Avui és 29 de maig i queda, oficialment, un mes per el final del meu erasmus. El 28 de juny tindré el darrer exàmen i el 29 em vénen a buscar. L'arribada a casa serà dos o tres dies més tard, que farem el camí de tornada sense presses i aprofitarem per veure una mica la campagne française.
Nou sobre deu, no em sembla mal moment per començar a pensar en tot el que he viscut aquí i en els 31 dies exactes que em queden per donar-ho per acabat. La revisió final (com a bona escolta, jo sempre faig revisió!) vindrà més tard, un cop a casa, però ja hi ha frases, idees i paràgrafs que es van estructurant solets dins del meu cap, com per art de màgia. Tinc ganes d'explicar-ho.
Ara per ara, només tinc una sensació estranya, de pensar alhora que queda molt poquet, però de veure molt llargs els dies que tinc per davant. Al contrari del que es podria esperar, tinc ganes d'acabar ja el curs, l'erasmus i el mes de juny que ni tan sols ha començat. Reprendre la meva vida normal.
Començo a creuar els dies d'un calendari que no tinc, i poc a poc, m'apropo al final. Segur que a vosaltres també us sembla que va ser ahir quan vaig arribar a París. Però no!
Si, noieta, sembla que va ser ahir i aquests dies que faltes, passaran en un plis!
ResponEliminaM'agrada aquest darrer paràgraf! Moment de fer balanços i anar pensant en tornar, tancar temes, obrir-ne d'altres. Tot acaba i tot comença, i segur que s'ha fet llarg aquest temps però també deu haver tingut coses bones. Ara que ho dius, recordo bé el que escrivies quan vas anar cap allà, i la veritat és que no sembla que hagi passat tan temps. Un cop es compleix el període tot sembla haver passat en un sospir, però el camí no ha estat així, sobretot per tu que estàs allà, és clar. Doncs a veure què ens expliques en les teves revisions d'escolta.
ResponEliminaRecordo que quan vas arribar semblava que Paris no t'agradava, després has escrit coses molt interessants d'aquesta ciutat. Ara et toca marxar i sembla que tens pressa per anar-te'n.
ResponEliminaD'aquí a uns anys crec que recordaràs aquest Erasmus com una bona experiència.
I potser se t'escapi la frase: "Sempre ens quedarà Paris"
Bona nit Yáiza :)
Seria magnífic anar a París amb tu d'aquí a uns anys. Segur que ens mostraries la ciutat d'una manera molt més autèntica que no pas les guies de viatge...
ResponEliminaPer cert, has anat al Chateau de Vincennes o t'ho deixes pel final???????? ;)
Conec la sensació...vaig estar d'Erasmus a Holanda i, tot i que van ser uns mesos genials en els quals vaig aprendre molt i m'ho vaig passar molt bé, tenia ganetes de tornar a "la meva vida".
ResponEliminaCrec recordar que vaig ser un dels que et vaig dir.......t'ensortiràs.......i m'agrada haver-ho encertat.
ResponEliminaEl temps passa volant! Jo et vaig conèixer quan ja estaves a París, però suposo que devia ser als principis.
ResponEliminaTinc ganes de llegir les teves memòries!!! Segur que seràn d'allò més enriquidores.
Petonets!
I tant que recordo aquell post força trist dels teus inicis. Em sembla intuir però, que la cosa ha anat a millor, força millor! Jo he de dir que en el meu Erasmus només hi vaig anar a fer el projecte, així que el darrer mes jo me'l vaig passar fent el turista! ;p Una mica de rabieta, no?
ResponEliminaEn tot cas, gaudeix tant com puguis o et deixin d'aquest darrer mes.... si no, pensa quanta gent no voldria estar-se un mes per París! És un privilegi!
I molta sort amb els examens!
A mi sí que em sembla que va ser ahir que vaig estar-hi corrent... :-) Allò bo? , s'acaba?
ResponEliminaEm fa gràcia el comentari... M'han fet coordinador d'Erasmus de la meva uni i sóc el qui sento els plors i les queixes dels estudiants. Alguns volen plegar veles a poc de començar! Felicitats per aguantar fins el final.
ResponEliminaTota una ecperiència ! Està bé això de rumiar ara sobre tot plegat, sovint el ritme diari no ens deixa valorar certes coses !
ResponEliminaCanvi de cicle?
ResponEliminaQuantes coses que podeu fer el jovent d'avui que no podíem fer abans!!
ResponEliminaAra tens ganes que passi el temps, però segur que en el futur, quan ho recordis, sortiran totes les bones experiències que has viscut aquí! :-))
Sort als exàmens!!... (però estudia, eh? hehehe)
Ostres, jo crec que vaig tornar del meu erasmus un 20 de juny. No diré de quin any. El 18 encara tenia un examen i vaig plorar tot el camí de tornada. Però ara, quan ho recordo, somric.
ResponEliminaAprofita els últims dies! que se't faran molt curts!!
I tant, aprofita aquests dies per veure coses que tinguis pendents, gaudeix de la gent (i estudia esclar!), tornar, tornaràs aviat (ja hem vist que el temps passa volant). Ha estat un plaer compartir aquest Erasmus amb tu :) Bisous.
