Ja fa dies, o mesos, que em fa zum-zum pel cap una idea que mai m'acabo de decidir a engegar. Quan vaig arribar a París, vaig fer alguns posts amb curiositats que anava descobrint per la ciutat, coses que em cridaven l'atenció o que em sobtaven. Suposo que amb els mesos m'hi he acostumat, perquè tot i que no deixo de descobrir coses noves cada dia, ja no em sobten tant.
Ara puc dir que he anat coneixent prou la ciutat, he visitat uns quants cops els llocs típics i n'he anat descobrint d'altres. Això m'ha portat a veure que algunes atraccions turístiques són una enganyifa, i que hi ha altres coses a fer, poc conegudes; o racons per descobrir que amb prou feines surten a cap guia i que poden valdre més la pena.
Segueixo pensant que, qui no ha estat mai a París, ha d'anar imperiativament a la Torre Eiffel, a l'Arc de Triomf, passejar pels Champs Elysées, badar amb la façana de Notre Dame i pujar al Sacré Coeur. Però què passa amb qui ve per segon cop a París? Tornar a fer el mateix? I què passa amb qui no vol aglomeracions de japonesos amb càmera?
Doncs aquesta és una mica la meva idea. Explicar-vos el que he trobat, el que he conegut, coses per veure, per fer, llocs per visitar, o coses que s'han de menjar (important!) abans de marxar de la ciutat. No sempre seré súper alternativa, també tinc pensat explicar alguns trucs per visitar les zones més conegudes optimitzant temps i recursos, no patiu!
La idea és anar fent un capítol d'aquesta petita guia un cop cada setmana o cada 15 dies. No sé quants en sortiran, no ho he previst, però suposo que durarà tranquil·lament fins a finals d'estiu. I entremig, doncs posts normals, sempre que tingui temps. I si algú té peticions especials i vol que parli d'alguna cosa concreta, doncs endavant, benvinguda serà tota idea!
 |
| Notre Dame vista "de cul". És encara més maca que de cara! |
PD: Ha arribat la primavera (ja anava sent hora) a París, fa uns dies, i avui al Coses. Espero que us agradi el canvi de look estacional!
Doncs, vinga! Bona idea, l'esperarem amb impaciència.
ResponEliminaSempre he pensat que no hi ha millor manera de visitar un lloc que al costat d'algú que no sigui d'allà, però que hi visqui o hi hagi viscut un temps. Molt sovint, no coneixem la nostra pròpia ciutat, però quan estem fora ens esforcem per esprémer aquella terra. Així que estic segur que ens pots explicar coses molt interessants de Paris a banda del que tots coneixem. A veure què tal aquesta entrega per fascicles.
ResponEliminaRealment primaveral el nou look, i molt xula la foto d'encapçalament.
Aplaudeixo la iniciativa, sí senyor! Tinc pensat tornar a París i em pot ser moooolt profitós!
ResponEliminaVisca la primavera! A Barcelona jo diria que la primavera no ha arribat, ja que ens ha visitat directament l'estiu. Quina calor, per Déu!
Fa molts anys de la meva última visita a París, m'agradarà seguir aquesta guia per fascicles i recordar (o millor descobrir) els llocs que ens ensenyis.
ResponEliminaBona iniciativa. Jo he estat 3 cops a París, però molt breument els tres. M'hauria agradat tenir alguna experiència com la teva, de viure a la ciutat durant una temporadeta i no pas estar de visita, com a turista.
ResponEliminaEl tercer cop que vaig anar a París (la visita més llarga de les tres. 4 dies) vaig estar acompanyat d'un amic que deia una estada doctoral. Ell no s'estava ben bé a París sinó a Cachan i per tant tampoc es coneixia tant París. Sí que va dir que "no volia tractar París com un parc temàtic". Recordo que cap dels dos tenia mòbil en aquell temps (sí, ja tinc una certa edat) i simplement vam quedar davant Notre-Dame a un dia i una hora determinada (sí, abans la gent es trobava dient un dia, una hora i un lloc).
Suposo que vam fer moltes coses de turistes. Vam pujar a la torre Eiffel, vam anar al Louvre, a un altre museu famós que ara no recordo com es diu, als Champs Elysées, vam fer un bateau mouche, unes crêpes i una fondue. I vam caminar moltíssim. De fet només agafàvem el metro quan sortíem de l'hotel i quan hi tornàvem.
Bé, ara que ja he explicat les meves batalletes, et faig un suggeriment per si ho vols fer en plan professional: fer els recorreguts amb google maps.
