Pàgines

dijous, 20 d’octubre del 2011

Curiositats gavatxes I: viatjant en autobús

Ja fa unes sis setmanes que rondo per aquí, i m'he anat acostumant a tot el que els primers dies em semblaven excentricitats d'aquesta gent. No sóc pas tan lluny de casa. És el mateix continent, tenim la mateixa moneda, i tot just em separen 1000km de la ciutat on he crescut. Però hi ha coses sorprenentment diferents. Algunes tenen força importància, i d'altres són pures banalitats. Aquesta és una d'elles, una ximpleria en la que em vaig fixar els primers dies de rondar per aquí, i que fa temps que us volia explicar!

De moment, aquí us deixo amb la primera:

Aquesta plaqueta es troba incrustada a la paret de tots els autobusos urbans de París. Us la tradueixo, perquè quedi ben clar el que hi diu. No ho tradueixo literalment perquè perd molt el sentit, intento posar-ho com crec que ho trobaríem a Barcelona:





No treguis el braç per la finestra.
(D'acord, gràcies, accepto el consell, que em sembla prou raonable...)

Obertura i tancament de les finestres:
Podeu obrir i tancar les finestres segons la vostra preferència. En cas de desacord entre els viatges, es donarà prioritat a aquell que vulgui la finestra tancada.







No sé què en pensareu, però jo vaig trobar que és un missatge prou curiós. Potser perquè a Barcelona, directament, no hi ha l'opció d'obrir les finestres del bus...! Però aquests ho tenen clar, que abans que res, cal evitar el conflicte. Em pregunto si la raó de ser d'aquesta placa és que constantment hi havia baralles i discussions d'important embergadura als busos per culpa d'aquesta qüestió... si no, de debò que no m'ho explico gaire!

I aquí teniu una altra cosa que es troba sempre al autobusos. Aquesta té un to entre irònic i sarcàstic que també em va deixar una mica al·lucinada, el primer cop que la vaig llegir. Però us asseguro que li faig molt de cas!





El teu telèfon és preciós, pot generar enveges. T'aconsellem que vigilis si l'utilitzes en públic.

Més de la meitat de les agressions als transports: els busos i les estacions són a causa del robatori de telèfons mòbils.








Doncs res, fins aquí les curiositats gavatxes per avui. Tan de bo això es converteixi en una secció i us pugui anar donant la llauna amb cosetes diferents!

23 comentaris:

  1. Sembla que cada país llança els seus propis missatges i té les seves pròpies dinàmiques. Aquí trobo que els missatges són molt seriosos i assenyats, sempre cridant al civisme. Deu ser que ens fa falta? Potser a França algunes coses ja les tenen assumides i els missatges que donen són més de cara a la seguretat. És agosarat dir que a França són més cívics que aquí?

    ResponElimina
  2. M'agraden les curiositats... Com diu en XeXu els missatges sempre solen ser seriosos i potser una mica d'humor als missatges també aniria bé, potser la gent s'hi fixaria més.
    Suposo que t'has fixat amb els missatges gavatxos perquè et van fer gràcia, perquè aquí no hi són... i és que jo segurament també ho hauria fet. I si em trobo amb el segon cartell em cagaria a les calces... :S I no treuria el mòbil si no fos a dins de casa!! jejeje.
    Salut i au revoir!

    ResponElimina
  3. Saps que jo no m'he fixat si a Barcelona es poden obrir les finestres dels busos? Serà perquè tendeixo més al metro... ara m'hi fixaré.

    El senyal del telèfon mòbil el trobo genial. A vegades, posant un toc d'humor o fent una missatge una mica diferent i fora dels encarcarats estereotips que se'ls suposen, poden arribar molt millor al lector final.

    Si és que aquests gavatxos són rarets...

    ResponElimina
  4. O sigui que podríem resumir amb un no treguis el braç per la finestra amb el mòbil....que te'l mangaran.
    Has provat d'obrir la finestra ara que fa fred....a veure que diu la gent!!!

    ResponElimina
  5. Cada terra fa sa guerra i té les seves coses... El resum del Garbí m'ha semblat genial.

    ResponElimina
  6. Jo, des que vaig veure com lligaven les bicicletes a la senyal de prohibit aparcar-hi bicicletes m'ho crec tot dels parisins.Hi ha prova gràfica al meu blog. Molt bo el segon! Més ironia :D
    I una altra que em va encantar: a les places de minusvàlids: Si em prens el lloc pren-me també la meva minusvalia.