ResponEliminaJa has anat a Caen? Allà és on vaig estudiiar jo! 2 horetes i pico en tren, i val la pena!
ResponEliminaCarme, aviam si tens raó i passen ràpid..!
ResponEliminaXeXu, això mateix, el camí és llarg, però un cop ha passat mires enrere i sembla un no-res. Faltarà veure què en guardo de tot això a la meva memòria. La valoració final començarà a apuntar en alguna direcció concreta...
Pere, espero deixar de banda el tema d'anar dient "sempre ens quedarà París". Massa ensucrat!!! L'erasmus ha tingut de tot, moments bons i moments dolents, i s'haurà de veure quina és la mitjana que en quedarà...
Maurici, si pagues tu el viatge, jo et faig de guia sense problemes!!! ;) Tinc idees al respecte d'això, però de moment m'ho reservo per més endavant. He estat al Bois de Vincennes, passejant pel llac i tal, fins al Château, però al castell no hi he entrat. Val la pena, o què?
Aitor, m'alegro molt de saber que no sóc l'única que se sent fora del seu curs de vida amb aquest any fora... és com un parèntesis vital, oi?
Joan G., sí, suposo que es pot dir que me n'he sortit. Però això no ho és tot, crec..
Alba, vaig arribar aquí al setembre, pots comptar! Uf, les meves memòries... dubto que hi hagi res similar. Però que parlaré de París encara una bona temporada, hi pots pujar de peus.
Porquet, és obvi que la cosa ha millorat des d'aquell post (no podia anar a pitjor!), però l'erasmus ha tingut de tot, eh. També hi ha hagut moments baixos més endavant. Home, no em diguis que quanta gent voldria passar un mes a París, perquè no és el mateix venir a fer el guiri que estar tancat a la biblioteca estudiant... I en època d'exàmens enyoro estudiar amb la meva colla d'habituals!
Jordi, sí, sí, lo bo s'acaba, i lo dolent, també! I home, tu no fa tant que vas ser aquí, no fotem! =P
Salvador, ostreeeess! Així que coordinador erasmus!? Caram, caram... t'aviso que sou uns personatges que passeu a la història de les persones, tant les que marxen com les que arriben d'erasmus! Jo no m'oblidaré mai de la coordinadora erasmus de París, una madame que tot i ser eficaç fa certa rabieta i certa por... hahaha! Apa, sigues bo i enrotllat, i deixa que els erasmusets facin els exàmens de les seves facultats per via telemàtica al teu despatx!
Carqui, tens raó, però jo sóc molt de parar i reflexionar al moment de tancar cada etapa... costums que té una!
Jordi D., jo diria més aviat "retorn" al cicle. Al cicle que vaig començar fa un any i que ha quedat estroncat per l'erasmus. Ja va sent hora de recuperar-lo.
Assumpta, au, no remuguis dient coses de "el jovent" d'avui en dia! =P A cada època, el que toca i el que s'ofereix. Esperem que no t'equivoquis i que l'erasmus quedi com una bona experiència. Encara no ho tinc clar del tot... I sí, sí, ja estudio!! (i aprofito poc la primavera, snif).
Els de l'Otis, m'he preguntat sovint si ploraré quan deixi París enrere... Hi ha dies que he pensat que ni una gota, dies que he pensat que ploraré desesperadament, i dies que he pensat que ploraré d'alegria de tornar a casa (tot i que això si de cas passarà quan creuem la frontera). No ho sé, no sé com anirà, però em penso que serà una mica una mesura d'auqesta valoració final que vull fer. (consti que sóc de plorera fàcil, jo...!).
Gemma, ufff, no puc aprofitar gaire perquè ja m'he començat a tancar a estudiar. Ja poden passar ràpid les setmanes, ja! Amb el panorama que tinc... I no, no he anat a Caen. Em sap greu, perquè pràcticament no he sortit de París i m'hauria agradat molt aprofitar per veure la Bretanya i la Normandia, i també Bruxelles i algun altre lloc. Però resulta que he dedicat els diners i els caps de setmana a volar a Barcelona... ehem! Coses que passen! ;) De totes maneres, són llocs que em queden pendents per un futur. I gràcies a tu, per seguir els meus passets per París! =)
No ho sé si val la pena... Jo em vaig quedar a les portes i esperava que m'ho diguessis tu, jejeje...
ResponEliminaGuau! compte enrere! No sé si t'ho he dit algun cop xò sempre he pensat que eres molt valenta! Has d'estar ben orgullosa de tu mateixa.
ResponEliminaSegur que quan facis balanç t'aniràs quedant amb tot el bo, i a més Paris, un any a Paris!!!!!
Enhorabona!
no se't acudeixi deixar d'escriure el bloc quan tornis! (o reduir-ne molt la dosis) no series la primera...
ResponEliminaHehehe en PONS en el fons és un sentimental :-)
EliminaAssumpta, tens raóoo!!! Hehehehe!!
EliminaPons, per desgràcia teva, el Coses de la Vida ja existia abans que jo marxés a París (molt, molt abans... abans que se'm passés pel cap fer un erasmus o estudiar francès!). Així que sense cap mena de problema, seguirà existint,... almenys, fins que comenci a estudiar "en seriu" pel MIR, d'aquí un anyet. Llavors, ja veurem... ;)