No, home, no! Clar que no vaig veure un noi dins d'una nevera dins del metro! El que heu de mirar bé, és la samarreta. Ah, què dieu? Que no es llegeix bé? Un moment, que apropo la imatge...
Traduït al català (i modificat una mica perquè segueixi sent un haikú) vindria a ser....
L'haikú és fàcil
Però no sempre té sentit.*
Una nevera.
*(El "però" s'ha de llegir "pro", que si no em sobra una síl·laba..!)
Doncs res, espero que els poetes i haikugedors de la casa no em mateu, que precisament perquè jo sóc força nul·la fent versos, aprecio molt el que escriviu... Però, bé... La samarreta em va fer molta gràcia igualment!
I res, feta la broma, dir que aquests dies sóc per casa i que ja em perdonareu si no estic gaire activa per aquests móns de Déu. A partir de dilluns, hi torno!
________
18/10/2011:
Afegeixo una fotografia que vaig fer divendres a la llibreria La Central de Barcelona (mentre caçava llibres en català!). Ho sento, em va fer molta gràcia, perquè a més va ser poc després de fer aquest post... i em dóna tota la raó, no trobeu?!
Bromes a part, mirant una mica per internet, queda clar que aquesta mena de trencaclosques de paraules, serveix per jugar, fer una mica de broma, i també experimentar amb les paraules. Però... a mi em segueix fent gràcia la idea de fer haikús així, a cop de daus!
________
18/10/2011:
Afegeixo una fotografia que vaig fer divendres a la llibreria La Central de Barcelona (mentre caçava llibres en català!). Ho sento, em va fer molta gràcia, perquè a més va ser poc després de fer aquest post... i em dóna tota la raó, no trobeu?!
 |
| Així és clar que fer haikús és fàcil... però que no sempre tindran sentit! |
La conya del tema és que el haikú de la samarreta compleix totes les normes d'aquesta mena de lírica, quan justament, i que se m'emprenyi qui vulgui, el 90% dels que es fan a la xarxa no són haikús ni són res. I ho dic jo que no en tinc ni idea, però que si es pretén fer una cosa, que es faci bé, home.
ResponEliminaQue et vagin molt bé aquests dies per terres catalanes! Bentornada.
Oh! benvinguda al Vallès, noieta, que gaudeixis molt!
ResponEliminaI té gràcia la samarreta. Sí, noia, sí!
(xxxst! Yáiza... no diré res dels haikús, qualsevol diu res després d'en XeXu... quina bronca que ens ha fotut) :) hehehehe
Una abraçada jovent!
A mi haiku em sona a nom de marca de llet, què voleu que us digui. No m'agraden gaire...
ResponEliminaBé, espero que els dies per aquí siguin profitosos, que carreguis les piles i dilluns, amb energia!
Si digués tot el que penso de la poesia i dels haikus...
ResponEliminaDoncs jo he llegit haikús preciosos i que, personalment, considero que són molt complicats de fer.
ResponEliminaSintetitzar una bona idea, en belles paraules, curtes i breus no és feina senzilla. De fet, l'art de sintetitzar no està a l'abast de tothom. Per això, com diu en XeXu, segurament, molts haikús dels que es fan no tenen ni la qualitat ni el nivell d'un autèntic hakiú.
Però, per exemple, a ca l'Helena Bonals n'he llegit alguns brillants! I no són tan fàcils de fer, ni de conya (jo ho he intentat algun cop i ho he trobat realment difícil).
A mi em passa com a en Jordi, que haikú em recorda a una marca de productes làctics... Vaig llegir l'estiu de l'any passat l'Elegància de l'eriçó i allà vaig descobrir el què eren...
ResponEliminasegur que són dificilíssims de fer, no en dubto.. però agradar-me... no sé... això de breu però intens em sona a gatillassu.. jejejeje...
Benvinguda i descansa, si et deixen!!
