Fa pocs dies, al bloc Barcelona m'enamora, la Barce ens deia que per ella la ciutat és blava. Mai m'havia parat gaire a pensar en el color de les ciutats, però havia arribat a Barcelona per passar-hi el cap de setmana. Divendres vaig dinar amb una amiga a la Barceloneta, a l'aire lliure, i ho hauríeu d'haver vist (potser ho vau veure, de fet!): feia un dia espatarrant, assolellat sense que arribés a fer calor, perquè almenys allà hi corria la brisa marina. I potser per l'enyor, o potser perquè és ben cert, Barcelona em va semblar una ciutat blava, neta, preciosa, alegre i molt viva. I vaig afirmar rotundament que trobo més bonica Barcelona que París.
 |
| Platja de la Barceloneta, el passat 15 d'octubre. |
París... París és gris. Potser ho és més avui que les temperatures són encara més baixes que ahir, i que la màxima ronda els 15ºC. Avui que el cel està completament tapat, d'un gris pàlid esmorteït, i plou una pluja que és misèria i companyia, quatre gotes mal comptades per les quals no val la pena ni endur-se el paraigües. Ni tan sols et permet gaudir d'un bon ruixat d'aigua que no netegi tot! París em sembla més fosca, menys viva, més trista i freda. Monumental ho és, i molt, però el seu suposat encant... bé, suposo que el té, però no tant com la Ciutat Comptal, diria. Ah, i desenganyeu-vos: això de Ciutat de les Llums només li escau si et dediques a passejar cada vespre per la vora del Sena,... per la resta, tot tan normal com a qualsevol altre lloc del món!
Quin post més patriota que m'ha sortit, oi...? =) Em fa pensar que veure-ho així farà que apreciï molt més el que tenim a casa quan hi torni l'estiu. I això és bo, oi?
Per cert, per qui es va interessar en el tema del post anterior, Haikús...?, m'he dedicat a fer una mica de recerca i explicar quatre coses sobre dubtes que havien sorgit. Ah, i la carina també ens explica coses interessants als seus comentaris! Així que si algú té ganes de seguir-s'hi barallant... endavant! I hi afegeixo una altra imatge que també em va fer mooolta gràcia (vista després de fer el post...).
'There's no place like home', que diuen a Lost. Això està claríssim. Suposo que si aquest post l'hagués escrit un francès que està passant una temporada a Barcelona els trets anirien per una altra banda...
ResponEliminaEn qualsevol cas, el meu rànquing de capitals de països (sí, sí, països) europeus que he vist és:
1-Londres 2-Roma 3-Barcelona 4-París 5- Amsterdam 6- Hèlsinki
Ja vaig dir a la Barce que jo no veig colors a les coses que no en tenen, i per això no puc assignar un color a la ciutat. Barcelona m'agrada perquè és la meva ciutat i me l'estimo, no n'hi ha cap que hagi visitat que se li pugui comparar. La segona del meu rànquing seria Munic, que em va agradar força també.
ResponEliminaNo sé com deu ser Paris en aquesta època de l'any, però em sembla impossible que pugui ser més gris que Edinburgh o Dublin. I és que no cal ser un visionari per adonar-se que aquestes ciutats són grises de veritat. Tinc una foto d'un dels dos llocs, no recordo quin, en la que es veu un edifici i un tros de cel. La vaig fer normal i en blanc i negre per comparar. La veritat és que no es nota la diferència. Crec que en vaig fer un post i tot, ara que hi penso, però no n'estic segur.
Jo veig Barcelona ataronjada, color posta de sol. París no el recordo massa, però Madrid sí, em va sembla molt gris...
ResponEliminaEdimburg és verd.
Roma és color ocre, ocre de vell i despintat, però bonic bonic bonic!
les arrels són el que donen color a les coses i veig que tu estàs molt ben arrelada aquí. Però quan faci un parell d'anys que passegis Paris veuràs com també surten unes petites arrels que costaran d'arrencar
ResponEliminaFa dos anys a l'octubre vaig fer un post en castellà que parlava de la tardor i també de Paris.
ResponEliminaJo tinc una visió massa romàntica de París, potser perquè els meus viatges eren en temps de vacances i sempre ben acompanyat.
