Avui quan he tornat de l'hospital, he arribat a la porta de casa i m'he trobat una pacient en estat crític. La meva planteta s'ha passat tot el matí al sol i quan he arribat estava completament pansida i en estat avançat de deshidratació.
 |
| Ciclamen pansitus |
El pobre ciclamen s'ha passat l'hivern sense fer ni una sola flor, passant fred, i ara que ha començat a florir, resulta que fa massa calor per a què ho pugui suportar!
De totes maneres, no patiu que ja l'he posat a Cures Intensives: un racó ombrejat i el plat ple d'aigua per a què xucli!
Vaja, esperem que als teus pacients no els passi el mateix, sinó el teu futur com a metges serà complicat... encara que si aconsegueixes que revifi em convenceràs que estàs preparada per la preofessió!
ResponEliminaNo sé noia, ho veig complicat… jo crec que l'hauràs de sacrificar fent una amanida
ResponElimina:P :P :P :P
Sempre és bonic cuidar les plantes, oi? A mi m'agrada molt plantar-les des de llavor o des d'un esqueix i comprovar com van creixent a poc a poc. I tranquil·la, que el pansitus segur que es torna en erectus!
ResponEliminaYáiza, no voldria ser pessimista, però un ciclamen al mes d'abril que és a punt de començar, ho té magre: si et serveix de consol, els meus ja han dit adéu fa setmanes, snif...
ResponEliminaYáiza no et desanimis, el meu ciclamen està esplèndid i si el regues tornarà a estar perfecte i continuarà florint... no el posis al sol, això no! De moment em sembla que ho has fet prou bé!
ResponEliminaXeXu, la planteta torna a estar sana i ufanosa, després de l'ombra de tota la tarda i una tassa d'aigua. Em dones el títol de metgessa? =D
ResponEliminaCarquiii, hahaha, quina gràcia. Ecs, no seria massa bona, una amanida d'això! Però m'ho he imaginat com les amanides de... "rúcula". Ai, com es diu? No em surt el nom en català, i no el trobo. Vaja, aquella mena d'enciam que sembla més aviat parent dels espinacs!
Maurici, a casa meva tenim jardinet i sempre hi hem tingut plantes. Quan era petita ajudava a tenir-ne cura, ara ja no massa. I he de reconèixer que la que tinc aquí, no li he fet massa cas. Fa mesos que penso que l'hauria de trasplantar a un test més gran i encara és hora que el compri.
Leblansky, aaaai, pobret meu. Tant bé que ha aguantat. Bé, espero que sobrevisqui alguna setmaneta més...
Carme, ja ha revifat, ja. El problema és que si el vull tenir a l'entrada, li toca el sol tot el matí, per nassos. I si el tinc dins de casa tampoc serveix perquè fa una mica efecte hivernacle i també hi fa molta calor. Tot i que no li tocaria el sol directament, clar...
I tant que rebifarà! els ciclamens poden amb tot!
ResponEliminaFa poc vaig comprar algunes plantetes, entre elles una Stevia. Es va morir de pena, crec. La vaig deixar sola uns dies. I sé que va ser la tristesa.
ResponEliminaI sinó revifa... sempre pots passar-te als cactus!!! :P
ResponEliminaUna altra opció són las de plàstic.
ResponEliminaon hi hagi unes bones mans i un bon tracte.....
ResponEliminaCrec sincerament que les fulles s'aixecaran i faran més goig que mai.
Ai, menys mal que pels comentaris ja he vist que la pacient es troba molt millor!! Ja patia!!
ResponEliminaA mi les plantes se'm moren totes, sóc un desastre. Ara ja no en tinc i si alguna vegada algú me'n regalava una, ràpidament jo li re-regalava a la meva sogra que hi té molt bona mà :-))
Segur que a hores d'ara ja deu estar ben recuperada! Jo sóc un clàssic a l'hora de fer patir les quatre plantes que tinc. Un dia me n'adono que estan agonitzant, una miqueta d'aigua i veus que revifen de forma espectacular! Clar que aquella estona no els deu agradar massa...
ResponEliminaaixò de cuidar plantes no es per mi, fins i tot se'm moren les que son de plàstic...
ResponEliminaJo és que les plantes no les entenc. De debò. No li trobo el què a tenir plantes pels 'puestus'. I si a sobre es panseixen ja... Ah, ara llegint els comentaris veig que ha revifat! Doncs l'enhorabona doctora Yáiza, li dic en una encaixada de mans ben cordial.
