Acaronant París

Hi ha dies en què ni per un moment penso que el curs vinent seré a París. Suposo que aquesta mena de dies anirà desapareixent a mida que es vagi apropant el moment de marxar. Cada dia hi sóc una mica més a prop, i coses com les que han passat avui fan més i més viva la idea de París. La jeune fille française amb qui he fet un cafè a mig matí, ha aconseguit posar llum a alguns dels meus dubtes, m'ha fet entendre part de la realitat d'un estudiant de Medicina a l'Univesité Paris VI, i m'ha explicat un munt de coses que em feia falta saber. Quan hem donat per acabat el nostre cafè, i ens hem acomiadat dient que la propera vegada que ens trobéssim seria en terres franceses, he baixat fins a l'Alibri. Caldrà donar una empenta a l'idioma. Així que he tornat cap a casa amb la Grammaire progressive du Français, i de passada, la cobejada "city notebook" de París que fa la Moleskine (es faran d'or gràcies a mi, ho sé, però era irresistible).