Viure allà el dia a dia ha de ser més dur i avorrit. Però, ull! ja saps que "Barcelona és bona si la bossa sona ..."
http://callearquimedes.blogspot.com/2009/10/octubre.html
Bona tarda Yáiza.
XeXu... vols dir aquest post? :-))
ResponEliminaJo vaig anar a París de viatge de noces, així que la recordo impressionant i preciosa... m'encanta també Edimburg, i Londres i Àmsterdam, i Gant i Brussel·les i... totes les ciutats que he visitat, totes les trobo molt maques.
Ara bé, BARCELONA és la meva, la que m'estimo i, A MÉS, és preciosa, molt, molt maca, magnífica... i sí, és blava, d'un blau net i clar... però quan plou i està una mica gris... també és maca :-)))
Cada ciutat té el seu encant. Barcelona és molt maca, és la meva ciutat també, encara que ara no hi visc. Però l'encant de París també l'he sabut trobar, clar que era de viatge i de vacances i no és el mateix. Jo crec que l'acabaràs trobant!
ResponEliminaPersonalment sí trobo que hi ha molta diferència entre unes ciutats i altres respecte a la llum (o els colors, que podria ser la conseqüència directa).
ResponEliminaLa primera vegada que vaig estar a Madrid, vaig trobar que la llum era ben diferent de la de Barcelona, com més groga.
Ho vaig comentar a diverses persones conegudes i només una em va donar la raó, la resta em feien comentaris de l'estil de "però què dius?" i "com ha de ser diferent la llum de Barcelona a la de Madrid?" o fins i tot "deuen ser imaginacions teves, et fixes amb cada cosa...!!!".
Però en viatges posteriors vaig tornar a tenir la mateixa sensació, llevat d'un dia d'hivern ben tapat i fred, la resta van ser dies assolellats de color groc..
M'ha agradat el teu post perquè potser confirma que no estic del tot sonada...
Entre les teves observacions i les meves podríem concloure que París és gris, Barcelona blava i Madrid groga!!
Ostres, has anat a tocar París, una ciutat que m'encanta. Hi he estat tres vegades. Recordo l'última fa potser sis anys a mitjans de desembre. Quin fred que feia, renoi! Recordo el passeig en barca pel Sena com no podia articular paraula, literalment! Però París té un encant especial. De fet, sinó visqués a Barcelona, m'agradaria molt viure allà. Em té el cor robat!
ResponEliminaJordi de la Banyera (no puc utilitzar la meva compta!!)
M'has fet recordar la comparació que faig entre les llibreries de Londres i de París. Els llibres anglesos són de colors vius, vermells, blaus, impactants, els francesos són blancs, crema, pastel... i les dues ciutats són una mica així, també, em sembla. M'agraden les dues, i Barcelona també (potser està una mica enmig?).
ResponEliminaJo també m'hi vaig fixar!!!! Aquest divendres a Barcelona hi havia un cel impressionant, net, sense cap núvol i d'un blau, blavíssim. De fet vaig canviar les fotos del lateral del blog, per les fotos que vaig fer, perquè amb aquell cel tan blau, quedaven genial!
ResponEliminaA mi París m'agrada moltíssim, la trobo una ciutat molt màgica. I saps què? el meu germà gran també va fer com tu l'Erasmus a París, bé estava a una escola de negocis que està a les afores a Jouy-en-Josas, però com és normal es passaven el dia a París! De veritat trobes París grisa? està clar que blava no és, però és molt lluminosa, elegant, brillant. Ara bé cerc que una cosa que dóna molts punts a Bcn respecte París per viure-hi és el tamany "petit" que té, moure's per la ciutat és fàcil i relativament ràpid i moltíssimes distàncies les pots fer a peu (cosa que trobo molt important).
Que xulo això de fer rànking de ciutats preferides, les meves preferides són: 1. Bcn, 2. Nova York, 3. París, 4. Girona.
Aquestes quatre hi aniria a viure una temporada segur! I una ciutat que hi haig de tornar perquè de moment no li he trobat el punt és Londres, Anglaterra en general sí que la trobo gris, gris, gris. I no li he sapigut trobar la bellesa ni l'encant de París.
