Siguem sincers, per molt alternatiu que un sigui, no es pot venir a París i no visitar certs monuments emblemàtics, per molt que ja els hagi vist abans. Per això, si esteu disposats a caminar bons trossos, us proposo una manera ràpida de visitar tots els imprescindibles en un sol dia. Així, es poden reservar la resta de dies de viatge per a fer coses diferents.
La ruta d'avui ens farà visitar la Torre Eiffel, l'Arc de Triomf, la Concorde, el Louvre i Notre Dame. Evidentment, quan dic "visitar" em refereixo a passar per davant. Si volem entrar (o pujar) a tots els llocs, necessitarem molt més d'un dia, però potser si ja ho hem fet abans (o si la butxaca no permet pagar tantes entrades) ens podem conformar en veure-ho per fora o entrant només a algun dels llocs. Aquí us deixo un googlemaps amb una aproximació de la ruta marcada. Com que el post és llarg, intentaré amenitzar-lo amb algunes fotos meves!
 | |
| Una visió general del mapa. Si voleu, aneu-hi, que hi he afegit detalls o cosetes d'interès! |
La ruta comença a l'École Militar. Des de davant d'aquest edifici, s'obren davant nostre els Champs de Mars i al final de tot, la Torre Eiffel. Ens anirem apropant al tros de ferralla (amb carinyo, eh) caminant pels Champs de Mars. Si fa bo, la gespa estarà plena de gent fent els seus pique-niques, jugant a pilota, llegint, o fent una migdiadeta. A l'esquerra, hi ha unes zones de jardins, amb una atracció de cavallets que, com a curiositat, us diré que va amb manivel·la... aviam si teniu sort i ho veieu. La Torre Eiffel està més lluny del que sembla, però al final hi acabeu arribant. A mi m'agrada aturar-me a sota i veure "les entranyes del monstre". Seguint tot recte, acabareu creuant el Sena. La perspectiva de la Torre des de l'altra banda del riu és força maca. Si seguim amunt, pujant unes quantes escales, s'arriba a Trocadéro. Lloc que ens ofereix l'altra vista de la Torre Eiffel, en què la veiem amb els Champs de Mars darrere seu.
 |
| Les entranyes del monstre |
 | ||
| Les vistes des del pis de dalt de la Torre Eiffel en un dia clar de setembre. Champs de Mars i Tour de Montparnasse. |
Un cop aquí, tenim dues opcions, segons com estiguin les nostres cames. Una és agafar el metro, línia 6, i fer tres parades de Trocadéro a Charles de Gaulle - Etoile, i l'altra és agafar un bon mapa i anar fent carrers i carrerons fins l'Arc de Triomphe, a peu són uns 20 minuts. Per accedir a l'Arc s'ha de passar per un pas subterrani, ja que està en una rotonda pitjor que la de Plaça Espanya i creuar seria un suïcidi. Un cop allà, sota l'Arc hi veureu la Tomba al Soldat Desconegut, sempre amb una flama encesa. Pujar dalt de l'Arc és força maco, perquè pots apreciar "l'Etoile", l'estel que dibuixen els carrers radials que surten d'aquella rotonda. Això sí, es puja a peu, i són uns quants esglaons!
Un cop vist això, agafem un d'aquests radis per marxar. Concretament, agafarem l'avinguda més famosa de París, Champs Elysées, i avall. El primer tram està dedicat al comerç i la restauració. A dia d'avui, la part chic s'ha barrejat amb la turística, i pocs metres abans de trobar la botiga Vuitton, podem parar a dinar a un McDonald's (segur que aquí ja teniu gana). Baixant a l'esquerra, hi ha almenys dues galeries que són maques de veure. Dins hi trobem més del mateix, botigues, restaurants, i el que volguem.
 |
| Champs Elysées, al final, l'Arc. (Us sona d'alguna cosa??) |
El segon tramp de Champs Elysées és el dels jardins. Quan arribem a l'alçada del Pont d'Alexandre III, que condueix als Invalidés, deixem a mà dreta el Grand Palais i el Petit Palais, que es van construir per l'Exposició Mundial i que ara fan funció de museus. A mitja passejada pot estar bé creuar la meitat de l'avinguda i plantar-se enmig de la calçada, on hi ha els semàfors. Darrere nostre, l'Arc de Triomf es va fent petit. Davant, l'obelisc de Luxor de la Place de la Concorde va creixent. Efectivament, poc després arribarem a la Plaça. Si heu vist la pel·lícula "El demonio se viste de Prada", potser us sonaran les fonts que es troben a banda i banda del monolit.
