fer, i a quin hospital.
Com deia al començament, tot just estem a mitjans de cinquè, però el camí cap a això, cap a l'examen MIR, ja ha començat. Aquests dies hem rebut la visita, els pressupostos i les insistències de les acadèmies que preparen pel MIR (informació que jo he rebut en la distància, clar), i és d'això del que volia parlar avui. Però per arribar-hi he donat moltes explicacions i me n'he anat pels cerrus d'Úbeda, així que de moment ho deixaré aquí. Potser (i només potser) algun dia parlaré de les acadèmies, de l'examen i de com de bojos que ens tornarem tots estudiant-lo!
*Snif! Recordo tan clarament el meu primer dia a la Facultat de Medicina... sembla que va ser ahir!!
PD: Si quan estigui estudiant el MIR segueixo tenint blog, poden passar dues coses: 1) que el tanqui; 2) que l'etiqueta "MIR" acumuli més entrades que tota la resta del blog junt.
Em sembla força interessant tot això perquè els que no ens hi dediquem no en tenim cap coneixement de tot això pel que heu de passar els futurs metges, i mira que ens interessa a tots que estigueu ben formats! L'única referència que tenia d'això era de les sèries americanes, i tinc entès que va diferent que aquí, oi? Bé, que aquí a Catalunya, vull dir. I mira que a la carrera vaig tenir alguns companys metges, però no els feia massa cas. Metges i bioquímics, no podien ser massa bona gent, oi?
ResponEliminaDoncs res, a veure què passa quan arribis al famós examen (el nom si que el coneixem tots, però ni idea de què va) amb el blog. Però suposo que altra feina tindràs que preocupar-te d'aquestes coses.
Jo me n'estic adonant que tot esdevé molt competitiu, a un o altre nivell. Per tenir un bon coixí i poder fer allò que vols i on vols no n'hi ha prou en "anar passant", sinó que s'ha d'estar a dalt, i això costa un munt. Els temes de beques en són un exemple, i més ara, que en donen moltes menys que abans (i en conseqüència la nota mitja necessària s'enfiiiila...)
ResponEliminaJo sabia una mica com anava (això de que en funció de la nota hi havia una llista i els de dalt començaven a decidir, i després t'havies de quedar amb el que "et deixaven els altres"). Però creia que hi havia menys places. Si de 14000 hi ha 7000 places vol dir que un 50% queden col·locats en algun hospital, oi? Tenint en compte, és clar, que potser et toca una especialitat que no t'agrada, o que has de migrar a l'altra punta d'Espanya... oi? Perquè no hi ha volta enrere i tenir l'oportunitat de canviar d'especialitat? Només tornar a fer l'examen?
Vols dir que deu ser tan difícil? Segur que amb dues o tres xuletes dins del boli Bic es pot treure bona nota ;)
ResponEliminaJo recordo com va estudiar una amiga meva pel MIR!! Però et diré que, tot i que van ser anys de molt sacrifici, ara els recorda amb molta alegria, perquè també van ser anys de compartir moltes experiències amb els companys! Ànim que tu pots!
ResponEliminaCom passa el temps, Yáiza!
ResponEliminaClar que tindràs blog dona! Segur que sí, i encara que no publiquis molt seguit... ens explicaràs com et van les coses...
XeXu, com et nota que fins al moment no has tingut cap estudiant del MIR en el teu entorn proper! Vaja, no sé si tots són iguals, però a mi només que em preguntin una mica, foto tot el rotllo de com funciona el tema. No, no és exactament com als Estats Units, aquí. Allà és tota una altra història... Cada país fa una mica la seva, però puc dir que el sistema francès és prou semblant a l'espanyol. I en canvi l'italià i l'alemany s'assemblen entre ells però difereixen dels nostres...
ResponEliminaMetges i bioquímics? Jo en vaig conèixer alguns (em van fer classe) i tela. Per part nostre són metges sense vocació que s'han perdut per altres verals. Vosaltres tampoc us els estimeu?