Petonets catalans! ;)
Mira que vindré per ensenyar-te el que m'agrada de Paris, eh!!! que és la meva segona ciutat. M'hi he anat enamorant cada cop una miqueta més. I és molt especial per moltes coses. Però et dono una mica de raó, és una mica gris, és el que predomina. El que passa és que a mi el gris m'agrada molt.
ResponEliminaI entenc el teu post xq jo a BCN me l'estimo moltíssim i és el meu lloc. És meravellosa.
xò de ciutats boniques hi ha moltes.
Si tingués un color Barcelona jo també triaria el blau, i suposo que és pel mar i perquè és un color que m'agrada...
ResponEliminaAra mateix no sabria dir-te si París és gris, jo el cop que vaig ser-hi; potser perquè va fer sol tots els dies diria que té una tonalitat tirant a verd. I la meva diria que a dies té un tó taronjós o marró, altres gris emprenyador. Crec que hi fa molt l'humor amb que te les mires. Visc a Girona.
ResponEliminaCrec que el color s'associa amb el sentiment cap a la cosa/la ciutat, el cromatisme té connotacions negatives o positives segons els ulls que miren, tot és relatiu, subjectiu i passional i si es parla des de l'enyorança encara més. A mi Barcelona em sembla grisa, en canvi Lleida, com Parí em sembla blava i preciosa (que pretensiós comparar Lleida amb París, no?), perquè és la meva ciutat i l'estimo i la veig bonica com la que més.
ResponEliminaA mi m'agrada el color gris. Quan plou a Girona les pedres es tornen grises i és una ciutat única. També m'han dit que Venècia a la tardor envoltada de boira és com un somni.
ResponEliminaJa sé que quan ens ho mirem de vacances tot és més bucòlic i quan estem per feina...ni ens fixem amb els colors.
Aprofita aquesta temporada!!
Barcelona 'blava' !!!!!!! Però que dius amigacompanya???? No tenim ja masses blavers al País Valencià i al Principat ja ??
ResponEliminaBarcelona és lluminosa, Barcelona és clara (quan el clima ho permet) i combina magistralment el blau del mar, el verd dels arbres i el marró i gris de la ciutat però blava no si us plau !!!
:P
Cadascú veu les coses segons el cristall a través del que es mira.... una ciutat, o un lloc pot ser blau, gris, groc o fins i tot vermell! Visca la multicoloritat! :P Avui jo veig la ciutat blanca... A veure demà què!
ResponEliminaI París.... París em va encantar! (i això que no sóc gens urbanita), però aquesta grisor dels edificis està plena d'un color groc tan intens... jejeje!
Salut i abraçada!
Torno a intervenir per dir que això dels colors és molt subjectiu, veiem les coses de manera diferent segons el nostre estat d'ànim.
ResponEliminaRecordo els versos de Campoamor quan deia:
"Y es que en el mundo traidor
nada hay verdad ni mentira;
todo es según el color
del cristal con que se mira."
Bona tarda Yáiza.
Per boniques que siguin les ciutats, què poden fer les pobres si a sobre se'ls col·loca una borrasca que no deixa passar ni un raig de sol. Em temo que ja aneu de cap a la tardor/hivern, per tant, aprofita qualsevol estoneta de bon temps per amarar-te dels colors de la ciutat i guarda't la sensació a la retina perquè de dies ennuvolats ja en tindràs per donar i per vendre (i també tenen un cert encant, eh!)
ResponEliminaHola
ResponEliminaJo vaig sentir un dia per la radio que el color de Barcelona era color sardina . Gris, blava, verda, canvia de color en funció de com li toca el sol i les escates recorden un trencadís.
Jordi
I tant, el cel blau que té Barcelona no hi ha gaire ciutats europees que el tinguin... Recordo que quan vaig tornar a Barcelona després d'haver viscut una bona temporada al nord d'Europa no podia parar de comentar a tothom: "has vist quin cel més blau?" "Has vist quin sol?"... Mira, a fora es cobra més i es tenen més beneficis socials, però aquí tenim un clima i una ciutat que encanta! :)
ResponEliminaHola a tots! Moltes gràcies per passar per aquí i pels vostres comentaris. Han sortit coses molt interessants, com els rànkings de les ciutats (jo vaig fer el meu responent al primer comentari, per si us fa gràcia), i els colors que veieu cadascun. I també hi ha hagut lloc per aquells que no veieu les ciutats de cap color en especial! Com he comentat en moltes respostes, és obvi que això d’associar un color a una ciutat és quelcom completament subjectiu, i evidentment depèn de l’humor de cadascú i dels sentiments que et desperti la ciutat en qüestió. Per cert, mantinc que París és gris, però d’un gris variable. Avui ha sortit el sol una estona, malgrat que el dia era ben fred, i l’he vist d’un gris... més brillant, potser tirant a color platejat. Més maco, però fred, com el dia!
