El post de l'Alba sobre l'art modern, m'ha fet recordar una petita anècdota que tinc ganes d'explicar. L'altre dia va ser, també a París, la nit europea dels museus, i vam aprofitar l'avinantesa per visitar fora d'hores (de 18 a 24h, obrien), el Petit Palais i les seves exposicions. Jo no havia planificat la sortida, no vaig mirar què hi havia allà, i no tenia ni idea de què em trobaria. Després de passar una sala plena de vasos de vidre treballat, i una altra amb unes quantes obres realistes, vaig entrar a una tercera sala on hi havia una mica de guirigall, ja que tot de nens s'aplegaven davant d'una dona que explicava contes. I just darrera la dona, hi havia aquest quadre:
 |
| Posta de sol sobre el Sena a Lavacourt, Monet |
Em vaig quedar parada. Jo coneixia aquest quadre, l'havia vist abans! Però on? No havia entrat mai a aquell museu, i no solc dedicar el meu temps lliure a fullejar llibres sobre la pintura impressionista. En aquell moment ni tan sols em sortia el nom de l'autor, i mira que és famós... Em vaig apropar i ho vaig veure. Monet. I llavors em va venir tot al cap.
Quan feia 3r o 4t d'ESO (o potser 2n? impossible recordar-ho), a música vam estudiar els impressionistes. Recordo que el llibre de text explicava que igual que els pintors representaven les seves escenes amb pinzellades que semblaven "fetes a l'atzar" o sense gaire intenció, els músics feien el mateix amb les seves composicions.* El text parlava de Debussy i d'algú altre com a representants del moviment impressionista en la música, i els comparava a Monet i Manet en la pintura (a mi em feia gràcia que Debussy i Monet, tots dos fossin Claude de nom de pila). I per il·lustrar-ho tot, hi havia aquest quadre. No, no, el que he posat aquí dalt no... buscant-lo ara per fer el post, m'he adonat de l'error, el que hi havia al llibre de música era aquest (al llegir-ne el títol ho he recordat, i també he recordat les diferències en la imatge):
 |
| Sol ixent. Impressió, Claude Monet. |
Doncs igual que quan estava a l'escola em vaig quedar força estona mirant el quadre imprès en menys de 12cm d'ample al llibre de text, fa quatre dies em vaig quedar encantada allà en mig, ignorant la dona que explicava contes, fixada en el quadre de darrere seu. Vist en una pantalla no impressiona gaire, i costa trobar una fotografia que conservi els colors reals. Però és impressionant el contrast enre el paisatge i aquell sol "couchant" que és allà en mig, taronja brillant, com si res no passés.
I jo no sóc ni experta ni una gran amant de l'art. Però d'exposicions de Monet, en visitaré més d'una abans de tornar.
* Si algú entès en impressionisme —musical o pictòric— passa per aquí i vol precisar la meva pobra explicació, el convido a fer-ho. Jo no en sé més!
Una de les coses que tinc pendents a la vida és anar algun cop a un museu amb pintures impressionistes i que algú entès en el tema m'expliqui per què m'haig d'impressionar. Jo sóc una persona amb poca memòria visual i que visualment em fixo poc en les coses i això de la pintura em costa.
ResponEliminaM'agraden artistes com Picasso, Miró, Magritte i Escher perquè les seves obres tenen una narrativa que crida l'atenció. Però aquests que representen la realitat més o menys tal i com és, no els acabo de trobar el què.
jo tampoc entenc gaire d'art..només se si m'agrada o no.
ResponEliminaJa que sé que t'agraden els Amics de les Arts, et remetré a la cançó 'El matrimoni Arnolfini'. Vaja, que jo d'art, poca cosa. Només puc dir que els quadres que has posat són bonics, però és que jo de l'institut només recordo...
ResponEliminamira que se'm fan d'avorrits els museus de quadres, amb lo guais que son els museus de la ciència especialment si et deixen interactuar, en canvi un quadre què?
ResponEliminaJo he d'admetre que fins fa ben poc mai m'havia interessat per allò anomenat art. Veia pintures més o menys realistes i pensava: _vale, sí, té molt mèrit fer això, però no li trobo el què... millor una foto!_ Ara, però m'agrada mirar tots els detalls de qualsevol peça que tingui al davant. Aquest sol ixent és preciós.... i sí que impressiona sí!!
ResponEliminaTot i això he de dir que a mi em tira allò estrany, el surrealisme m'agrada molt! (ara, l'art contemporani.... és ben complicat de discernir entre si és art o ganes de passar l'estona!)
A mi m'agraden molt els impressionistes, tot i que tampoc tinc gaire memòria visual i d'una exposició se'm queden a la memòria uns quants, però molts més no m'hi queden.
ResponEliminaM'ha agradat l'anècdota i està molt bé que l'hagis recordat.
Uns quadres molt bonics aquests...
