A part de seguir, gràcies al reader, molts blogs de la Catosfera, també en segueixo uns quants (no tants) del que s'anomena Blogosfera Sanitaria. Són blogs (tots en castellà..) en general portats per metges, residents o estudiants que parlen de la Medicina des de moltes de les seves vessants, de la més tècnica a la més humana. Com a estudiant, trobo interessant informar-me i saber què es cou en els aquests cercles d'opinió però, per què no, també m'agrada distreure'm... Un d'aquests blogs, penja sovint tires còmiques, vinyetes o simplement coses curioses relacionades amb la Medicina. L'altre dia hi vaig veure aquest formulari i el vaig trobar genial, l'havia de compartir amb vosaltres! Sigueu bona gent i feu-lo arribar a tot estudiant de Medicina que conegueu. Ell o ella us ho agrairà.
Són preguntes que a TOTS ens han fet, i no un cop, sinó molts i molts. I algunes d'elles fins i tot ens desperten instints assassins quan les sentim per enèssima vegada. Entenc que qui no coneix el món de la Medicina no té perquè saber res d'això, però per nosaltres són coses tan òbvies que poden arribar a resultar irritants. Potser per ser sumament repetitives. Aquí us posaré les meves respostes. Indicaré amb color blau les que són globals i serveixen per tothom (o pel 99%). Altres, són més personals. Després imprimiré això i sempre en portaré còpies a sobre, per quan algú em faci alguna d'aquestes preguntes. =P
- Has vist morts ja?Sí, en formol en vaig començar a veure a primer fent anatomia. Morts fresquets, a 3r, a les autòpsies que vèiem per anatomia patològica.- No et fan por?No. T'hi acostumes. (Són molt tranquils i no es queixen.)- Aquest any acabes, no? (Estant a 5è... justament el que em passa ara)NO. Són SIS anys, acabo el curs que ve i no perquè estigui repetint!- Ja saps quina especialitat agafaràs?
NO. (fins i tot qui creu que ho sap, prefereix no dir-ho)(i una de collita pròpia que he d'afegir perquè encara és pitjor:)- I en què t'has especialitzat?NO m'he especialitzat en res. Són 6 anys comuns per tothom, llavors preparem l'examen MIR i escollim especialitat, que aprenem durant 4 o 5 anys de residència.- Medicina de Família? Això no és una especialitat.Sí que ho és. (I no afegir res més per no dir disbarats).- Ja has operat a algú?No. Com a molt m'han deixat ajudar una mica a quiròfan. Operar és difícil. Operar és molta responsabilitat. No ho fa qualsevol.- Per què cobreu a la residència si esteu estudiant? (he de confessar que això no m'ho han preguntat mai, i que si mai m'ho pregunten trencaré cames)Perquè treballem com negres?- T'ha regalat ja alguna cosa algun representant? (Aquesta tampoc me l'han fet gaire. Els representants ja no regalen res interessant).Algun boli ha caigut. Però perquè al distreure's li he robat. // Em quedo els post-its que el metge no ha volgut.- Carai, treballant tantes hores et faràs ric, no? (Una altra pregunta que desperta instints trenca-cames)No, no em faré ric (o començaré a tenir diners a partir dels 50 o 55 anys). Preferiria que només us poséssiu malalts de 9 a 17h, no fer guàrdies, cobrar menys i tenir una vida familiar normal.
Així que res, ara ja esteu ben informats, si teniu dubtes o preguntes, prometo no trencar cames i respondre-les amablement als comentaris! Tenia pensat algun dia explicar la "trajectòria" que hem de seguir per ser metges especialistes a casa nostra (o a altres països), però em penso que ha quedat força explicat aquí. Si a algú li interessa, ho puc fer igualment i amb molt de gust. I sobretot, si coneixeu gent que estudia Medicina, NO feu aquestes preguntes!!! (La de l'especialitat només es pot fer un cop ja hem triat la plaça... llavors segur que ens agradarà dir-ho!)
