Feia un parell de dies que em voltava pel cap la idea de fer un post per als polítics. Un post dirigint-me a ells i dient-los el que és evident: que no ho estan fent bé. Que no estan sabent entendre els missatges que el poble els fa arribar. Però ja sabeu que jo no parlo massa de política i que com que no hi entenc, opto per no xerrar gaire. Donava voltes a això, quan xafardejant el twitter em vaig trobar amb la gota que va fer vessar el got. Guaita! Però si ells ho han entès tot!!! Som els estudiants, els que no hem entès res!!!
El titular diu així: "Mas acusa els estudiants "de no haver entès la situació"".
Molt bé, senyor Mas, i senyors polítics que segur que penseu com ell, reprimiré les ganes que em venen de ser mal educada al llegir això i intentaré explicar-me: potser consideren vostès que han entès la situació? Han de representar el poble, i reben a cops de porra la seva veu. La gent surt en massa al carrer, i vostès, en comptes de reflexionar i adonar-se que hi ha alguna cosa que no estan fent bé, els acusen de violents, agressius i ganduls. Mirin, la gent no es queixa perquè sí. Fa 10 anys no hi havia aquesta mena de movilitzacions, que jo recordi. Ja n'hi ha prou de donar la culpa a la crisis. Ens queixem de vostès.
Jo no sóc economista, ni he estudiat ciències polítiques, ni entenc un borrall en legislació. Els meus camins van per altres verals. Però tot i així hi ha una cosa que veig molt clara, i no cal raonar massa per adonar-se'n: no ho estan fent bé. Acceptin això. No vulguin seguir al poder perquè sí. Si no en saben més, ho podem entendre, tots som humans i tenim uns límits. Però llavors abaixin el cap i toquin el dos. I deixin pas a algú que en sàpiga, i que sense més interessos, pugui tirar el país endavant. Perquè a vostès, els prenen el pèl. Els qui van darrere dels diners, s'amaguen i s'escuden rere les seves bones intencions. I els foten el pèl a vostès, i a tots nosaltres. Ja n'hi ha prou.
Tens tota la raó! són ells els que no entenen res....i cada cop anirà a més....no es pot tibar tant la corda
ResponEliminaPer fer el que demanes, haurien de tenir una mica de sentit de la decència i també una puça de dignitat i, malauradament, això ho han perdut pel camí (si és que algun cop n'havien tingut). Tot plegat és molt decebedor, però és el que hi ha per la senzilla raó que molta gent els ha votat.
ResponEliminaQuan arribi el moment, li diré al meu fill que aprengui idiomes, i no només perquè és important pel seu futur, sinó perquè pugui fotre el camp d'aquest país quan li vingui de gust.
Au, passa-t'ho bé per la France!
Està molt bé dir les coses clares, ben clares, encara que no arribin allà on han d'arribar. Però saps, penso que ells entenen perfectament de què es queixa la gent, ho saben, i a més saben que si prenen unes mesures la gent es manifestarà. Una manifestació és molt fàcil d'esquivar, deixes que la gent surti un dia, no dius res al respecte i fas cas omís a les reivindicacions. Si ho vols, pots dir el que diuen ara els que ens manen, que no ho hem entès. Que la situació no és bona ja ho sabem, ens ho entaforen al cap cada dia, que ja els va bé que visquem amb por, a banda de tenir una excusa per seguir fent el que fan.
ResponEliminaEls que han arribat al poder el que anhelaven era fer-ho, senzillament, no lluitar pel país i tirar la cosa endavant. No ho estan fent bé? Home, el que volen ho fan de conya, que és embutxacar-se diners i sortir a les portades. És com una empresa. No fa fora els treballadors quan té pèrdues, els fa fora quan no s'obtenen tants beneficis com es volia. Doncs al país igual. Ostres, nosaltres no ens embutxaquem tant com podríem, doncs retallem, tu, i així les nostres butxaques estan intactes. No hi ha diners pels drets socials, ni per pagar els funcionaris, però si en Puig decideix posar una càmera al casc dels mossos per demostrar que el poble és un violent, per això sí que n'hi haurà.