Oh! Quin post tan maco!! M'agrada la barreja de record, de sensacions, de quadres, de música... :-))
ResponEliminaImagina si hi entenc poc jo, que ni sabia que hi hagués un "impressionisme" musical (no sé, suposo que ara estic quedant fatal en dir això, però és la veritat) Evidentment, he sentit parlar de Debussy, quan ho has escrit he recordat que sí, que es deia Claude, i conec el Claire de lune (cap més obra, al menys que ara em vingui al cap i, ni la menor idea que fos "impressionista", moviment que jo considerava tan sols pictòric... uisss... cert, cert)
Ara bé, si considerem a Van Gogh impressionista... jo en sóc fan!! Des de l'humilitat del desconeixement profund de l'art, el personatge em té fascinada. Li tinc un munt de posts dedicats al blog, tot i que ara fa temps que no n'hi faig cap (ai, que se'm posarà gelós d'en Dickens!!)
I trobo molt curiosa la confusió entre els dos quadres!! L'altre dia jo buscava una sortida de sol pel blog de la Parròquia i totes les que trobava em semblaven postes de sol!! :-))
A mi el que em fascina és com de cop una imatge que tenim guardada en un racó de la memòria ens faci venir uns records tan vívids!
ResponEliminaT'has de perdre una tarda al Musée d´Orsay. Em va encantar!
ResponEliminaNo en sé prou per ajudar-t'hi, i jo diria, a més, que ho has explicat molt rebé, amb l'experiència.
ResponEliminaJo, de vegades, també em sento una mica impressionista, però voldria saber-ne més.
Em miraré els quadres amb molta atenció.
és un quadre impressionant (no volia ser un joc de paraules!)
ResponEliminaJo dissabte passat també vaig fer nit de museus. Vaig haver de tocar en un museu d'història i empassar-me unes explicacions avorridíssimes.
ResponEliminaDe l'impressionisme musical, només dir-te que sempre es parla de Debussy i el pobre Satie ningú el coneix... Ei, i els quadres molt guapos. Ja vaig dir que no tinc ni idea d'art però aquests quadres m'agraden.
Ostres, MARCEL, doncs aquesta de Satie la coneixia!! Però, com sempre, amb la nivell soterrani de cultura musical, les peces "em sonen" però ni que em matin sé l'autor... I ja dic, ni tan sols sabia que existís impressionisme musical!!... Però bé, ja veus que miro d'aprendre, eh? ;-) (i que he buscat una versió amb cello i tot!)
EliminaÉs que aquesta peça és súperconeguda!!! Molt bé l'interès que poses en el teu aprenentatge musical. Si vols et faig algunes classes online (després de parlar de preus...)
EliminaEls impressionistes van ser genials. A l'escola mai els vam arribar a estudiar, ni a COU (si, si, allò que es feia abans de l'ESO i el Batxillerat) no arribàvem mai. Els he anat descobrint gràcies als museus, i són preciosos!
ResponEliminaQue bonic això que expliques, aquest record-flash estètic... Jo sóc poc sensible a la pintura, en general, potser els surrealistes -Magritte, per exemple- són els que més m'agraden, però aquestes són ben maques, com t'atrapa, aquest sol...
ResponEliminaFantàstics aquests quadres, el primer queda de conya de fons d'escriptori. Jo vinc de família amb pintors, però sempre m'han tirat més les paraules. Em temo que tinc tendència natural a portar la contrària.
ResponEliminaBona tarda a tothom! Realment, jo no sóc gens entesa en art. Però gens, gens, eh! Tinc idees força superficials del que es coïa en cada època, i he retingut algunes explicacions que m'han donat ocasionalment. Casualment, dos dies després de fer aquest post vaig anar a parar al Museu d'Orsay, on tenen una magnífica galeria d'impressionistes i em vaig posar les botes amb Monets, Manets, Renoirs, Cézannes i Gauguins. I també uns quants Van Goghs!! (em va caure la baba amb aquest: ). La veritat és que hi ha molts quadres que em donen força igual, però alguns em deixen embadalida. Pel poc que entenc en art he de dir que l'impressionisme (i el post-impressionisme) és un dels moviments que més m'agrada. Els anteriors, massa clàssics, massa "fotografia". Els moderns, massa estranys per a què em transmetin alguna cosa. En canvi els impressionistes fan coses que entenc, tot donant una lectura de la realitat pròpia i diferent. Suposo que és per això que m'agraden! Però evidentment, per gustos colors i a cadascú li tira més una cosa o una altra.
ResponEliminaUna altra cosa de la que m'he adonat aquests dies és que hi ha molts quadres que vaig treballar... a Visual i Plàstica quan feia secundària!!! I jo sense recordar-ne res de res, ni el títol, ni l'autor, ni res. Però quan els he tornat a veure, he recordat que els havia treballat d'una manera o altra. Molt interessant! Al final resultarà que no perdíem del tot el temps a la ESO... hehehe!
Apa doncs, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Ha quedat un post molt culte-intel·lectualoïde, no trobeu?? =P Si és que... en sabem moltíssim!!! Hehehehe! Fins la propera!
Jo de pintura no hi entenc ni un borrall. Ara bé, sempre m'han deixat bocabadat aquells quadres realistes al màxim. Per a mi, dibuixar la realitat talment com si fos una fotografia té un mèrit espectacular. Només està a l'abast d'una poca gent (no parlaré dels nens i la seva capacitat per a recrear art modern, d'acord?).
ResponEliminaEls quadres que has penjat, per exemple, no són realistes al detall, però per a mi (i repeteixo que no en tinc ni idea) reflexen una imatge real de forma poètica, bella, espectacular.
Precisosos. No hi entenc ni un borrall, però Monet m'encanta!