ResponEliminaMBosch, sí, això està clar. Crec que no m’esperava enyorar tant Barcelona en si mateix. Bé, no és ben bé que ho enyori... és més aviat aquella alegria i orgull que vaig sentir en tornar-hi a ser. I clar, si el cas fos a l’inrevés suposo que la cosa canviaria. Tot i que típicament l’estudiant Erasmus s’enamora de la ciutat on ha anat a parar... Però jo sóc una Erasmus atípica, pel que sembla (i d’això ja en faré un post).
Ostres, no coincideixo gaire amb el teu rànking, eh! Jo només conec les quatre primeres, d’aquestes sis, però... Seriosament, Roma en segon lloc? Ni de broma! No em va dir res de res. Tampoc és que la visités gaire a fons. El meu rànking seria alguna cosa més com...
1. Barcelona (sí, sí, de debò, no és només que m’enyori!); 2. Londres (en això estem més o menys d’acord), 3. París, 4. Praga, 5. Roma.
XeXu, doncs al·lucinaries amb una noia que conec que “veu” el color de les veus. A mi em penso que em va posar un blau cel molt clar, molt clar. Però veia veus de color marró xocolata, roses, blanques... Molt curiós!
Suposo que a mi, amb Barcelona, em passa el mateix que tu. Cap altra li passarà davant, i no sé si això és gaire objectiu, però és així. A Munich no hi he estat mai, però amb una mica de sort deixaré de dir això al llarg d’aquest curs! (Hi tinc una amiga d’erasmus, que hauré de visitar, clar...!).
París avui t’asseguro que és força gris, i sembla que ho seguirà sent els propers dies. Però també l’he vist assolellada, clar, sobretot al cap d’unes setmanes de ser aquí, que va fer molt bon temps. No he estat ni a Edimburg, ni a Dublin, però suposo que més o menys m’imagino el que dius. Però això que expliques de la foto és mooolt curiós! Si en vas fer un post el podries recuperar i ensenyar-nos-ho! Clar... que tens taaaants posts fets que ja no saps el que has escrit i el que no. Normal! =P (a mi això no em passa, encara tinc força fresquet el que he escrit!)
Tu, jo i l’Otis, jo també veig aquest to taronjós a Barcelona, si hi penso. Potser per la sorra de la platja, també. Jo tinc pocs records de Madrid, però l’últim cop que hi vaig ser era primavera i feia molt bon dia, així que no li posaria un gris lleig. Potser un gris platejat, lluent, això encara. M’agrada l’ocre per Roma. A dalt ja deia que a mi no em va entusiasmar gaire, però segurament hi té a veure el fet que va ser una visita fugaç. Suposo que algun dia hi hauré de tornar...
Garbí, aaaaargh, però que dius! Un parell d’anys!? Déu me’n guard! El juny vinent me’n torno a Barcelona, i a Paris ja m’hi han vist prou! Amb arrels o sense! Hahahaha! El meu exili és només temporal, per aquest curs... després torno a Barcelona, que he d’acabar la carrera i fer-hi la meva vida. =)
Pere, ja me’n faig al càrrec, que París, ben acompanyat i per oci s’ha de veure amb altres ulls. Sí, quan hi vius, sembla que és una ciutat més, i tot depèn de quant decideixis moure’t per fer coses. De moment jo no m’he mogut massa! I sí, Barcelona pot ser car, però segur que París ho és més!! Que per un cafè amb llet et poden demanar més de 3€ tranquil·lament...
Faré un cop d’ull al teu post!
Assumpta, quin domini sobre el bloc d’en XeXu! Hehehe! Ja m’imagino que París, vist en aquest context, et deuria semblar una meravella. Quina època de l’any era? De les ciutats que dius només conec Londres... encara em queda molt de món per veure!
