Un so que em resulta completament desconegut em separa del son de forma progressiva. Què és? La consciència se'm remou des del fons del son, i va sortint sense presses. Obro un ull. Ah, sí, el despertador. Com si no sonés la mateixa alarma cada dia de la meva vida. Són les 6'57. Faig un gran esforç de concentració per apretar el botó de "ajornar" i no fer la pífia d'apagar-lo del tot. No és que vulgui llevar-me immediatament, m'agrada fer una mica el ronso al llit i ja em poso el despertador amb previsió. Però si no torna a sonar l'alarma, quan torni a obrir un ull serà migdia, que ja em conec. Ajornar, doncs.
Torna a sonar. Un cop, i un altre, i un altre. La meva ment ja està més espavilada, i discernir el botó ajornar del d'apagar alarma resulta més senzill. Quasibé mecànic. De fet, crec que podria fer-ho sense obrir els ulls, i això que la pantalla és tàctil -moment becaina-. Han passat més de tres quarts d'hora des que ha sonat per primer cop. Au, ja em llevo. Si total, no tinc tanta son. Dos minuts i em llevo. Em giraré cap a l'altre costat només un moment, però un moment i el llevo -segon moment becaina-. Uf, ja són quasi les nou. Si em llevo ara encara aprofitaré el matí. Doncs au, amunt. Però s'està tan bé entre els llençols... i no m'espera ningú... mitja volta més.
Al final se'm fan més de les deu i no aconsegueixo aprofitar el matí. La meva excusa? Que no "m'espera ningú". Però després m'emprenyo per tenir una força de voluntat(1) tan pèssima. La nit abans havia planificat llevar-me ben d'hora, ben d'hora i tenir un matí plenament productiu! Podria donar la culpa al meu estat d'inconsiència entre el son i la vigília (de vegades és real, apago el despertador sense despertar-me realment), però només seria una excusa. Un cop llevada ajorno la feina, igual que abans ajornava l'alarma.
Per què sóc tan desastre? Aquest post té un punt d'humor (o això pretén!), però en realitat estic una mica farta de mi mateixa en aquest sentit. Algú té la recepta màgica per la força de voluntat i la constància? És que si algun dia vull ser metgessa, més val que em comenci a posar les piles...
(1). La meva professora de psicologia de segon, deia que "apel·lar a la força de voluntat és inútil". Clar que això era en els hàbits que causen dependència i addicció. Em puc considerar addicta al llit? Al llit de dormir, eh!
* Sort que la setmana que ve torno a pràctiques i tindré algú que m'espera!! Els meus pacients perquè els vagi a veure, i els meus "jefes" per mirar-me malament si faig tard (tot i que no acostumo a fer tard).
i PD: no vull deixar de dir que aquest post em fa una certa vergonya, encara que en faci conya. No és un aspecte de mi del que em consideri gens orgullosa, no m'agrada tenir-me per una persona gandula. Algun dia hi posaré remei! Espero, vaja.
PD2: Ho sento, projecto fer posts curts, però se'm dóna pitjor que matinar.
Ves a dormir ràpidament, llevat ben d'hora ben d'hora uns quants anys seguits, fes-te una brillant metgessa, descobreix una medicina màgica per haver de dormir menys i amb el que en treguis per la patent, dedicat a dormir tot el que vulguis la resta de la teva vida. Ja sé que la solució que proposso és una mica enrevessada però és que per això de força de voluntat i constància no se m'acudia res. I el proper dia ens pots parlar de tranuitar!
ResponEliminaAquest post em recorda força a un que vaig fer fa no gaire que es deia 'Herois'. Sí, perquè llevar-se als matins és tota una proesa, o això em sembla! A mi també em costa molt darrerament, quan fa molt fred no hi ha manera de sortir dels llençols, entre la son i que fora et congeles, t'hi quedaries tot el dia. Ara no hi ha tanta excusa, però em segueix costant. Una solució? Anar a dormir més d'hora? A mi em resulta impossible, però potser a tu et serviria.