 |
| L'obelisc de Luxor, Place de la Concorde |
La plaça és un punt neuràlgic de la ciutat, i en totes direccions hi tenim punts d'interès turístic. Ara, però, la creuarem i ens endinsarem als Jardins des Tuileries. Els jardins són una de les millors coses de París, però això serà un altre post. Així que ara simplement direm que creuem el Jardí sense badar massa, i de cop i volta, ens trobarem que sóm a l'esplanada de davant del Louvre. Us deixo fer tantes fotos com vulgueu amb les piràmides de vidre, i quan estigueu, sortirem d'aquí i anirem a buscar la riba del Sena. La seguirem fins que trobem algun pont que ens deixi creuar (el que més us agradi), i acabarem la ruta d'avui a l'illa de la Cité, per no deixar de veure Notre Dame. Si teniu ganes de fer cua, podeu anar cap a la banda de l'esquerra (mirant-la de cara) on es fa cua per pujar a les torres. Sinó, segurament podreu entrar a fer un cop d'ull a l'interior, sense esperar massa ni pagar res.
 |
| El pati del Louvre... quan estàvem a -7ºC. |
Avui ho deixem aquí. Però segurament en propers posts tornarem a revisar alguns llocs pels que hem passat!
PD: Prometo (que intentaré) no fer cap altre post tan llarg!!! Ara que sé fer anar el Google Maps, els recorreguts els marcaré allà i m'estalviaré d'explicar-los tan detalladament. Si heu arribat fins aquí... em perdoneu?
Molt ben explicat. Com a mi m'agrada, subjecte, verb i complements.
ResponEliminaHo anirem col·leccionant.
Quan fa tant de temps que no has estat a París, com jo, encara que sigui un tercer cop, començar per la ruta bàsica em sembla imprescindible. Jo també m'ho vaig apuntant!
ResponEliminaMolt xulo Yáiza!!! A mi no se m'ha pas llarg el post.. I la foto de les entranyes del "monstre" és molt xula!!
ResponEliminaVinga, ara a esperar la segona entrega! ;) Petonets!!
Completament d'acord, la ruta bàsica és imprescindible. Molt bo i molt ben fet el primer fascicle. :-)
ResponEliminaM'has portat records del meu últim viatge a Paris, va ser un viatge d'un cap de setmana llarg a EuroDisney però l'última tarda vam tombar una mica per la ciutat i a última hora vam decidir pujar a la Torre Eiffel... tan a última hora que gairebé perdem el tren de tornada, vam arribar ben justos a la Gare d'Austerlitz. :-P
l'oficina de turisme de París et paga alguna cosa? xD
ResponEliminaA mi no se m'ha fet gens llarg!! M'ha agradat molt anar fent aquesta ruta amb tu... i m'has fet recordar un munt de coses maques! Veritablement preciosa la foto des de dalt de la Torre Eiffel!! ;-)
ResponEliminaI l'enllaç a la foto del Pont d'Alexandre III... què maco és!!... A veure si en propers posts (que aquesta sèrie serà molt bona, segur!!) ens poses una foto feta per tu d'aquest pont! ;-))
Ah, per cert! que jo no recordo que, quan hi vaig anar (ja fa gairebé vint-i-dos anys!! mareta meva!) s'hagués d'anar per cap pas soterrani per arribar a l'Arc de Triomf... imagina si ho trobaria tot canviat si hi pogués tornar :-))
Preciós, interessant i molt ben contat...si de cas podries combinar l'exercici de la medecina amb visites guiades.....fa tant tants anys que vaig ser a París!!!! imagina't era un hivern del 1980 i poc ...però força llocs dels que has mencionat els recordo...(excepte el pas soterrani)feia tant de fred que les fonts tenien una capa ben gruixuda de gel....
ResponEliminaHosti tu, quina promenade més guapa
ResponEliminaI quins records, diria que algunes de les fotos que guardo són clavades a les teves (sense neu, jo vaig ser-hi a l'agost)
Fins a la propera rendez-vous
Umm... quines ganes de ser-hi... amb tranquil·litat!! Mira que és maca la ruta aquesta que ens has fet i mira que era lleig per on ens van entrar a nosaltres a l'Eco-Trail de París! Oh!! Quina cosa més lletja, per Déu! Amagats per canalons, pel costat del riu tota l'estona...
ResponEliminaAquesta ruta l'he fet a peu!!!! en la meva segona visita, sencereta. El maig passat, del parc de les tulleries varem trencar cap a la torre....
ResponEliminaEl post no m'ha semblat especialment llarg (ei, però que això no t'animi a fer-los més llargs, eh!), i pensant en Paris, no se m'acudeixen altres coses conegudes, la ruta és molt completa, trobo. Això requeria una mica d'explicació, és clar. Però bé, prometies que la teva guia seria per fer visites no tan suades com aquestes, així que esperaré a veure què expliques de la ciutat que no sigui tan conegut. Per quan la segona entrega?
ResponEliminarecordo la imatge des de la torre i també el trànsit frenètic a l'arc del triomf, que el seu nom bé de poder passar-lo sense haver de fer el parte amistós
ResponEliminaVeig que quan vaig escapar-me a París vaig encertar la ruta! He de tornar-hi aviat.
ResponEliminaGràcies, cicerona. El post-passeig no s'ha fet gens llarg.
ResponEliminaPS: les fotografies del "monstre" són molt bones.