M'estic allargant, oi? La conclusió de tot això és que no es pot dir que els polítics ho facin malament. Bé, t'ho diré quan en vegi algun, de polític. El que veig són oportunistes i xupòpters, no tenen cap interès de defensar o representar el poble. Que siguin, però, els nostres representants, és una vergonya. Ostenten uns càrrecs que no es mereixen. Ells no marxaran, ara només hem de veure com els traiem d'allà. El problema és que els vam votar, o molta gent ho va fer. I tota aquesta gent no protesta, o no se'ls sent. Recordem sempre que encara que surtin al carrer 100.000 persones, la resta dels 7 milions que som no ho fan. Potser no tothom està en desacord amb la 'política' que es fa avui, no?
tens raó, Yáiza, però jo vaig més enllà, si se'n van uns... i vénen els altres, i tornen a venir els primers... i res no canvia. Vols dir que hi ha qui ho faria bé? Jo ja no m'ho crec.
ResponEliminaNo sé jo si ells han entès la nostre situació....una situació d'emprenyamenta total.
ResponEliminaNo ho fan bé.... no ho fan bé, però permetem que continuïn fent, o si més no, ells ho fan igual.
ResponEliminaQuè podem fer per canviar-ho? Està vist que indingant-nos no ens han fet ni cas... GGGRRRR!!! I jo ja començo a treure la meva ràbia acumulada!!!!!
Totalment d'acord. Potser a força de sortir al carrer aconseguim alguna cosa, sóc pessimista però no
ResponEliminaper això deixo d'intentar-ho, no els ho posem fàcil a sobre.
Elfree, i llavors què, què passarà quan la corda es trenqui? Qui es posarà davant del país i ens treurà d'aquest sistema que no ens serveix per a res?
ResponEliminaMaurici, el problema és que no tenim res més a fer que votar. A un color o a l'altre, però per la via legal no tenim res més. I sabem per experiència que un cop al poder, tots foten el mateix... amb més o menys gràcia, però cap és capaç de fer canvis importants. Sí, sí, digues al teu fill que aprengui idiomes per si mai té la necessitat de fotre el camp. Però mira, jo tinc les portes prou obertes per quedar-me a França si vulgués, i només penso en tornar!
Xexu, aviam, aniré per parts. Clar, ximples no són. Suposo que ja ho saben, que la gent es queixa per alguna cosa. Però em fa ràbia la seva postura de "ai, no sé perquè us queixeu... tan bé que ho estem fent, nosaltres!". El mínim que podrien fer de cara el públic és abaixar el cap i rebre la clatellada. Encara que després per darrere segueixin fent.
Això és el que m'exaspera i se'm posa pitjor: volen estar al poder pel simple fet de ser-hi. No perquè creguin sincerament que ho poden fer millor que els altres, o que tenen solucions pràctiques per la famosa crisi. Poder, poder, i poder. I ja està. Després passaran els quatre anys sense pena ni glòria, esquivant xàfecs i manifestacions i a sobre voldran que els tornem a votar. No ho sé. Quan em poso en situació de pensar si presentar-me o no a un càrrec dirigent, ho faig pensant si tinc habititat i capacitat per fer-ho millor que algú altre. No pel simple fet d'ostentar el càrrec!!! Clar que... si saben que s'hi ompliran les butxaques...
