Fa poc més de quatre mesos vaig fer un post parlant de dos estels fugaços. Em referia a dues persones que havien passat de forma puntual per la meva vida, i que havien marcat la diferència, però la relació que manteníem tenia un punt i final previsible.
La primera d’elles era un metge, professor de pràctiques d’aquell moment. Tal i com vaig suposar llavors, vam deixar de tenir contacte un cop acabades les pràctiques, i des de llavors només hem intercanviat un parell de mails.
L’altre però, no va marxar. Va dir que ho faria, però no ho va fer. I jo vaig dir que el deixaria marxar, però tampoc no ho vaig fer. Quan vaig escriure aquell post, estava completament convençuda que desapareixeria de la meva vida. Però potser alguna cosa ja l’unia a mi en aquell moment, o potser és que jo vaig insistir més del que creia possible perquè seguís al meu costat. I a dia d’avui, puc dir que no m’equivocava quan escrivia que era una persona excepcional, i em sento afortunada d’haver-ho pogut descobrir. I a dia d’avui tinc la sort de poder dir que encara hi és. I això em fa feliç.
Deu ser genial aconsegueir que un estel es quedi amb tu... Els estels fugaços ens deixen bon regust de boca, però també tristor per haver durat tan poc.
ResponEliminaPots sentir-te una afortunada! I mai t'arrepenteixis d'haver intentat, ni que sigui inconscientment, que aquest estel es quedés al teu costat.
Salut i abraçada!
Doncs una gran sort. Persones d'aquestes no se'n troben a cada cantonada. I més si els penges l'etiqueta d'estel fugaç. Agafa-t'hi ben fort, que potser podeu veure coses plegats!
ResponEliminaHi ha estels fugaços i estels fixes, és una sort que sigui així.
ResponEliminaSentir-se afortunada és una sensació que conec molt bé... gaudeix-la i no la deixis marxar. L'estel tampoc!
Recordo el post. Bé, un de dos, no està malament. Tenies poques esperances que cap dels dos es quedés, i sembla que s'ha quedat el més important. Gaudeix-ne tant com puguis, que hi ha sensacions, com diu la Carme, que val molt la pena no deixar escapar. I algunes persones tampoc, és clar! Només amb la darrera frase del post ja ens deixes un somriure als llavis.
ResponEliminaDons mira, m’agrada aquest caràcter teu d’explicar les coses sense embuts. Ens dius: “Veieu? Totes aquestes emocions són meves!”. I ens en deixes participar. La vida segueix i potser ja ni recordes els primers dies de la teva arribada a Paris. Aquest bloc teu és ben bé el teu un diari. I així el segueixo.
ResponEliminaOudols.
Retenir un estel fugaç és la màxima satisfacció per qualsevol mortal.......que no s'apagui
ResponEliminaPossiblement a París trobis més d'un estel fugaç, ens ho explicaràs, eh?
ResponEliminaOstres, i tant que ets afortunada! m'alegro molt que hagis trobat un estel fugaç que jo crec que avança en la mateixa direcció de fugacitat que tu! gaudeix el màxim perquè això és sens dubte una de les coses més brillants de la vida! :) una abraçada :)
ResponEliminaHo veus, XEXU, com no en sap d'endevinar el futur la YÁIZA? (ostres, xiqueta, canviat l'accent ja d'una vegada... el que em costa accentuar aquesta "a" amb l'accent tancat cada vegada. Gràcies. hehe) Ella creia que el segon estel fugaç marxaria i no ha estat així ;-))
ResponElimina(Això d'endevinar el futur va pel teu post a "Cartes al futur", que ha sortit!!) ;-)
Un estel fugaç que continua sent-ho...quina gran sort i disfruta'l molt, que segur que tu també ets el seu estel fugaç i junts podeu fer un bon recorregut. M'ha agradat molt aquest post, que bonic.
ResponEliminaJo associe estels fugaços amb desitjos... en part, potser inconscientment, el que més desitjaves que es quedara així ho ha fet. A retindre'l i que no se'n vaja!
ResponEliminaI perquè Yáiza és en accent tancat? Jo conec a una Yaiza i no accentua el seu nom, ni obert ni tancat. Ja ens expliques!
així podríem dir que un dels estels fugaços s'ha convertit en estel fix...en planeta del teu univers? enhorabona!
ResponEliminaAlba, ja ho crec que és genial. Si hagués estat fugaç, m’hauria sentit afortunada d’haver-m’hi creuat.. però me’n sento molt més de saber que segueix al meu costat. I no, no me’n penediré mai d’haver procurat que es quedés... ho vaig fer completament a consciència! Una abraçada!
ResponEliminaJordi, i tant que és una gran sort. No se’n troben cada dia, com tu dius. I espero (esperem), poder volar plegats durant molt i molt de temps.
Carme, sí! Sembla que de vegades un estel fugaç es pot convertir en el teu sol permanent... Doncs a gaudir de la sensació i a mantenir l’estel ben a la vora!
XeXu, ostres, recordes el post... clar, tu ets dels pocs que ja rondava per aquí en aquelles èpoques. T’has de sentir... privilegiat?! Hehehe! T’asseguro que miro de gaudir-ne tant com puc. I no, faré el possible per no deixar-lo escapar... ni deixar que es vulgui escapar de mi!
Llopet, moltes gràcies per aquest comentari tan maco. M’afalaga molt que vegis així el meu bloc! Gràcies per llegir-lo, sempre hi ets benvingut, clar!
Garbí, això procuro i procuraré. Que no se m’apagui mai!
Gemma Sara, bé, no descarto trobar gent interessant durant aquest any... però no crec que sigui el mateix!
Anna Griera, ep! Benvinguda per aquestes contrades. Sí, sembla que o bé l’estel s’ha quedat fix, o bé els dos avancem a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció... Intento gaudir-ne al màxim! Gràcies per passar per aquí.
Assumpta, caram, caram! Reconec que m’ha costat d’entendre aquest comentari fins que he vist la petita disputa que vau tenir al bloc de Cartes al Futur! Hehehe! No, no sé endevinar el futur... ja ho veus, temps enrere no podria preveure que el que menys m’agradaria d’estar a París seria l’enyorança que sento per aquest estel no tan fugaç... que llavors ni tan sols coneixia!
El tema del meu nom... un altre dia, un altre post!
Barcelona m’enamora, sí, és una gran sort això segur! Em penso que ens hem convertit l’un estel de l’altre. I gràcies, m’alegro que t’hagi agradat!
maria, doncs sí... tot es barreja. El meu estel fugaç, un desig i el fet que s’hagi quedat amb mi. Intento cuidar-lo perquè segueixi al meu costat durant molt i molt de temps!
Ah, i et dic el mateix que l’Assumpta. L’explicació del meu nom,... en nous episodis!
Elfreelang, en estel fix, en el meu sol, en el meu centre... digues-li com vulguis però sí, així és. Gràcies...!