Bé, doncs fins aquí la primera entrega d’aquesta mini-guia. La veritat és que n’estic contenta. A part de compartir les meves impressions de la ciutat amb vosaltres, m’adono que escriure tots els posts que tinc pensats (ja veurem quants s’acaben materialitzant) em farà immortalitzar el que ha estat París per mi durant aquest any. I això no està gens malament, oi? M’agradarà poder conservar les meves impressions per a un futur... No sé quan tornaré a la ciutat, potser l’any que ve, potser d’aquí moltíssim temps. Segur que la veuré diferent, canviada... Estarà bé poder contrastar impressions. I res, no m’embolico més. Gràcies a tots per passar i llegir, encara que fos llarg, i encara que possiblement no fos un post de màxim interès per molts de vosaltres. Fins la propera!
ResponEliminaJP, gràcies!! Tu sí que fas subjecte-verb-complement. I prou! Tot en una sola frase, no com jo, que m’enrotllo fins a l’infinit... hehehe.
Carme, em sembla molt bé! És difícil venir a París i no passar a veure la Torre Eiffel o mirar Notre Dame... Espero que us vagi bé la ruta i altres cosetes. Quants dies hi estareu?
Alba, ostres, doncs gràcies! Vaig estar a punt de no posar-la perquè no està massa ben feta i no aportava gran cosa al post. Però veig que ha fet gràcia! La segona entrega, per la setmana vinent.
Mac, m’alegro que et sembli bé la ruta bàsica. De vegades penso que si hom fa un viatget a París i no passa per certs llocs emblemàtics, potser torna a casa amb sensació de no haver estat a París! Ui, perdre el darrer tren direcció Disney és quedar-se ben tirat... el transport nocturn està bé, però només dins la ciutat.
Pons, em fas de manager? Aviam si aconsegueixes que em paguin comissió. T’ofereixo un 10% dels guanys! (potser passaran de pagar-me quan vegin que no recomano les mateixes coses que ells...).
Assumpta, uf, me n’alegro! Anava escrivint, escrivint, i veia que no s’acabava mai... els posts massa llargs es fan pesats, jo ja ho sé! Però en tot cas, m’alegro que t’hagi agradat i que t’hagi fet reviure coses. Em sap greu, però del Pont d’Alexandre crec que no en tinc cap foto meva. Almenys, cap de gaire maca... I sí, ja veig que han d’haver canviat força algunes coses a París! Ara mateix, creuar aquella rotonda, seria cosa de bojos.
Elfree, poca broma, fa molts anys deia que jo als estius volia dedicar-me a ser guia turística de Barcelona. Estava segura que com que sabia anglès no tindria cap problema per a què em contractessin! Després vaig saber que era molt més complicat que saber idiomes... Hehehe. Però de forma amateur ja ho he fet prou, aquest any, m’he dedicat a passejar catalanets diversos per tota la ciutat! I uf, París deu haver canviat molt des dels 80... però dona, a qui se li acut visitar París en ple hivern? Fa un fred que pela i només ve de gust ficar-se dins d’un museu, o d’un salon de the i deixar passar l’estona.
Gregori S., m’alegro que t’hagi fet patxoca! Les properes espero que siguin menys típiques i més maques encara. I sí, suposo que tots els turistes acabem fent fotos semblants... no tenim remei!
Jordi, caraaam! Així que us van fer entrar a la ciutat pels llocs més cutres? Quina llàstima! Però bé, un cop veus les zones del péripherique queda clar que no es pot entrar a París creuant un camp verd amb flors i violes, no? Doncs au, aviam si us animeu a venir per veure les coses caminant, que també està bé. Ja m’ho diràs, eh! ;)
rits, molt bé! És la ruta lògica, un cop et poses a mirar el mapa, si vols veure totes aquestes coses i vols anar per feina. Comences lluny, i et vas apropant al centre xino-xano.
ResponEliminaXeXu, que bé que el post no se t’hagi fet més llarg (però m’apunto la teva puntualització entre parèntesi, aprecio massa les meves cames com per portar-te la contraria). Ei, ei, no em posis pressió! Ja vindran les coses menys conegudes. La propera entrega, el proper cap de setmana (però encara no he decidit el tema). Fàcil de retenir, oi?
Joan G., hehehehe! Molt bo! Sí, em penso que em faria pànic, haver de fer en cotxe aquesta rotonda! Sobretot si accidentalment, et trobes de cop i volta en el carril interior. No hi ha qui en surti!
Alyebard, sí! Com li deia a la rits, suposo que és la ruta que surt per lògica quan mires sobre el mapa quines coses vols fer, sobretot si saps que no t’hi vols encantar gaire. Jo l’he fet i l’he recomanat per fer, i sempre ha tingut prou èxit. A més, si t’allargues o et canses molt, sempre pots “avortar missió” agafar el metro cap a casa i tornar-hi l’endemà.
Jordi D., de res! Gràcies a tu per llegir-lo. I m’alegro que hagin agradat les fotografies!
Uau m'ha encantat aquest post Yáiza! I mira que jo no hi he estat mai a Paris! Però ara sembla com si hi hagués estat per uns moments!
ResponElimina