ResponEliminaEn realitat jo m'acabo llevant cada dia i no faig mai tard, o en comptades ocasions en molts anys, encara que mai he tingut un horari massa estricte. Penso que en part hi ha una mica de voluntat, però també deuen ser altres coses. És cert que no es pot apel·lar a la voluntat en casos d'addicció, perquè ens empeny una força més gran, però en altres temes sí, i aquest podria ser un, però com et deia, potser no és suficient. Motivació, empenta, ganes... no sé. Que algú t'esperi ajuda, és clar, quedar bé amb algú és un bon motiu.
Va no siguis mandrosa i lleva't abans, no m'agradaria pensar que el meu metge fa el mandres al llit mentre jo ho passo fatal a la meva habitació de l'hospital!
Ets massoquista!! El despertador a les 6:57 per acabar-se llevant passades les 10!!... I entre les 6:57 i les 10, el despertador -com una tortura- anar-te trencant el son!!
ResponEliminaAixò de posar el despertador tan d'hora no ho has de fer mai, dona. Posa'l a les 9 i lleva't quan soni i:
- Hauràs dormit dues hores i tres minuts més.
- Aprofitaràs una hora més (i millor, perquè estaràs descansada)
Signat: Dra. Assumpta. Especialista en anar a dormir tard i llevar-se no gaire d'hora :-DD
A tothom li agrada fer el ronso al llit no? Jo acostumo a anar a dormir bastant aviat i després al matí em desperto gairebé sense ni despertador... encara que aquests "moments becaines" m'encanten!!! hehehe! Això sí, sempre en cap de setmana, entre setmana hi ha una feina (per sort!) que m'espera! és a dir, el mandrós el pots fer mentre no hi hagi obligacions darrera, però ja veuràs que un cop apareguin les obligacions..... desitjaràs aquests moments per a poder fer la mandrosa!
ResponEliminaDiria que fa més de vint anys que em llevo a les 7 del matí, amb excepcions com les vacances i caps de setmana, i mai, el que es diu mai, m'hi he acostumat; en el 99% dels casos tinc son i dormiria més.
ResponEliminaAra però, no tinc ni els caps de setmana per fer el ronso: el Guillem ens desperta sempre cap a les 7 (cosa que a vegades va bé, sobretot si t'has oblidat de programar el despertador!). La solució? En el meu cas sí que és anar a dormir més d'hora. A les 11 de la nit, com a molt tard, cap al llit s'ha dit!
En fi, no sé si es tracta de força de voluntat o senzillament intentar canviar d'hàbits, i que consti que això no és tan fàcil si no tens una necessitat imperiosa. I és que fer el ronso és tan plaent...
T'anava a donar la solució que et proposa en XeXu, que em sembla que és la millor: ves a dormir més d'hora, i llevar-te al matí et costarà la meitat de la meitat. Potser siguis de les que pots dormir tranquil.lament 10 hores, o més; en aquest cas, la solució és... imaginar-te que un esmorzar fantàstic, de pa amb tomàquet, embutits, formatges i un fantàstic suc de taronja t'està esperant a la cuina?
ResponEliminaAitx, hmm... me'n vaig a esmorzar, m'ha entrat gana!
jo et donaré la solució....posa el despertador a un lloc on t'hagis de llevar pe parar-lo, després tot serà més fàcil. de fet quan es toquen els peus al terra les coses comencen a funcionar
ResponEliminaUi, en aquest sentit som força diferents! A mi el cos, normalment, no em demana grans dormides. Les 7 hores o 8 de rigor i pam! el dos ulls ben oberts. I llavors el meu caparró ja comença a maquinar. No hi pot fer més! I si maquino ja em poso nerviós i salto del llit ben ràpid!
ResponEliminaI si vaig a la muntanya, buf, m'he arribat a llevar a les 3 i les 4 del matí per anar a fer cims i fresc com una rosa! Una altra cosa és quan m'he de llevar per anar a treballar. Llavors em costa una eternitat llevar-me.
Això em fa pensar dues coses. Quan m'he de llevar per fer coses que gaudeixo de veritat l'hora no m'és cap impediment. La segona cosa que penso és que si això no em passa quan m'he de llevar per anar a treballar és que tinc un problema de manca de motivació laboral.... hi haurem de posar remei.