(He volgut donar un punt còmic al post... no em prengueu per súper repel·lent, no ho sóc tant! A més, a mi m'encanta parlar de la meva carrera —a excepció d'aquestes preguntes—)
(He volgut donar un punt còmic al post... no em prengueu per súper repel·lent, no ho sóc tant! A més, a mi m'encanta parlar de la meva carrera —a excepció d'aquestes preguntes—)
Què bo, Yáiza! Jo fa dos o tres anys encara t'hagués fet aquestes preguntes. Llavors però va entrar una personeta a la meva vida que m'ha donat cursets accelerats de què és estudiar medicina, fer el MIR i sobretot, sobretot, treballar més hores que ningú, fer mil-i-una guàrdies de més de 24 hores dins l'hospital (sí, sí, MÉS DE 24 HORES!!!!), dormint una o dues hores... O GENS!!! i que, a sobre de tot això, guanyen una merda i és més, ELS RETALLEN ELS SOUS!!!!
ResponEliminaRealment no és cap ganga fer medicina (suposo que depèn de l'especialitat, doncs en alguna sé de bona tinta que es viu millor), però la que m'ha tocat viure com a mi com afectat col·lateral la trobo, realment, duríssima i molt i molt i molt mal pagada.
Totes aquestes mancances, però, les cobriu amb una vocació espectacular, desmesurada fins i tot diria jo.... però que jo miro amb una mica d'enveja i tot.
Ànims Yáiza, no ha estat ni serà fàcil. Però sou realment molt i molt bons els que arribeu a aquestes alçades.
Però aquí li falta una pregunta que segur que t'han fet mil cops!! La pregunta consulta: ah, tu fas medicina? Doncs jo tinc uns dolors aquí darrera, sí sí, just aquí, cada vegada que m'aixeco de la cadira, no em podries dir què em passa??
ResponEliminaSaps, m'has recordat un post que vaig fer una vegada de les preguntes que mai (he dit mai!) s'han de fer a un casteller. Conyetes les justes!
D'acord, sí, us especialitzeu i tal i qual, però... amb sis anys no podeu saber de tot??? ;)
ResponEliminaJo admiro als metges i metgesses i sobretot als que estudien per a ser-ho! Sovint, els malalts ens enfadem i critiquem als metges i és que un error mèdic pot costar vides... és molta responsabilitat! Jo si m'equivoco, doncs mira, no passa gran cosa greu, però si enlloc d'una penitonitis diagnostiques una gastroenteritis (o com s'escrigui...) és molt xungo!!! i ho dic per experiència.... :(
ResponEliminaJo... t'admiro Yáiza!!
I la pregunta és..... què era allò que semblava que estaves despert sense poder-te moure??? fa uns quants posts em vaig quedar amb la intriga i encara no me l'has tret!!! :P
Petonets!!!
tinc una neboda infermera.....i m'ha explicat tot el que es cou per allà i donen ganes de no posar-se malalt mai.
ResponEliminaS'ha de ser d'una pasta especial per treballar en aquest ram....jo els admiro ( bé, nomes als qui s'hi agafen en serio)
Desenganya´t: medicina no són sis anys, sinó tota la vida! No pararàs mai d'estudiar. I jo estic content d'haver vist només morts a les pràctiques de primer i tercer...
ResponEliminaJo també vull fer-te una pregunta: Perquè vols ser metge Yáiza?
ResponEliminaGràcies i bona nit :)
Aixxx, que em sembla que aquesta de l'especialitat te la vaig fer jo un dia, perdó, perdó!
ResponEliminaJo tinc a ma germana que és del ram, infermera, i l'admiro molt, per exemple, quan acompanyava els avis en el moment de morir... m'impressiona.
Ànims, que no et queda res! :P
Ah, doncs jo tinc una pregunta (la faig i marxo ràpidament de l'ordinador, no sigui cas que prengui mal ;-) ): quin sentit té fer guàrdies de 24 hores? És que si penso en el meu (nul) rendiment quan arriba l'hora d'anar a dormir, no m'imagino aguantant set hores més sense provocar alguna catàstrofe. Crec que si vingués algú amb una hemorràgia al nas li faria un torniquet al coll.
ResponEliminaLa pregunta de la Montse té molt sentit i també ens l'hem fet tots algun cop.
ResponEliminaAhir vaig veure una noticia a TV3 on es parlava dels futurs metges sense feina. La cosa pinta bastos, però per desgràcia és així per molta gent.