Com el porquet, l'hauikú (i com altres estrofes japoneses) són complicats perquè has de reproduir en un nombre exacte de síl·labes i versos una idea, un pensament, enganxar un moment, fixar-lo i fer-lo etern... l'haikú és una delícia i hi ha gent per aquí a la xarxa que ho fa molt bé i diu moltes coses. La samarreta té gràcia, però com la publicitat, és enganyosa, la teva traducció està bastant bén aconseguida, però al primer i al tercer vers els falta una síl·laba -fins i tot podríem dir que al primer n'hi falten dos (hi ha elisió; acaben en dues paraules planes). No és tan fàcil fer haikús i dir coses. Un beset, un post divertit i interessant
ResponEliminaA part de la facilitat o dificultat per fer haikús, a mi el que m’agradaria saber és com ha anat a parar aquesta samarreta a les teves mans i on és el noi (Si no vols no ho diguis).
ResponEliminaUn oudol amb conya.
Hahahahaha a veure, estic bastant d'acord :-))
ResponEliminaJo ho reconec, la primera vegada que vaig llegir un haikú va ser fa bastants anys a La Vanguardia, en un concurs de poemes que feien a l'estiu. Jo en llegia alguns i els trobava macos, tenien els seus símbols, la seva rima més o menys lliure... però, de cop, n'apareixia un, tres línies, sense cap rima de res i posava "haikú" i jo pensava "presa de pèl"... Sí, de veritat, ho admeto :-)
I el que més ràbia em va fer és que un haikú d'aquests se'n va endur un dels premis!! Per fer tres línies!!
Anys després, a la catosfera, en vaig sentir a parlar i vaig preguntar què era, com es feien (a la CARME hehe), en vaig llegir alguns i he de dir que la meva opinió va anar canviant... fins arribar al punt que he trobat alguns que em semblaven magnífics.
Així doncs, crec que fer un haikú és molt fàcil... fer un bon haikú ja és més difícil... Tot i així, no és la meva forma preferida de la poesia.
En quant a si és correcte o no l'haikú de la YÁIZA, doncs jo crec que sí. Precisament perquè no acaba en aguda són les cinc síl·labes. Si acabés en aguda, amb quatre seria suficient. Exemple, aquest de Joan Salvat Papasseit.
Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.
Ara bé, si ens posem estrictes, sembla ser que els haikús només podrien parlar de coses de la natura, el pas de les estacions, coses reals, mai de sentiments, ni sensacions... i això és el que a mi ja no m'agrada. Per mi (opinió purament personal) si la poesia no té sentiment, ni sensació, ni expressa emoció, doncs ja no és poesia.
Serà que els japonesos tenen una forma diferent de veure les coses, serà que som cultures molt diferents... i potser nosaltres som millors fent altre forma de poesia, malgrat que ara a tothom li hagi donat per voler fer haikús :-)
No discutiré sobre Haikús, doncs jo de vegades em barallo amb les sil·labes, però la samarreta la trobo brutal!!. M'encanten les samarretes amb frases rares o freakis.
ResponEliminajo els trobo difícils...i a més sóc rebel amb això de comptar ni que siguin síl·labes ....gaudeix a casa
ResponEliminalliurement Yáiza
feliç
Pèsol, cor gelat!
ResponEliminasi surts de la nevera
farem estofat.
Perdoneu-me però no tinc ni idea de com ha de ser un haikú per a ser un vertader haikú. Algú pot explicar-ne els requisits? La paraula em sona a marca de productes lactis.
ResponEliminad'acord m'he mirat la foto i he rigut. i deseguida he pensat que el truc estava a la samarreta, xò ... el noiet tb ens el podem mirar, no?(vale que fa una mica de cara de pomes agres)
ResponEliminajo de haikús ni idea! tothom sembla fer-ne xò no m'hi atreveixo gens!
passa-ho molt bé aquests dies i carrega piles!!!