També, i això no cal, però ara se m'ha acudit que hi ha una peli que es diu Before Sunset (segur que l'has vist) on els protagonistes van passejant per París. M'estranyaria que ningú hagués fet el recorregut de la peli en plan turístic. (A Barcelona fins i tot fan recorreguts guiats de l'Ombra del Vent o la Catedral del Mar.)
Quan fas un viatge normalment comptes amb pocs dies i t'has de limitar molt. Quan jo vaig ser a París (fa molt de temps) els quinze dies de què disposava només em van donar per visitar els llocs emblemàtics i poca cosa més. I sí, la cosa turística sovint és una enganyifa.
ResponEliminaCelebro la teva iniciativa d'anar relatant els espais i llocs que vagis descobrint, trobo que és una bona idea.Hi esterem pedents.
Cada vegada que veig l'arc recordo el caos circulatori que hi habita.......ens serà util, doncs sempre acabem tornant a Paris......
ResponEliminaEncara potser serviràs per alguna cosa si algun dia decideixo tornar a París...
ResponEliminaJo només he estat una vegada a París... però va ser de viatge de nuvis, així que en tinc un record mooooooooooolt maco!! Si descomptem la torticolis que vaig tenir el darrer dia per haver sortit amb el cabell moll i agafar aire :-))
ResponEliminaVa ser una setmaneta llarga i em va encantar!! Amb una setmana vàrem tenir temps per fer tot el més típic del món... i algunes altres coses així, no tan "de cap de setmana corrents".
Recordo caminar o gairebé córrer sota la pluja prop de la Place de la Concorde en un xàfec que ens fa agafar d'imprevist (era finals de setembre-primers d'octubre)... però, clar, en un viatge de nuvis a París tot fa gràcia, fins i tot arribar a un bar calats d'aigua! ;-))
També recordo la gràcia que em va fer "trobar-me" la Victòria de Samotràcia allí esperant-me a l'entrada del Louvre... Ves, qui ho havia de dir que estaria allí mateix només entrar! :-)
Una excursió a Versailles... llàstima que llavors encara no havia llegit la Història de les dues ciutats de Dickens perquè m'hagués emocionat ;-)
La Sainte Chapelle, amb tots els seus vitralls...
Una de les coses més curioses que recordo és que un dia vàrem sopar a un restaurant grec, un altre dia a un italià i un dia vàrem dinar a un xinès (però un xinès de categoria, eh? oju!!)... i que vàrem menjar sopa de ceba a Montmartre...
Però sí, m'agradaria molt tornar-hi, molt... Pensa que d'això aquest setembre ja en farà vint-i-dos anys!!... Però bé, algun dia m'ha de tocar la travessa... Llavors hi tornarem i visitarem aquestes rutes alternatives que tu ens proposes :-))
Molt xula la iniciativa Yáiza! Jo també vaig estar a París ara farà uns 2 o 3 anys tot inaugurant l'aeroport d'Alguaire! hehehe! però el dia i mig que hi vam estar no va donar per gaire... Nosaltres no som gaire urbanites, però sempre he dit que m'agradarà tornar a París a conèixer una mica més la ciutat. M'aniran molt bé les teves entregues!!!!!
ResponEliminaDoncs m'anirà fantàstica aquesta guia per entregues. Jo ja he estat un cop a París i he fet tot allò tan típic que s'ha de fer a París. Així ja puc anar preparant un nou viatge amb la "Guia Yáiza: París, fem-ho un altre cop".
ResponEliminaVa que m'espero, eh?
A mi m'agrada la idea. De fet quan visito una ciutat, a més de les coses que fem tots els turistes, m'agrada perdre'm i descobrir algú racó fora de les guies. Abans no marxis has d'anar al Marais i redescobrir els bistró.
ResponEliminaSi!!!! serà fantàstica la teva guia!!!
ResponEliminaÉs una idea genial: llegiré els teus consell amb molt d'interès.
ResponEliminaEsperarem en candeletes...és a dir amb emoció i il·lusió ....només he estat una vegada a parís fa mooolt moolt temps ...si algun dia hi trono m'anirà genial els petits i grans descobriments que ens pot explicar...a el canvi de look m'agrada!
ResponEliminatrono no volia dir torno
ResponEliminaA mi em va molt bé, perquè al setembre tornaré a Paris. No és una segona vegada sinó una tercera... espero amb impaciència els teus posts... :)
ResponEliminaEspero aquests posts amb moltes ganes, i tinc curiositat per si parles de l'illa de Sant Lluís (a mi em va agradar molt la tranquil·litat que s'hi respirava al bell mig de París).
ResponEliminaVinga, Yáiza, ja volem començar a conèixer les teves recomanacions!