Ja faré la guitza explicant els ets i els uts quan m'hi posi, ja... no cal que m'ho demanis!
Laia, doncs sí, el tema és competitiu. El que passa és que el 14.000 no és gaire real. Hi ha molta gent que es presenta per si sona la flauta, sense haver-s'ho preparat. En realitat, els que tenen més punts de treure una bona posició són els recent llicenciats de Medicina que preparen l'examen seriosament durant tot un any. Però hi ha moltíssima altra gent que va sense preparar-lo massa, per qualsevol motiu, o que l'està repetint o... ves a saber.
Si tens "mala nota" i no pots escollir res que t'agradi, tens dret a renunciar i no agafar cap plaça. Llavors et pots presentar l'any següent. Si agafes una especialitat i no et fa el pes i abandones a mig fer, també et pots tornar a presentar. Però en aquest sentit s'està regulant la Llei per a què no et puguis presentar a l'examen dos anys consecutius si has agafat plaça. Més que res perquè deixes una vacant al teu lloc de treball, una vacant que no es podrà suplir en cinc anys. No sé si m'explico. Cada any de residència és diferent, i si un resident abandona, no se soluciona agafant-ne un de més l'any següent. Així que s'està mirant d'evitar que la gent agafi una plaça que no li agrada pel simple fet de poder treballar durant un any i després abandonar-la per tornar a fer el MIR. Han deixat algú altre sense plaça i a sobre la deixen vacant.
L'altra cosa a tenir en compte és que tan difícil com és trobar feina avui en dia, es veu que molts metges, després d'acabar l'especialització tornen a fer el MIR i en fan una altra. D'una banda, per tenir dues especialitzacions. De l'altra, per tenir un sou segur durant 3 anys més... (si és del mateix tronc, no cal fer els 5 anys de nou).
Maurici, xuletes al boli bic? Ei, tu estàs antiquat! Jo tindré un negre a fora amb el Farreras Rozman i tots els manuals de l'acadèmia, i connexió amb accés total al PubMed que m'anirà xivant les respostes per whatsapp!!!
Aitor, estic d'acord amb tu, són uns anys que no s'obliden. I com que jo sóc massoca, segur que a la llarga només recordaré les coses bones d'estudiar pel MIR! (Ja tinc un cert afecte a les èpoques d'exàmens, imagina't!). Segur que el millor de tot seran les birres amb els companys sortint de l'acadèmia....
Carme, sí que passa el temps, sí! Ja veurem si tinc bloc... hehehe! Encara ha de ploure molt, i últimament tinc una relació d'amor-odi amb el meu propi bloc. Et sembla normal? És com si em discutís amb una part de mi mateixa. Bé, espero que se'm passi i que com tu dius, us vagi explicant com em van les coses...
Conec el tema...sempre m'ha interessat molt la medecina, fins i tot diria que m'hagués agradat fer la carrera...al final vaig triar Psicologia i vaig provar de presentar-me a PIR més o menys l'equivalent al MIR però a l'inrevés era per poder fer el PIR en un centre Hospitalari, o sigui primer era el PIR i després les pràctiques...només n'hi havien una cinquantena repartides per tot l'estat i més de 2000 que s'hi presentaven...l'única satisfacció és que almenys vaig quedar entre les 200 primeres...després ja no vaig tornar a intentar-ho...et desitjo molta sort ei i mil vegades prefereixo l'etiqueta MIR que no pas tanquis el bloc..ànims i endavant!
ResponEliminaEn aquestes coses mai s'ha de perdre les ganes d'estar al davant......com diu aquell .....amb il·lusió!!! Dra. Yáiza
ResponEliminaCap problema: només has de pensar que una de les 7000 és per a tu. Nosaltres no ho pensem... nosaltres ja ho sabem del cert i si en l'examen has de desenvolupar i exposar algun tema de ben segur que et sortirà rodó (poca broma: escriure un bloc dóna una "mili" molt bona pel que fa a estructurar textos amb coherència i gràcia i en això ja hi tens la mà trencada).
