Avui, 22 d'Agost, fa un any que vaig canviar la plantilla d'aquest bloc. D'una plantilla antiga, amb fons negre i lletres clares, vaig passar a l'actual, amb els caramelets de coloraines al fons i capçalera de lletres vermelles. Amb el canvi, també va donar-se el que jo considero el renaixement del bloc. Des de llavors he escrit 83 dels 96 posts d'aquest bloc, així que potser no és massa sensat comptar com a aniversari la data real de naixement del Coses de la Vida, que va ser la Nit de Nadal del 2007.
He tingut mesos millors i mesos pitjors, blogairement parlant. Vaig començar amb empenta l'agost passat, la vaig perdre al començar el curs el setembre passat, i la vaig recuperar per Any Nou, quan vaig descobrir la Catosfera, és a dir, tots vosaltres. Sí, quatre anys amb bloc (més, si comptem que en vaig tenir un parell -ja morts- abans que aquest) i sense conèixer ni un dels vostres blocs. Una desgràcia en tota regla!
El bloc tornarà a mutar aviat, s'adaptarà a les circumstàncies. Marxo un any a estudiar a fora, a París, i crec que amb aquesta excusa, el bloc estarà més actiu que mai. O això és el que espero!
I seguir les teves peripècies parisenques serà fantàstic!!!! què xulo!! un any a Paris!!!!!
ResponEliminaJa m'havia fixat que el blog és força antic, però que tenia molts pocs abans d'aquest any. És una sort que et decidissis a reactivar-lo, així has pogut conèixer aquest món dels blogs, que és fantàstic. Suposo que ara per tu és molt diferent de com ho era fa un parell d'anys, per exemple.
ResponEliminaDoncs res, ja seguirem les teves històries parisenques, a veure què ens expliques, però ara dius això i després segur que no tens temps pel blog, que allà no pararàs quieta.
Per cert, al final t'hem de felicitar avui o no? No sé ni si ho tens clar tu mateixa...
El teu fons em fa venir ganes de posar la mà a dins al més pur estil Amelie!
ResponEliminaDevia ser un canvi important passar del fons negre a tant de color! Així quan vas posar color va entrar la catosfera a la teva vida? Ostres, m'has fet sentir afortunada jo que des del principi vaig descobrir aquest grup tan maco del món blogaire. No m'imagino tenir blog sense tota la gent tan maca que hi ha aquí. Vist ara, ja m'he adonat que el millor d'aquest món virtual són totes les persones que hi ha al darrera de cada blog. Els blogs són l'excusa, excuses agradables a partir de les quals parlar de temes, escriure, llegir, dir la nostra; però al cap i a la fi, el que enganxa són les persones i el que ells diuen, pensen i senten.
Què xulo marxar a París, ciutat de l'amour, segur que t'ho passaràs de perles! I serà un plaer llegir-te i seguir-te!
Estarem alerta del canvi de look! ;)
Que tinguis un bon i profitós viatge.
ResponEliminaA mi em passa com a Barcelona m'enamora, sóc llaminera i m'agradaria atrapar un, o dos o tres o ... deliciosos caramels.
Felicitats pel bloc, per marxar a París i per la renovació del blog, de la vida i del que es vulgui...esperem que des de París ens vagis explicant una mica del que et passa....les coses de la vida....Bon voyage!
ResponEliminaOstres, però abans de marxar, podem anar agafant caramels, oi? ;-))
ResponEliminaHehehe saps què he pensat quan he llegit que marxes a París? Doncs que l'any que ve igual tenim una nova candidata al "Catalans al món" pels premis C@ts!! :-DD
Oooooh un any a París!!! Jo hi vaig anar per primer cop aquest hivern, res, un cap de setmana llarg, però em va encantar la ciutat (no puc dir el mateix d'alguns dels parisins amb els que vaig topar).
ResponEliminaRespecte al món dels blogs jo, per exemple, vaig començar perquè sempre he tingut ànima lletraferida, però poc a poc he anat caient en la xarxa de la catosfera i tots els seus components. Vaig començar per ganes d'escriure i puc dir que hi segueixo (sense haver perdut les ganes d'escriure) per seguir coneixent la gent que hi volta.