ResponEliminaOstres, m’ha agradat molt l’acollida que heu donat a la meva idea esbojarrada de dedicar uns quants posts més a París, en format de “guia” d’estar per casa. La veritat és que és una idea que fa temps que tenia en ment, però mai m’acabava de decidir. Ara que ja ha passat quasi tot el període a París, i que sé que tindré tot l’estiu per davant per anar rememorant coses i treballant-me els fascicles, he trobat que era un bon moment (siusplau, no sigueu malpensats, RES a veure amb el període de propostes dels Premis C@ts... ah, que no ho havia pensat ningú?? Doncs res, res...! Hahaha!). Gràcies a tots pels vostres comentaris i espero de debò que us agradi el que aniré explicant. I si us avorreixo, m’ho dieu que pararé! (O no, ja veurem). Primer fascicle: divendres o dissabte. Fins la propera!
ResponEliminaJP, m’alegro que t’agradi la idea, espero que tiri endavant sense gaire problemes!
XeXu, oh, molt amable per part teva! Suposo que tens raó. Qui és d’un lloc, no sol parar atenció als detalls, tot li sembla normal i no hi posen interès. Conec moooolts barcelonins que mai de la vida han posat un peu a la Sagrada Família, ni tan sols amb l’escola! Doncs ja veurem què us sembla la meva entrega per fascicles, tampoc prometo res gaire excepcional, però suposo que reflectirà la meva manera d’entendre París. M’alegro que t’agradi el new look!
Jordi, gràcies pels aplaudiments, però no calia! =P Sí? Vols tornar a París per visitar la ciutat caminant i no corrent? No em sembla mala idea... hehehe. Mira, veus? Per això sí que em sembla bé estar a París. La primavera m’agrada, bones temperatures sense arribar als 30ºC.
Mac, doncs aviam si amb la broma t’animes a revisitar la ciutat. T’assuguro que cap companyia d’hotels de París em paga comissió per fer propaganda de la ciutat! (i els de vueling tampoc).
Sergi, m’alegro que t’agradi la iniciativa! París no era la meva prioritat de lloc on “anar a viure una temporada”; jo hauria preferit mil cops l’anglaterra profunda! Però bé, he vingut a parar aquí i no està malament, clar que no. Viure en un altre país és una cosa que sempre m’havia atret, i que penso que és enriquidor. Però penso que, segons per a qui, suposa un desgast que no sempre ens podem permetre. És a dir, jo no podria estar canviant de lloc on viure contínuament, com fan alguns. Per això, ara mateix em queda molt lluny el plantejament de repetir una experiència així (uhms, no sé perquè t’explico això ara, m’hi has fet pensar, i el tema dóna per un post sencer!). Bé, segueixo amb el teu comentari: quedar a Notre-Dame a un dia i una hora determinada jo també ho he fet un parell de cops, no per falta de mòbil, sinó per estalviar diners, que trucades de mòbil català a francès i viceversa surten cares!! Fer coses de turista està bé, jo no dic que no, i jo també he fet totes aquestes que dius. El que no pots pensar és que havent fet això, coneixes la ciutat. Tampoc la “coneixeré” jo quan marxi, almenys en profunditat. Només fent-hi vida normal durant una temporada comences a captar l’essència de la ciutat, la personalitat de la gent, el ritme de vida, els usos i costums... això és lo bonic. I crec que cap ciutat és equiparable a cap altra. I caminar, caminar molt està molt bé! I agafar el metro i mesclar-se amb les “classes baixes” (i no tan baixes) també!
Jo m’he venjat de les teves batalletes amb les meves filosofades, així que no pateixis. Per cert, que t’he fet cas amb això del google maps, és genial! No ho havia fet anar mai, però ara li he agafat el truquet i crec que ho explotaré molt. Una idea fabulosa, de debò!
La pel·li, només he vist la primera part: Before Sunrise, que té lloc a Viena. La que tu dius la tinc a casa en dvd, pendent de veure.
Però sí que m’he tragat Midnight in Paris, no fa gaire... i per mi, París, és més bonic quan fa sol, i Woody Allen pot dir missa. Segur que els recorreguts d’aquestes pel·lis es poden seguir... jo havia sentit a parlar del que dius a Barcelona de l’Ombra del Vent (un llibre genial.... l’únic de bo que ha fet Zafon!).
Gregori S., homeee! 15 dies a París, déu ni do! Jo et dic que en 4 dies visites tots els llocs emblemàtics sobradament. Depèn del temps que hi dediquis, clar, si et vols passar dos dies dins del Museu d’Orsay, doncs no tens temps de tot, és clar... Doncs au, jo ja aniré explicant. Espero que us faci gràcia!
ResponEliminaJoan G., jo en el caos circulatori no m’hi fixo pas, no he tocat un volant des que sóc aquí. Així que em fixo en el pas de vianants i gràcies! Doncs, si hi acabes tornant, espero que la mini-guia et sigui útil de debò...