Mira Yáiza, comprenc perfectament que t'emprenyen aquestes coses, però pensa que ningú ens lliurem de ser qüestionats en la nostra professió i de qüestionar a la resta. Jo mateix, ahir vaig fer un post en el qual criticava —d'una manera exagerada, ho sé— la forma que tenen alguns metges de diagnosticar una malaltia de la qual el pacient té molta informació que no tenen en compte i podria estalviar temps, recursos i molèsties. Però això no vol dir que pense que tots siguen iguals. És millor que et prengues aquestes qüestions a la lleugera i a ser possible amb humor, si no ho passaràs molt malament en la teua futura professió.
ResponEliminaFalta una pregunta molt important. Per què feu servir un llenguatge propi que només enteneu vosaltres i els farmacèutics? És per només per esnobisme o és una eina per conspirar contra la resta de la societat?
ResponEliminahttp://static1.cuantocabron.com/ccs/2012/05/CC_1335209_inglip_evolucion_normal.jpg
Treballar més hores que ningú?
ResponEliminaTothom pensa que el que ell fa és el més especial, el que més feina requereix, el més mal recompensat.
Parla amb un mestre. Ells també pensen que ningú treballa més qué ells. També creuen que cobren poc, que no estan gens valorats, amb el mèrit que tenen (més mèrit que
Però jo penso que si algú estudia magisteri, o medicina o carreres d'aquest tipus és perquè els hi agrada.
Un familiar meu era metge d'un poble petit. el podien cridrar a qualsevol hora del dia o de la nit, i potser havia d'anar a atendre un part a una casa de pagès a uns quants km. en una nit de tempesta. Hi havia qui no el podia pagar i li donava un pollastre o unes patates. A mi m'ho han explicat perque jo no ho recordo, però sé que estimiva molt la seva feina.
Dona, suposo que la gent que pregunta aquestes coses no ho fan per empipar... Si algú desconeix que la carrera de Medicina són sis anys i "fica la pota" en preguntar-ho, segur que és que no sap que abans ho han preguntat unes quantes persones més :-)
ResponEliminaI jo (glubs) sí que pregunto a vegades aquesta de l'especialitat... No pensava que molestés, la veritat :-) Quan ets petit moltes vegades et pregunten "Què voldràs ser quan siguis gran?" i tu respons "jo senyureta", "jo pintora"... en fi, el que llavors et faci gràcia... a vegades serà i a vegades no.
Doncs això, jo no és que conegui molts estudiants de medicina, però sóc conscient d'haver fet aquesta pregunta alguna vegada. I la feia amb interès real, per saber què podia agradar més a aquell noi o noia, si havia pensat ja per on es decantaven les seves preferències... i moltes vegades m'han contestat... que si pediatria, que si ginecologia... ja ho sabien.
Bé, aquí a Reus hi ha Facultat de Medicina. Hi ha molts estudiants d'altres llocs de Catalunya i de fora de Catalunya (bastants valencians) que estudien Medicina aquí... Aniré amb compte a veure si en conec algun de no preguntar res "inoportú" :-DD
De totes formes, vols dir que aquestes coses no passen en tots els estudis?
Quan jo anava a la Facultat, la pregunta típica era:
- Què estudies?
- Dret
- Però suposo que per estudiar et pots seure, no?
Si sabessis quantes vegades m'ho van arribar a dir!!
Mira jo si no hagués estudiat psicologia potser hagués fet medecina, sempre he admirat la teva quasi professió ( perdona dit quasi perquè encara estàs en procés) en sóc conscient de la responsabilitat, de la exigència....tinc un cosí metge i sé de prop la duresa de l'ofici ....dona la gent en general que no pertany al teu camp professional té massa idees errònies al cap... la de la tele per exemple House, i tantes altres series de metges ...falta cultura en general i s'ha de tenir ganes de profunditzar per aprendre ....Yàiza has triat una professió que porta molta feina, un aprenentatge permanent i malauradament no et faràs gaire rica....jo t'admiro!
ResponEliminaDues coses, només:
ResponElimina1. A mi me n'arriben sovint, d'aquests "bolis" de les farmacèutiques.
2. Veig que aviat em faré ric.
Jo…. de vegades… veig morts !! I ells no sabem que ho estan… fa por… molta por…
ResponEliminaI de vegades és pitjor !! Veig tècnics de Gas Natural !!!