    ResponElimina
  7. Siii!!! fes més posts d'aquests que a mi m'agraden molt!! :-))

    Trobo que estan molt bé aquests missatges, criden l'atenció i són assenyats :-)

    ResponElimina
  8. Jo també voto per que facis més posts d'aquests, m'ha agradat el post i m'han agradat els rètols. :-D
    M'has fet recordar que fa uns anys vam anar de vacances al sud de França. Era en plena psicosis de la Grip A i a tot arreu (a l'hotel, al supermercat, anuncis a la tele, etc) estava ple de cartells que et recordaven com t'has de rentar les mans. Aquests que has posat tu, fan gràcia però aquells ens van espantar; vam arribar a pensar que la cosa era més greu que el què ens explicaven aquí, per sort després vam comprovar que exageraven. ;-))

    ResponElimina
  9. Ostres, ben curiós. Estic molt d'acrod amb la primera, perquè aquí quan es podien obrir les finestres la gent ho feia sense demanar el parer de ningú.

    Pel que fa al tema mòbils... hi ha més delinqüència a França que aquí? Pot ésser?? (ulls esbatanats)

    ResponElimina
  10. Déu n'hi do amb els missatgets aquests. Home, si ho penses són lògics... Et ils ont servi à la practique de mon français!

    ResponElimina
  11. Eii! el que vaig a escriure ara ja sé que diu molt poc de mi, però això del telèfon mòvil realment genera enveges. Em moro de ganes de tenir un i-phone, però jolines, són tant cars! i això de les finestres, em sembla que als de sabadell sí que es poden obrir, però no l'agafo gaire i no n'estic segura. Ara bé, això de les baralles m'ho crec, perquè un dia als Ferrocarrils Catalans vaig presenciar una pica baralla entre dues noies que estaven al costat de la finestra. Tenen persiana i hi ha hores que el sol toca i si és estiu, molesta xk fa calor. doncs bé, això era l'estiu de fa uns anys i dues noies de que estaven assegudes l'una davant de l'altra es van passar el trajecte baixant i pujat la persiana. una la pujava i al cap d'uns minuts l'altra la baixava. i de tant en tant es creuaven mirades furtives. va ser molt divertit. però no van arribar a les mans. en fi, coses de la calor, suposo...

    ResponElimina
  12. Em semblen uns consells molt raonables i assenyats.
    A mi no crec que em robessin el mòbil, crida l'atenció ... pel vell i atrotinat que el tinc:)

    Bona nit Yaiza.

    ResponElimina
  13. M’agrada molt. Observació i anàlisi. M’ho estic mirant des de la perspectiva i la curiositat de veure com vas descobrint coses diferents. Conec molt bé França (no ho dic per presumir) i em diverteix anar coneixent el teu punt de vista i les teves opinions. Serà força interessant (també pels comentaris que s’aniran produint).
    Saluda en Denís. Aououououou!

    ResponElimina
  14. A Barcelona tenim allò que van repetint els altaveus dins el metro quan ens recorden que és prohibit baixar a la via....curiós....la gràcia està en la manera com ho diuen això dels mòbils i l'enveja...la France!
    Bon cap de setamna!

    ResponElimina
  15. molt curioses!!! , continua posant-nos aquests detallets!!!

    ResponElimina
  16. Temps era temps vaig estar a París. En aquella època jo em fixava en altra un tipus de coses, així que no vaig poder descobrir aquests detalls.
    I ara que hi penso, no deixa de tenir la seva gràcia. Molt observadora.

    salut i peles

    ResponElimina
  17. sobre la qüestió de la finestra jo proposaria fer-ho democràticament i fer un referèndum per tal de triar l'estat de la finestra

    ResponElimina
  18. No recordo aquests cartells, esclar que llavors no hi havia mòbils i tampoc agafava gaire l'autobús... Estic d'acord amb el referèndum, a veure per què han de guanyar els de la finestra tancada!

    ResponElimina
  19. robar móviles... ladrones y encima con mal gusto...

    ResponElimina
  20. Aunque bueno, con los cacharros que lleva la gente hoy en día innecesariamente... casi se lo buscan...

    ResponElimina
  21. Són encantadors. No sabria si quedar-me amb la versió tipus "jutge de pau" de com dirimir les desavinences en obrir les finestres o amb la qualificació d'envejosos dels lladres... deu ser una mena de traducció literal de "amigos de lo ajeno"? ;-)

    ResponElimina
  22. M'ha fet gràcia descobrir aquest post. Sota l'etiqueta "Berlin", en tinc uns quants d'aquest estil, al blog. Ah, aquí no ho avisen, això dels mòbils, però certament també provoquen més d'un mal rollo!

    ResponElimina

Oh, benvinguts, comenteu, comenteu...! =) Comentaris com els vostres són el millor que pot passar a un bloc com el meu!