ResponEliminaM'alegro que hagin funcionat les cures intensives, nosaltres només en tenim una i només ens recordem d'ella a l'hora de regar-la, i el record acostuma a ser una mica irregular... espero que tu li donis més carinyu!
ResponEliminaVeig que ha revifat ;-)
ResponEliminaEls meus estan igual. Aquesta època és massa càlida per ells i es panseixen amb molta facilitat. Ara bé, son indestructibles!
Si el vas regant regularment et pot durar anys ;-)
Aigua, sisplau, aiguaaaa!!
ResponEliminaS'ha paufit. Espero que es refaci. Ja ens ho diràs, com ha anat.
ResponEliminaI en aquests cinc dies que han transcorregut des del diagnòstic... el pacient ha revifat? Espero que sí!
ResponEliminaPobre planta, estava completament xoffff. Semblava ben bé que li haguessin fet una pallissa o que s'hagués passat el dia treballant i estigués rebentada...m'alegro que les cures intensives li hagin anat bé. Sent gairebé metge estava clar que la faries recuperar!
ResponEliminaMe'l deixes, el ciclamen pansitus?
ResponEliminaEspero que s'hagi pogut recupera la planta!!!!
ResponEliminaYáiza, acabo d'acabar "La delicadesa", m'ha agradat, me l'he llegit en un plis plas i m'ha semblat una novel.la molt delicada, precisament... Merci!!
ResponEliminaYáiza,
ResponEliminaUs he dedicat un apunt al meu blog, a tu i al ciclamen.
rits, com que ara es preveuen uns dies més primaverals i menys estiuencs, espero que encara m'aguanti un temps més!
ResponEliminaLluís, doncs ja saps, a la propera, aigüeta i paraules per abonar.
Alba, bona idea! Pel que està plovent a París aquest any, ja en podria tenir, ja... (ara falta que ho digui per a què plogui una setmana seguida...).
JP, ai noooo... de plàstic no! Seques encara, però de plàstic?
Joan, es van aixecar, i tant, però em penso que no està gens contenta amb el sol i la calor que ha estat fent. Ara tornarà a refrescar i veurem si així s'anima unes setmanetes més.
Assumpta, sí, sí, de moment va vivint. Revifa amb la mateixa facilitat que es panseix. Saps què dirien els francesos de la teva sogra? Doncs que té la mà verda! Avoir la main verte, vol dir tenir traça per la jardineria i les plantetes. ;)
Porquet a mi em passa igual. El ciclamen deu ser realment resisten, perquè mira que l'he fet patir, eh...
Pons, fes-t'ho mirar que això teu és més greu, eh!
Senyor MB, li agradeixo les congratulacions i l'encaixada de mans. Això de les plantes és una mania que tenim els humans. Primer cuides plantes, si viuen et compres un hamster, si sobrreviu passes al gos o al gat, i a l'última pots tenir criatures. És com un entrenament!
Gemma, per sort la tinc a l'entrada de l'habitació-piset i la veig cada dia quan arribo. Com que solc arribar a l'hora de dinar, si la calor del matí l'ha pansit ho veig i la rego de seguida. D'aquí res la Sara ja cuidarà la planteta ella mateixa, no pateixis! ;)
DooMMasteR, sí que aguanten sí, però em penso que no resistirà la calor, al final. A més, de cara l'estiu li hauré de buscar algun pare o mare adoptiu... tinc un amic que viu per aquí que potser se la podrà quedar! Si resisteix fins l'hivern que ve, n'estaré molt contenta! =) Clar que llavors la cuidarà la companya que l'any que ve em fagi el relleu a París.
Els de l'Otis, això, això mateix cridava la pobra planta! Hehehe!
Jordi Dorca, es va paufir del tot, però a hores d'ara ja està força revifada. Ja he vist el post, moltes gràcies! No et pensis, eh, que jo ja et segueixo! ;) El que passa és que sóc una micarrona irregular...
Ferran, la pacient va revifar i segueix donant guerra. Crec que ara li toca la dosi de la tarda: mitja tassa d'aigua!
Barce, sí, sí, la pobra plantenta feia tanta gràcia com llàstima! Completament pansideta. Però ara ja està força bé, veurem quant de temps aguanta...
Elfree, de moment segueix donant guerra!
Gemma, m'alegro que t'hagi agradat! És això, passa súper bé, encara que en alguns moments em semblés un pèl massa ensucradeta... però fa de bon llegir i enganxo força, oi? (Ja he vist el teu comentari al post de la ressenya, no pateixis, dona, tot va bé!). Per cert, em fa sentir ben contenta que algú hagi "fet cas" a una ressenya meva, i a sobre, haver tingut èxit amb la recomanació! Uau!