Ensemble, c'est tout

Títol original: Ensemble, c'est tout (any 2004)

Autora: Anna Gavaldà

Edició: J'ai lu, 2004

Pàgines: 573

Títol en català: Junts i prou
 

La Camille pinta. Pintava, més aviat, ara és dona de fer feines als vespres. En Philibert, aristòcrata de pura sang, lloga una habitació de casa seva a en Frank, cuiner, l'existència del qual gira entorn les noies, la moto i la Paulette, la seva àvia. La Paulette viu sola, cau molts cops, amaga els blaus que es fa, i viu morta de por només de pensar en morir lluny del seu jardí. Aquests quatre personatges no s'haurien d'haver conegut mai. Massa perduts, massa sols, massa atrotinats... I malgrat això, el destí, o bé la vida, la casualitat, l'amor —digueu-li com volgueu—, s'encarregarà de donar-los una petita empenta. La seva història és la teoria dels dominós però a l'inrevés. En comptes de fer-se caure, ells s'ajuden a aixecar-se. 

M'he limitat a (traduir i) copiar l'argument de la contraportada del llibre perquè em sembla —per un cop a la vida— completament encertat. Aquesta història gira entorn a aquests quatre personatges, en com n'estan de perdurs, com es troben, i com s'ajudaran els uns als altres. A mida que passem pàgines, anem descobrint, també, el seu passat. Què els ha portat fins a la situació en què es troben al començament de la novel·la? Ells mateixos ens ho aniran explicant. Està dividida en cinc parts, i cadascuna d'elles en una vintena de capítols, de vegades de mitja pàgina. Segons com, sembla que vagi construint tota la història amb retalls de moments concrets, com si ens donessin les peces i haguéssim de muntar el trencaclosques nosaltres. Però no sempre és així, hi ha fragments en què explica un bon tros d'història d'una sola tirada. Si he de dir-ne una cosa dolenta, em queixaré a crits de l'epíleg. No puc dir perquè sense espatllar el final, però l'he trobat completament innecessari, prefereixo que ens deixin més llibertat a la imaginació. Retallada! 

 Bé, altre cop novel·la francesa! Però res de comèdia romàntica i millor, amb diferència, que les que havia ressenyat fins ara. Aquest llibre el vaig comprar al setembre (per 2'5€!!) i el vaig començar a llegir llavors, però el vaig haver de deixar perquè em perdia massa coses per l'idioma. Ara l'he reprès —entenent-lo molt millor— i, un cop superat el punt on l'havia deixat el primer cop, no he pogut parar. M'ha fet pensar i m'ha fet somriure molts cops. M'ha ensenyat coses interessants i sobretot, m'ha fet passar bones estones. I m'ha fet sentir contenta perquè passa tot a París i coneixia els llocs dels que es parlen! Pel que fa a recomanar-lo o no, siguem clars, el gènere és el que és, i potser és un "llibre per dones", però sincerament, em sembla una molt bona novel·la, i el recomanaria obertament a tothom susceptible d'estar content de llegir històries de l'estil. 

 Aprofito també per dir, que d'aquest llibre també n'han fet una pel·lícula, l'any 2007, protagonitzada per l'Audrey Tautou (més coneguda com a Amélie) i el Guillaume Canet (molt guapot, el noi). Em va deixar una sensació agredolça: d'una banda, genial poder veure i posar imatges més reals a tot el que havia llegit. De l'altra, amb la història ben fresca al cap, la pel·li em va semblar poc més que retalls i pedaços d'algunes escenes de la novel·la, enganxats de qualsevol manera per explicar, molt a mitges, una història massa complexa. Personatges simplificats, detalls importants modificats per fer més bonic, moltes coses passades per alt descaradament... M'agradaria saber si la història s'entén veient només la pel·lícula! Però bé, suposo que condensar 573 pàgines en 1h30 no és senzill, no?). Aquí us deixo el trailer, per si el voleu veure, però aviso que NO hauríeu de mirar-lo si teniu intenció de llegir el llibre!!! A mi em sembla que fa spoilers...