Democràcies i hipocresia

Els meus coneixements d'Història del Món Contemporani, de política, i de relacions internacionals són més aviat escassos, per no dir nuls, així que no, realment no m'hi hauria de posar. Per això mai tracto temes polítics en el meu bloc, no em mullo, i em guardo les meves dubtoses i potser mal fonamentades opinions per a mi, o per les sobretaules al claustre de la Facultat. Potser aquest cop també hauria de callar, vés si expressant el que penso faig el ridícul i poso de manifest la meva ignorància pel que fa aquest tema. 

Així que perdoneu, doncs, la meva gosadia, però quan aquest matí he sentit a la ràdio que Hilary Clinton, en boca dels Estats Units demanava a Israel que respectés al voluntat del seu poble, m'he recordat perfectament de la manera com Espanya, Anglaterra i el mateix gegant Americà -països altament desenvolupats i, sobretot, molt democràtics- respectaven la voluntat del seu poble (i de la població mundial) l'any 2003, quan aquest demanava a crits el "No a la guerra". De la mateixa manera -i sóc conscient que ara perdo una mica el fil, però em centro en casa nostra- suposo que Espanya respectarà la voluntat del poble català quan aquest demani la independència o -per no posar-nos extremistes- simplement el compliment de l'Estatut. De ben segur que es podrien anomenar altres casos de sordesa temporal dels governs envers la veu del poble i, si us ve de gust, els podeu explicar aquí sota. Aquests són, senzillament, els primers que m'han vingut al cap a mi.

Deu ser que tots tenim el nostre puntet d'hipocresia traient el cap de tant en tant, però és que la d'aquests governs nostres ja comença a fer una mica de pudor.