I d'operar jo tampoc he operat mai a ningú… però cada dia tinc més ganes de fotre-li una traqueotomia en viu a més d'un !!!!
Carquinyol... jo crec que totes les traqueotomies es fan "en viu"... Vull dir que... si fent una traqueotomia a un mort s'aconseguís que respirés... caram... Ja ho haurà provat algú? :-P
EliminaVols dir que tens ganes de fer una autòpsia en viu?
O una traqueotomia sense adormir?
:-DDD
això, sense dormir !!! Jo ja no sé ni el que escric xDDDDDD
EliminaI cada vegada que llegeixo segons què com que m'entren més ganes !!
Glubs... suposo que no ho diràs per mi... :-DDDDDDDDDDDDD
EliminaUmmm... Ets el ministre d'Hisenda, economIa o educació ???? ;)
EliminaNooooooooooo :-)))))
EliminaEren preguntes que et volia fer un dia d'aquests... mira... Quina coincidència, ja me les has respost... ;-)
ResponEliminaHola, Montsellado's BloC et falicita pel teu bloc i ha decidit atorgar-te el premi "Liebster". Si vols veure la llista dels 5 blocs premiats, fes una ullada a http://montsellado.wordpress.com/2012/05/21/premi-liebsque/
ResponEliminaJa coneixia la resposta de totes aquestes preguntes i més gràcies a que segueixo la millor sèrie mèdica de tots els temps: Scrubs
ResponEliminaOstres, potser ara quedaré fatal, pedant, xò el cert és que tot i ser de lletres, coneixia moltes de les respostes. I és que de fet, tinc la sort de conéixer i estimar molts metges.
ResponEliminaAixò si, si que et preguntaria quina especialitat. Dels meus amics, tots ho tenien força clar fent cinquè, altra cosa és que ho veiéssin assequible.
I bé, per si t'anima, dels que conec, la majoria ni fa guàrdies (només els que treballen en hospital, i no tots), ni els comporta porta una vida familiar gaire difícil, i estan en moooolt millors condicions econòmiques que jo!!!
Bé, han sortit un munt de coses i cosetes més o menys relacionades amb les preguntes que havia posat jo, algunes d’elles molt interessants (com per què fem guàrdies, cosa que em preguntava la Montse) i que donarien per posts nous i tot. En tot cas, vull aclarir que tot i el to de “mala llet” d’aquest post, està fet des del bon rotllo i del bon humor, amb el seu puntet d’ironia. I que per molt que em queixi (una miqueta, eh) en realitat no podria fer altra cosa que estudiar Medicina. I res, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i ja sabeu, sempre disposada a resoldre dubtes i preguntes! (si en realitat és un tema que m’encanta... hehe). Fins la propera!
ResponEliminaPorquet, no em sorprèn gaire el que dius. La gent que sou propers a estudiants de Medicina, residents o metges n’acabeu coneixent els ets i els uts com si els metges fóssiu vosaltres? No sé perquè... serà que no sabem deixar de parlar-ne? Hehehe. Sí, sí, les guàrdies acaben durant més de 24h, i això que representa que es lliura l’endemà de la guàrdia! Però bé, no ens queixarem que ens retallin els sous, que almenys tenim feina... no? Evidentment, un cop especialitzat, depèn una mica d’on hagis anat a parar que treballis més o menys, se’t valori més o menys o cobris millor o pitjor. Però em penso que ningú fa una residència allò que diguem... tranquil·la. Per cert, parles com si la teva “personeta” fes cirurgia general, eh! =P I si, bé, vocació se n’ha de tenir, sinó ja em diràs tu... Res d’enveja, cadascú al que ha triat! Gràcies pels ànims!
XeXu, hahahaha, tens raóoo! I llavors és quan jo em quedo amb cara de quadres i li dic a la veïna del 5è (perquè aquestes coses sempre les fan les veïnes dels 5ens), “miri, senyora... sap què? Vagi al metge, eh!”. Si la pregunta la fa algú proper, li dono la resposta-traumatòleg: “repòs i antiinflamatoris”. Si ser metge és facilíssim! O dius el de sempre, o tires pedres enfora.
Per cert, he vist el teu post i m’ha semblat molt del mateix estil (encara pensarà algú que em copio... no, eh!)... fent una mica de broma amb les preguntes típiques, però mostrant certa irritació envers alguna altra. Però llavors una cosa... quedem que tu, anxaneta, no ho has estat mai, no?
