- Hola!
- Hola, com et dius?
- Yáiza.
- Coooom??
Sí, aquest és un diàleg amb el que em trobo tot sovint. Em dic Yáiza, i no, no és un sobrenom virtual, com segurament molts de vosaltres heu pensat tot aquest temps... Com que l'accent tancat sobre la a ha generat certa curiositat entre algunes blocaires, com l'Assumpta i la Barcelona, m'he decidit a fer aquest post per fer-vos cinc cèntims del meu nom.
No, no és un nom àrab, ni tan sols basc. És originari de les Illes Canàries, guanche, que és el nom que es dóna als aborígens canaris que vivien allà abans que un espanyolet hi plantés la bandera. Concretament a l'illa de Lanzarote hi ha un municipi que es diu Yaiza, que com la majoria de pobles de l'illa es caracteritza per les seves façanes totes blanques, amb portes i finestrons blaus o verds, i tot fent contrast amb el sòl de lava negra. Una cucada, vaja! Allà és un nom de noia força típic, i es veu que significa 'arc iris'.
Què perquè em van posar així? És la història típica... els meus pares hi van anar de lluna de mel i com que els va agradar el nom van decidir que si mai tenien una filla li dirien així. I quatre anys després va néixer una bola de 4'100kg que quasi vint-i-dos anys després ha esdevingut el que sóc jo ara.
I ara bé el plat fort... Com carai es pronuncia? Bé, he sentit de tot: Yaissa, Yeisa (on veuen la e?), Llaisa, Jessica... totes les variables que volgueu. Només em falta Jenny. Per anar bé s'ha de pronunciar en castellà. És a dir Ya, igual que diries "ya!" en castellà, sense més. I la z, és una zeta castellana, no és ni l'essa sonora catalana [z], ni l'essa sorda [s]. Transcrit fonèticament (per si ajuda a algú), vindria a ser això:
I bé, l'últim que em queda tocar és el tema de l'accent. No, realment no n'ha de dur. Tan en castellà com en català les vocals [ai] formen un diftong, així que és una paraula plana acabada en vocal i no s'accentua. I llavors...? Doncs la culpa és d'aquest llibre:
Ma mare va llegir la trilogia "Océano" de Vázquez-Figueroa estant embarassada i la cosa va quedar així, accentuada. I ara, a mi, se'm fa molt estrany veure'l sense accent...
La curiositat és que dels tres llibres (Océano, Yáiza, Maradentro), en el segon és en l'únic que el nom surt accentuat, i no recordo si només a la portada o també a l'interior del llibre. Així que ja ho veieu, una ximpleria..!
Au doncs, espero que us hagi agradat la historieta! Ja podeu anar practicant la zeta castellana!
Afegit d'última hora: no em molesta la gent que em "catalanitza" l'accent i el posa obert... i tampoc em molesta gaire qui pronuncia la Z com una essa sonora catalana. Sóc molt tolerant i comprensiva! (Però en realitat m'agrada molt el meu nom, tal com sona i tal com l'escric... i qui no hi estigui d'acord, que s'hi posi fulles!)
Segon afegit!! Me n'oblidava i és important: no us arribeu a imaginar com m'agradaria dir-me Maria des que he arribat a París! A aquesta gent els costa la vida intentar pronunciar el meu nom... i no ho aconsegueixen pas. Snif, el que em faltava aquí..!
Doncs si he de dir la veritat, quan ho vaig veure les primeres vegades, em pensava que era un sobrenom, com comentes. No ho havia sentit mai de la vida. Però com sol passar, i a mi més que veig blogaires per tot arreu, després de temps de seguir el teu blog, va i em trobo una noia al tren que duia un dofí tatuat amb la paraula Yaiza a sota (no sabria determinar si duia accent, no ho recordo, per això no el poso), i se'm van eriçar tots els pèls del clatell. Me'n vaig informar i resulta que sí, que era un nom... caram, el que aprèn un...
ResponEliminaI res, que ja farem un esforç per pronunciar-ho bé... però segur que no és com Iaisa? D'acord, d'acord...
Saps, m'ha agradat aquest post, i tot el que expliques sobre el teu nom, és molt curiós!
Oh! com m'agrada saber aquesta mena de coses. Per descomptat que primer pensava que era un sobrenom, després no. No recordo quina pista vaig trobar que vaig pensar que segur que era el teu nom de veritat.