ResponElimina… una coseta tan petita i tan insignificant que fins i tot una estació espaial rusa (ja difunta) és deixa aixì !!… però, ei ! Si una estació espaial feta pels rusos va caure al final, perquè no ha de caure aquest "examenet de no res"?? Apa i molts ànims !
ResponEliminaPer cert, que segons "els poders" d'en Paco Rabanne la MIR anava a caure damunt Paris… ves quines coses !
Mà d'obra absolutament barata quan feu la residència, i carn d'acadèmia abans de passar l'examen. Mal negoci...
ResponEliminaAmb calma, jo sí he viscut una preparació de MIR en el meu entorn :D
ResponEliminaPerò si les meves entrades són profètiques a) serem independents aviat b) Ets la Dra. Yáiza c) la forquilla d'especialització és entre metge de família i neurocirurgiana.
Molts ànims!
Yàiza, crec que el blog et pot ser de gran ajuda en els moments durs del MIR. Sempre pots escriure una sèrie que es digui #històriesdelMIR o #històriesdelsresidents... ;-) Et puc donar idees!
ResponEliminaSi tanques el blog... ploraré, que ho sàpigues... i una bona metgessa no ha de voler que ningú plori.
ResponEliminaPer mi, pots fer tots els posts que vulguis amb l'etiqueta MIR! ;-) Els aniré llegint, segur que seran tant interessants com aquest que has fet, que ho has explicat súper bé!
Endavant, Doctora Yáiza! :-))
Elfreelang, pel poc que sé del PIR, i del FIR dels de farmàcia i demès, tots funcionen amb la mateixa norma: primer fas l'examen a través dels resultats, accedeixes a les pràctiques, o residència, o especialitzacio, digues-li com vulguis. Potser no s'ha entès bé, perquè hi ha un problema molt comú d'ús del vocabulari, i és que la residència en sí és el que és pròpiament el MIR o el PIR, és a dir el moment en què ets metge o psicòleg intern resident d'un hospital. L'examen, l'oposició, és l'examen MIR o l'examen PIR, però de forma familiar tots li diem senzillament "el MIR" o "el PIR". Vaja, això és el que tinc entès, però segur que en el cas del PIR tu ho tens més clar que jo, així que corregeix-me si no és així! =)
ResponEliminaTambé havia sentit a dir que el PIR és molt exigent precisament per això, perquè surten molt poquetes places! És una llàstima, no? De totes maneres vas quedar molt ben pocisionada. Si proporcionalment a mi m'anés tant bé estaria súper contenta!
I pel que fa el blog, espero que segueixi endavant... però ja veurem! Gràcies!
joan, suposo que és una mica qüestió de saber on es vol arribar i marcar-se uns objectius. I a partir d'aquí, lluitar per complir-lo. Amb il·lusió! Gràcies!
Montse, per desgràcia l'examen es tipus test, així que no em puc "lluir" escrivint. Són 235 preguntes d'elecció múltiple, amb 5 opcions, només una correcte, i descompten 1/3 de punt els incorrectes. Hehehe! M'ho sé de memòria i encara trigaré dos anys a fer-lo... La cosa és que no em serveix ser una d'aquestes 7000. Això ja ho aniré explicant, però per poder escollir una plaça que m'agradi (especialitat i lloc) he de tenir un "bon número". Si tinc el 6995 acabaré fent de metge de família a Melilla, i no tinc en res en contra dels metges de família de Melilla, eh, però és que a mi no m'interessa!
Carquinyol, m'estàs dient que l'examen més temut de la meva vida es diu com una estació espacial russa que havia de caure sobre París? Ahà! I això m'ho he de prendre com un bon auguri...? Perquè a mi em sembla més aviat dolent, eh!! Hehehehe! Gràcies pels ànims!
