Una mosca al quiròfan!

Els quiròfans (o més ben dit, les sales d'operacions) deuen ser dels llocs més nets i polits del món. Tota l'atenció va focalitzada a què la zona al voltant de la taula d'operacions es mantingui estèril tanta estona com està el pacient obert allà al damunt. Les cantonades de la sala són arrodonides per tal que es pugui netejar millor, i sota el famós (dins del "mundillo" mèdic) crit de "no toques lo verde!!" es manté estèril el camp quirúrgic. Per això, que a mitja cirurgia irrompi una petita mosca sobrevolant un abdoment obert, sorprèn a tothom i altera al personal. Una infermera intenta assassinar-la utilitsant el novecutan (un esprai que és una mena de cola per les ferides) a mode de flit, i el cirurgià es canvia repetidament de guants, cada cop que la mosca decideix fer una aturada en les seves mans. Al final, el maleït artròpode es fa fonedís, i ni mort ni viu no el tornem a veure en el que queda de matí. 

El primer cop que vaig entrar a un quiròfan* em vaig veure envoltada de gent vestida de verd, sense entendre les anades i vingudes i sentint que constantment feia nosa em posés on em posés. A l'hospital, els metges i metgesses porten bata blanca, infermeria i auxil·liars solen anar amb pijama blanc. I a més, tothom va condecorat amb una tarjeteta que indica el nom i el seu rol dins l'hospital. Però a quiròfan tothom vesteix igual i ningú porta targetes, així que no saps qui és qui, a qui t'has de presentar, o a qui et pots dirigir. Només saps que tu ets allà en mig, que ningú et fa ni cas, i que molestes. El primer que aprens, però, és a allunyar-te de tot allò que sigui verd. Les taules amb talles (imagineu-vos uns llençols o estovalles) verdes i material a sobre són intocables. També el personal que ja duu bates llargues i verdes. Tot allò verd és estèril (excepte els propis pijames verds que porta tothom), i per tant, intocable a menys que tu també vagis estèril (cosa que no passa mai el primer dia, clar). 

A mida que hi passes dies i vas observant, aprens qui és qui. Les primeres que van entrant a quiròfan són les infermeres, ho comencen a preparar tot per la següent intervenció. Després ve l'antestesiòleg, sovint anestesiòloga, que entra amb el pacient i s'encarrega de deixar-lo ben fregidet. La primera en rentar-se i posar-se estèril és la infermera instrumentista, que un cop neta anirà preparant tot el material. Tot allò que de moment només pot tocar ella, i que la infermera circulant li va servint. Després arriben els cirurgians (o cirurgianes, eh!), que també es renten i es posen estèrils i preparen el camp quirúrgic, tot de llençols verds tapant el malalt, a excepció de la zona que els interessa per operar. Els auxil·liars (altrament dit "camillerus") van i venen sempre que se'ls reclama, per passar el pacient de la llitera a la taula, col·locar-lo bé, o el que calgui.

Amb el pas dels dies també aprens quin és el teu lloc. On no molestes, i des d'on pots observar millor la situació. On trobar alces per veure per sobre de l'espatlla del cirurgià, que sempre és més alt que tu. També aprens a posar-hi nassos i demanar que et deixin rentar. I així ser estèril i poder-te apropar a la taula d'operacions, seguir-ho tot de més a prop, i poc a poc, aprendre a ajudar. Tot un altre món. A això últim, a aprendre a ajudar, m'he dedicat aquest mes d'agost. No he fet res impressionant, a tot estirar posar grapes i de vegades algun punt innocent, i trobo ja és tot un què saber fer tan poca cosa.

Avui m'he acomiadat un cop més d'un hospital on m'he sentit molt ben acollida i tractada, on he après molt, i on he deixat de tenir mania a la cirurgia (com queda demostrat, diria, aquí dalt). Sempre em sap greu deixar un hospital, però en vindran d'altres, i qui sap on em portarà la sort en un futur. Deixo enrere bons metges i bons mestres, i espero tornar-los a trobar algun dia (sempre i quan no sigui estirada a la taula de quiròfan amb ells a punt d'obrir-me la panxa!).

Ara només els queda exterminar les mosques. 

*Demano disculpes, sé que la paraula quiròfan no és correcta en català, però al seguiré utilitzant aquí, i a tot arreu, que sala d'operacions se'm fa massa llarg. 

I un apunt: sé que parlo tota l'estona d'infermeres, però és que en tot el meu periple quirúrgic al llarg de força temps i diversos hospitals, només he vist un home infermer, així que generalitzo i parlo de dones. De la mateixa manera, els "camillerus" solen ser homes. Pel que fa als metges, la cosa està força més repartida. A quiròfan, tot sovint, érem tot dones!