ResponEliminaI això de pronunciar-ho, així de lluny no té gaire importància, però he de dir que jo ho pronunciava bé. Com que hi ha la Y ja em portava cap a la fonètica castellana. Ho sigui que jo ho faig perfecte. ;)
Una anècdota sobre fonètiques: Un dia una blocaire, amb qui ens vam trobar personalment... i vam parlar de blogs i entre les coses que vam dir va sortir en XeXu (no podria ser d'una altra manera és un dels grans de la catosfera) i jo ho pronunciava amb la xeix i ella ho pronunciava com si fos TX i no, no, jo dic segur que al XeXu no li agradaria... Ei que vam dir moltes coses maques del XeXu eh? Que les dues ens l'estimem molt.
em quedo molt content de saber que fins ara t'he pronunciat bé.....ara falta un apunt de com t'han arribat a anomenar en terres parisines
ResponEliminaAh, doncs cap problema, Yáiza i ja està :-)) Els noms s'han de respectar tal com són... jo m'empipo mooooooolt si em diuen Assumpció, aaaggghh... així que, ara i per sempre YÁIZA :-))
ResponEliminaReconec que jo creia que era un nick, un sobrenom i és que ma germana fa anys es va fer un nick que era "Yaiza Perdomo", que crec que ho va treure d'un llibre (encara serà un d'aquests que has citat hehehe) i ja llavors em va explicar això de les Illes Canàries...
Ara bé, si vols també et puc dir MARIA ;-))
(Vaig a sopar, que ja hi anava quan he vist aquest post!!)
Ostres, em deixes de pedra. Era dels incults que creia que era un sobrenom virtual i pam! equivocat. Sé que t'agrada molt la pronunciació castellana, però a mi, particularment a mi, i si se'm permet dir, m'agrada molt com sona en català. No sé, ho dic millor i menys forçat. Pero prometo practicar la pronunciació castellana. Paraula!
ResponEliminaJordi de la Banyera (no sé perquè no em permet deixar comentari amb el meu usuari)
Ohh, a mi també m'agrada moltíssim sentir aquestes històries i saber perquè et van posar aquest nom i com ho van decidir els teus pares! Jo ja m'ho suposava que era el teu nom real, perquè a la meva classe de la uni també hi havia una noia que es deia Yáiza, pel que en realitat quan et llegeixo a tu sense voler-ho mentalment en surt la seva cara! ;P
ResponEliminaYÁIZA, hauràs de posar una foto teva perquè a la BARCE no li surti la cara de la seva companya d'universitat ;-))
ResponEliminaPer aquí et deuen dir Yaizá, com a mínim, no? ;). Bonic això de la lluna del mel i el llibre...
ResponEliminaQueda clar. Curiosa història. Jo em dic veidedalt perquè visc sol en uns baixos.
ResponEliminaSí, sí, deixeu-vos veure. Destapeu-vos la cara!! Voto la moció de l'Assumpta!
ResponEliminaJordi de la Banyera.
Tens un nom prou original guanche! és curiós, resulta que fa un munt d'anys en les acaballes del franquisme hi havia una radio( no legal) que es podia escoltar cap a la nit i era crec del MPAIAC Moviment per l'autodeterminació i independència de arxipèlag canari, jo aleshores era molt jove setze anys més o menys i escoltant la radio libre de Canarias em vaig assabentar de la història i les reivindicacions del poble guanche ....i em fa molta gràcia que el teu nom ho sigui!
ResponEliminaYáiza (amb accent i z), si em permets contestar a la Carme, ja que parla de mi... A veure Carme, què és això d'anar parlant de mi amb altres blogaires pel món!? Ara entenc a què es deu la meva otitis crònica, de tant que em xiulen les orelles! Dir dues coses, que et passes molt i em fas posar vermell, i per altra banda, que deus tenir un do especial per encertar com es pronuncia el nom dels blogaires, perquè encertes com era originalment el meu nom. Fins i tot la gent que em coneix ho diu amb tx, així que ja m'hi he acostumat i no em queixo, però el primer que m'ho va dir ho va pronunciar amb dos 'xeixs' com dos sols. Suposo que jo també pronuncio bé el teu nom, es diu com allò de portar-se bé per rebre compensació divina, no? El Karma? És així, oi?
ResponEliminaOstres, no vegis com n'és de tafanera la gent per aquí, demanant fotos i tot. Jo un cop vaig parlar del meu nom al blog i es va organitzar una casa d'apostes i tot per veure quin era el nom real! Si és que no es pot dir res.
Doncs sí! Em pensava que era un sobrenom, un motarrot o un malnom! Ara sí que m'has deixat de pedra! I la història de l'accent encara la fa més curiosa!
ResponEliminaDoncs res Yáiza (amb una zeta beeeeen castellana) ara ja he conegut un nou nom i una nova persona que hi ha darrera!