ResponEliminaI clar que sí, Barcelona és la millor amb diferència! Però jo me l’imagino d’un color blau profund, com el cel d’un dia d’estiu, sense ni un sol núvol.
Carme, jo de moment no he viscut mai a Barcelona, però tinc intenció de fer-ho tan aviat com pugui! En tinc ganes, em ve molt de gust. De petita no m’agradava gens la idea de viure a la gran ciutat, però ara... m’encanta!
Grigri, jo no havia pensat mai en aquests termes de colors de les ciutats abans. M’hi va fer pensar el post de la Barce, però a partir d’ara m’hi penso fixar més! Madrid grogós, em sona bé. Però ara han passat anys des de l’últim cop que hi vaig anar, així que tampoc ho recordo massa. I no, clar que no estàs sonada!! Jo crec que és prou normal relacionar coses, no només ciutats, amb colors...
Jordi, em sap greu ofendre’t! Jo entenc que París agradi molt a la gent que ve a visitar-la, té coses impressionants. Però el dia a dia, els carrers normals, sense gens de glamour, el metro, el Sena a quarts de vuit del matí, l’hospital... a mi tot això em sembla gris, i no descarto que sigui cosa del meu estat d’ànim, eh. Però és el que em sembla. No m’animes gaire de cada a passar l’hivern, eh! Ja sabria que faria fred, però... tant?! Ara mateix ja fa el fred que sol fer al gener a Barcelona, em sembla. Almenys jo vaig igual d’abrigada... Ains! I escolta, és una llauna que no puguis comentar amb el teu perfil! Has provat de canviar de navegador!?
Gemma Sara, és veritat que les tapes dels llibres anglesos són molt i molt cridaneres. Potser massa i tot! (ara tinc en ment els Harry Potters en versió original...). Però no criticaré els llibres francesos... perquè els venen de segona mà i són molt baratets!! No sé veure Barcelona com una ciutat a mig camí entre Londres i París. Per mi aquestes dues s’assemblen més, potser pel fet de ser estrangeres, i més fredes,... De Londres en tinc molt, molt bon record, però no descarto que si hi hagués d’anar a viure la veiés igual o més gris que París!
Barcelona m’enamora, hauré d’anar a mirar les teves fotos, que no m’hi he fixat! Et dic el mateix que ja he anat dient... entenc que qui visita París la trobi màgica i encantadora. Però jo no estic de visita, i em sembla una ciutat més grisa i més esquerpa. Crec que no m’agradaria viure aquí, no m’hi veig gens. Potser perquè encara no em resulta gaire familiar, pel clima, o com dius tu, per ser massa gran. Jo no he estat mai a Nova York, així que... no puc opinar! Doncs en canvi a mi Anglaterra em crida molt l’atenció i sempre he pensat que m’agradaria viure-hi una temporada (però no hi havia Erasmus). Però no a Londres, segurament tiraria més per algun lloc del countryside. Allò sí que és veeeerd, verd! Tot i que estigui sempre ennuvolat. Suposo que també em sento més a gust amb l’anglès que amb el francès, de moment.
rits, ja sé que t’agrada molt! Recordo el post respecte el viatge que vas fer pel teu aniversari, fa uns mesos! Hehehe! Si t’agrada el gris, llavors ja et va bé. Ja dic que reconec que té molt encant, però penso que és més de cara al visitant que de cara a qui hi viu. I sí, ciutats boniques n’hi ha moltes, però prefereixo Barcelona, clar!
Elfreelang, sí, jo crec que el mar, i el cel quasi mai tapat fan que la veiem blava. El blau és un color que sol agradar, així que si Barcelona et desperta un sentiment agradable és fàcil que ho vegis així.
Alyebard, i tant, estic convençuda que l’humor hi fa molt. I saps? Espero que d’aquí a la primavera jo també pugui veure París verda! Girona... taronjas i marró, trobo que fa per ella!
carina, i tant. Com ja han dit per aquí dalt, les ciutats no són de cap color, evidentment que no. És una associació que fem les persones i com a tal és completament subjectiva. Això és obvi. Suposo que el fet que una ciutat et sigui familiar i la sentis pròpia hi fa molt. Jo he estat uns quants cops a Lleida, però la majoria per anar a reunions, i no puc dir que conegui la ciutat. D’entrada, tampoc no em crida l’atenció ni em diu gaire res, la veritat. Algun dia l’hauré de visitar amb més calma!
