Presa el 20 d'Abril del 2011. Des de la finestra.
Veure les postes de Sol.
Fotografiar-les.
Seure a la finestra per contemplar-les amb calma.
Perdre's en les mescles de roses i blaus.
I en les formes dels núvols.
Si tot plegat està molt bé.
Però em comença a avorrir gaudir-ne sola.
|
Hi ha coses que, encara que puguin ser maques per si mateixes, sempre són millors si es comparteixen. El sol es pon cada dia, i ho hem vist molts cops això. Per tant, no hi ha color, acompanyat té molt més significat.
ResponEliminaés un plaer sens dubte....però molt millor en bona companyia
ResponEliminaSola? Perquè tu vols.
ResponEliminaBen cert: sovint no és "el què" sinó "amb qui" ;-)
ResponEliminaDoncs una festa a cal terrat i llestos!
ResponEliminaLa majoria de coses són de més bon gaudir si es fa en companyia. Rectifico: en BONA companyia.
ResponEliminaNo creguis estar ben acompanyada està bé però està massa mitificat el fet de ser més d'un....sigui com sigui tot té el seu temps i el seu moment tot arriba
ResponEliminaLa foto és brutal. Sola o en companyia... bé, ara nosaltres som la companyia ;)
ResponEliminaOoooh!! és preciosa!! M'encanta! ;-)
ResponEliminaJo sóc una fanàtica de les fotos de núvols... i aquesta és... uaaaaaaau!!
l'última frase és bona!
ResponEliminajaja
l'anònim, anònim!
però no deixis de gaudir-les! tenir la capacitat de poder apreciar-les malgrat no siguin com voldríem ja és un gran què!
ResponElimina"Hi veié el cabell d'or i callà bella estona"
ResponEliminaXeXu, està clar que tot guanya significat quan es comparteix. Les postes de Sol, són només un moment més a compartir.
ResponEliminaGarbí, just a la fusta!
Jpmerch, això ho dius tu! Hehehe! Es fa el que es pot... ja procuraré buscar bona companyia!
Exacte, montse!
Veí, una festa amb tota l'escala?? Hehehe! Estaria bé, eh!
òscar, benvingut per aquí! Tens raó, tot i que la solitud de vegades també està bé, la majoria de les coses valen més la pena en (bona) companyia.
Elfreelang, suposo que en el fons tens raó... precisament per això diuen que més val sol que mal acompanyat! També penso que s'ha d'aprendre a estar sol, que no s'ha de 'necessitar' estar constantment acompanyat. Però un cop saps estar sol... també es normal desitjar una mica de companyia!
Gemma i Sara, benvingudes per aquí, vosaltres també! M'alegro que us hagi agradat la imatge... jo també la trobo impressionant. I que l'hàgiu pogut gaudir en companyia!
Assumpta, gràcies pel teu comentari! Em penso que a tu també t'he de donar la benvinguda, malgrat que fa temps que 'ens tenim vistes' per aquests mons. I m'alegro també que t'hagi agradat la foto. M'agrada fotografiar núvols! Aviam si en vaig fent i les vaig penjant, doncs.
rits, això procuro! M'entusiasma força veure com es pon el sol des d'aquí. La ciutat on visc no és massa maca, però tenim uns cels preciosos. Gaudir-les en companyia seria un plus, un afegit que ja ho faria fora de sèrie! Hehehe!
Certament és que hi ha situacions per compartir-les però saber-ne gaudir sola també està bé.
ResponEliminaT'entenc perfectament el què vols dir però hi ha coses que arriben en el moment més inesperat.
Una abraçada
Clavat, exacte i minuciós resum del que em passa a mi en aquest moment de la meva vida... Feia temps que no passava per aquí i va i veig que m'he perdut això...
ResponElimina