Eii, doncs disfruta moltíssim els dies que estàs per aquí i empapat ben bé del carinyo català!!!
ResponEliminaAh, i jo trobo molt impressionant la capacitat de dir molt amb poques paraules, això és porta a dins o no..
Una abraçada!
Jo he de reconèixer que avui acabo de descobrir aquesta modalitat de poesia anomenada Haikus. no tenia ni idea que existís, sincerament. Jo i la poesia no som gaire amigues (i mira, això rima! xD). me n'alegro haver-ho descobert, a mi les samarretes amb frases xules també m'agraden molt. L'altra dia un amic meu en duia un que posava: "barriga subvencionada por heineken", que em va fer molta gràcia.
ResponEliminaper cert, ets del vallès?? jo també! i com el vallès no hi ha res! :)
Caram, els haikús! Quins mals de cap porten. Jo que només volia remarcar que de vegades, en l’esforç del poeta per quadrar síl·labes, els versos perdien el sentit pel camí... i resulta que hem entrat en una discussió sobre mètrica. D’acord, doncs: a instàncies de la increpació feta d’entrada per en XeXu, i de les següents respostes, he obert una investigació googlera per descobrir com ha de ser un haikú:
ResponEliminaMètrica: tots sabem allò de 5-7-5. El meu dubte principal era si el recompte sil·làbic havia de ser estricte (tenint en compte que parlem de regles i recompte japonès), o si la mètrica s’havia d’adaptar a la llengua amb la que s’escriu. Segons les meves investigacions és xauxa i autors reconeguts han fet coses força diferents. Per tenir clar de què parlem, faig un recordatori de com funciona el recompte sil·làbic en català i en castellà (i així m'ho aclareixo jo mateixa, que també cal!).
Recompte sil·làbic:
- Castellà: comptem totes les síl·labes i si la paraula és...
...aguda, n’hi sumem una. (si hace calor: 4+1)
...plana, no fem res. (de vez en cuando el sueño: 7)
...esdrúixola, n’hi restem una. (si en el crepúsculo: 6-1)
(Versos extrets de diversos haikús de Benedetti, només per il·lustrar el tema...)
- Català (molt més senzill): es compta fins a l’última síl·laba tònica.
Amb tot, hi ha autors que han comptat “a la catalana” per fer 5-7-5, i d’altres que han comptat totes les síl·labes, utilitzant versos femenins (acabats en paraules planes), fent que el recompte total fos 5-7-5, però que el recompte en català fos 4-6-4. Suposo que ve d’aquí que es digui que un haikú també pot ser de 4-6-4. Finalment, el que sembla que és més “segur” si hom es vol ajustar estrictament a les normes és fer aquest últim sistema, és a dir, fer versos de 4(+1)-6(+1)+4(+1), sent el (+1) la síl·laba àtona final.
Temàtica: ha de parlar de la natura, fenòmens naturals, el canvi de les estacions o la vida quotidiana de la gent. També he llegit o m’han dit altres punts, com per exemple:
- No ha de rimar.
- Ha de combinar dues imatges diferents que es relacionin en el tercer ves.
- Ha d’estar escrit en present.
- Ha de tenir una pausa al final d’un dels primers versos.
- No pot parlar de sentiments o emocions.
- No es pot referir al mateix autor.
La majoria d’aquestes coses les he trobat aquí, a la Viquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Haiku), tot i que quan ho tenia a mig escriure m’han sorgit dubtes hi he tornat a buscar, fins que he arribat aquí: http://relatsencatala.cat/relat/que-es-un-haiku-i-una-tanka/554811. En aquest text de Relats en Català, fet per en Bruixot (relataire que vaig conèixer fa uns anys), queda tot molt i molt ben explicat. Si us interessa el tema, us recomano que ho llegiu sencer!
Per últim dir que jo sóc de les que creu que cadascú pot escriure com i el que li plagui. Sí, allò que en diuen poesia lliure, oi? Per mi el que és realment important és que allò escrit, em pugui transmetre alguna cosa, això és tot!