Pons, si vols t’ho poso tot en pdf i t’ho envio a casa enquadernat.
Assumpta, estic segura que venir a París en les condicions que ho vas fer tu ha de ser senzillament perfecte. El meu problema és que primer vaig venir a París tenint 11 anys, amb mons pares (uau, súper romàntic, eh!), i ara hi he vingut sola i no ha estat precisament romàntica, l’experiència, més aviat al contrari!! Així que pots comptar. Per mi mai no serà la ciutat de l’amor, em temo.
La Place de la Concorde és maca, oi? En parlo en el proper post, una mica per sobre! I sí, a París es posa a ploure sense avisar, i al cap d’una hora pot fer un sol que espetega les pedres sense problemes. Mmmm... ara la Victòria no sé si és una personeta o una estàtua... ja em diràs, que em fa mandra buscar al google! ;) (ho faré, ho faré, quan acabi de respondre). Uf, doncs jo no penso tornar a Versailles quan acabi el llibre ara, eh! Que és caríssim! (Una de les grans preses de pèl la veritat. Almenys avui en dia). Sainte Chapelle, molt bonica, i tant. Ei, jo aquest record també el tinc de quan vaig venir amb mons pares! Cada dia sopàvem a un restaurant de nacionalitat diferent, semblava impossible! Em penso que el més francès que vam menjar van ser les crepes al carrer, ni sopa de ceba, ni fondues, ni res d’això. Ah, i recordo provar una mena de kebab, anys abans que es popularitzessin a casa nostra. Doncs escolta, jo no vull dir res. Però si aquest setembre farà 22 anys, d’aquí tres anys potser serà una data prou especial com per fer un pensament, eh! Ja sé que la cosa no està per massa despesa, però... És una idea! ;)
Alba, gràcies! Ui, l’aeroport d’Alguaire... vols dir aquest que està tancat?? D’acord, d’acord, ja callo, no és qüestió de tocar la fibra sensible! =P Sí, un dia i mig és poquet, prou per fer una volteta i veure quatre coses per fora. Aviam si hi pots tornar aviat, doncs!
Porquet, ei, ei, no li canviïs el nom a la meva guia, eh! Que està pensat i reflexionat profundament i a consciència! Hehehe! Au, doncs sí, espero que et serveixi.
Alyebard, celebro que t’agradi! I sí, la idea és aquesta. Anar una mica (tampoc massa) més allà que el típic guiri. O ser el guiri espavilat gràcies a uns quants trucs de qui ha visitat els llocs cinc cops en un any (maleïdes visites...).
rits, hahaha! Gràcies! Espero que ho segueixis pensant d’aquí uns quants fascicles!
Montse, gràcies! Ja em diràs què en penses quan n’hagis llegit uns quants, si t’adormen també ho pots dir... =P
Elfree, doncs mira, mai és tard per tornar a París, i si es dóna el cas, m’encantaria que el que jo pugui explicar et sigui ni que sigui una miqueta útil...
Carme, oooooh! Llagrimeta d’emoció! De debò vens a París al setembre!? Genial! Uf, de debò... si el que expliqui t’acaba sent ni que sigui una miqueta útil, com li deia a l’Elfree aquí dalt, em farà molta il·lusió! Ja ens ho explicaràs, eh!
Maurici, i tant que en parlaré, i tant... bé, de l’Illa no sé si diré gran cosa, però del que s’hi pot menjar... segur que sí!!!!
Tirant, gràcies pels ànims, ja faig mans i mànigues i aviat arriba el primer fascicle...!
o millor encara t'agafo a tu la propera vegada que hi vagi xD
ResponEliminaCarai, Pons, vigila que això podria sonar a proposició indecent! Però com que segur que no tens males intencions, si et compromets a pagar-me l'avió i l'habitació d'hotel, encara m'ho rumiaré! De totes maneres, pensa que com a guia, les de paper són més pràctiques: hi caben a la bossa, no mengen, no han de parar per anar al lavabo ni per fer fotos suposadament artístiques, i no gasten en souvenirs. =P
EliminaAi Yáiza... hehehe! A mi em va taaaant bé que no hagi funcionat... pensa que quan s'enlairaven o aterraven avions em passaven gairebé a tocar del meu cap!! i no és gens agradable..... Ara, el que sí que puc dir és que he anat a París des de casa mateix! :P
ResponEliminaCaram, doncs sí que hi vius a tocar! Realment, no ha de fer gens de gràcia que els avions passin tan arran dels pobles. Diuen que la gent s'hi acostuma, però jo prefereixo no saber el que és!
Elimina