Maurici, i tant. Tu no ho saps, però quan acabem Medicina som déu. Així que ja ho saps, d’aquí un any i escaig espero que em veneris i m’adoris com la deïtat que seré per a tu, un simple mortal!
Alba, snif, gràcies per la teca comprensió! Uix! Les peritonitis no són cap broma...! Com tu dius, els errors mèdics poden ser molt greus. Això també suposa un increment de pressió. Tots els professionals es poden equivocar i mira, rai. Però nosaltres no podem! I és justificat, eh. El que passa és que també hi ha situacions que, per una cosa o altra, se’ns escapen de les mans. Situacions en que una peritonitis realment semblava una gastroenteritis... O en què els símptomes d’un tumor cerebral es confonen amb els efectes de la retirada d’uns antidepressius (sí, per experiència pròpia, també). El cos humà i la malaltia no són matemàtics i exactes, i per molts coneixements i tecnologies que tinguem no sempre ho podem saber tot. Ai, ai... encara te’n recordes d’aquell post que vaig dir que faria i encara no he fet! Va, no et faig patir més. No sé si algun dia ho acabaré explicant, però ara em fa mandra buscar tota la informació per explicar-ho bé. Es diu paràlisi del despertar, i no té gaire més misteri que el fet d’entrar o sortir del son en fase REM (hauríem de fer-ho en fase no-REM) durant la qual somiem... i com que somiem, la musculatura voluntària queda paralitzada com a mètode de seguretat per a què no prenguem mal (això és el que els fallaria als somnàmbuls, suposo). Resumint, estàs en procés d’adormir-te o despertar-te i erròniament estàs en fase REM... recuperes la consciència, però encara et dura la paràlisi, t’endús un ensurt de mort, i al cap d’una estona tot va bé. Cap problema greu per la salut, però força angoixant fins que ho tens “per mà”.
Joan G, jo no sé si cal o no ser d’una pasta especial, o simplement tenir-ne ganes i dedicar-s’hi. Suposo que simplement no a tothom li agrada estar amb malalts, i a qui li agrada, per alguna cosa deu ser. No sé exactament a què et deus referir amb “tot el que es cou per allà”, però evidentment, ganes de posar-nos malalts, cap ni una, no?
ResponEliminaSalvador, ja, ja, d’acoooord! (sembles el degà el dia de la benvinguda a 1r) Però després ja cobres, i la cosa millora. Encara que cobris misèria! Hehehe... ja sé que tu ets més de cel·luletes que de cossos sencers (vius o morts). Home, jo tampoc seria patòloga, sincerament, però tampoc passa res. Per cert, se m’acut que segurament algun professor en comú hem tingut... hi ha alguns vells dinosaures que encara duren (i segur que ja eren vells dinosaures quan vas estudiar tu!).
Pere, fàcil: no podria ser cap altra cosa. Et puc donar mil i un motius més, però si penso a què em podria dedicar, no et sé dir res més. I ara, després d’haver fet força pràctiques d’hospital i haver vist com treballa tothom, puc dir que si no pogués ser metge, seria infermera. Sense gaires dubtes.
Gemma, no pateeeeixis!!! No passa res, dona. Jo també trobo molt interessant saber si els meus companys tiren a mèdiques o a quirúrgiques o què. El problema és que quina especialitat farem és un dilema que se’ns menja per dins des de primer, sobretot perquè la gent t’ho pregunta molt i sents que ho HAS de saber per força. En realitat, ho escollirem a última hora... quan ho hàgim vist tot una mica i quan tinguem la nostra nota del MIR a la mà (perquè depèn d’una nota... jo ja puc anar dient que vull ser dermatòloga, que com no sigui de les 300 millors de l’estat, no ho seré pas!). Com anava dient, ja és un dubte prou gran per tu, i tens algunes idees però prefereixes no mullar-te donant una resposta a qualsevol (no sigui que canviïs d’opinió i després t’ho retreguin!). Total, que el que fan ràbia són converses tipus:
—I ja saps quina especialitat faràs?
—No, encara no ho he triat. (fas 2n o 3r... hehe)
—Noooooo??? Doncs ho hauries d’anar sabent, no!?
—...