XeXu, bé, crec que l’explicació de dalt és prou extensa per aclarir coses, i també la meva opinió que tothom pot escriure el que li doni la gana. Clar que si creus que llavors no se li pot dir ‘haikú’, això s’accepta.
ResponEliminaCarme, gràcies Carme! Han anat molt bé aquests dies per casa. Espero que la bronca d’en XeXu no et faci gens de por! Li podem portar la contrària! ;)
Jordi, mira, el primer fan de la llet kaikú! Això de la poesia és molt personal... conec molta gent (i m’incloc una mica) que en general la poesia no els diu massa res. I d’altres, en canvi, no viuen per res més! Ja se sap que sobre gustos no hi ha res escrit.
Maurici, digue-ho, digue-ho!! Hehehe! Aquí, creant debat...
El porquet, sí, i tant. Fer-los bé és realment complicat, i més si el resultat és quelcom que s’apreciï. Com tu dius, és un bon exercici de síntesi, i no només això, si no encaixar amb unes normes força estrictes una imatge i que, a més, quedi bonic.
Grigri, la segona fan de la marca de llet! Ostres, aquest llibre està a casa i me l’han recomanat, però no sabia que hi sortien haikús! Potser que algun dia el llegeixi! Vaig riure molt amb això teu de “breu però intens sona a gatillassu”!!
carina, i tant, fer-ho bé és complicat i jo ho he demostrat. Com explico a dalt, ni tan sols tenia massa clar com calia fer el recompte sil·làbic en temes d’haikús, i d’altra banda la traducció només pretenia ser un apropament a la broma de la samarreta per si algú no entén massa l’anglès (tot i que és senzill i no crec que es doni el cas, però mai se sap). El problema, o del que se’n fot la samarreta, és precisament això que tu remarques al final. No és fàcil fer haikús i dir coses. Quadrar les síl·labes es pot fer, però potser perdem el sentit del que volíem dir entre recompte i recompte...
Llop, la samarreta mai no ha estat a les meves mans. El noi de la foto segueix dins la nevera, li van dir allò de “estigues quiet un momentet” i allà es va quedar, congelat. Al que vaig veure jo al metro mai li hauria posat les mans sobre la samarreta, que al seu costat hi havia la seva xicota amb pinta d’estar disposada a esgarrapar per preservar el seu mascle!
Assumpta! Ai, ai...! El teu comentari m’ha generat força mal de cap, intentant treure l’entrellat a aquests temes de mètrica. Jo també he trobat aquest haikú de Papasseit, i la veritat és que no ho acabo de veure clar.
Camí de sol. 4(+1)?
Per les rutes amigues, 6(+1)
unes formigues. 4(+1)
Els dos últims versos compleixen efectivament amb el que he trobat jo de comptar totes les síl·labes per fer 5 o 7, sent el (+1) l’última síl·laba àtona. Però el primer vers... perquè sigui cinc, què fem? Apliquem la norma castellana de fer +1 si l’última síl·laba és tònica? Això no he trobat enlloc que estigui contemplat, clar que si ho fa Papasseit... serà que es pot, no?
Per la resta de coses, que són molt interessants... estic amb tu, en què fer haikús és fàcil, fer-los bé ja no. Si és poesia o no? Jo crec que poesia és expressar coses bellament, i no només sentiments. Clar que després, el que jo prefereixi és una altra història. M’agrada que el que llegeixo em transmeti alguna cosa. Però pensa que una imatge d’alguna cosa de la natura, et pot transmetre sentiments, sense que els expressi de forma explícita! No sé si m’explico...! =)
Alyebard, oi que és bona? A mi també m’ho va semblar!! Hehehe!
ResponEliminaElfreelang, sí que són difícils, sí! Però mira... el que dic jo: que cadascú escrigui el que vulgui!
Pere, oh, gràcies per aquest haikú! Hehehe! Quina gràcia!
