Hi ha dies en els que és fàcil deixar-se anar i no tenir ganes de lluitar més, ni de fer res de profit. Dies en què tot és igual, i l’únic que ve de gust és quedar-se dins del llit, sense fer res, sense pensar res. Només estar allà i no ser ningú. De vegades viure cansa, i falta empenta per seguir-ho fent. Quan les motivacions s’esgoten i és diumenge al matí, i diumenge a la tarda i diumenge al vespre. I arriba la nit i t’adones que el dia ha quedat buit, amb totes les coses que tens per fer. Però siguem sincers, no tens ganes de fer-les. Perquè fer-les? Per quins estranys propòsits, per quines falses metes? Hi ha dies en què haver de fer les coses que fa la gent viva és una càrrega absurda, en què treballar no et dignifica, en què no trobes sentit a res. A res.
Para. No ploris més. Respira... ja és dilluns.
Yo cuando tengo un dia asi, lo unico que quiero es que pase lo mas rapido posible!!!
ResponEliminaEso si, a veces me pongo un disco o una cancion y consigo volver a mis ganas de luchar...
És el terrible poder dels diumenges. En algunes circumstàncies són el millor dia de la setmana. En altres, són terribles. A veure si aconsegueixes revertir aquesta tendència.
ResponEliminaDoncs a mi m'agrada no fer res de tant en tant. Aleshores quan no tinc ganes de fer res surto a donar una volta sense cap objectiu concret sense enlloc on anar... com els abuelus! (que són la veu de l'experiència)
ResponEliminaA vegades no fer res de profit pot resultar molt profitós.
De vegades dic que sóc un gandul frustrat pel treball... Però sempre hi ha un motiu per viure. Malgrat qeu no tinguis ganes de fer res... Mirar el mar, escoltar el vent, gaudir de la llibertat dels ocells, dialogar amb el silenci, deixar-te abraçar per l'eco..., fotre un crit..., saltar i ballar, entre d'altlres, la llista és llarga, no et vull cansar, que no tens ganes de fer res...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
La veritat és que no hi ha res que s'esperi més que la feina. Però en dies així cal fer un esforç per començar alguna cosa que ens agrada....despres tot ha passat i estem bé. Costa començar, si, però val la pena fer-ho
ResponEliminaEstic d'acord en que de tant en tant és bo no fer res. Quan no fas res perquè simplement no ho fas.
ResponEliminaAra bé, el dia que no fas res perquè hi ha una tristor profunda que et posa pals a les rodes... Quin "ecs" de dia!!
Ep! Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Veig que el meu monstre d'arrels liles i branques plenes d'estrelles us ha encantat... hehehe! Fins la propera!
ResponEliminaIzinu, sí, aquests dies el millor és que passin ràpid, però d'altra banda és una llàstima desaprofitar aquests moments preciosos de vida... No viurem per sempre, i llençar un dia dedicant-te a estar trist i voler que passi ràpid, és malgastar.
Els diumenges XeXu... sí, jo també he tingut circumstàncies de la meva vida en què han estat dies bonics i brillants. Però el d'ahir va ser el "diumenge clàssic i gris" amb totes les conseqüències! L'experiència em diu que la tarda de diumenge, acompanyat, o fora de casa, passa molt millor.
Jordi! Jordi? Espero no equivocar-me de Jordi! I tant, de vegades no fer res va de perles, a mi m'encanta no fer res! Però és diferent quan no fas res perquè no et dóna la gana... que quan voldries fer coses i no tens esma ni per arrencar. I jo també crec en la terapèutica de les passejades a enlloc.
onatge, el problema suposo que és que en els dies baixos costa engresgar-se per a res. Però tens raó, de motius per viure n'hi ha a cabassos, faltaria! La majoria de nosaltres tenim una sort que no ens mereixem, i el pitjor de tot, és que no la valorem prou.
garbi24, l'has clavada. El que costa és començar!
Yas, més que tristor.. és apatia. Tot és qüestió de posar una bona pel·li, ben lacrimògena, plorar una estona, i començar de nou l'endemà al matí.
Ui! Doncs jo, si em foto una peli de plorar... De fet, no ploro, però el sentiment se'm queda i si l'he vista de nit... Malament em comença el dia següent!
ResponEliminaEn aquests moments em fan el mateix efecte les d'amor i altres bajanades... xD