Montse, abans de res, tranquil·la, he decidit no trencar cames a menys que em faci cirurgiana ortopèdica i pugui arreglar jo mateixa els desperfectes. Aviam, tema guàrdies... et responc a partir de les campanes que he sentit sonar i de les deduccions que puc fer jo soleta veient com funcionen els hospitals. Ja se sap que els malalts tenen la gràcia de complicar-se o necessitar un tractament nou fora d’hores (què oportuns, no?) , motiu pel qual no pots deixar l’hospital sense ni un sol metge a partir de les 18h. Però realment, la feina que fem els metges a planta normalment (passar visita, canviar tractaments, mirar proves, o demanar-ne de noves, donar altes, etc) es fa durant el matí (contacte amb el pacient) i la primera part de la tarda (més feina de despatx). Això vol dir que un cop aquesta feina està feta, en principi ja no n’hi ha més i no calen metges, excepte si hi ha una urgència. Per això hi ha algú de guàrdia... per si sorgeix algun problema. Pensa que normalment hi ha un metge i dos residents per a uns 10 o 15 malalts durant el matí. Durant la guàrdia hi ha un sol resident (i un metge que dorm) per a 3 o 4 plantes... és a dir, la tira de pacients (45? 60? Depèn del lloc). Així que representa que tu estàs dormint feliçment a l’hospital per si fas falta. Per això l’hora de guàrdia es cobra pitjor que una hora extra, perquè l’hora de guàrdia se suposa que la passaràs dormint... clar. Ehem. (Això és una gran tonteria perquè evidentment treballes més que no dorms). Doncs bé, aquests són els motius pels quals no es fan tres torns (matí-tarda-nit) com fa infermeria i els auxil·liars i altres:
- Diferent volum de feina a cada torn
- Manca de personal per organitzar tres torns
- Manca de diners per pagar personal que faci torns com hores normals. (Continuo a sota)
Segueixo xerrant: en canvi, a Urgències sí que hi ha torns. O bé dos torns de 12h o bé tres torns de 8h. Perquè a les Urgències sí que hi ha el mateix volum (quasi) de feina al llarg de les 24h del dia. Evidentment hi ha moments de molta feina (primera hora del matí) i estones de la matinada que estàs més tranquil, però això és una mica relatiu. A part del personal propi d’urgències, els residents de 1r i 2n any fan les seves guàrdies de nit a Urgències per reforçar allà (i perquè s’aprèn molt!!). Els residents grans, fan les guàrdies a la seva planta.
ResponEliminaDoncs au, això és un post, eh!!! Si algun dia ressuscito el meu altre blog, el de Medicina, hauré de rescatar això!
Joma, doncs mira, tens una extensa resposta aquí a sobre!! Sí, sí, la cosa és que quan et plantes als 29 o 30 anys et trobes que has acabat la residència, molt bé, ets metge especialista, però amb això també has acabat el teu meravellós contracte de 5 anys... i estàs al carrer. I com a mínim, tens una hipoteca per pagar! (qui es descuida té fills i tot...).
JP, evidentment que és normal que la gent faci preguntes. No et prenguis aquest post com una gran queixa, només he pretès caricaturitzar una mica aquest fet. El que és exagerat és que a tots els estudiants de medicina, tothom ens fa aquestes preguntes, de forma repetida. Al final no pots evitar pensar que no és possible que la gent no retingui certes coses (com que medicina són 6 cursos) perquè per força ho han d’haver sentit abans! Però bé, no és a això al que vas tu. Hi ha moltes coses criticables en totes les professions, segurament ara per ara els polítics s’enduen el premi gros de crítiques. El que fem els metges és molt fàcil de criticar perquè si la caguem no passarà desapercebut. Treballem en contacte directe amb el pacient, i aquest serà el primer en adonar-se de qualsevol relliscada (perquè li interessa molt que el metge no la cagui, clar!). D’altra banda, des de la meva postura (pacient, familiar de pacients i estudiant de medicina) detecto molts casos en que es critica injustament un gest mèdic, per pur desconeixement dels motius del metge. I segurament la culpa segueix sent del metge per no haver explicat prou bé els motius pels que fa o deixa de fer alguna cosa. Per posar l’exemple bèstia del teu post, potser tu tenies tosseta, però el metge també et va veure tal cosa o tal altra i va sospitar que tinguessis un càncer de vés a saber què i per això et va demanar una mà de proves (clar que això no es fa així... però bé, estem seguint l’hipotètic cas que vas presentar tu).