Ehem... el meu sobrenom no sé si és molt real o no! ;p
Doncs ho reconec, sóc de les que creia que era un sobrenom virtual.
ResponEliminaM'encanta, és diferent i provinent d'una terra de mar!!!
tenir noms que té molt poca gent de vegades pot semblar engorrós, per això que dius, ho has de repetir, xò alhora és fascinant. Tinc una amiga que tb li passa, es diu Asel·la, i bé, entenc tot el que dius ... que com, d'on ve, com es pronuncia....
La Y la faig bé, xò la z....... mmmm, diria que la faig s sonora! ja ho intentaré canviar!
ps. per cert, Carme, recordo aquella conversa!
T'he de dir que jo sentia curiositat pel teu nom, que m'havia preguntat d'on venia i t'agraeixo molt que ho expliquis. és una d'aquelles històries que val la pena de ser explicada. :) i per cert, jo ja et pronunciava correctament també. Un nom molt bonic, molt originals els teus pares. M'han vingut ganes de saber perquè els hi van posar el meu nom... els hi preguntaré. Jo amb el nom no tinc problemes, però amb el cognom sí: griera. Em confonen per Riera, per Griega, per Figuera... en fi, un desastre. Però prefereixo aquest cognom que Garcia, per exemple, més original. :)
ResponEliminaFoto, foto, foto!! Dona la cara cobarda!! :-)
ResponEliminaJordi de la Banyera.
Boníssim el post Yáiza! Queda claríssim i el més important, el teu nom té una història al darrere que es pot explicar, no tothom pot dir això!!
ResponEliminaJo ja pensava que Yaiza era el teu nom però no imaginava que fos el d'un poble de Lanzarote.
ResponEliminaPer cert ... saps com es diuen els habitants de Yaiza?
Bona nit Yaiza:) PERE.
SHESHU... després de meditar-ho, crec que et dius ALBERT, vaig tenir un flaix un dia i ara, ni que em diguessis que et dius Joan Miquel, jo creuria que et dius ALBERT :-P
ResponEliminaEp, hola a totes i tots! Uau, estic molt sorpresa de la bona acollida que ha tingut aquest post. La veritat és que creia que passaria força desapercebut i que semblaria que “us estic clavant un rotllo”... Però molts de vosaltres heu dit que us ha agradat el que he explicat, així que estic la mar de contenta! Per cert, alguns heu tingut la gosadia de demanar fotos meves descaradament (hahaha!), però... és completament innecessari posar-me cara! =P
ResponEliminaXeXu, ei que la del dofí tatuat era jo!! Perquè no em vas saludar? Quina tela...!! Hahaha, d’acord, no cola, oi? M’alegro que t’hagi agradat aquest post. Atentament, Iaisa.
Carme, ah, que curiós! Així que ets una lectora atenta i ho vas descobrir tu sola, eh... Hehehe! Molt bé! Tampoc no era cap secret, però no recordo haver-ho dit mai obertament per aquí. M’alegro que t’agradi això que he explicat. I també m’alegro que et sortís pronunciar bé el nom directament! Deus ser de les poques!
Bé, doncs haurà de venir el XeXu a respondre això... què vols, tx o xeix?? =P Correctament seria xeix... com xocolata, Xavier i xandall. Però en realitat molta gent fa tx a tot arreu! I a mi, per XeXu, la veritat és que em surt amb tx... en coneixia un que li deien així, i ho pronunciàvem sempre amb tx!
Garbí, oh! Un altre crack! Que bé, me n’alegro que tu també ho pronunciessis bé! Mmmm... en terres parisines és horrorós. La majoria de la gent es limita a no cridar-me pel nom (molt amable). Qui ho intenta se’n surt amb un trist “iza”, “Aisha”, “geisha” i similars. Només una doctora ha aconseguit pronunciar Yai-sà i quasi ploro d’emoció...
Assumpta, que béee! Jo també ho veig així, els noms són com un els vol. Tot i que potser tinc aquesta idea per culpa del nom que tinc... Així que a tu res d’Assumpció, ni Ció, ni Asun, ni Mari, no? Llàstima... mira que té variants!
I sí, Yaiza Perdomo és el nom de la protagonista de la trilogia de la que parlo aquí dalt, efectivament! Però clar, també és un nom, encara que la teva germana (que segur que no es diu Yaiza) l’utilitzi com a nick!
Si em digués Maria podríem celebrar el sant plegades..! Hehehe! Però ull, una anècdota! Com que el meu nom (evidentment) no té sant, la meva àvia es va empescar que em deia Yaiza Maria (de fet no sé segur si em van batejar així o no, i això que ja era grandeta...), i celebro el meu sant de mentida per la Mare de Déu d’Agost!