Però saps què passa? Que a mi em sembla que, malgrat que els polítics de cartellera que estem acostumats a veure s'enduguin un bon sou amb la seva feina, això no és el pitjor. Això no és el que fa anar el país malament. El pitjor són els seus amiguets. Els que mai treuran el cap en el món de la política, però hi estan darrere collant i posant la mà. Els de "miri, senyor conseller, la meva empresa i construirà un aeroport a Lleida mo-nís-sim!". "Però és que no cal un aeoroport a Lleida...". "He dit que vostè farà fer un aeroport a Lleida i que serà la meva empresa qui el faci. I vostè, si de cas, ja rebrà un regalet d'agraïment". D'acord, això és barroer i a l'engròs. Però és aquí on perdrem diners com imbècils. Perquè els nostres polítics no se saben quadrar i els prenen el pèl i els compren amb facilitat. Perquè els diners els desapareixen d'entre els dits i són tan titelles que no tenen ni punyetera idea d'on van a parar. I ni tan sols és a les seves butxaques. D'això em queixo.
Pel que fa al tema de sortir al carrer... jo crec que surt molta gent. No oblidem que dels 7 milions no tothom està en edat o possibilitats de manifestar-se. I la manifestació va ser a Barcelona i no tothom hi podia anar. És molt relatiu, tot plegat... Bé, res. Que algun dia farem com Islàndia, oi? Oi, oi, oi??
Carme, precisament, quan deia que haurien de tocar el dos, volia dir tots els polítics. Els que tenim ara, i els dels altres colors. Tots. Que vingui algú altre, amb un altre nom, a fer les coses d'una forma nova i completament diferent. Perquè aquí, ni dretes, ni esquerres, estan demostrant saber fer res de bo. No sé qui era que deia que el govern d'un país s'havia de deixar en mans dels filòsofs... en algú que no tingués més interessos que conduir bé el país.
Joan, no sé si l'han entès o no, tampoc, el que està clar que és que es fan els bojos i miren cap a una altra banda...
ResponEliminaAlba, hem de ser Islàndia!!!! Tant de bo, tant de bo tinguéssim els nassos de fer el que van fer allà. La força i la capacitat. I no carreguéssim amb un munt de gent de bona fe que segueix pensant que "els pobrets polítics fan el que poden..." i que "els perro-flautes que es manifesten donen mala imatge".
Gemma i Sara, jo tampoc no sé gaire què s'ha de fer. No tinc idees meravelloses per a la revolució i el canvi radical, i sincerament, voldria no haver de viure això. Tan de bo la meva vida fos plàcida i tranquil·la en aquest aspecte, i em pogués dedicar al que m'interessa sense pensar en política i economia. No ho sé. Sortim el carrer. Escoltem altres veus. Queixem-nos. Jo tampoc sóc gaire optimista... però més val que no ens aturem o ens passaran per sobre.
Tenim un panorama ben decebedor, entre aquest i el Rajoy dient que les manifestacions han de ser "tranquil·les" :-(
ResponEliminaAi aquests polítics que a més de no fer bé les coses canvien de parer quan volen. Si a la Generalitat de Dalt no estigués manant ell veuria aquestes propostes com una resposta lògica i legitima, tot i condemnar les formes, cada vegada més empobrida i pressionada per culpa de les decisions dels governants. Però clar, com ara mana ell el discurs és ben diferent.
ResponEliminaAra bé, en una cosa si té raó: els estudiants no han entès res, ni els estudiants ni els treballadors ni la gent de classe baixa que ha donat el seu vot al PP,a CiU o a qualsevol altre partit que en alguna ocasió va anteposar els interessos de les empreses al benestar de la gent. Realment, no han entès res de res.
Francament: jo crec que aquests són pitjors. Fan el que els diuen els banquers. I prou.
ResponEliminaAi... prefereixo els posts sobre el MIR, la crisi, l'economia i tot això em deprimeix molt :-(
ResponEliminaQuè, com va l'elaboració de la nova imatge de perfil? ;-))
Bé, crec que ja en parlo sovint al blog, per tant, no diré massa.
ResponEliminaLa crisi és responsabilitat de tots, evidentment. Però els nostres representants, aquells a qui hem votat, en tenen més.