I sí, sí, com et deia al començament, m’ho prenc amb molt d’humor. Aquest post, està fet expressament amb una punta de mala baba, però és evident que no me’n faig mala sang!
Sergi, bona, també! Mira, no sé. Jo de moment encara faig bona lletra (només quan vull) però tinc por que tot es comenci a deteriorar a mida que s’apropi la graduació... És per això que l’examen MIR és tipus test i no de preguntes obertes! Per no mortificar els correctors! Hehehe!
Durant un temps vaig sostenir amb el meu cosí, que estudia farmàcia, que a 4t de Medicina teníem una assignatura que era “cal·ligrafia mèdica” i que a 4t de Farmàcia tenien “interpretació i comprensió de la cal·ligrafia mèdica”. La broma va colar a uns quants durant una temporada... ja vam riure!
Marga G., abans de res, benvinguda al meu blog, i gràcies per passar i comentar aquí. Ep! Qui ha dit en aquest post que els metges treballin més hores que ningú? Jo no! I sí, tothom es pensa que ell és qui fa més feina i qui està pitjor compensat, però és que aquí cadascú defensa casa seva, com és lògic. Queixar-se és lleig, però ja hem après que qui no plora no mama. O m’he de posar jo a defensar la professió dels polítics? No, no se m’hi ha perdut res. Jo no sé si la feina que fem els metges és la més important, és més, tinc clar que per a què la societat funcioni, totes les professions són necessàries (bé, no tinc gaire clar que els futbolistes facin falta, però no entrarem en això ara) però sé que molta gent (tots els que han passat per aquí fins ara, almenys) la valora moltíssim. Perquè a tots ens hi va la salut.
ResponEliminaMira, jo parlo sovint amb una mestra perquè en tinc una a casa, ma mare ho és. Treballa les hores que treballa i sovint s’emporta feina a casa perquè preparar i corregir exàmens no ho pots fer mentre ets a l’escola. Estan mal valorats, sí, cada cop és pitjor, però tenen un sou fix (fins que van començar les retallades) i assegurat. I unes vacances que molts voldrien. De fet, molta gent es “queixa” de les bones condicions que tenen els mestres, i l’única resposta que se’ls pot donar és: haver estudiat magisteri! Jo no he sentit a ma mare queixar-se de ser mestra, al contrari, molts cops ha dit que si tornés a néixer ho tornaria a ser, malgrat tot. I saps? Un mestre, el primer any que treballa després de 3 anys de carrera (ara 4), cobra el mateix que cobra un resident de primer any després de 6 anys de carrera i preparar el MIR. I cobra el mateix, perquè fa guàrdies. Sinó, cobraria molt menys.
El que no es pot fer de cap manera (i es fa massa sovint), i el que ni mestres, ni capellans, ni metges podem deixar que se’ns faci és tenir unes condicions laborals pèssimes i que no passi res “perquè tenim vocació”. Molt bé, tinc vocació per ser metgessa i jo he triat ser-ho! Perfecte! Això m’obliga a estar mal pagada i a fer guàrdies impossibles? Jo no he triat això, eh. Jo he triat saber com diagnosticar i tractar malalts, no que em paguin malament. Tinc vocació de metge, no de morta de gana.
Assumpta, nooo, ja sé que no ho fan per empipar. I si m’ho preguntes tu, segur que no em sabrà greu fer-te una dissertació sobre les meves opcions de cara al MIR. De fet, a mi m’encanta parlar-ne si em puc esplaiar i donar els meus pros i contres. El que no suporto és haver de donar una resposta o que se suposi que ho he de tenir clar del tot ja (com li deia a la Gemma més amunt!).