Bon profit!
Jordi! Hehehe! Ja sabia jo que enganxaria a algú desprevingut... però bé, tu no has tingut tant temps com la Carme per poder-ho intuir, que realment era el meu nom... I no pateixis, si se’t fa estranya la pronunciació castellana, ho pots dir en català. No et renyaré pas! De fet, tampoc crec que t’ho senti a dir pas així que... tan és, no?
Que estrany això que no et deixi comentar des del teu perfil... espero que Blogger no estigui començant a fer llufa! Ja em diràs si en propers et deixa o tampoc.
Barcelona m’enamora, que bé, m’alegro que t’hagi agradat el que explico en aquest post! Escolta, jo no sé com m’imagines... però en tot cas, com que no m’has vist mai, et pots figurar alguna cosa així: 1’75m, rossa, ulls blaus, 90-60-90... què, què? Que no cola? Caram, ni en format virtual... llàstima! =P
Assumpta, ho he pensat, però... crec que no cal! Si voleu, em podeu imaginar com li deia aquí a sobre a la Barce! Hahaha! Imaginar no fa cap mal, oi? (encara que no s’ajusti en res a la realitat...). Saps? En aquest post m’hagués agradat posar una foto meva de quan vaig estar a Yaiza, però clar, no sóc a casa i no l’he pogut buscar. Llàstima! M’haguéssiu pogut intuir arrel de com era amb 8 anys... hehehe.
Gemma Sara, això seria en el millors dels casos... a la resposta del Garbí tens un resum de com els va als pobres francesos intentant-me pronunciar el nom! Sóc el seu maldecap!
Veí de dalt (o dels baixos)... quines coses tu, això dels noms!! Així que el teu desig secret sempre ha estat viure a l’àtic?
ResponEliminaJordi de la Banyera 2 i 3, però vaja! Com és que ara m’he de destapar la cara? Però si no ho fa quasi ningú, aquí! (D’acord, ja sé que tu sí, però... i la resta què?). Bé, que no, que no cal! Hehehe! Potser algun dia cau alguna foto de quan era petita... però ja ho veurem, que ara no les tinc gens a mà.
Elfreelang, sí, original ho és, això segur! Tot i que jo en conec unes quantes, de Yaiza’s, eh! Ostres, què curiosa la història que expliques de la ràdio lliure de Canàries... quina tela! Bé, al final són un altre poble oprimit... amb més raons per ser independents i tot, almenys geogràfiques! De totes maneres, i potser m’equivoco, ara per ara em penso que la majoria d’ells ja estan contents amb la pertinença a l’Estat. Que algú em corregeixi si no és així, que ho voldria saber!
Albert, vull dir... SHESHU!, et permeto, et permeto..! I més ara que ja s’ha descobert tot i sabem que qui parlava de tu van ser la Carme i la rits!! Caram, ja et pots sentir afalagat, amb aquestes grans blocaires dedicant-se a parlar de tu... Però et poses vermell de debò? Quina gràcia!
Així què dius? Jo poso una foto meva i tu ens confesses el teu nom real?
El porquet, mira! Tu hi havies caigut, veus que bé! Doncs res, ara ja saps tooota la veritat sobre el meu nom! I sobre la persona de darrera... doncs el que es va deixant veure al bloc, que no és poc, oi? =)
Ara no ens posarem a jutjar si dir-te “El Porquet” t’escau més o menys (encara que taquis corbates), va...
rits, tu també! Bé, bé, m’alegra veure que no tothom em tenia fitxada pel nom de bon principi! M’alegro que t’agradi. A mi també m’agrada tenir un nom original, i m’agrada com sona i com s’escriu. El que no m’agrada gens és els problemes que em comporta tot sovint. El que no entenc, és que hi ha gent que mai no ha tingut cap problema, i gent que mai, mai, mai han estat capaços de dir-lo bé... El cas és que hi ha noms estranys o poc corrents que no són difícils ni de pronunciar, ni d’escriure. No és el cas d’Asel·la, tampoc! Suposo que entre la essa i la ela geminada, deu tenir variants per tots els gustos.
I tranquil·la, pots seguir pensant-la sonora, la zeta... no passa res!
Anna Griera, doncs mira, curiositat resolta i sense haver-ho de demanar! Hehehe! Que bé que el pronunciessis bé d’entrada (ets de les bones, eh!). Doncs sí, sí, pregunta perquè et van posar Anna! Jo trobo que Griera és un cognom bonic, a mi també m’agraden els cognoms originals o poc freqüents... Però clar, et dóna problemes de tota mena!