Prova a dormir amb les cortines o persianes obertes. Ara que els dies s'allarguen és un plaer despertar-se amb llum natural abans no soni el despertador... i si no, la llum no et deixarà dormir ;-)
ResponEliminaCaram, caram. Jo també faig el ronso i els "cinc minuts més" es poden allargar una micona, però tres hores... uf, l'enhorabona, récord Guiness! :D
ResponEliminaJo poso dos despertadors: un a la tauleta de nit (el dels "cinc minutets méeeees!") i un altre una mica més lluny que sóna un quart d'hora més tard (el del "ara sí que no hi ha tutía"). Això que et diuen de la persiana també és molt efectiu: la claror del dia anima molt a abandonar els llençols. Ja ens diràs si et funcionen els nostres "trucus".
crec entendre molt bé aquesta sensació de m'he de llevar.....ai...ara sóc una privilegiada que pot llevar-se a les nou...treballo de tarda a vespre...sóc de mena nocturna i les nits les puc allargar molt llegint, escrivint o fent correccions de treballs dels meus alumnes...i a l'endemà uf! durant cinc anys vaig llevar-me cada dia a les sis...era dur...em posava dos despertadors i el de telefònica per si de cas...ara bé allargar la mandra durant tanta estona....uf! perquè no et posaves el despertador a les 10 directament?
ResponEliminaHola Yáiza. Certament, ja t'havia perdut una mica la pista. Em posaré el bloc al Reader per veure què vas fent.
ResponEliminaAixò que comentes dels llençols deu tenir alguna explicació científica, de fet. Digues-li bioritmes, disgues-li hormones o neurotransmissors. És cert que hi ha persones que tenen molta son a la nit i d'altres que tenen molta son al matí. I també hi ha les que tenen son sempre i les que no tenen son gairebé mai.
El fet que existeixin somnífers vol dir que la son es pot regular químicament. Ara només falta crear-ne uns que serveixin per dormir exactament les hores que vulguis. Que tu li diguis al de la farmàcia: vull dormir-me exactament 5 minuts després de prendre'm la pastilla i despertar-me exactament set hores i quaranta-quatre minuts després. I en un futur una mica més llunyà, que puguis escollir també amb què (o amb qui) somies.
M'he sentit identificada, els cinc minuts més fins que ja no es pot més, apurant... de fet vaig acollir-me a una reducció d'un 1/8 de jornada per poder-me llevar a les 8 en comptes de a les 7, que, vulguis que no, és un gran avenç de la humanitat! Noia, suposo que és qüestió de biorritmes, els meus -i suposo que els teus- estan molt més animats a la nit!
ResponEliminaHola macos i maques! Bé, tenia aquests comentaris pendents de respondre. Com que ja fa dies, no sé si passarà ningú a veure-ho, però jo responc una mica per si de cas. Tots heu donat idees curioses i originals per llevar-me, però us puc assegurar que ho he provat tot! No és qüestió de son, ho reconec, en general és qüestió de ganes. Suposo que el problema de la setmana passada és que la idea era llevar-me d'hora per anar a la biblioteca o posar-me a estudiar a casa (Assumpta, per això no em posava el despertador a les 10 directament!). El fet d'haver-te de llevar perquè sí és el que més em costa, passa igual els caps de setmana. En canvi, si he d'anar a l'hospital, doncs tard o d'hora m'acabo llevant, i acostumo a ser força puntual (encara que no hagi pogut ni esmorzar, potser!). Per la resta... ja dormo amb les cortines obertes per què passi la llum (proposta del DooMMasteR, deixo despertadors lluny del llit (idea del joan) (però hi torno), i em poso diverses alarmes per si de cas. Res... que és un problema de ganes! O potser de motivació. Com diu el Porquet, si m'he de llevar per fer alguna cosa que em ve de gust, no em costa tant. Ah! I sí, XeXu, ja deia jo que em sonava d'alguna cosa aquest començament... disculpa el plagi! El que hauria de provar és el despertador "biològic" que té en Maurici (em prestaràs el Guillem alguns dies? Et puc fer de cangur per un mòdic preu, si em serveix de despertador!); i Ferran, si em prepares aquest esmorzar i em despertes amb una de les teves cançons marxoses, potser sí que em llevaria d'un bot!
ResponEliminaI Sergi, benretrobat i benvingut al meu blog, gràcies per passar! I tant, tot és culpa de la melatonina, que a mi no em deu funcionar bé..
I tant que hi hem passat! :*
ResponElimina