Mira, intentaré fer-te el símil. Quan ets petit i et pregunten què vols ser de gran, et fa gràcia dir el que tinguis el cap en aquell moment (jo volia ser senyoreta, també), però pregunta a un noi de 3r o 4t d’ESO quin batxillerat farà... si no ho té clar, et mirarà amb cara de males puces o de cadellet perdut perquè no sabrà que respondre’t. O pregunta a algú de batxillerat quina carrera farà. Molt pocs ho tenen clar! I ja va bé, ser obert de mires i no tancar-te a res... Amb el MIR crec que encara és pitjor, perquè què facis i on ho facis depèn exclusivament de com et vagi l’examen. I això també espanta. És una decisió difícil i només ens falta pressió externa... A mi, si m’ho pregunten per preguntar, tinc la resposta fàcil “ui, encara no ho sé...”. Si ho pregunten amb interès, vaig allargant la resposta, fins que veig que s’ha acabat l’interès. =P
Sí, sí, ja conec la Facultat de la Rovira i Virgili... tot i que mai no he estat per allà, conec algú que hi estudia. Per cert, tela la brometa als de Dret, eh. Molt ximple! No t’enfadaves, al final?
Elfreelang, no pateixis, clarament és la meva quasi professió. L’any que ve acabo la llicenciatura, però em penso que encara trigaré uns anys a sentir-me metgessa de debò. Sí que és una professió dura, però alhora crec que pot omplir i compensar molt. Aporta tristeses i alegries... no sé, jo sempre havia tingut clar que volia una professió on treballés de cara a la gent, no volia tancar-me en un despatx i fer feina jo sola. I està clar que sent metgessa, això ho tindré! De moment, no em mereixo l’admiració de ningú... esperem a què hagi fet alguna coseta de profit! Però gràcies!
ResponEliminaJordi D, ostres, com no ens ho expliquis millor... interpreto que tens algun familiar o persona propera metge o farmacèutic per la primera frase. Per la segona... explica’ns a què et dediques, que potser ens hi apuntem!
Carqui, hahaha! Està bé, està bé! Veig que estàs perfectament integrat amb el món de la medicina, vius, morts i malalts terminals. L’Assumpta et corregeix (molt adequadament) amb el tema de la traqueotomia, però deixa’m dir-te que intentar fer-ne una et serviria perfectament per als teus propòsits, és a dir, carregar-te certs personatges!!! (Em penso que no és tan fàcil com clavar-hi la cànula d’un boli bic... hehehe). I bé, per la resta, us deixo amb la vostra conversa! =P
Tirant, cap problema, amb molt de gust. Si han quedat dubtes o la curiositat va més enllà, no et tallis!
Pons, és que tu ets molt crack, home! Hi ha coses per les que vas néixer ensenyat, i les que no, les vas aprendre a les sèries! =P
rits, molt bé, així m’agradaaa! Ni pedant, ni res, són preguntes que tothom que està a Medicina, o què té algú proper qui hi està, se sap de memòria. Només que tinguis un metge (o projecte de) a prop, sentiràs a parlar d’això un cop i un altre, si és que som uns pesats... Per això a mi el que m’estranya és trobar tanta gent que no ho sap!
Pel que fa l’especialitat, ho deixaré en incògnita, de moment no ho sé, ni idea. Cada cop que provo una cosa nova, m’entusiasma, i tot i que en tinc moltes descartades, encara tinc moltes opcions obertes... és un misteri fins i tot per mi!
Bé, m’alegren les coses que dius, i tant que animen!! El que passa és que de moment jo tinc els cinc anys de residència per davant, en què cobraré poc i faré guàrdies segur. Després... serà qüestió de tenir un cop de sort i trobar una feina que m’abelleixi.
Mmmmmm... doncs no, no m'enfadava! hehehe... Senzillament, trobava que tenien molt poca imaginació, però no em feia enfadar pas :-))
ResponEliminaSón bona gent els de la Rovira i Virgili, m'encanten les seves carpetes vermelles! hehe... m'encantaria tenir-ne una!! :-))
Moltes vegades estudien al Viena... i penquen, eh? Repassen apunts, posen coses en comú... i, majoritàriament, els que ho fan són noies. En Josep Lluís sempre diu que, en general, les noies són més estudioses (en aquest sentit de quedar per treballar i fer-ho de veritat) En el nostre cas era al contrari... ell era molt més estudiós que jo :-)
Hola! m ho he passat molt bé llegint-t´ho tot. Buscava informació sobre la carrera de medicina per a una novel.la que estic escrivint, i m´he topat amb vosaltres.
ResponEliminaM´ha servit molt el que dius Yaiza. I els comentaris tan simpàtics...i tots en catala! Quina passada!