Els de l'Otis, ja veig que ho has conegut d'aporp. Mà d'obra ben barata (com torni a sentir que els metges cobren massa... trenco cames!), i de moment, els de l'acadèmia ja es freguen les mans pensant si serem 50 o 80 els que ens apuntarem en massa aquest març... per examinar-nos al Gener del 2014. Però la veritat és que sense ells estem venuts. Per què? Perquè amb el que estudiem a la carrera el MIR ja ens el podem pintar a l'oli.
Alyebard, llavors ja saps de què parlo. Deixa'm dir la meva sobre les teves previsions: a) tant de bo tinguis raó; b) cosa d'un any i escaig que sigui cert; c) negatiu!!! Gràcies pels ànims!
Tirant, suposo que tens raó. Ai que bé que et coneixes aquests hashtags... hehehe! Em penso que l'etiqueta #MIR està al caure. Saps què? Em penso que la poso ja a aquest post, que bé se la mereix! Gràcies per passar per aquí! I benvingut? (ara no recordo si havies passat abans... memòria mosquit! Així no aprovaré pas res!)
Assumpta, dona!! No sé si emocionar-me o dir-te que això és xantatge emocional... hehehe!! Dona, el meu blog trontolla una mica, no cal ser massa espavilat per veure-ho. Però esperem que sobrevisqui, no? Com li deia al Tirant, l'etiqueta MIR està al caure... o la poso ja mateix a aquest post! M'alegro que s'hagin entès les explicacions,... el problema és que nosaltres portem més de 5 anys assabentant-nos de totes aquestes coses i entre nosaltres les donem per sabudes. Llavors un dia t'adones que la gent que no està relacionada amb la Medicina es pensa que la carrera són 5 anys i que la especialitat la fas els dos últims. I quan expliques que no, que són 6 anys + 1 any de preparació de MIR + 4/5 anys de residència... veuen la llum!!! Gràcies Assumptaaa!!! =)
així doncs seràs metge de debò? no estudies medicina per hobby? xD realment salvaràs vides? potser la meva...?
ResponEliminaMmm, jo m'he quedat amb les ganes de saber l'especialitat que vols fer, que faràs, vaja!
ResponEliminapons, home, de debò, de debò... Ja ho veurem, no? Sí, sí, medicina és un hobby. Però igual que qui aprèn a tocar el violí per hobby i després toca al carrer per treure uns eurus, jo tinc l'esperança de recollir algun benefici econòmic de la meva formació. Ui, això de salvar vides és molt difícil, ehhh... i tractant-se de la teva... bé, ja en parlarem.
ResponEliminaGemma Sara, ui, jo també tinc ganes de saber-ho!!!! És la pregunta estrella que et fa tothom quan parles d'això, i la resposta és sempre la mateixa:
- I quina especialitat vols fer?
- Ui, encara no ho sé....
- Nooooo!? Però ho has de saber jaaaaaaa!!!
No, no, no ho sé. De fet, a la facultat encara no les he vist totes. Em falten algunes tan interessants com Pediatria o Ginecologia i Obstetrícia, que potser m'interessaran. Per no saber, no sé ni si vull ser metge-de-debò, o cirurgiana.... Això és un post! ;)
Jo, que vaig estudiar Dret, podria atendre consultes al carrer també... com aquell qui toca el violí... vull dir :-D
ResponEliminaEncara falta temps!! no t'estressis abans d'hora!
ResponEliminaànims!!! i a esperar que no sigui tan ferotge el llop. Tinc bons amics metges (com la mare de la Júlia) i el MIR no va ser tan traumàtic, no van deixar de viure, de sortir, d'anar al cine,... tot, qüestió de dedicació, déien. Xò és clar, parlo des de fora.
No serà fàcil, però molts ànims i que no decaigui!!
ResponElimina