Jpmerch, també és culpa del teu comentari tota la parrafada inicial. Espero que serveixi! Si tens més curiositat, et recomano molt el text d’RC que he enllaçat a dalt!
rits, dona! Quina cara faries tu si et tanquessin en una nevera? De poma gelada, com a molt! Hehehe, i sí, mira-te’l tant com vulguis que d’aquí no es mourà! Bé, això de la poesia és voler-s’hi posar... a mi sempre m’ha anat a temporades. Últimament no n’escric gens!
Barcelona m’enamora, gràcies!! I sí, sí, el carinyo català, bé que es fa enyorar... Sobre sí la capacitat de síntesi o de fer poesia és congènita o no, què vols que et digui. Jo crec que més aviat és fruit de les experiències viscudes i de com les hem treballat interiorment. Tenir clar el “què”, per poder-ho expressar amb poques paraules. Clar que sempre hi haurà gent que tindrà més gràcia que d’altres... però vaja, no crec que sigui una cosa amb la que neixis!
Anna Griera, ostres, no n’havies sentit a parlar mai? Doncs mira, avui ja pots anar a dormir tranquil·la! Jo no tinc gens de traça escrivint poesia, però m’agradava llegir-la i analitzar-la a l’escola, que m’expliquessin el perquè de tot plegat. Però llegir-la així tal qual, tampoc no em diu massa res. I sí, les samarretes amb frases enginyoses sempre fan molta gràcia! Hehehe! D’aquesta mena, n’he vist una amb el logo d’adiddas, però que hi posa “A birres”.
Ja vaig veure que tu ets de Sabadell! Sí, sí, com el Vallès, no hi ha res
Doncs si en Papasseit ho fa així, qui som nosaltres per contradir-lo? ;-)) Doncs 4+1 perquè és aguda i va que xuta :-DD
ResponEliminaPerdoneu, no seré jo qui descobreixi la sopa d'all, però Papasseit era molt sensible i feia uns versos molt bonics i populars, enganxava perquè era un poeta fàcil, però el bon home no estava massa instruït (era autodidacte, di d'això mateix se'n fotia Foix, que era una bèstia parda en tots els sentits), Papasseit era intuïtiu, però els eus companys de generació li retreien precisament que no sapigués fer versos (recorda que tot i ser emmarcat dins l'avantguardisme, neix a l'empara del Noucentisme que és el moviment imperant) i dit això no cal res més, el que comptava (en aquells temps) era la forma i diguem que Papasseit no la tenia massa clara, per tant, aquesta afirmació que si "ho diu Papasseit va a missa" no seria ben bé correcta. Perdoneu la xapa, però aquest tema és apassionant. Un beset.
ResponEliminaPer cert, si us interessa el tema podeu fullejar el llibre de Jordi Mas López: Josep M. Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l'haikú publicat per Biblioteca Serra d'Or, i del qual en trobareu fragments específics a la xarxa. Més besets, au, ara ja callo
ResponEliminaAssumpta, després de llegir el "repàs" que ens fa la carina, ja no ho tinc tan clar!!
ResponEliminaI carina, gràcies pel munt d'informació. No pateixis que això no és fotre "la xapa" el que dius és interessant, i està bé que ens ho deixis aquí posadet! La veritat és que jo mai he estudiat massa cosa de Literatura Catalana (sóc de ciències, mira...), i tot i que m'agrada molt el tema, en sé més aviat poca cosa. Suposo que per això, perquè no m'han ensenyat a "desxifrar" la poesia complexa, a mi m'agrada força Papasseit. Per això mateix, perquè és clar i senzill, a l'abast de tothom, i aconsegueix que el que escriu signifiqui alguna cosa per mi. Els poetes més complicats, seran més bons, però com que no els entenc massa no em transmeten res de bo. Suposo que això no diu gaire del meu "nivell cultural" en temes de literatura, però és la veritat!