Tanteshistòries, o altrament dit Jordi... que bé que et deixis caure per aquí! Ets escàs de veure, últimament! Però vols dir que tu no coneixies ja la història? En tot cas, m’alegro que a un tros d’historiador com tu li sembli un bon post... Una abraçada!
Pere, doncs la suposició era bona, i tant. I mira, ara ja te n’he fet cinc cèntims, de l’origen del nom... Ostres, però ara m’enganxes, eh! Els habitants de Yaiza?? Yaizenses? Yaizetanos? Hahaha! Sona raríssim! Però ho buscaré, aviam si m’il·lumino.
Assumpta, ja està bé, dona! Deixa al pobre Albert, ai vull dir... (se m’ha escapat!). Deixa al pobre Joan Miquel (Oliver? Ja li agradaria!), que mantingui el misteri sobre el seu nom real... i mentrestant, diguem-li SheShu!!!
Ma germana es diu Mercè ;-) però això de Yáiza Perdomo li encantava com sonava i au, s'ho va apropiar :-))
ResponEliminaAaaaah!! celebrem el sant juntes!! quina gràcia!! :-DD
Bé, la veritat és que jo no en tinc ni la menor idea de com es diu, crec que és el secret millor guardat de la catosfera, en tot cas, sí, podem dir-li SheShu!!! :-DDD
Quina història!!!! M'agrada molt.
ResponEliminaDoncs, molt bona història. No pateixis, els gavatxos acostumen a pronunciar molt malament els noms.
ResponEliminaAssumpta, aha! Un dia d'aquests ens presentaràs la Mercè, no? A mi el cognom Perdomo se m'encalla una mica a la llengua! Em costa de pronunciar, trobo... Però vaja, això deu ser que m'assemblo als francesos, amb les seves dificultats per pronunciar segons què!
ResponEliminaAixí, el 15 d'Agost de l'any que bé, farem festeta per aquí, no? Hehehe!
Aaaah, sí, ja em semblava a mi que... s'hi pot fer molta broma perquè se sap del cert que no ho dirà pas. Bé, doncs si el volem burxar una mica, serà SheShu. Pobre noi!
Deric, gràcies! Me n'alegro, que t'hagi agradat.
Alyebard, gràcies. Sí, aquesta gentussa fan bé moltes coses... però pronunciar noms estrangers, no ho tenen massa clar!! Brrr... Quina poca gràcia que em fa...!
Dona, pensa que amb aquelles erres que fan els fransuàs, tampoc dirien bé un Maria!!! ;)
ResponEliminauna bonica història la del teu nom...!!!
Eeeei! Jo sabia que era un nom guanche des del principi... bé, des del minut i mig que vaig trigar a buscar Yaiza en el diccionari ;-)
ResponEliminaI com que he arribat tan tard i la xerrada ja està encaminada cap a esbrinar altres noms "camuflats", jo voto per dir que en Xexu es diu Francesc: el meu feble argument és que em recorda molt a "Chencho". Tinc premi? :D
rits... jo et guardava l'anonimat, però ja veig que no cal! :)
ResponEliminaXeXi, m'agrada d'haver-la encertat o potser haver tornar als origens. És que jo pensava que si volguessis que et diguessin txetxu ho escriuries així, no? per cert... tu com et deies ... de veritat? Era Sergi? ;)
Bon intent Carme. Com que el nom no el vaig inventar jo, ja em va venir així, amb xeix, però reconec que jo mateix ho dic amb tx, per deformació lingüística i perquè la majoria de gent ho diu així.
ResponEliminaGrigri, tens raó. Bé del tot, no ho dirien, però s'hi assemblaria una mica més! =P I gràcies, me n'alegro, que t'hagi agradat!
ResponEliminaMontse, que bo! Ets una fera buscant al diccionari, no? On ho vas buscar, per curiositat? Pel que fa a la teva aposta sobre Francesc... si encertes o no ho haurà de dir ell, em temo!
Carme, no tinc gran cosa a respondre, perquè això ja no va amb mi! Però em penso que si vull que en XeXu em segueixi comentant, hauré de posar-me de part seva al meu bloc, i demanar que s'abandoni l'especulació sobre el seu nom real... (això és fer-li la pilota? potser sí... hehehe!).
XeXu, mite'l! Veus com et defenso? Bé, jo et seguiré pensant com a Txetxu, que em resulta més senzill! ;) Si no et fa res, clar!
Yáiza!! Tenia una companya quan era petita que es deia així... Suposo que per això no se'm va fer gens estrany el teu nom. El que sí que se'm va raro és el tema de l'accent, però ben explicat.... ben entés!!! :P
ResponEliminaAbraçada!!