Diuen que no entenem la situació, ells si que no entenen que cullant tant a la gent per mantenir els privilegis d'un sistema mal muntat, que sols beneficia a uns quants, no van bé. La gent cada cop tindrà enys a perdre, xq no tindrà res, i per tant llavors si que es donarà violència i malestar social.
Si van fent polítiques on els rics s'enriqueixen i els pobres s'empobreixen, fent que la classe mitja vagi desapareixent, doncs això tindrem. Cap d'ells està disposat a renunciar als seus sous vitalicis, a les seves dietes o als favors dels amics. Això si, anem cullant als niverstiaris amb carreres més elitistes, a la classe mitja amb més impostos,...
en fi, que no volia xerrar i ja xerro massa.
Avui en mas deia que si no donen el pacte fiscal, demanarà la desobediència fiscal!!! això si que és un xist!!! no m'ho crec ni borratxa!
Potser tenen raó i els estudiants no entenen la situació. Potser de fet no l'entenen ni els estudiants ni els que no són estudiants. Jo no entenc com es poden recapitalitzar els bancs i caixes una vegada i una altra i aquests diners no arriben a la societat, ni en forma de crèdits per a les famílies, ni en forma de diners per a inversions per a les petites i mitjanes empreses. Potser és això el que no entenc... (entre moltes d'altres coses).
ResponEliminaNo patiu. Que amb els llocs de treballs que portarà l'EuroVegas s'arreglarà ABSOLUTAMENT tot XD
ResponEliminaQuina merda de polítics que tenim, mare meva...
Yáiza, la teva (humil) opinió és compartida per aquest (humil) blocaire. I per molts més. No ho estan fent bé, no, són una autèntica desgràcia per a tots nosaltres. Però no només els d'ara: també els d'abans i, veient el panorama, temo que també els de després. Ahrg! :(
ResponEliminaCarquinyol, evidentment, aquesta gent canvien de parer segons si estan al govern o a la oposició. Però al final em sembla que tots són els mateixos gossos amb diferents collars. I no, realment, la gent comença a no poder entendre RES. Aviam com ens ho expliquen, el que estan fent...
ResponEliminaJordi Dorca, tots són uns manats. Estan al poder, però són titelles dels que manen de debò, que són els que remenen els calers. El que passa és que aquests, a sobre, miren d'impulsar lleis que em toquen la moral. Brrrr...
Assumpta, el tema és depriment, ja ho pots ben dir. Parlo poc de política al blog, perquè simplement no tinc gaires coses a dir-ne. Però mira, de vegades... de vegades tinc un pensament molt i molt clar, i em ve de gust compartir-lo. Tranquil·la, que ja parlaré molt del MIR! Ah, i la imatge de perfil... la tinc pensada. Però em cal una coseta que tinc a casa per fer la foto. Tot arribarà! =)
rits, em deixes poca cosa per afegir. Estic d'acord amb tu. No ho fan bé, i tu expliques molt bé un dels motius pels quals no ho fan bé. I sí, realment això del Mas... sona a xist! Però tant de bo fos cert!!!!
Porquet, vist així, raó no els falta. No, la gent no entén res de res. I ells no ens ho podran explicar, perquè és inexplicable i injustificable. Mare meva, responent els comentaris d'aquest post encar em fan més ràbia!!! Calma, calma. M'autorrecepto 10 posts sense parlar de política, en comprimits o en xarop.
Marcel, i taaaant...! No sé com no ho havíem pensat abans... ehem, ehem. La paraula "exili" et diu alguna cosa? ;)
Ferran, si noi. Molts pensem que no ho fan bé, però d'aquí no els treu ningú. Perquè tots són els mateixos, i encara que facin torns al joc de les cadires, seguim tenint el mateix. Canvi radical! (jo mai he estat gaire radical, però últimament començo a pensar que hauríem d'aconseguir tornar a començar de zero... encara que el trasbals social que això suposaria no em ve gens de gust!).
Estic súper intrigada amb la foto de la teva imatge :-))
ResponElimina