ResponEliminaJoana, si t’agrada el gris, rai! Girona la trobo maquíssima. No és que l’hagi visitat gaire, però els cops que hi he estat, m’ha encantat. No em molestaria gens haver-hi de viure-hi una temporada, curta o llarga! A mi això de Venècia envoltada de boira em sona molt idíl·lic per passar-hi uns quants dies. Però si puc escollir, prefereixo un lloc on, en termes generals, brilli el sol la majoria dels dies. Crec que massa mal temps seguit em deprimiria (ja t’ho diré quan s’acabi l’hivern –que pinta llarg– aquí a París!)
Carquinyol!! M’has fet riure molt amb el teu comentari... tens raó, tens raó! Barcelona no pot ser blava! Que ja té prou gavines tocant els nassos, només falta que els posem el color de fons! Hehehe! Estic d’acord amb els colors que atribueixes a Barcelona. M’encanta tant!
Alba, sí, està clar que aquests colors dels que parlem són atribucions completament subjectives... i suposo que, entre d’altres, transmeten el sentiment i les sensacions que ens desperta cada ciutat. Jo crec que no canvio cada dia de color, eh, però!! Passa res? =P Una abraçada!
Pere, i tant! És clar que és subjectiu, jo ho entenc com una associació que fem, d’allò que ens desperta la ciutat, i els colors que ens agraden més o menys. I en aquest cas, els versos que ens escrius tenen tota la raó del món. Tot depèn del cristall, com també deia l’Alba just aquí a sobre...
montse, totes les ciutats poden tenir la mala sort de tenir una borrasca o uns dies emboirats... les perdono! Però... París segueix sent grisa malgrat el sol. Però tranquil·la, avui he pogut veure el sol i m’ha anat d’allò més bé, què reconfortant...! I sí, ja anem de cara a l’hivern, ja. Glups!
Jordi 2, ei això que dius del color sardina ja ho va dir la Violette al post de la Barcelona m’enamora!! Ho trobo molt curiós, i malgrat que les sardines no em fan massa gràcia, l’explicació em sembla prou encertada. És bonica, la idea! (Ostres, segueixes sense poder comentar des del teu perfil? Quina murga!! Què puc fer per arreglar-ho?)
Finestreta, uf! Això és el que penso jo... que si visqués gaire temps en una ciutat de més al nord ho passaria malament amb això del fred i del mal temps. I ja no és només no veure el sol (que em fot), són les temperatures que hi ha... Ara mateix ja estic ben glaçadeta, i només és octubre! No sé com passaré l’hivern... aiai... Però bé, la part bona de tot plegat és que quan torni gaudiré molt del clima, i del cel tan i tan blau que tenim!
Era finals de setembre primers d'octubre. Ens vàrem casar el 22 de setembre i vàrem sortir de viatge el 25 si no recordo malament... i vàrem tornar el 3 d'octubre... o sigui que era més o menys com ara :-)
ResponEliminaEncara recordo la jaqueta que duia, ben bé d'hivern :-))
Ja vaig respondre al blog de la Barce que, com a genuïna ciutat mediterrània a Barcelona li escau molt el blau. D'altra banda jo veig les ciutats mediterrànies en doble color, blau i blanc. I ja deia que el blanc, malauradament a Barcelona s'ha perdut (fora d'algun petit raconet com la Barceloneta). Molt disseny, moltes torres Mapfre, però l'esperit mediterrani de Barcelona s'ha esvaït. No ho sé, no ho puc acabar d'explicar, però jo he estat a altres ciutats mediterrànies amb un encant típicament mediterrani que a Barcelona (malgrat les moltíssimes coses boniques que té) no li he pogut trobar.
ResponEliminaPer cert, Paris tendeix al gris, certament. Però no el trobo un gris trist, és un gris parisí, de cafès i bufandes, de ciutat senyora (a vegades massa) molt esbelta.
Crec que no podria tenir un bloc... tan ben cuidat, vull dir!
ResponEliminaLaura (S. R.)