Ja fa dos o tres dies que les maletes estan obertes sobre el llit de convidats, a l'habitació del costat de la meva. Les he anat omplint, i malgrat que ja són plenes a vessar (dos maletots de dimensions considerables, i un tercer amb la roba d'hivern-hivern per més endavant), encara falta posar-hi a dins coses importants. Coses petites, però de gran rellevància, que no podran anar-hi a parar fins l'últim dia.
Els meus armaris estan força més buits que de costum. Els prestatges tenen alguns forats. Sembla mentida que tot el que fa falta per seguir amb la meva vida a una altra ciutat, càpiga en dues maletes. Possiblement cabria en la meitat d'espai, però m'enduc molta roba per si fa fred, ja ho veus.
Marxo d'aquí sis dies i queden moltes coses per tancar. Assegurances, targetes bancàries, dues maletes, un examen pendent, comiats, sopars i altres. Ara he d'estudiar i rematar maletes, i qualsevol es concentra. Se'm menja l'angoixa tot sovint, i somnio coses estranyes. Sé que tot anirà bé, que en gaudiré, que no estaré sola, i tot i així, em fa certa por. Por perquè no sé què trobaré allà, com serà el lloc on viuré, la gent que trobaré, els hospitals... Por perquè resulta que mai hauria suposat que em faria tanta recança deixar algú enrere per marxar a estudiar fora un any.
És sorprenent les poques coses que calen per viure. Podem encabir tot el necessari en dues maletes, quan pensem que la nostra vida es composa de milers i milers de coses. Això ho vaig descobrir quan em vaig mudar de pis. Ho tenia tot empaquetat i vaig viure unes setmanes amb quatre coses i només un cop vaig trobar a faltar una cosa que estava dins una caixa. I vaig sobreviure igualment.
ResponEliminaÉs normal tenir una mica de por davant d'una experiència com la que vas a viure, però pensa en tanta altra gent que l'ha viscuda abans i se n'ha sortit. És més, pensa en quants asseguren que ha estat una experiència fantàstica. És això amb el que t'has de quedar. Tot anirà bé segur. A més, ens ho aniràs explicant, segur que no et sentiràs sola!
Costa deixar coses enrere, encara que no t'ho pensessis, però ara mires endavant. A més, Paris no està tan lluny, dona!
Quin post més ben explicat. M'agrada el post i diria coses semblants a les que diu en XeXu, clar que és normal tenir una mica de por... qui no té una certa por davant d'un canvi?
ResponEliminaPerò un any a París, ha de se r una experiència fantàstica.
I avui en dia no es deixa ningú enrere encara que marxem fora, hi ha moltes maneres de comunicar-se i mantenir la relació.
Se'm fa estrany pensar que aquí res no canvia, siguem on siguem, mentre tinguem una bona connexió... però me n'alegro molt, d'això, ens seguirem "veient" per aquí.
Viatge, portes que s'obren, maletes que es tanquen, realment expresses la incertesa d'un nou període. Anirà bé, de ben segur :)
ResponEliminaUoo, fas erasmus? Doncs molta sort, i a gaudir-ne! :) No escriguis gaire en francès, però, que sinó em perdré i no entendré ni un borrall! ^^
ResponEliminaParis, mon amour... Passa-t'ho molt bé i aprofita-ho al màxim, que la ciutat val molt però que molt la pena!
ResponEliminaJo em faig pesada, però et torno a dir que, si m'he de basar en la meva experiència, (en què, si no?), val molt la pena fer un Erasmus -i jo també vaig anar a França- Vaig viure moments molt intensos (de seguida es creen vincles molt forts allà dalt), descobreixes música, descobreixes paisatges, el cel potser et semblarà diferent -a Caen el cel em semblava que estava més a prop- i la persona que deixes enrere no la perds pas, hi establiràs un altre lligam que pot ser igualment fort. I ja m'estic enrotllant molt, disculpa, una abraçada.
ResponEliminaAi quins neeeeeerviiiisss!!! Ups, perdona, se suposa que t'hauria de tranquil·litzar, però és que sona tan excitant! Uau, un any a París, que fort! I per les distàncies no t'amoïnis que internet ho escurça tot (i les ofertes de vols, encara més) ;-)
ResponEliminaSón els dubtes habituals davant d'un repte com aquest, i més d'un any de duració. Però estic tan i tan segur que quan estiguis allà t'ho passaràs tan bé que llavors te'n riuràs una mica per sota el nas de tots aquests dubtes i aquestes angoixes que ara t'ataquen.
ResponEliminaSerà un any memorable, ja ho veuràs. El recordaràs tota la vida... a mi em va passar i em passa amb el meu Erasmus a Estocolm de fa fooooorça anys!
És molt normal sentir una mica d'angoixa pel desconegut i per la incertesa..mica en mica l'angoixa donarà pas a la novetat, la sorpresa, la descoberta... segur que et serà un any molt profitós ! ja ens explicaràs! sort!
ResponEliminaHo trobo emocionant... i és clar que estiguis una mica nerviosa!!
ResponEliminaJo sóc molt més gran que tu (molt!!) així que no tinc aquesta experiència d'Erasmus (Quan vaig acabar la carrera crec que encara ni existia)... però sí que et vull desitjar molta, molta sort!! :-)
Per pura curiositat he buscat quan va començar el Programa Erasmus i... va ser l'any 1987, just l'any que jo vaig acabar la carrera... el món és ple de casualitats!! :-D
ResponEliminaPor a allò desconegut però ja veuràs com anirà bé i que a la tornada les maletes estaran molt més carregades d'allò que no pesa, l'experiència, instants viscuts i aprofitats.
ResponEliminaSorprèn veure com la "nostra" vida cap en poc espai!
Bon viatge!!!! (i molta SORT)
Ep!! Moltes gràcies a tots pels comentaris i les paraules d'ànim! Ara ja sóc a lloc, ja ho sabeu. No us responc d'un en un perquè ja fa molt d'aquests comentaris i tinc moooolta feina acumulada. Em sap greu, espero no haver de deixar-ho passar més, que m'agrada respondre'us a tots.
ResponEliminaAh, i sí, sí, tot en dues maletes, però la de "gastu" que estic fent aquí per poder viure... té tela!! Des del més bàsic (menjar) fins al més curiós: una làmpada per l'escriptori, que no m'hi veig!