Si us plau, segueix escrivint des de París. Estaré encantat de llegir els teus posts tenyits d'aquella dolça melangia que confereix París a les coses!
La vida del viatger no és pas massa diferent a la d’aquell a qui li agrada rebre i ser rebut amb un somriure: aprendre, respectar, integrar-se. A partir d’aquí la resta és un regal.
ResponEliminaEt prometo, la propera vegada, udolar en francès.
Un udol.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDeia que la Sara i jo vam estar bastant soles durant dos anys, ni llegíem (un parell de blogs de tant en tant) ni ens llegien (només el lector fidel, que li dèiem, i el meu marit). Fins que un dia vaig començar a sortir de l'ou i vaig començar a llegir coses que realment m'interessaven, que curiós, i després vaig veure que curiosament també a algú més li podia interessar el que jo escrivia. I em vaig enganxar.(l'únic que em sap greu és que em sembla que hem perdut el lector fidel pel camí). M'alegro que tu també sortissis de l'ou!
ResponEliminaParís serà molt xulo, ja veuràs. I si mantens aquest blog amb aquest nou look que dius, millor per nosaltres. Jo quan vaig anar d'Erasmus a Caen m'enviava postals POSTALS!! amb la meva mare i cartes CARTES!! amb els meus amics. Em sento prehistòrica...
rits, sí! Espero que la meva constància vagi en augment d'ara en endavant, m'agradaria poder-vos tenir ven al dia de les anades i vingudes afrancesades!
ResponEliminaXeXu, és que tu ets un home observador, està clar! Evidentment, el bloc em desperta molt més interès ara que us conec a tots vosaltres. La veritat és que conèixer la catos va ser pura casualitat, quasi per accident. Accident que no va tenir lloc fins que el bloc tenia més de 3 anys! Però és que com representa que us hauria d'haver trobat abans? Ningú del meu entorn té bloc, ningú no me n'havia parlat...
Pel que fa París, espero treure temps pel bloc. Viuré sola, així que suposo que tindré estones llargues per dedicar-m'hi. O aquesta és la idea!
No cal felicitar, no. I és cert que no ho tinc clar!
Barcelona, primer va venir el canvi de colors, i mesos després la descoberta de la catosfera, començant casualment pel Bona Nit (res estrany, tenint en compte que el XeXu és a tot arreu!). Però és ben cert que és molt més fàcil trobar sentit al bloc amb tota aquesta gent maca que hi ha aquí que sense ells!
Quadern, gràcies! I sí, sí, agafeu caramelets, que això s'acaba i després no sabré què fer-ne!
Elfreelang, gràcies per tot! Us tindré al dia, o això espero!
Assumpta, clar que sí! Agafa, agafa, que quan tanqui la paradeta (aquesta d'ara, vaja), me'ls acabaré menjant tots jo, i després no hi haurà quilòmetres de piscina que els cremin! Ui, pel c@ts de l'any vinent encara queda molt! No m'hi facis pensar, que poden haver passat mil coses, d'aquí a allà!
Porquet, espero no trobar-me gaires parisencs malcarats. Aquest bloc jo també el vaig obrir per amor a l'art (a l'art d'escriure, concretament), sense cap aspiració i sense gaire a dir. M'he anat animant molt i molt més, a mida que he anat trobant gent com vosaltres, està clar! I intentaré transmetre'us per aquí, tot allò que vegi i aprengui a París. Aviam si me'n surto!
Llopet, ja pots anar aprenent a udolar en francès, ja! Que us faré un curset d'idioma, per aquí, també!
Gemma Sara, jo també vaig estar sola una bona temporada, però la meva constància escrivint era molt i molt pèssima. També tenia algun lector fidel, però gent coneguda i propera que crec que venien coaccionats per mi mateixa, qui sap. Quan, com tu dius, vaig sortir de l'ou, la cosa va esdevenir molt més interessant. I ara, quasi que prefereixo que no em trobin coneguts, aquí!
I tranquil·la, que quan sigui lluny crec que jo també enviaré cartes CARTES, i postals POSTALS a certes personetes! Ho trobo molt maco! Però a vosaltres, us seguiré escrivint al bloc, BLOC.
Ens portaràs de viatge ficats en un raconet de la maleta? Serà un plaer acompanyar-te. VISCA!!!
ResponElimina